ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 1 · PER QUÈ ALGUNS NEIXEN AMB CORONA? · #GiH3

Sessió 7. La Il·lustració

El moviment intel·lectual del s. XVIII. La Raó com a arma política. Voltaire (crítica religiosa), Montesquieu (separació de poders), Rousseau (sobirania popular). L'Enciclopèdia.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE7CE8CE9

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Doble pàgina d'un llibre antic: a l'esquerra, un gravat amb figures al·legòriques entre prestatges de llibres; a la dreta, la portada amb el títol «ENCYCLOPÉDIE, ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers» i, al peu, «avec approbation et privilège du Roy»
El frontispici i la portada del primer volum de l'Encyclopédie, París, 1751. A l'esquerra, la Veritat envoltada de les ciències; a la dreta, l'última línia diu que el llibre es publica amb permís del rei. Diderot i d'Alembert (editors), 1751 · Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Si algú et digués que una idea és certa «perquè sempre s'ha fet així» o «perquè ho diu l'autoritat», t'ho creuries sense més? Per què sí o per què no?
  • Avui dones per fet que pots dir el que penses i que els qui manen no poden fer el que vulguin. D'on creus que venen aquestes idees?
  • La gent del segle XVIII pensava que el rei manava perquè Déu ho havia volgut. Què hauria de passar perquè algú comencés a dubtar d'una idea tan acceptada?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar a la llibreta què va ser la Il·lustració i per què la raó es va convertir en una eina política.
  2. Distingir les aportacions de Voltaire (tolerància), Montesquieu (separació de poders) i Rousseau (sobirania popular).
  3. Analitzar el text de Rousseau a L'Arxiu i veure tant la força com els límits de la igualtat que defensava la Il·lustració.

🧠 De la sessió anterior:despotisme il·lustrat · Sanssouci · servitud · Patent de Tolerància. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

La Il·lustració va posar la llibertat d'expressió al centre, i encara discutim on acaba. Quatre minuts sobre aquesta discussió, avui, per contrastar-los amb el que demanava Voltaire.

Los límites de la libertad de expresión · DW Español · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Durant el segle XVIII, un grup de pensadors europeus va decidir que cap idea estava per sobre de la crítica. Ni la religió, ni la noblesa, ni el poder dels reis. La seva eina no era l’espasa ni l’exèrcit, sinó la raóraóLa capacitat de pensar, comparar i decidir per un mateix, sense acceptar res només perquè ho diu l’autoritat o la tradició.: tot s’havia de poder explicar i demostrar. Aquest moviment es va anomenar la Il·lustració, i del seu segle, el XVIII, encara avui en diem el «segle de les llums».

Tres noms resumeixen el seu abast. Voltaire va atacar la intolerància religiosa i va defensar que ningú no hauria de ser perseguit per allò que pensa o creu. Montesquieu va proposar que el poder s’havia de repartir en tres mans separades —qui fa les lleis, qui les aplica i qui jutja— perquè cap d’elles no pogués manar sola; és la separació de podersseparació de podersRepartiment del poder de l’Estat en tres parts independents (legislatiu, executiu i judicial) perquè cap no pugui dominar les altres. que encara avui sosté les democràcies. I Rousseau va fer la pregunta més perillosa de totes: si el poder no ve de Déu ni de la sang, d’on ve? La seva resposta va ser una bomba: del poble.

No eren idees de saló. El 1762, a Tolosa, un comerciant protestant, Jean Calas, va ser torturat i executat acusat d’haver matat el seu fill perquè volia fer-se catòlic; no hi havia cap prova. Voltaire, que ja tenia gairebé setanta anys, va dedicar tres anys a remoure Europa amb cartes i pamflets fins que el 1765 la sentència es va anul·lar. Montesquieu havia publicat el 1748 L’esperit de les lleis després d’estudiar el govern d’Anglaterra, on el rei ja no podia ni fer lleis ni cobrar impostos sense el Parlament. I el Contracte socialContracte socialObra de Rousseau (1762) segons la qual el poder legítim neix d’un pacte entre els ciutadans, i la llei és l’expressió de la voluntat general. de Rousseau, del 1762, va ser prohibit a París i a Ginebra el mateix any que va sortir.

Portada impresa del primer volum de l'Encyclopédie, del 1751. A dalt, en lletres grosses, «ENCYCLOPÉDIE, ou DICTIONNAIRE RAISONNÉ DES SCIENCES, DES ARTS ET DES MÉTIERS, PAR UNE SOCIÉTÉ DE GENS DE LETTRES». A sota, els noms de Diderot i d'Alembert, una citació en llatí i un gravat petit amb una figura alada damunt dels núvols. Al peu, el lloc i els impressors, l'any en xifres romanes i la línia «AVEC APPROBATION ET PRIVILÈGE DU ROY».
La portada del primer volum, del 1751. Llegeix-hi què promet reunir el llibre, i llegeix després l'última línia de tot: amb l'aprovació i el privilegi del rei. Briasson, David, Le Breton i Durand (París, 1751) / Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons

Per difondre totes aquestes idees calia una obra immensa: l’EnciclopèdiaEnciclopèdiaGran diccionari de tots els sabers (la Encyclopédie), dirigit per Diderot i d’Alembert, que reunia el coneixement de l’època per posar-lo a l’abast de qualsevol lector., dirigida per Diderot i d’Alembert. No era un llibre qualsevol: reunia tot el saber humà en uns quants volums, des de com es fabrica una agulla fins a saber què és la justícia. Posar el coneixement a l’abast de tothom era, en si mateix, un acte revolucionari, perquè un poble que pensa pel seu compte és molt difícil de governar a cegues.

Es va publicar entre el 1751 i el 1772: vint-i-vuit volums, disset de text i onze de làmines, amb 71.818 articles. El 1759 el rei en va prohibir la venda i el papa la va condemnar, i Diderot va continuar imprimint-la d’amagat. Van ser els subscriptorssubscriptorsLectors que pagaven per avançat cada volum d’una obra abans que sortís. L’Enciclopèdia en va tenir més de quatre mil, i així es va poder pagar sense cap mecenes., més de quatre mil, els que van pagar la feina: burgesos, nobles curiosos, clergues, i cap rei.

A Espanya la Il·lustració va arribar filtrada per la InquisicióInquisicióTribunal de l’Església, sota control de la corona, que jutjava els delictes contra la fe i mantenia la llista de llibres prohibits. A Espanya va durar fins al 1834., que tenia l’Enciclopèdia a la llista de llibres prohibits, i tot i així hi va haver il·lustrats: el frare Feijoo, que va escriure contra les supersticions, i Jovellanos, que proposava repartir la terra. I el 1784 un professor de Königsberg, Kant, va resumir tot el moviment en dues paraules llatines, sapere aude, «atreveix-te a saber»: la Il·lustració era, deia, sortir de la minoria d’edat en què cadascú s’ha ficat per no haver de pensar pel seu compte.

Aquí hi ha el gir que dona sentit a tota la càpsula. Els dèspotes il·lustrats de la sessió anterior havien fet servir aquestes idees per fer els seus estats més forts. Els filòsofs en treien la conclusió contrària: si tot s’ha de justificar amb la raó, llavors néixer noble o néixer rei no justifica res. Ningú no neix amb dret a manar sobre els altres. Aquesta idea, tan senzilla d’enunciar, és la que faria caure el món de la corona.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
7.1 Situar-se · Línia del temps La fitxa de dades La imatge Individual

La Il·lustració a la línia del temps

Dibuixa una línia del temps de 1650 a 1800 i situa-hi les tres dates de la Fitxa de dades: el regnat de Lluís XIV, el primer volum de l'Encyclopédie i l'esclat de la Revolució Francesa. Sota la línia, copia l'última línia de la portada de l'Encyclopédie i escriu qui dona permís per publicar-la.

La línia del temps amb les tres dates situades, i l'última línia de la portada copiada amb qui dona el permís.

Com es fa · Línia del temps
  1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
  2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
  3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
  4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a l'última línia de la Fitxa. La línia de la portada és en francès: el peu de la imatge et diu què vol dir.

7.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu En parella

La frase de Rousseau

Llegiu en parella el text de Rousseau a L'Arxiu. Fet: quina part de la primera frase descriu com és el món? Parer: quina part diu com creu Rousseau que neix l'home? Senyal: quina paraula fa servir per dir que la gent no és lliure?

Les dues parts de la primera frase copiades, i la paraula amb una línia que expliqui què vol dir (40 a 60 paraules).

💡 Pista: La primera frase té dues parts separades per una coma. Comenceu així: «Rousseau creu que l'home neix…, però…».

7.3 Explicar · Reescriptura La lectura Individual

Explica-ho a un infant

Explica què va ser la Il·lustració a un nen de vuit anys, en quatre línies i sense les paraules «raó», «filosofia» ni «moviment».

Les quatre línies per a un infant, sense «raó», «filosofia» ni «moviment».

Com es fa · Reescriptura
  1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
  2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
  3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
  4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pots començar per la idea de «no creure't una cosa només perquè t'ho manen, sinó perquè te l'han sabut explicar».

Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
7.4 Investigar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic Individual

Desmuntant «la igualtat per a tothom»

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què no és del tot cert que la Il·lustració defensés la igualtat de tothom. Posa dos exemples de grups que en quedaven fora.

L'explicació, amb dos grups que en quedaven fora (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Busca al text quins grups Rousseau i altres deixaven fora.

7.5 Explicar · Telegrama La fitxa de dades La lectura Individual

Tres telegrames del segle de les llums

Resumeix la idea principal de Voltaire, la de Montesquieu i la de Rousseau en tres telegrames de deu paraules com a màxim cadascun. La Fitxa de dades diu quina és la de cada un, però no pots repetir les seves paraules.

Els tres telegrames, un per pensador, de deu paraules com a màxim.

Com es fa · Telegrama
  1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
  2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
  3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
  4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Escriu el nom del pensador al davant, fora del compte, i busca un verb fort.

7.6 Investigar · Comentari d'imatge La imatge Individual

Peu de foto per a l'Encyclopédie

Observa la portada de l'Encyclopédie de la lectura. Descriu què promet reunir el llibre i dedueix per què un diccionari podia ser perillós per als poderosos, tot i que portava el permís del rei.

El peu de foto, amb el que promet la portada i el perill (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge
  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Pregunta't què passa quan tothom pot consultar tot el saber.

Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
7.7 Participar · Decisió raonada Tota la càpsula Individual

Voltaire i el rei: argument i contraargument

Voltaire criticava el poder absolut, però va viure tres anys a la cort de Frederic II, un rei absolut (sessió 6). Decideix si és una contradicció o una estratègia: escriu l'argument que ho acusa, el que ho defensa i la teva decisió.

L'argument, el contraargument i la teva decisió (40 a 60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada
  1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
  2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
  3. Tria i dona dues raons.
  4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pregunta't què pot fer un pensador des de dins d'una cort que no pugui fer des de fora.

7.8 Investigar · Lectura de font L'Arxiu La lectura Individual

Una frase contra les corones

El contracte social de Rousseau es va publicar el 1762, i aquell mateix any el van prohibir a París i a Ginebra. Rellegeix-ne el text de L'Arxiu. Fet: què diu que passa «a tot arreu»? Parer: què pensa de qui es creu amo dels altres? Senyal: quina paraula capgira qui és l'esclau? Per acabar, dedueix per què un rei podia llegir-ho com una amenaça.

Un paràgraf amb el fet, el parer, el senyal i la teva deducció (80 a 100 paraules).

💡 Pista: Pensa en qui es creia amo dels altres el 1762.

7.9 Participar · Ahir i avui La lectura El que ja saps Individual

Les idees de fa 250 anys, avui

Argumenta a la llibreta completant aquest text: «La Il·lustració va defensar idees com [una idea] que avui ens semblen normals. Però encara en discutim els límits, per exemple quan [un cas que coneguis]. Crec que aquesta idea [està guanyada / s'ha de defensar cada dia], perquè [argument].»

El text completat i argumentat (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Pregunta't si una llibertat es pot perdre, i com.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

La Il·lustració va ser el moviment del segle XVIII que va convertir la raó en una arma política: Voltaire va defensar la tolerància, Montesquieu la separació de poders i Rousseau que el poder ve del poble. En negar que algú nasqués amb dret a manar, els il·lustrats van obrir la porta a la caiguda de l'Antic Règim, encara que la seva igualtat tenia límits que altres ampliarien després.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Segons la lectura, quina conclusió treien els filòsofs de la idea que tot s'ha de justificar amb la raó?

  2. 2. Què va proposar Montesquieu a «L'esperit de les lleis», segons la lectura?

  3. 3. Què respon Rousseau, segons la sessió, a la pregunta d'on ve el poder legítim?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si una idea tan senzilla com «ningú no neix amb dret a manar sobre els altres» va trigar segles a imposar-se, què la feia tan perillosa per als qui tenien el poder?