Càpsula 1 · PER QUÈ ALGUNS NEIXEN AMB CORONA? · #GiH3
Fisiòcrates i Adam Smith. La riquesa de les nacions (1776). Crítica al mercantilisme. Mercat lliure, oferta i demanda, divisió del treball. Naixement del liberalisme econòmic.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Al segle XVIII, la mateixa raó que posava en dubte el poder dels reis va arribar als diners. Fins llavors, els estats es regien pel mercantilismemercantilismeIdea econòmica segons la qual la riquesa d’un país es mesura per l’or i la plata que acumula; per això l’Estat controla el comerç i posa barreres a les importacions.: creien que un país era ric si acumulava molt or i molta plata, i per això l’Estat ho controlava tot, posava duanes i protegia monopolis. Un grup de pensadors va començar a sospitar que aquella idea era equivocada.
Els primers van ser els fisiòcrates francesos. Per a ells, la riquesa de veritat no era l’or amagat en un cofre, sinó allò que la terra i el treball produïen cada any. La seva recepta es resumia en una frase que faria fortuna: «laissez faire, laissez passer», és a dir, deixeu fer i deixeu passar. Si l’Estat deixava de posar traves, l’economia funcionaria millor sola.
Però qui ho va ordenar tot va ser un professor escocès, Adam Smith. El 1776 va publicar La riquesa de les nacions, el llibre que es considera el naixement del liberalisme econòmicliberalisme econòmicDoctrina que defensa que l’economia funciona millor amb un mercat lliure, sense que l’Estat hi intervingui gaire.. Smith hi explicava tres idees noves. La primera: la riquesa d’un país no és l’or, sinó el treball de la seva gent. La segona: si cada persona se centra en una sola tasca —la divisió del treballdivisió del treballRepartiment d’una feina en tasques petites i especialitzades perquè es produeixi molt més i més de pressa.—, entre tots es produeix moltíssim més. I la tercera, la més famosa: en un mercat amb competència, cadascú buscant el seu propi benefici acaba, sense voler-ho, beneficiant tothom, com si una «mà invisible» ho guiés.
Aquí es tanca el cercle de la càpsula. Si en política la raó deia que el poder no havia de venir de la corona sinó del poble, en economia deia que la riquesa no havia de venir del control de l’Estat sinó de la llibertat del mercat. Eren les idees que la burgesia —aquell Tercer Estat que volia comerciar sense traves— estava esperant. I aquelles idees, portades a la pràctica amb les màquines que ja s’acostaven, canviarien el món fins a l’arrel.
El vell i el nou (mapa d'idees)
Dibuixa a la llibreta dos requadres units per una fletxa. A l'esquerre, escriu «IDEA VELLA: mercantilisme» i, a sota, dues característiques. A la dreta, «IDEA NOVA: liberalisme» i, a sota, dues característiques. La fletxa marca el canvi de pensament del segle XVIII.
💡 Pista: Vella: la riquesa és l'or acumulat; l'Estat ho controla tot. Nova: la riquesa és el treball; el mercat funciona millor lliure.
El sopar segons Smith
Llegiu en parella el text d'Adam Smith a L'Arxiu. Copieu la frase del carnisser, el cerveser i el forner i expliqueu en tres línies què vol dir que esperem el sopar del seu «interès propi» i no de la seva bondat.
💡 Pista: El forner et fa el pa cada dia no perquè t'estimi, sinó perquè vendre-te'l li convé. I a tu també et convé.
La divisió del treball, amb una analogia
Adam Smith explica que repartir una feina en tasques fa produir molt més. Pensa en una analogia de la teva vida (per exemple, preparar 30 entrepans entre quatre amics repartint-vos les tasques en lloc de fer-ne un cadascú sencer). Explica-la a la llibreta en 5 línies i digues per què es produeix més.
💡 Pista: Si un talla el pa, un altre posa l'embotit i un altre embolica, aneu molt més de pressa que si cadascú fa un entrepà sencer del començament al final.
Desmuntant «el capitalisme salvatge»
Llegeix el bloc Desmuntant el Mite. Explica a la llibreta, en 5 línies, per què és fals que Adam Smith defensés un mercat sense cap norma on tot s'hi val. De qui desconfiava Smith, i per què?
💡 Pista: Desconfiava dels grans comerciants que es posen d'acord per pujar preus: això destrueix la competència que fa funcionar la «mà invisible».
El mercat lliure crea riquesa (esquema 1-3-1)
Estructura a la llibreta un argument en format 1-3-1: comença amb UNA idea principal («el mercat lliure pot crear més riquesa que el control de l'Estat»), dona TRES raons que la sostinguin (a partir de la lectura) i tanca amb UNA conclusió teva.
💡 Pista: Raons possibles: la competència abaixa preus, la divisió del treball produeix més, i la gent treballa més quan en treu benefici propi.
Del mercantilisme al liberalisme (telegrama)
Resumeix el gran canvi d'idea econòmica del segle XVIII en un telegrama de com a màxim 15 paraules. Ha de quedar clar d'on venim (mercantilisme) i cap a on anem (liberalisme).
💡 Pista: Un telegrama no té paraules sobreres. Exemple de to: «Riquesa ja no és or guardat: és treball lliure. Stop.»
Veredicte: moguts per l'interès propi
Smith deia que l'interès propi de cadascú, amb competència, beneficia tothom. Emet a la llibreta un veredicte raonat (8-10 línies): aquesta idea et sembla encertada, perillosa o totes dues coses? Dona un cas en què funciona i un cas en què podria fallar.
💡 Pista: Funciona: si moltes botigues competeixen, abaixen preus. Pot fallar: si una sola empresa controla un producte essencial, l'interès propi la porta a abusar.
Manifest d'un comerciant de 1776
Posa't a la pell d'un comerciant burgès de 1776 que ha llegit Adam Smith. Escriu a la llibreta un breu manifest (6-8 línies) que reclami la llibertat de comerç i la fi dels monopolis i les duanes de l'Antic Règim. Ha de ser persuasiu i fer servir alguna idea de Smith.
💡 Pista: Un manifest defensa una causa amb força i amb arguments. Pots començar: «Nosaltres, que produïm i comerciem, declarem que…».
Mercat lliure i normes, avui
Completa i raona a la llibreta: «Adam Smith defensava la llibertat de mercat perquè [Motiu]. Avui encara discutim quantes normes ha de tenir l'economia, per exemple quan [Exemple actual: preus de la llum, lloguers, sous mínims…]. Jo crec que el mercat hauria de ser [Més lliure / Més regulat / Un equilibri], perquè [Argument].»
💡 Pista: Pensa en què passa quan no hi ha cap norma (monopolis, abusos) i en què passa quan n'hi ha massa (poca iniciativa). On posaries tu l'equilibri?
📌 Per emportar-se
Al segle XVIII, els fisiòcrates i sobretot Adam Smith, amb La riquesa de les nacions (1776), van atacar el mercantilisme i van fundar el liberalisme econòmic: la riquesa no és l'or acumulat sinó el treball, i el mercat lliure amb competència —la «mà invisible»— produeix més que el control de l'Estat. Eren les idees que la burgesia esperava i que, amb les màquines a punt d'arribar, canviarien el món.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què defensava el mercantilisme?
2. Què és la «mà invisible» d'Adam Smith?
3. Per què Adam Smith desconfiava dels grans comerciants?
💭 Per pensar fins demà
Si la llibertat econòmica podia crear molta més riquesa, per què creus que també podia crear noves desigualtats?
