Sessió 6. El despotisme il·lustrat

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Al segle XVIII, mentre els pensadors de la Il·lustració criticaven l’Antic Règim, alguns reis absoluts van fer una cosa inesperada: van començar a adoptar aquelles idees noves. Són els monarques del despotisme il·lustratdespotisme il·lustratGovern de reis absoluts que apliquen idees de la Il·lustració per modernitzar l’Estat, sense limitar el seu poder., com Frederic II de Prússia, Caterina II de Rússia o Josep II d’Àustria. Es cartejaven amb filòsofs com Voltaire, llegien els seus llibres i s’omplien la boca de paraules com «raó» o «bé públic». Frederic II fins i tot va capgirar la famosa frase de Lluís XIV: en lloc de «L’Estat sóc jo», deia que el rei era «el primer servidor de l’Estat».

Frederic II és el cas més complet. Tocava la flauta cada vespre al seu palau de SanssouciSanssouciPalau d’estiu de Frederic II a Potsdam (1745-1747), on el rei rebia els filòsofs i feia concerts. El nom vol dir «sense preocupacions»., a Potsdam, va acollir Voltaire durant tres anys, del 1750 al 1753, fins que es van barallar, va abolir la tortura judicial i va deixar que cadascú se salvés «a la seva manera», fos protestant, catòlic o jueu. De jove havia escrit fins i tot un llibre, l’Antimaquiavel (1740), per refutar Maquiavel i defensar que un príncep ha de governar amb justícia i no amb la força; el va publicar el mateix any en què va pujar al tron i pocs mesos abans d’envair Silèsia sense declaració de guerra. Però l’exèrcit de Prússia era el més gran d’Europa en proporció a la població, els oficials eren tots nobles, i els pagesos de l’est continuaven sent serfs d’aquells mateixos nobles. El rei filòsof no va tocar el que sostenia el rei.

I van fer reformes de debò. Van impulsar l’educació i van obrir escoles, van millorar l’agricultura i el comerç, van fer codis de lleis més clars, van suavitzar alguns càstigs cruels i van concedir certa tolerància religiosa. Josep II d’Àustria va arribar a abolir la servitudservitudCondició del camperol lligat a la terra d’un senyor, sense llibertat per marxar. dels camperols. Mirat així, sembla que aquests reis volien el bé de la seva gent, i en part és veritat. Però hi ha una trampa, i s’amaga en el seu propi lema: «tot per al poble, però sense el poble».

Caterina II va comprar la biblioteca de Diderot per treure’l de la misèria i va redactar unes instruccions per a un codi de lleis copiant Montesquieu. Però quan el 1773 un cosac, Pugatxov, va encapçalar una revolta de serfs que va durar dos anys, la va esclafar, i després va donar encara més poder als nobles sobre els seus camperols. Josep II va ser el més radical de tots: el 1781 va decretar la Patent de TolerànciaPatent de TolerànciaDecret de Josep II (1781) que permetia als protestants i als ortodoxos de l’Imperi austríac practicar la seva religió, amb limitacions. per a les minories religioses i va abolir la servitud a Àustria i a Bohèmia, va tancar centenars de monestirs i va voler que tot l’imperi funcionés en alemany. Les revoltes de la noblesa hongaresa i dels Països Baixos austríacs el van obligar a retirar gairebé totes les reformes abans de morir, el 1790.

A Espanya, el dèspota il·lustrat va ser Carles IIICarles IIIRei d’Espanya (1759-1788) i abans rei de Nàpols. És el model de dèspota il·lustrat a la península.. Va fer obrir carrers i enllumenar Madrid, va impulsar les Societats Econòmiques d'Amics del PaísSocietats Econòmiques d'Amics del PaísAssociacions de nobles, clergues i burgesos il·lustrats, fundades a partir del 1765, per promoure l’agricultura, la indústria i l’educació a cada regió., va obrir el comerç amb Amèrica a tots els ports el 1778 i va expulsar els jesuïtes el 1767. Però quan el març del 1766 Madrid es va revoltar contra la pujada del pa i contra un decret que prohibia les capes llargues i els barrets d’ala ampla, el motí d'Esquilachemotí d'EsquilacheRevolta popular de Madrid (març del 1766) contra el ministre Esquilache, la carestia del pa i el decret sobre les capes i els barrets. El rei va haver de fugir de la capital i el ministre va caure., el rei va haver de fugir de la capital i va aprendre la lliçó: reformes, sí, però sense demanar res al poble ni tocar res als privilegiats.

Perquè aquests reis feien coses per al poble, però mai amb el poble. No li donaven cap veu, cap vot, cap poder polític. I, sobretot, no tocaven les dues columnes que sostenien tot el sistema: la societat estamental amb els seus privilegis i el seu propi poder absolut. En realitat, adoptaven la Il·lustració com una eina per fer els seus estats més moderns, eficients i forts, no pas per limitar-se a si mateixos.

Eren, doncs, reis absoluts amb una capa de modernitat. La gran diferència vindria quan algú agafés aquelles mateixes idees i en tragués la conclusió contrària: que el poder no havia de venir ni de Déu ni de la corona, sinó del poble. Aquell pas, que els dèspotes il·lustrats mai no van voler fer, és el que acabaria canviant el món. I el van donar uns altres: els pensadors de la Il·lustració, de qui parla la pròxima sessió.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Tres dèspotes al mapa

Dibuixa un mapa esquemàtic d'Europa i situa-hi Prússia, Àustria i Rússia amb el seu dèspota il·lustrat: Frederic II, Josep II i Caterina II. Al costat de cada un, escriu una reforma que va fer. Al costat de Rússia, anota també un objecte del retrat de Caterina II que digui que qui mana és ella.

El mapa amb els tres regnes i els tres dèspotes, una reforma de cadascun en una línia, i l'objecte del retrat.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Si no saps on era cada regne, pensa en el mapa d'avui: Prússia és l'origen d'Alemanya, i Àustria i Rússia conserven el nom. Les reformes són als paràgrafs de la lectura dedicats a cada monarca.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Servidor o amo?

Llegiu en parella el text de Frederic II a L'Arxiu. Fet: copieu la frase que diu què és el sobirà respecte a l'Estat. Parer: segons Frederic, per a qui ha de treballar un rei? Senyal: quina paraula de la frase copiada sorprèn en boca d'un rei absolut?

La frase copiada i dues respostes curtes (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Segons Frederic, un rei ha de treballar per…». La paraula que sorprèn diu quin lloc ocupa el rei: pensa en qui serveix i qui és servit en una cort.

6.3 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

El lema explicat

Explica en quatre línies, amb les teves paraules, què vol dir el lema «tot per al poble, però sense el poble». Posa'n un exemple tret de la lectura.

L'explicació en quatre línies, amb un exemple.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pots començar així: «Vol dir que el rei…». Pensa qui decideix i qui rep; l'exemple és al paràgraf de les reformes.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Desmuntant «el rei bondadós»

Mira el retrat de Caterina II de la lectura i llegeix-ne el peu. Després llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què els dèspotes il·lustrats NO eren demòcrates avançats al seu temps. Quines dues coses no tocaven mai?

L'explicació, amb les dues coses que no tocaven mai i Caterina II com a exemple (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Busca al text què deixaven intacte.

6.5 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

Reformes, sí; poder, no (taula)

Classifica en una taula de dues columnes, «El que sí que feien» i «El que no feien mai», tres exemples a cada columna tret de la lectura.

La taula de dues columnes, amb tres exemples a cadascuna.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Busca a la lectura les reformes que van fer i el que mai no van canviar.

6.6 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Un rei que es diu servidor

Rellegeix el text de Frederic II a L'Arxiu i identifica tres coses. Fet: quines obligacions diu que té un rei? Parer: per què li convenia, a un rei absolut, presentar-se com a servidor? Senyal: quina expressió delata que ningú no li demanarà comptes de debò?

Tres respostes, una per pas (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Les obligacions són a la primera frase. Per al parer, pregunta't què li passa al poder d'un rei quan l'Estat funciona millor.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🔍 Investigar · Enigma 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Quin dels tres és

Un monarca del segle XVIII. Pistes: va acollir un filòsof francès a la seva cort i s'hi va barallar · va abolir la tortura judicial però va deixar els pagesos serfs · es deia el primer servidor de l'Estat · tenia l'exèrcit més gran d'Europa per habitant · va escriure contra un llibre famós que defensava la força en política. Dedueix quin dels tres dèspotes il·lustrats és. Quina pista el delata tota sola, i quina podria encaixar també amb un altre?

El nom i dues frases: la pista més segura i una que podria encaixar amb un altre, cadascuna amb el seu perquè.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: No hi ha una sola resposta possible: n'hi ha de ben i de mal fonamentades. Una pista és segura quan només pot ser d'un dels tres.

6.8 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 🎬 El vídeo 👥 En grup

Modernitzar sense democratitzar

En grups de tres, debateu aquesta tesi amb el vídeo i la lectura a la mà: «Es pot modernitzar un país sense fer-lo més democràtic.» Un defensa que sí, un altre que no, i el tercer anota els arguments. Després, cada u decideix la seva posició i la defensa a la llibreta amb dos arguments.

La posició pròpia, amb dos arguments (80 a 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: La pregunta no és només si es pot fer, sinó què passa amb les reformes quan qui les va imposar ja no hi és.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Decidir per la gent o amb la gent, avui

Completa el text i defensa'l a la llibreta: «Els dèspotes il·lustrats feien coses pel poble però sense el poble, perquè [motiu]. Avui també es decideix de vegades per la gent sense preguntar-li, per exemple quan [un cas que coneguis]. Crec que aquestes decisions s'haurien de prendre [com], perquè [argument].»

El text completat i defensat (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Pensa en una decisió de la teva escola o del teu barri que t'hagi afectat.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El despotisme il·lustrat van ser reis absoluts (Frederic II, Caterina II, Josep II) que van fer reformes inspirades en la Il·lustració per modernitzar i enfortir els seus estats, però sense donar cap poder al poble ni tocar els privilegis: «tot per al poble, però sense el poble».

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, per a què adoptaven els dèspotes il·lustrats les idees de la Il·lustració?

   A. Per fer els seus estats més moderns, eficients i forts, sense limitar-se a si mateixos B. Per repartir el poder amb la burgesia, que ja era més rica que bona part de la noblesa C. Per obeir filòsofs com Voltaire, amb qui es cartejaven i que els dictaven les reformes D. Per preparar el pas a un govern en què el poder vingués del poble i no de la corona

2. 2. Què vol dir el «sense el poble» del lema del despotisme il·lustrat, segons la lectura?

   A. Que les reformes només arribaven als nobles i al clergat, i mai als pagesos ni a les ciutats B. Que el poble rebia reformes, però no tenia cap veu, cap vot ni cap poder polític C. Que el poble rebutjava totes les reformes, com al motí d'Esquilache de Madrid del 1766 D. Que els reis governaven des de palaus com el de Sanssouci, lluny de la gent i de la capital

3. 3. Quines dues coses no tocaven mai els dèspotes il·lustrats, segons la lectura?

   A. L'educació i les lleis, que van continuar en mans de l'Església com a l'edat mitjana B. La servitud dels camperols i la tortura, que cap d'ells no va abolir en tot el segle C. L'exèrcit i els impostos, que van deixar en mans dels nobles de cada província D. La societat estamental amb tots els seus privilegis i el seu propi poder absolut

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si les bones idees de la Il·lustració es podien fer servir tant per limitar el poder com per reforçar-lo, què marcava la diferència?