Sessió 4. Demografia de l'Antic Règim

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La població de l’Antic Règim vivia sota el que els historiadors anomenen el règim demogràfic anticrègim demogràfic anticModel de població amb alta natalitat i alta mortalitat, on la població creix poc i de manera inestable.: molts naixements i, alhora, moltes morts. Les famílies tenien molts fills, però una part enorme es moria de petita. La mortalitat infantilmortalitat infantilProporció de nadons i infants que moren. Era altíssima i feia baixar molt l’esperança de vida. era altíssima: una quarta part dels nadons moria abans de fer un any. Per això, tot i que naixien moltes criatures, la població creixia molt poc.

La natalitatnatalitatNombre de naixements per cada mil habitants en un any. A l’Antic Règim, al voltant de 40; avui a Catalunya, per sota de 10. se situava al voltant de quaranta naixements per mil habitants cada any, i la mortalitat, entre trenta i quaranta: la diferència era petita i qualsevol mal any la feia negativa. Les malalties que mataven tenen nom: la verola, que deixava la cara marcada a qui sobrevivia; el tifus i les febres; i la pesta, que encara va tornar a Marsella el 1720 i hi va matar prop de la meitat dels habitants. L’únic fre que la gent controlava era el matrimoni: es casaven tard, cap als vint-i-cinc anys o més, perquè fins que no hi havia una terra o un ofici no hi havia casa.

Damunt d’aquesta mortalitat de fons hi havia, de tant en tant, les crisi de subsistènciacrisi de subsistènciaEncadenament de mala collita, fam, malalties i pujada de la mortalitat.. Una mala collita portava la fam; la fam deixava la gent debilitada i sense defenses; i, llavors, arribaven les epidèmies, que mataven molta gent de cop.

Després, la població es refeia a poc a poc, fins a la crisi següent. Així, la corba de població pujava i baixava sense parar, com les dents d’una serra, en lloc de créixer de manera contínua. L’esperança de vidaesperança de vidaMitjana d’anys que s’esperava que visqués una persona en néixer. A l’Antic Règim, uns trenta anys. era d’uns trenta anys, però compte: és una mitjana enfonsada per la mort de tants infants. Qui superava la infància podia arribar perfectament als cinquanta o als seixanta.

Tot això es pot llegir en un dibuix. Una piràmide de poblaciópiràmide de poblacióGràfic que representa la població d’un lloc per edat i sexe: cada barra és un grup d’edat, amb els homes a l’esquerra i les dones a la dreta. del segle XVIII té forma de triangle de veritat: una base molt ampla, perquè neixen molts infants, i uns costats que s’estrenyen de seguida, perquè molts d’aquells infants no arriben a la barra següent. A dalt gairebé no hi queda ningú. Si hi ha hagut una crisi, es veu una osca: una generació més prima que la de sobre i que la de sota. La piràmide d’avui és tot el contrari, estreta de baix i ampla de dalt, i comparar-les és la manera més ràpida d’entendre què ha canviat en dos segles.

I tanmateix, al segle XVIII la població va créixer. Espanya va passar de poc més de set milions d’habitants a principis de segle als 10,3 milions que va comptar el cens de Floridablanca el 1787. Catalunya va fer més que doblar: dels 400.000 habitants del 1717 als 830.000 del 1787. No hi va haver cap miracle: van ser uns anys sense pesta, unes collites millors, el blat de moro i la patata que arribaven d’Amèrica i, a Catalunya, la vinya i les indianes que donaven feina. La verola va començar a retrocedir només al final: el 1796 l’anglès Edward Jenner va provar la vacunavacunaPreparat que protegeix d’una malaltia. La primera, la de Jenner contra la verola (1796), es va escampar de pressa: el 1803 una expedició espanyola la va portar a Amèrica i a les Filipines., i el 1803 una expedició espanyola ja la portava a Amèrica amb vint-i-dos nens que se la passaven de braç a braç durant la travessia.

Just al final d’aquesta època, l’economista Thomas Malthus va intentar explicar-ho amb una llei: la població tendeix a créixer més de pressa que els aliments, i per això la fam i les malalties la tornen a fer baixar sempre. Era una visió molt pessimista, i no va encertar el futur, perquè no va poder preveure les enormes millores de l’agricultura i la indústria que vindrien. Però descrivia bé el seu món: un món que topava una vegada i una altra amb el sostre dels aliments. Trencar aquell sostre seria una de les grans transformacions de l’època contemporània que ara comences a estudiar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 ✍️ Explicar · Reescriptura 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica-ho a un infant: néixer molts, créixer poc

Explica en quatre línies, com si parlessis amb un nen de vuit anys, per què a l'Antic Règim naixien moltíssims infants però la població gairebé no creixia. No facis servir «natalitat» ni «mortalitat». Afegeix una línia sobre la pintura de la pesta de Marsella: què hi veus que ho expliqui?

Les quatre línies per a un infant i una línia sobre la pintura.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pensa-ho així: entraven molts nens per una porta, però en sortien gairebé tants per una altra. A la pintura, mira què hi ha a terra.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La llei de Malthus

Llegiu en parella el text de Malthus a L'Arxiu. Fet: copieu la frase que compara com creixen la població i els aliments. Parer: què passa, segons ell, quan la població creix massa? Senyal: quines paraules us diuen que ho veu amb pessimisme?

La frase copiada i dues respostes curtes (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Segons Malthus, quan la població…». Les paraules pessimistes són a l'última frase del text.

4.3 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Quants joves, quants vells

Fes un gràfic de barres amb els tres grups d'edat de França cap al 1750 que dona la Fitxa de dades, amb la xifra escrita sobre cada barra. Sota el gràfic, explica en dues frases per què hi havia tan poca gent gran si naixien tants infants.

El gràfic de tres barres amb les xifres, i dues frases d'explicació.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Les xifres són a l'última línia de la Fitxa. Per a l'explicació, mira també quants nadons morien abans de fer un any.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «es casaven de nens i tenien fills sense fre»

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i el paràgraf de la natalitat. Explica quin fre tenia la gent de l'Antic Règim per no tenir més fills, i per què, tot i així, les famílies en tenien tants.

L'explicació, amb l'edat a què es casaven, entre 60 i 80 paraules.

💡 Pista: Busca a la lectura què calia tenir abans de casar-se. Per la segona part, pensa quants d'aquells fills arribaven a grans.

4.5 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Cadena de la crisi de subsistència

Encadena la crisi de subsistència en cinc baules, de «mala collita» a «pujada de morts», amb les tres del mig tretes de la lectura i una frase a cada fletxa. Després mira la pintura de la pesta de Marsella i escriu què hi veus que confirmi l'última baula.

La cadena de cinc baules amb una frase a cada fletxa, i una frase sobre la pintura.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Pregunta't què li passa a un cos que no menja quan arriba una malaltia.

4.6 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Reescriu sense «morir»

Aquesta frase és vaga i mig falsa: «a l'Antic Règim tothom es moria cap als trenta anys». Reescriu-la en quatre frases precises, sense les paraules «morir» ni «mort», que expliquin per què l'esperança de vida sortia tan baixa.

La frase reescrita en quatre frases precises, sense «morir» ni «mort».

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pots fer servir «arribar a», «superar» o «edat». Busca a la lectura d'on surt el número baix.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Una llei massa pessimista?

Afirmació: «Malthus tenia raó: la població sempre topa amb el límit dels aliments.» Abans de decidir, rellegeix-lo a L'Arxiu. Fet: què observa del seu temps? Parer: què prediu? Senyal: quina paraula ho delata? Després decideix si l'afirmació és vertadera o falsa i justifica-ho amb el que va passar després d'ell.

El fet, el parer i el senyal en una línia cadascun, i el veredicte justificat en dues frases.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Pregunta't què va canviar en la manera de produir aliments després d'ell.

4.8 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Llegir una mitjana amb cap crític

Explica amb un esquema 1-3-1 aquesta idea: «Una mitjana pot enganyar si no la mirem de prop.» Dona tres proves tretes de l'esperança de vida a l'Antic Règim i tanca amb una conclusió teva.

L'esquema: la idea, tres proves i una conclusió, en una frase cadascuna.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Pregunta't sempre què s'amaga darrere d'un sol número.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Demografia, ahir i avui

Completa i argumenta: «A l'Antic Règim es tenien molts fills perquè [motiu]. Avui, als països rics, es tenen pocs fills i la gent viu molts anys; això crea reptes nous, com ara [un repte], que caldria afrontar [com].»

El text completat i argumentat (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Parteix d'un cas que coneguis: la teva família, el teu poble o el teu barri.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'Antic Règim tenia un règim demogràfic antic: molts naixements i moltes morts (sobretot infantils), crisis de subsistència periòdiques i una esperança de vida baixa, de manera que la població creixia poc i de manera inestable.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, per què la població creixia tan poc si naixien tantes criatures?

   A. Perquè la gent es casava tard, cap als vint-i-cinc anys, i les famílies tenien pocs fills B. Perquè molts joves marxaven a Amèrica, on hi havia terra per conrear, i ja no tornaven C. Perquè la gent es casava de molt jove i moltes mares es morien en algun dels parts D. Perquè la mortalitat era gairebé tan alta com la natalitat, sobretot entre els infants

2. 2. Què vol dir, segons la lectura, que l'esperança de vida era d'uns trenta anys?

   A. Que la majoria de la gent es moria cap als trenta anys, gastada pel treball i la fam B. Que és una mitjana enfonsada pels infants morts: molts adults arribaven als seixanta C. Que només un 8 % de la gent passava dels trenta anys, segons les dades de França D. Que la gent es casava cap als vint-i-cinc i li quedaven pocs anys per criar els fills

3. 3. En quin ordre s'encadenava una crisi de subsistència, segons la lectura?

   A. Epidèmia, mort de molts pagesos, camps sense treballar, mala collita i, al final, fam B. Guerra, pujada dels impostos del rei, fam al camp i fugida dels pagesos cap a la ciutat C. Mala collita, fam, gent debilitada i sense defenses, epidèmia i moltes morts de cop D. Massa naixements, manca de terra, casaments més tardans i caiguda de la natalitat

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la població topava sempre amb el límit dels aliments, què hauria de canviar perquè pogués créixer de manera estable?