Sessió 3. Economia preindustrial i món rural

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’economia de l’Antic Règim era, sobretot, agrària: la immensa majoria de la gent vivia de la terra. I era una agricultura de subsistènciaagricultura de subsistènciaAgricultura que amb prou feines produeix per alimentar qui la treballa, sense gaire excedent per vendre., és a dir, que amb prou feines produïa per alimentar qui la treballava. Les tècniques eren endarrerides, els rendiments baixos i, a moltes regions, la terra estava concentrada en grans propietats, els latifundilatifundiGran propietat de terra en mans d’un sol amo, molt estesa al sud de la península., en mans d’uns pocs. La major part de la població treballava de sol a sol per arrencar a la terra el menjar de cada dia.

Endarrerides vol dir una cosa concreta. La majoria de camps es conreaven amb la rotació triennalrotació triennalSistema de conreu que dividia la terra en tres parts: una de blat, una de civada o llegums i una de descans (el guaret), que cada any es feien rodar.: cada any, un terç de la terra es deixava en guaret, sense sembrar, perquè recuperés la fertilitat, i les altres dues terceres parts donaven poc. D’un gra de blat sembrat se’n collien quatre o cinc; avui se’n cullen més de vint. Amb aquests rendiments, gairebé tot el que produïa un país servia per menjar, i no quedava gaire res per vendre ni per invertir.

La concentració de la terra no era un accident: la llei la protegia. A Castella i a Andalusia, la noblesa tenia les seves terres lligades en mayorazgomayorazgoInstitució castellana que obligava a deixar totes les terres d’una família al fill gran, sense poder-les vendre ni dividir, per mantenir el patrimoni intacte generació rere generació.: passaven senceres al fill gran i no es podien vendre. Les de l’Església eren mans mortesmans mortesBéns de l’Església i dels municipis que no es podien vendre mai. «Mortes» perquè no entraven al mercat., i tampoc no es venien. Així, una part enorme del sòl estava fora del mercat, i el jornaler andalús que hauria volgut comprar-ne un tros no en trobava. El Cadastre d’Ensenada, l’enquesta gegantina que la corona va fer a Castella entre el 1749 i el 1756, ho va documentar poble per poble.

Fora del camp hi havia poca cosa. El comerç era limitat: els camins eren dolents, cada senyoriu cobrava peatges i cada regió tenia les seves mesures i les seves monedes, de manera que portar gra d’una província a una altra sortia més car que el gra mateix. La indústria, tal com l’entenem avui, no existia: hi havia manufactures que treballaven a mà en tallers petits o a les cases dels pagesos, que filaven i teixien a l’hivern per a un comerciant de la ciutat. Els historiadors en diuen protoindústria, «abans de la indústria».

A Catalunya, aquesta protoindústria va anar més lluny que a cap altre lloc de la península. El 1736 es va obrir a Barcelona la primera fàbrica d’indianesindianesTeles de cotó estampades amb colors, imitades de les que arribaven de l’Índia. Va ser la primera indústria moderna de Catalunya., teles de cotó estampades que imitaven les de l’Índia, i a finals de segle n’hi havia prop d’un centenar, que ocupaven milers de persones. No eren encara fàbriques amb màquines de vapor, però ja eren tallers grans, amb capital de comerciants i obrers a jornal. Era el comerç amb Amèrica, obert als ports catalans el 1778, el que en pagava el cotó i en comprava les teles.

El pitjor, però, no era la duresa del treball, sinó tot el que el pagès havia de pagar. De cada collita en sortia el delmedelmeImpost que es pagava a l’Església: en teoria, la desena part de la collita., la desena part per a l’Església. Després, els drets senyorialsdrets senyorialsPagaments i obligacions que el pagès devia al senyor de la terra. que es pagaven al senyor. A més, els impostos del rei. I encara els monopolis senyorials: el pagès estava obligat a moldre el gra al molí del senyor, coure el pa al seu forn i premsar el raïm al seu cup, pagant cada vegada. Al final, del que havia produït amb les seves mans, li quedava ben poc.

L’agrònom anglès Arthur Young va recórrer França entre el 1787 i el 1789 i ho va deixar escrit. Al text que llegim a L’Arxiu, del 12 de juliol del 1789, descriu una dona que aparentava setanta anys i només en tenia vint-i-vuit, envellida pel treball i les càrregues. Aquella era la realitat de milions de persones. Amb tan poc marge, n’hi havia prou amb una mala collita perquè arribés la fam.

I aquí trobem una part de la resposta a la pregunta de la càpsula. Alguns naixien amb corona; molts altres naixien per produir una riquesa que mai no seria seva. El pagès ho sostenia tot amb el seu treball, però el sistema estava fet perquè el fruit acabés en unes altres mans: les de l’Església, les del senyor i les del rei. No era mandra: era injustícia.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El pastís de la collita

Dibuixa un cercle que sigui una collita sencera i divideix-lo en cinc porcions amb les proporcions de la Fitxa de dades: delme, censos i drets, impostos del rei, llavor i el que queda per al pagès. Escriu a cada porció la seva xifra. Abans, mira la làmina de l'Enciclopèdia i compta quanta gent i quants animals calen per llaurar.

El gràfic de cinc porcions amb les xifres, i una frase amb el que has comptat a la làmina.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Les xifres són a l'última línia de la Fitxa. Si una xifra és una forquilla, com «entre 10 i 15», fes servir el número del mig.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La dona d'Arthur Young

Llegiu en parella el text d'Arthur Young a L'Arxiu. Fet: copieu la frase sobre l'edat que aparentava la dona i la que tenia. Parer: a què atribueix Young que semblés tan gran? Senyal: quina paraula de la dona diu com se sentia amb els tributs?

La frase copiada i dues respostes curtes (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Young creu que semblava tan gran perquè…». La paraula de la dona és a l'última frase del text.

3.3 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Què eren els monopolis

Explica en quatre línies, amb les teves paraules, què eren els monopolis senyorials (el molí, el forn i el cup) i per què eren un bon negoci per al senyor i una càrrega per al pagès.

L'explicació de quatre línies, amb les dues cares del negoci.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pots començar així: «El pagès estava obligat a…». Pensa qui cobra si tot un poble ha de moldre i coure al mateix lloc.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «qui s'esforça prospera»

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica amb dos arguments per què, a l'Antic Règim, treballar molt no era garantia de sortir de la pobresa.

Els dos arguments, cadascun en dues o tres línies (60 a 80 paraules en total).

💡 Pista: Pensa en tot el que el pagès havia de pagar de cada collita abans de quedar-se res.

3.5 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

Cadena de la fam

Encadena la fam en quatre baules. La primera és «agricultura endarrerida i de baix rendiment» i la segona, «mala collita». Completa les dues següents amb la lectura i posa una paraula d'enllaç a cada fletxa.

La cadena de quatre baules, amb una paraula d'enllaç a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Pregunta't què li queda al pagès després de pagar, i què passa si no queda res.

3.6 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La gàbia dels drets senyorials

Dibuixa un rectangle, la gàbia, i defineix-hi a dins, sense sortir-te'n, què eren els drets senyorials. Posa-hi tres exemples del que el pagès havia de pagar o cedir.

La definició dins la gàbia, en tres línies com a màxim.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Busca a la lectura tot el que el pagès havia de pagar o cedir pel sol fet de viure a la terra del senyor.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Els ulls d'un estranger

Arthur Young era un agrònom anglès que escrivia per als lectors del seu país. Rellegeix el seu text a L'Arxiu. Fet: què li explica la dona que han de pagar? Parer: què pensa Young de com viu aquella família? Senyal: quina paraula ho delata? Per acabar, dedueix per què un estranger podia veure el que als de dins ja no els sorprenia.

Un paràgraf amb el fet, el parer, el senyal i la teva deducció (80 a 100 paraules).

💡 Pista: Els adjectius són el lloc on qui escriu deixa anar el que pensa.

3.8 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta al senyor: no és mandra

Posa't a la pell d'un pagès de l'Antic Règim i escriu una carta breu al teu senyor, amb respecte però amb fermesa. Argumenta per què, per molt que treballis, no surts mai de la pobresa, amb dues càrregues concretes com a proves.

La carta, amb dues càrregues concretes com a proves (40 a 60 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: No et queixis sense més: demostra-li on va a parar el fruit de la teva feina.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Qui es queda la riquesa, ahir i avui

Omple els buits d'aquest text a la llibreta i defensa'l: «A l'Antic Règim, la pagesia no es quedava la riquesa que produïa perquè [motiu]. Avui també discutim si qui treballa rep una part justa del que produeix; jo crec que [la teva posició], perquè [un argument].»

El text completat i defensat (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Pensa en la diferència entre qui fa la feina i qui es queda els beneficis.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'economia de l'Antic Règim era agrària i de subsistència: el pagès produïa, però el delme, els censos, els monopolis senyorials i els impostos reials se n'enduien una bona part, de manera que una mala collita portava la fam.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què era el delme, segons la sessió?

   A. La part de la collita, en teoria una desena, que el pagès pagava a l'Església B. La part de la collita, prop d'un terç, que el pagès pagava al senyor de la terra C. La part de la collita, un 20 %, que el pagès guardava com a llavor per a l'any següent D. La part de la terra, un terç, que el pagès deixava cada any en guaret, sense sembrar

2. 2. A què obligaven al pagès els monopolis senyorials?

   A. A vendre tot el gra al senyor de la terra, al preu que ell fixava cada any B. A pagar un peatge al senyor cada cop que portava gra a una altra província C. A moldre, coure i premsar al molí, al forn i al cup del senyor, sempre pagant D. A treballar uns quants dies l'any a les terres del senyor, sense cobrar jornal

3. 3. Per què, segons la lectura, n'hi havia prou amb una mala collita perquè arribés la fam?

   A. Perquè el rei i el senyor apujaven els impostos i els censos els anys de mala collita B. Perquè els rendiments eren baixos i, pagades les càrregues, al pagès li quedava poc marge C. Perquè la terra en mans mortes es deixava sense conrear i no donava cap collita D. Perquè els pagesos venien tot el gra a les ciutats i no en guardaven per a llavor

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el pagès amb prou feines es quedava res del que produïa, qui acumulava la riquesa del país i en què la gastava?