👑 Per què alguns neixen amb corona?

Descripció (context + repte)

Al segle XVIII, néixer en una família o en una altra decidia què podies fer, què pagaves i davant de quin tribunal responies. El repte de la càpsula és entendre l'Antic Règim com un sistema coherent —societat estamental, monarquia absoluta, economia senyorial— i veure com la Il·lustració li construeix, des de dins, l'arma que el desmuntarà. És la càpsula que prepara la següent: sense entendre el sistema, la revolució no s'entén.

Relacionada amb: cap d'anterior: obre el curs; la càpsula 2 (🗽 Es pot matar un rei en nom de la raó?), que la continua. Les microhistòries del bloc A (càpsules 1, 2, 3) comparteixen personatges o escenari.

Competències específiques de l'àrea

Cada competència porta les activitats de la càpsula que l'evidencien, comptades pel criteri d'avaluació que duen. Els quatre blocs són l'agrupació cognitiva d'Ideorum; les competències i els criteris són els del decret, i no s'hi reparteixen a parts iguals: una activitat d'Investigar sovint evidencia un criteri de la CE1, que aquí queda sota Situar.

Competències transversals

L'annex 4 del Decret 175/2022 les descriu sense competències específiques numerades; s'avaluen de forma col·legiada al final de 2n i 4t d'ESO.

Objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació

Sabers

Desenvolupament de la situació d'aprenentatge

Metodologia: indagació a partir d'una font primària per sessió; «pantalla = brúixola, llibreta = aprenentatge»; graduació per nivells. Agrupaments: individual (68) · parella (10) · grup (3), segons el mode de cada activitat. Temporització: 9 sessions de 50 min (450 min en total), més la portada i la microhistòria, que són lectura. Materials: web Ideorum (brúixola), llibreta (producció) i la font primària de L'Arxiu de cada sessió, més un vídeo per sessió.

Activitats d'aprenentatge i d'avaluació · les 4 fases

Els 4 blocs cognitius d'Ideorum coincideixen amb les 4 fases d'activitat del model, i cada sessió les recorre totes quatre. La graella de sota diu quina activitat és de quina fase.

Graella d'activitats, sessió a sessió

Tècniques d'aquesta càpsula

17 de les 17 tècniques s'estrenen aquí (l'alumnat d'aquest curs no les ha fet a cap càpsula anterior): la primera vegada cal modelar-les a classe —fer-ne una en veu alta— abans que les facin soles. El «Com es fa» de cada una és el que l'alumna veu sota l'activitat.

• Reescriptura s'estrena aquí10 activitats4 passos

  1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
  2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
  3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
  4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.
• Taula de classificació s'estrena aquí6 activitats4 passos

  1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
  2. Reparteix els casos.
  3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
  4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.
• Decisió raonada s'estrena aquí5 activitats4 passos

  1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
  2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
  3. Tria i dona dues raons.
  4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.
• Comentari d'imatge s'estrena aquí4 activitats4 passos

  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.
• Cadena causa-efecte s'estrena aquí3 activitats4 passos

  1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
  2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
  3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
  4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.
• Esquema 1-3-1 s'estrena aquí3 activitats4 passos

  1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
  2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
  3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
  4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.
• Telegrama s'estrena aquí3 activitats4 passos

  1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
  2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
  3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
  4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.
• Desmentit s'estrena aquí2 activitats4 passos

  1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
  2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
  3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
  4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.
• Gràfic de dades s'estrena aquí2 activitats4 passos

  1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
  2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
  3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
  4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.
• Línia del temps s'estrena aquí2 activitats4 passos

  1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
  2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
  3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
  4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.
• Vertader o fals justificat s'estrena aquí2 activitats4 passos

  1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
  2. Decideix.
  3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
  4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.
• Carta des d'un rol s'estrena aquí1 activitat4 passos

  1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
  2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
  3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
  4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.
• Comentari de mapa s'estrena aquí1 activitat4 passos

  1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
  2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
  3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
  4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.
• Enigma s'estrena aquí1 activitat4 passos

  1. Copia les pistes numerades.
  2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
  3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
  4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.
• Manifest s'estrena aquí1 activitat4 passos

  1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
  2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
  3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
  4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.
• Rellevància històrica s'estrena aquí1 activitat4 passos

  1. Fes la llista de tots els fets candidats.
  2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
  3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
  4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.
• Titular periodístic s'estrena aquí1 activitat4 passos

  1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
  2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
  3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
  4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Els sis vectors del currículum

Aprenentatges competencials

La pregunta motora («per què alguns neixen amb corona?») exigeix una resposta sistèmica: cap sessió la respon sola i la sessió 9 demana jerarquitzar-ho tot.

Perspectiva de gènere

Treballada de manera explícita: el testimoni de la dona d'Arthur Young (sessió 3) i el desmuntatge de «la igualtat per a tothom» il·lustrada (sessió 7), amb criteris 8.1, 8.3 i 8.4.

Universalitat del currículum

Tres nivells d'accés al mateix saber i la versió eriço (DIL/SIEI) com a quarta via.

Qualitat de l'educació de les llengües

A 2n cicle les bastides s'esvaeixen: es demanen arguments propis en espai taxat i contrast directe de fonts, sense plantilla prèvia.

Ciutadania democràtica i consciència global

La separació de poders, la sobirania popular i el despotisme il·lustrat es contrasten amb la pregunta actual de decidir per la gent o amb la gent (sessions 6 i 7).

Benestar emocional

La demografia de l'Antic Règim (mortalitat infantil, crisis de subsistència) es tracta amb dades i distància històrica, sense morbositat.

Mesures i suports universals (DUA)

Mesures i suports addicionals o intensius