Sessió 9. Cultura i art del segle XVIII

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El segle de la raó també va tenir el seu art, i no en va tenir un de sol, sinó dos que es donaven l’esquena. D’una banda continuava el rococórococóEstil artístic del segle XVIII, lleuger, decoratiu i sensual, ple de corbes, colors pastel i escenes de plaer; era el gust de la noblesa., hereu del barroc tardà: un art lleuger, ple de corbes daurades, colors pastel i escenes de jocs amorosos. Era l’art d’una noblesa que vivia per al plaer i que no tenia gaire pressa per pensar.

El rococó havia nascut a París, a les cases de la noblesa, quan la cort va deixar Versalles després de la mort de Lluís XIV: sales petites, miralls, porcellana, i pintors com Watteau, Boucher i Fragonard que pintaven festes al jardí. El gronxador que veuràs just a sota, del 1767, el va encarregar un cortesà que va demanar sortir-hi ell mateix, ajagut entre les flors, mirant la seva amant. A Espanya el va portar Tiepolo, que va morir a Madrid el 1770 pintant els sostres del Palau Reial.

De l’altra banda va néixer un art nou i seriós, just el contrari: el neoclassicisme. Mentre uns es gronxaven als jardins, l’historiador Winckelmann mirava enrere, cap a l’antiga Grècia, i hi trobava un model de bellesa fet de «noble senzillesa i serena grandesa». Pintors com Jacques-Louis David van deixar de banda els jocs i van pintar temes greus: el deure, el sacrifici, l’amor a la pàtria. Línies clares, ordre, calma. Era, ni més ni menys, la cara visible de la raó il·lustrada: si la raó havia de governar la política i l’economia, també havia de governar la bellesa.

L’Antiguitat va tornar perquè va sortir de sota terra. El 1748 van començar les excavacions de PompeiaPompeiaCiutat romana enterrada per l’erupció del Vesuvi l’any 79. Les excavacions, començades el 1748, van fer visible per primer cop una ciutat antiga sencera., i per primer cop es podia veure una ciutat romana sencera, amb les cases pintades i els carrers. Winckelmann hi va anar, i el 1764 va publicar la primera Història de l’art de l’Antiguitat. L’arquitectura va seguir el mateix camí: columnes, frontons i cúpules com les del Panteó de Roma. A Madrid, l’edifici que avui és el Museu del Prado el va projectar Juan de Villanueva el 1785 com a gabinet de ciències naturals; a Barcelona, la Llotja de Mar es va refer amb una façana neoclàssica.

La mateixa recerca d’ordre i equilibri es va sentir en la música. És l’època en què classicisme musicalclassicisme musicalEstil musical de finals del segle XVIII basat en l’equilibri, la claredat i l’harmonia, representat per Haydn i Mozart. arriba al cim amb Haydn i el jove Mozart, després del gran Bach: una música clara, ordenada, com un raonament ben construït. I, sobretot, les idees van trobar llocs nous per circular. A les acadèmies científiques i als salonssalonsReunions en cases particulars, sovint dirigides per dones cultes, on nobles, burgesos i filòsofs debatien lliurement sobre idees., nobles, burgesos i filòsofs debatien gairebé com a iguals.

Les acadèmies eren la cara oficial d’aquest món. Espanya en va fundar una per a la llengua el 1713, i Barcelona la de Bones Lletres el 1729 i la de Ciències i Arts el 1764. A la mateixa ciutat, la Junta de ComerçJunta de ComerçInstitució dels comerciants de Barcelona (1758) que va fundar escoles de nàutica, de dibuix i de química per formar la gent que la indústria necessitava. va obrir el 1775 una escola gratuïta de dibuix, la Llotja, on aprenien els que havien de dibuixar les indianes. I els salons eren la cara privada: a París, dones com Madame Geoffrin rebien cada setmana a casa seva els filòsofs i els diplomàtics, i decidien qui hi entrava. En un món on una dona no podia publicar amb el seu nom ni votar, la salonnièresalonnièreDona que dirigia un saló: triava els convidats, marcava els temes i protegia els escriptors. Una de les poques formes de poder cultural que tenien les dones al segle XVIII. era una de les poques persones que podia decidir de què es parlava.

I aquí torna a aparèixer la pregunta de tota la càpsula. En aquells salons, el que comptava no era amb quina corona havies nascut, sinó la força del que deies. Era una petita escletxa per on s’endevinava un món nou: un món on les idees, i no la sang, decidirien qui té raó. Aquell món encara trigaria a arribar, i ho faria de cop, amb una revolució. Però això ja és una altra càpsula.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura ✏️ Individual

Cronologia del gust

Dibuixa una línia del temps del segle XVIII i ordena-hi tres moviments: el rococó, el classicisme musical de Haydn i Mozart i el neoclassicisme de Winckelmann i David. Al costat de cadascun, escriu una paraula que el resumeixi.

La línia del temps amb els tres moviments en ordre i una paraula al costat de cadascun.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Busca a la lectura quan neix cada moviment: el rococó, després de la mort de Lluís XIV; per als altres dos, mira els anys de les obres i dels autors.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Les paraules de Winckelmann

Llegiu en parella el text de Winckelmann a L'Arxiu. Fet: de quines obres parla? Parer: quins dos trets hi troba? Senyal: quines paraules us diuen que no només les descriu, sinó que les admira?

Tres respostes curtes, una per pas (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Winckelmann parla de…». Les paraules que admiren són adjectius: mireu el que va davant de «senzillesa» i de «grandesa».

9.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Descriu sense dir «bonic»

Observa El jurament dels Horacis, de David, a la lectura. Descriu-lo sense les paraules «bonic», «maco» ni «lleig»: què hi veus, com són les línies i els colors, i quina sensació transmet.

La descripció del quadre, sense «bonic», «maco» ni «lleig» (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compara la meitat esquerra del quadre amb la dreta. Pots començar així: «A l'esquerra hi veig…».

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «l'art només decora»

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fals que l'art del segle XVIII no tingués res a veure amb les idees. Posa l'exemple d'una pintura que transmetia un missatge.

L'explicació, amb l'exemple d'una pintura (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Busca a la lectura quin pintor feia quadres amb missatge, i quin missatge.

9.5 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Rococó i neoclassicisme (Venn)

Classifica en un diagrama de Venn de dos cercles, «rococó» i «neoclassicisme», dues coses que comparteixen a la zona del mig i dues de pròpies a cada banda: com és, de què parla i quins valors transmet.

El diagrama, amb dues coses compartides i dues de pròpies a cada banda.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pregunta't per a qui es feia cada art, com era i de què parlava.

9.6 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Un historiador que tria model

Rellegeix Winckelmann a L'Arxiu. Fet: què diu que tenen totes les obres mestres gregues? Parer: com creu ell que hauria de ser l'art? Senyal: quines paraules delaten que no només descriu, sinó que proposa un model? Explica per què aquest model anava contra el rococó.

Tres respostes, una per pas, i una frase sobre el rococó (40 a 60 paraules).

💡 Pista: El context de L'Arxiu diu què proposava; la lectura, com era el rococó.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 🌍 Participar · Desmentit 📖 La lectura ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmentit a la premsa

Un diari ha publicat que «l'art del segle XVIII era pura decoració, sense cap idea al darrere». Desmunta-ho en un desmentit breu, com els que publiquen els diaris, amb dos fets de la lectura.

El desmentit, amb dos fets (40 a 60 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit és serè i es basa en fets.

9.8 🌍 Participar · Rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 👥 En grup

Els cinc fets del segle que van al llibre

En grups de tres, mireu enrere tota la càpsula i trieu els cinc fets del segle XVIII que han de sortir sí o sí al llibre de text d'aquí a cinquanta anys. Després, cada u defensa a la llibreta un fet que no ha entrat a la llista i per què s'hi hauria de quedar.

La llista de cinc fets del grup i la defensa del fet que ha quedat fora (80 a 100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Quan no us poseu d'acord, mireu quin dels dos explica més coses de les altres sessions.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

L'art i les idees, avui

A la llibreta, completa aquest text i defensa'l: «Al segle XVIII, l'art i els salons servien per fer córrer idees, com ara [una idea]. Avui les idees també viatgen amb [cançons, sèries, xarxes…]. Crec que l'art d'avui [encara porta idees / només entreté], perquè [un exemple concret].»

El text completat i defensat (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Pensa en una cançó o una sèrie que defensi un valor, o que en critiqui un.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El segle XVIII va tenir dos arts oposats: el rococó, lleuger i decoratiu, mirall del món despreocupat de la noblesa, i el neoclassicisme, seriós i inspirat en l'antiga Grècia, que Winckelmann va teoritzar i David va pintar com a cara visible de la raó. La música (Haydn, Mozart) buscava el mateix equilibri, i als salons i les acadèmies les idees circulaven gairebé entre iguals: una escletxa cap al món nou que arribaria amb la revolució.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, en què es diferencien el rococó i el neoclassicisme?

   A. El rococó pinta el deure i el sacrifici amb línies clares; el neoclassicisme, festes al jardí B. El rococó és l'art de la burgesia dels salons; el neoclassicisme, el de la cort de Versalles C. El rococó neix de les excavacions de Pompeia; el neoclassicisme, a les cases nobles de París D. El rococó és lleuger i decoratiu, el gust de la noblesa; el neoclassicisme, seriós i sobri

2. 2. Per què la lectura diu que el neoclassicisme és «la cara visible de la raó il·lustrada»?

   A. Perquè els filòsofs encarregaven els quadres de David per difondre les seves idees B. Perquè retratava la vida dels privilegiats tal com era, sense amagar-ne el luxe C. Perquè volia ordre, calma i línies clares: la raó havia de governar també la bellesa D. Perquè pintava els experiments i les màquines de les noves acadèmies de ciències

3. 3. Què feia dels salons «una escletxa» cap a un món nou, segons la lectura?

   A. Que hi comptava la força del que deia cadascú, i no amb quina corona havia nascut B. Que les dones hi podien publicar amb el seu nom i votar qui entrava a l'acadèmia C. Que hi podia entrar qualsevol persona del carrer, sense que ningú triés els convidats D. Que el rei hi enviava els seus ministres per escoltar què demanava el Tercer Estat

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si als salons del segle XVIII el que comptava era la força de les idees i no el títol de noblesa, per què això era tan perillós per a l'Antic Règim?