Sessió 8. La nova economia il·lustrada

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Al segle XVIII, la mateixa raó que posava en dubte el poder dels reis va arribar als diners. Fins llavors, els estats es regien pel mercantilismemercantilismeIdea econòmica segons la qual la riquesa d’un país es mesura per l’or i la plata que acumula; per això l’Estat controla el comerç i posa barreres a les importacions.: creien que un país era ric si acumulava molt or i molta plata, i per això l’Estat ho controlava tot, posava duanes i protegia monopolis. Un grup de pensadors va començar a sospitar que aquella idea era equivocada.

Els primers van ser els fisiòcrates francesos. Per a ells, la riquesa de veritat no era l’or amagat en un cofre, sinó allò que la terra i el treball produïen cada any. La seva recepta es resumia en una frase que faria fortuna: «laissez faire, laissez passer», és a dir, deixeu fer i deixeu passar. Si l’Estat deixava de posar traves, l’economia funcionaria millor sola.

El cap dels fisiòcrates era el metge de la cort, François Quesnay, que el 1758 va dibuixar en una sola pàgina, el Tableau économique, com circulaven els diners entre pagesos, propietaris i artesans, com la sang pel cos. Un dels seus deixebles ho va voler provar de debò: Turgot, ministre de finances de Lluís XVI entre el 1774 i el 1776, va deixar que el gra circulés lliurement per França. Va coincidir amb una mala collita. Amb menys gra al mercat i la mateixa gent volent-ne, el preu va pujar: és la llei de l’oferta i demandaoferta i demandaL’oferta és el que hi ha per vendre; la demanda, el que la gent vol comprar. Quan hi ha poc d’una cosa i molts que la volen, el preu puja; quan en sobra, baixa., que fins llavors les autoritats havien amagat regulant el comerç del gra i el preu del pa. La primavera del 1775 centenars de pobles es van revoltar en el que es va anomenar la guerra de les farinesguerra de les farinesOnada de revoltes a França (abril i maig del 1775) contra la pujada del preu del pa, després que Turgot alliberés el comerç del gra.. Turgot va caure. Deixar fer, a la pràctica, tenia un preu, i el pagaven els que no tenien res.

Però qui ho va ordenar tot va ser un professor escocès, Adam Smith. El 1776 va publicar La riquesa de les nacions, el llibre que es considera el naixement del liberalisme econòmicliberalisme econòmicDoctrina que defensa que l’economia funciona millor amb un mercat lliure, sense que l’Estat hi intervingui gaire.. Smith hi explicava tres idees noves. La primera: la riquesa d’un país no és l’or, sinó el treball de la seva gent. La segona: si cada persona se centra en una sola tasca —la divisió del treballdivisió del treballRepartiment d’una feina en tasques petites i especialitzades perquè es produeixi molt més i més de pressa.—, entre tots es produeix moltíssim més. I la tercera, la més famosa: en un mercat amb competència, cadascú buscant el seu propi benefici acaba, sense voler-ho, beneficiant tothom, com si una «mà invisible» ho guiés.

L’exemple que Smith va triar per explicar la divisió del treball ha fet fortuna: una fàbrica d’agulles de cap. Un home sol, sense preparació, deia, en faria potser una al dia, o vint amb molta traça. Però a la fàbrica que ell havia visitat la feina es dividia en divuit operacions (un estira el fil, un altre el talla, un tercer l’afila, un quart hi posa el cap) i deu treballadors en feien més de quaranta-vuit mil al dia: prop de cinc mil per persona. Smith també va atacar el monopolimonopoliDret exclusiu de vendre un producte o de comerciar amb un territori. Smith el considerava l’enemic del mercat lliure. de les companyies de comerç com la de les Índies Orientals, que segons ell enriquia uns quants accionistes i empobria tots els altres.

A Espanya, la mateixa idea va prendre la forma d’una pregunta agrària. El 1778 la corona va obrir el comerç amb Amèrica a tretze ports, entre ells Barcelona, i les indianes catalanes van travessar l’Atlàntic. I el 1795 Jovellanos va publicar l’Informe sobre la Llei AgràriaInforme sobre la Llei AgràriaText de Jovellanos (1795) que proposava vendre les terres de l’Església i dels municipis i acabar amb els mayorazgos perquè la terra tingués amos amb interès a fer-la produir., on aplicava Smith a la terra: mentre els latifundis estiguessin lligats en mayorazgos i les terres de l’Església no es poguessin vendre, deia, cap pagès no tindria motius per millorar-les. L’Església va acabar prohibint el llibre.

Aquí es tanca el cercle de la càpsula. Si en política la raó deia que el poder no havia de venir de la corona sinó del poble, en economia deia que la riquesa no havia de venir del control de l’Estat sinó de la llibertat del mercat. Eren les idees que la burgesia —aquell Tercer Estat que volia comerciar sense traves— estava esperant. I aquelles idees, portades a la pràctica amb les màquines que ja s’acostaven, canviarien el món fins a l’arrel.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

El vell i el nou (mapa d'idees)

Compara la idea vella i la nova en dos requadres units per una fletxa. A l'esquerra, «Mercantilisme», amb dues característiques a sota; a la dreta, «Liberalisme econòmic», amb dues més.

Els dos requadres, amb dues característiques cadascun, units per la fletxa.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pots començar cada requadre així: «La riquesa és…» i «Qui controla l'economia és…». Ho trobaràs al primer paràgraf de la lectura i al d'Adam Smith.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El sopar segons Smith

Llegiu en parella el text d'Adam Smith a L'Arxiu. Fet: copieu la frase del carnisser, el cerveser i el forner. Parer: per què creu Smith que el forner us ven el pa? Senyal: quina paraula diu el que Smith NO espera d'ells?

La frase copiada i dues respostes curtes (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Smith creu que el forner ens ven el pa perquè…». La paraula que busqueu és a la primera meitat de la frase.

8.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

La fàbrica d'agulles, dibuixada

Mira la meitat de dalt de la làmina de la fàbrica d'agulles. Descriu quantes persones hi treballen i què fa cadascuna. Després dedueix: hi ha algú que faci una agulla sencera, del principi al final?

La llista de qui fa què i la resposta a la pregunta (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compta primer les persones i mira on tenen les mans. Pots començar així: «Al taller hi ha… persones».

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «el capitalisme salvatge»

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fals que Adam Smith defensés un mercat sense cap norma on tot s'hi val. De qui desconfiava Smith, i per què?

L'explicació, amb de qui desconfiava Smith i per què (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Busca al text de qui desconfiava Smith i què feien.

8.5 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

El mercat lliure crea riquesa (esquema 1-3-1)

Explica amb un esquema 1-3-1 aquesta idea: «El mercat lliure pot crear més riquesa que el control de l'Estat.» Dona tres raons tretes de la lectura i tanca amb una conclusió teva.

L'esquema de cinc elements: la idea, tres raons de la lectura i una conclusió teva.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Les tres raons poden ser de tres tipus: preus, producció i motivació.

8.6 ✍️ Explicar · Telegrama 📖 La lectura ✏️ Individual

Del mercantilisme al liberalisme (telegrama)

Resumeix el gran canvi d'idea econòmica del segle XVIII en un telegrama de 15 paraules com a màxim, amb el nom de les dues idees de la lectura: d'on venim i cap a on anem.

Un telegrama de quinze paraules com a màxim.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Escriu-lo com si cada paraula costés diners: primer d'on venim, després cap a on anem.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 🌍 Participar · Decisió raonada 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Veredicte: moguts per l'interès propi

Rellegeix Adam Smith a L'Arxiu. Fet: què fan el carnisser, el cerveser i el forner? Parer: què en conclou Smith? Senyal: quina paraula descarta? Després decideix si aquesta idea et sembla encertada, perillosa o totes dues coses, i defensa-ho amb un cas en què podria fallar.

El fet, el parer i el senyal en una línia cadascun, i la teva decisió defensada amb un cas (80 a 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pregunta't què passa quan competeixen molts i què passa quan només n'hi ha un.

8.8 🌍 Participar · Manifest 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Manifest d'un comerciant de 1776

Ets un comerciant burgès de 1776 que ha llegit Adam Smith. Proposa en un manifest de tres punts la llibertat de comerç i la fi dels monopolis i les duanes de l'Antic Règim. Cada punt ha de ser una reclamació concreta, i un ha de partir d'una idea de Smith.

El manifest de tres punts (40 a 60 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Cada punt, una acció que es pugui fer, no un desig.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Mercat lliure i normes, avui

Completa aquest text i argumenta'l: «Adam Smith defensava la llibertat de mercat perquè [motiu]. Avui encara discutim quantes normes ha de tenir l'economia, per exemple amb [un cas que coneguis]. Crec que el mercat hauria de ser [més lliure / més regulat / un equilibri], perquè [argument].»

El text completat i argumentat (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Pensa què passa quan no hi ha cap norma i què passa quan n'hi ha massa.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Al segle XVIII, els fisiòcrates i sobretot Adam Smith, amb La riquesa de les nacions (1776), van atacar el mercantilisme i van fundar el liberalisme econòmic: la riquesa no és l'or acumulat sinó el treball, els preus els fixa l'oferta i la demanda, i el mercat lliure amb competència —la «mà invisible»— produeix més que el control de l'Estat. Eren les idees que la burgesia esperava i que, amb les màquines a punt d'arribar, canviarien el món.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, com es mesurava la riquesa d'un país per al mercantilisme?

   A. Pel que la terra i el treball produeixen cada any, i per això calia deixar fer i deixar passar B. Per l'or i la plata que acumula, i per això l'Estat controlava el comerç i posava duanes C. Pel treball de la seva gent, i per això convenia repartir cada feina en tasques petites D. Pel comerç amb les colònies, i per això la corona va obrir tretze ports al d'Amèrica

2. 2. Quina condició necessita la «mà invisible» de Smith per funcionar, segons la sessió?

   A. Que l'Estat reguli el comerç del gra i fixi el preu del pa, com abans de Turgot B. Que els venedors siguin bones persones i pensin en el sopar dels seus clients C. Que hi hagi competència de veritat: molts venedors que fan baixar els preus D. Que els grans comerciants es posin d'acord entre ells per ordenar el mercat

3. 3. Per què desconfiava Smith dels grans comerciants, segons el Desmuntant?

   A. Perquè, quan es posen d'acord entre ells, ho fan per apujar preus i enganyar el públic B. Perquè miren pel seu propi interès, i l'interès propi sempre acaba perjudicant el conjunt C. Perquè acumulen l'or i la plata en lloc de fer-los circular, com volia el mercantilisme D. Perquè volien un mercat sense normes, i ell defensava que l'Estat en fixés els preus

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la llibertat econòmica podia crear molta més riquesa, per què creus que també podia crear noves desigualtats?