Càpsula 3 · COM ES TRENCA L'ANTIC RÈGIM A ESPANYA? · #GiH3
Mort de Carles II sense hereu. Felip V vs. l'arxiduc Carles. Catalunya, València, Aragó i Mallorca a favor de l'arxiduc. Aliances europees. El setge de Barcelona (1714).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
L’any 1700 va morir Carles IICarles IICarles II: l'últim rei de la dinastia dels Àustries (Habsburg) a Espanya. Va morir sense fills el 1700, i això va obrir el problema de qui l'havia de succeir., l’últim rei espanyol de la casa d’Àustria, sense deixar cap fill. Abans de morir, va escriure en el seu testament qui volia que el succeís: Felip d’Anjou, net del poderós rei de França Lluís XIV. Felip era, doncs, un BorbóBorbóBorbó: la dinastia reial de França. Amb Felip V, els Borbó van passar a regnar també a Espanya, on encara hi són avui., i va ser proclamat rei amb el nom de Felip V.
Aquella herència, però, va espantar mig continent. Si França i Espanya quedaven a les mans de la mateixa família, serien tan fortes que trencarien l’equilibri d’Europa. Per evitar-ho, el Regne Unit, Àustria i els Països Baixos van donar suport a un altre candidat: l’arxiduc Carles d’Àustria, de la casa dels Habsburg. Així va començar, el 1701, una llarga guerra europea que es va lluitar en bona part en terres d’Espanya.
Perquè, a dins de la península, la guerra va ser també una mena de guerra civil. Castella va recolzar majoritàriament Felip V. En canvi, els territoris de la Corona d’AragóCorona d’AragóCorona d'Aragó: conjunt de territoris (Catalunya, València, Aragó i Mallorca) que tenien lleis, institucions i furs propis, diferents dels de Castella., és a dir Catalunya, València, Aragó i Mallorca, es van decantar sobretot per l’arxiduc. No era només una qüestió de simpaties dinàstiques: tenien por. Els Borbó governaven França d’una manera molt centralista i absoluta, mentre que aquells territoris tenien lleis i institucions pròpies, els seus furs i constitucions, que volien conservar.
El gir decisiu no va arribar al camp de batalla, sinó per una herència inesperada. El 1711, l’arxiduc Carles va heretar l’Imperi austríac. Ara el perill era el contrari: si guanyava ell, tornaria a ajuntar massa poder en una sola persona. Llavors el Regne Unit va canviar de bàndol diplomàtic: va fer les paus amb França i va deixar de banda els seus aliats. Aquella pau es va segellar al Tractat d’UtrechtTractat d’UtrechtTractat d'Utrecht (1713): conjunt de tractats que van acabar la Guerra de Successió. El Regne Unit hi va abandonar la causa de l'arxiduc i dels catalans. el 1713.
En aquell tractat, el Regne Unit només va aconseguir per als catalans una cosa: una amnistia, l’oblit del que havien fet a la guerra i la conservació dels seus béns. El que no va salvar van ser els seus furs i les seves institucions. Les grans potències havien decidit el futur d’un territori en una taula de negociacions, sense comptar amb els qui hi vivien.
Sola, sense aliats, Barcelona es va negar a rendir-se i va resistir un setge llarg i dur. La ciutat va caure l’11 de setembre de 1714. Amb aquella derrota s’acabava la resistència a Felip V, que ara era amo de tota Espanya i la podria reorganitzar al seu gust.
I aquí és on aquesta guerra deixa de ser només una baralla per una corona. La victòria de Felip V va obrir la porta a un estat nou: centralitzat, absolutista i d’estil francès, que aviat aboliria les lleis pròpies de la Corona d’Aragó. Com passaria un segle després al Congrés de Viena, el destí de tot un poble s’havia decidit lluny, entre potències. La manera com es va trencar l’Antic Règim a Espanya començava, precisament, aquí.
Ordena en una línia del temps aquests fets amb la data: mort de Carles II, inici de la guerra, Tractat d'Utrecht, caiguda de Barcelona. Marca amb una fletxa el moment en què el Regne Unit canvia de bàndol diplomàtic i abandona els aliats.
💡 Pista: Va del 1700 (mort de Carles II) al 1714 (Barcelona). La fletxa va al 1713, quan es signa Utrecht.
Copia la frase de L'Arxiu (article XIII d'Utrecht). Subratlla què SÍ que aconsegueixen els catalans (amnistia, béns). Després respon en dues línies: què NO esmenta l'article que ells esperaven conservar?
💡 Pista: L'article parla d'oblit i de béns, però calla sobre una cosa fonamental per a ells: els seus furs i institucions propis.
Un nen petit et pregunta: «Per què es van barallar tant per posar un rei o un altre?». Respon-li en tres o quatre frases molt senzilles, amb la idea de fons: si França i Espanya tenien el mateix amo, es feien massa fortes i la resta tenia por.
💡 Pista: No li expliquis dates. Explica-li la por: «els altres països no volien que dos veïns tan grans manessin junts».
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu tres dades del text que demostrin que la guerra era més complexa que «Catalunya contra Espanya». Acabeu amb una frase que comenci: «No era només Catalunya contra Espanya perquè...».
💡 Pista: Dades possibles: era una guerra europea per la dinastia; València, Aragó i Mallorca també van fer costat a l'arxiduc; la decisió final la van prendre les potències a Utrecht.
Construeix una cadena de causa i efecte amb fletxes (mínim cinc baules) que vagi de «Carles II mor sense fills →» fins a «cau Barcelona (1714)». Han d'aparèixer pel mig: la por d'Europa, el suport de la Corona d'Aragó a l'arxiduc i l'abandonament britànic a Utrecht.
💡 Pista: Mort sense hereu → es nomena un Borbó → Europa s'espanta i hi ha guerra → la Corona d'Aragó tria l'arxiduc → el Regne Unit fa les paus i abandona → Barcelona cau sola.
Dibuixa un croquis senzill de la península Ibèrica. Acoloreix d'un color els territoris que majoritàriament van seguir Felip V (Castella) i d'un altre els de la Corona d'Aragó que van seguir l'arxiduc (Catalunya, València, Aragó, Mallorca). Posa-hi una llegenda.
💡 Pista: No cal precisió: el que importa és que es vegi la divisió entre el centre i l'est peninsular, sense oblidar que dins de cada zona hi havia gent dels dos bàndols.
El 1713 el Regne Unit va fer les paus amb França i va deixar sols els seus aliats catalans. Escriu en una taula de dues columnes un argument que justifiqui aquesta decisió (des del punt de vista britànic) i un altre que la condemni. No diguis encara què en penses tu.
💡 Pista: A favor: a Gran Bretanya li convenia la pau i el seu propi interès, no podia allargar la guerra eternament. En contra: havia empès els catalans a lluitar i després els va deixar a la seva sort.
Escriu una carta breu (sis o set línies) d'un conseller de Barcelona, l'any 1713, adreçada a la reina Anna de la Gran Bretanya. Demana-li, amb arguments i respecte, que no abandoni Catalunya a Utrecht. Has d'usar almenys una idea concreta del text (els furs, la promesa d'ajuda).
💡 Pista: Un bon argument apel·la a un compromís: «ens vau demanar que lluitéssim al vostre costat; no ens deixeu ara sense les nostres lleis».
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. A Utrecht, les potències van decidir el futur dels catalans sense comptar amb ells, com passaria després a Viena. Avui hauria de ser legítim que uns quants països decidissin el destí d'un territori sense la seva gent? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument.
💡 Pista: Penseu en la diferència entre la conveniència de les grans potències i el dret de la gent a decidir sobre casa seva. Hi ha hagut casos semblants al segle XX?
📌 Per emportar-se
La mort de Carles II sense hereu (1700) va enfrontar dos candidats al tron, el Borbó Felip V i l'arxiduc Carles d'Àustria, en una guerra alhora europea i civil. La Corona d'Aragó va seguir majoritàriament l'arxiduc per por de l'absolutisme centralista borbònic. Quan el Regne Unit va fer les paus a Utrecht (1713) i va abandonar els seus aliats, Barcelona va resistir sola fins a caure l'11 de setembre de 1714. La victòria de Felip V va obrir la porta a un estat centralitzat i absolutista.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Per què la mort de Carles II va provocar una guerra europea?
2. Per què molts territoris de la Corona d'Aragó van donar suport a l'arxiduc Carles?
3. Què va passar amb els catalans al Tractat d'Utrecht (1713)?
💭 Per pensar fins demà
Si la guerra es va decidir en una taula de negociacions europea, fins a quin punt els pobles que hi van lluitar van ser amos del seu propi destí?
