Sessió 1. La Guerra de Successió (1701-1714)

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’any 1700 va morir Carles IICarles IICarles II: l'últim rei de la dinastia dels Àustries (Habsburg) a Espanya. Va morir sense fills el 1700, i això va obrir el problema de qui l'havia de succeir., l’últim rei espanyol de la casa d’Àustria, sense deixar cap fill. Abans de morir, va escriure en el seu testament qui volia que el succeís: Felip d’Anjou, net del poderós rei de França Lluís XIV. Felip era, doncs, un BorbóBorbóBorbó: la dinastia reial de França. Amb Felip V, els Borbó van passar a regnar també a Espanya, on encara hi són avui., i va ser proclamat rei amb el nom de Felip V.

Aquella herència, però, va espantar mig continent. Si França i Espanya quedaven a les mans de la mateixa família, serien tan fortes que trencarien l’equilibri d’Europa. Per evitar-ho, la Gran Bretanya, Àustria i els Països Baixos van donar suport a un altre candidat: l’arxiduc Carles d’Àustria, de la casa dels Habsburg. Així va començar, el 1701, una llarga guerra europea que es va lluitar en bona part en terres d’Espanya.

Perquè, a dins de la península, la guerra va ser també una mena de guerra civil. Castella va recolzar majoritàriament Felip V. En canvi, els territoris de la Corona d’AragóCorona d’AragóCorona d'Aragó: conjunt de territoris (Catalunya, València, Aragó i Mallorca) que tenien lleis, institucions i furs propis, diferents dels de Castella., és a dir Catalunya, València, Aragó i Mallorca, es van decantar sobretot per l’arxiduc. No era només una qüestió de simpaties dinàstiques: tenien por. Els Borbó governaven França d’una manera molt centralista i absoluta, mentre que aquells territoris tenien lleis i institucions pròpies, els seus furs i constitucions, que volien conservar.

El gir decisiu no va arribar al camp de batalla, sinó per una herència inesperada. El 1711, l’arxiduc Carles va heretar l’Imperi austríac. Ara el perill era el contrari: si guanyava ell, tornaria a ajuntar massa poder en una sola persona. Llavors la Gran Bretanya va canviar de bàndol diplomàtic: va fer les paus amb França i va deixar de banda els seus aliats. Aquella pau es va segellar al Tractat d’UtrechtTractat d’UtrechtTractat d'Utrecht (1713): conjunt de tractats que van acabar la Guerra de Successió. La Gran Bretanya hi va abandonar la causa de l'arxiduc i dels catalans. el 1713.

En aquell tractat, la Gran Bretanya només va aconseguir per als catalans una cosa: una amnistia, l’oblit del que havien fet a la guerra i la conservació dels seus béns. El que no va salvar van ser els seus furs i les seves institucions. Les grans potències havien decidit el futur d’un territori en una taula de negociacions, sense comptar amb els qui hi vivien.

Sola, sense aliats, Barcelona es va negar a rendir-se i va resistir un setge llarg i dur. La ciutat va caure l’11 de setembre de 1714. Amb aquella derrota s’acabava la resistència a Felip V, que ara era amo de tota Espanya i la podria reorganitzar al seu gust.

I aquí és on aquesta guerra deixa de ser només una baralla per una corona. La victòria de Felip V va obrir la porta a un estat nou: centralitzat, absolutista i d’estil francès, que aviat aboliria les lleis pròpies de la Corona d’Aragó. Com passaria un segle després al Congrés de Viena, el destí de tot un poble s’havia decidit lluny, entre potències. La manera com es va trencar l’Antic Règim a Espanya començava, precisament, aquí.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

De la mort d'un rei a la caiguda de Barcelona.

Ordena en una línia del temps aquests cinc fets, amb l'any de cada un: mort de Carles II, inici de la guerra, l'arxiduc hereta l'Imperi austríac, Tractat d'Utrecht i caiguda de Barcelona. L'últim és el del gravat de la imatge. Marca amb una fletxa el moment en què la Gran Bretanya canvia de bàndol.

La línia del temps amb cinc fets datats i una fletxa.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença pel primer any i acaba per l'últim. L'any del setge és al peu de la imatge; els altres quatre, a la lectura, un a cada paràgraf. El quart paràgraf també explica què fa canviar de bàndol la Gran Bretanya.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Què promet l'article XIII, i què calla.

Llegeix l'article XIII de L'Arxiu i el context, i identifica tres coses. FET: què aconsegueixen els catalans, segons l'article? PARER: com diu la reina de la Gran Bretanya que els ha defensat? SENYAL: què no surt a l'article i els catalans volien conservar?

Tres respostes (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «L'article els dona… La reina diu que ha insistit… No hi surten…». Què vol dir «oblit» ho explica el context; el que els catalans volien conservar és a la Fitxa, a la línia de la Corona d'Aragó.

1.3 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què es van barallar per una corona.

Un nen de vuit anys et pregunta: «Per què es van barallar tant per posar un rei o un altre?». Explica-li-ho amb paraules teves, en tres o quatre frases curtes i sense dates.

L'explicació, de tres o quatre frases curtes.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença amb «Mira, és que…». Pots fer servir la paraula «por». La resposta és al segon paràgraf de la lectura, el de l'equilibri d'Europa.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntant «Catalunya contra Espanya».

En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Identifiqueu tres dades que demostrin que la guerra era més que «Catalunya contra Espanya» i expliqueu per què cada una desmunta el tòpic.

Les tres dades, cada una amb la seva explicació (60-80 paraules).

💡 Pista: Una dada és un fet amb un nom o una data. Connectors: «a més», «en canvi». Podeu tancar amb «No era només Catalunya contra Espanya perquè…».

1.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la mort de Carles II al setge de Barcelona.

Encadena en cinc baules com es passa de «Carles II mor sense fills» a «cau Barcelona». Pel mig hi han de sortir la por d'Europa, el suport de la Corona d'Aragó a l'arxiduc i el canvi de bàndol britànic. A cada fletxa, explica per què un fet porta al següent.

La cadena de cinc baules, amb una explicació a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que», «això fa que», «per això».

1.6 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La reina que «no deixa d'insistir».

Llegeix l'article XIII de L'Arxiu i identifica tres coses. FET: què garanteix l'article als catalans? PARER: quina imatge vol donar de si mateixa la reina de la Gran Bretanya? SENYAL: quina expressió de la cita t'ho ha fet veure?

Tres respostes (fet, parer, senyal), 60-80 paraules.

💡 Pista: Connectors: «l'article garanteix…», «en canvi, la reina es presenta com…», «ho delata…».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

L'article XIII i la lectura: dues versions d'Utrecht.

Compara l'article XIII de L'Arxiu amb el quart i el cinquè paràgraf de la lectura. FET: què obté la Gran Bretanya per als catalans? PARER: com es presenta la reina a l'article? SENYAL: quina expressió de l'article contradiu el que explica la lectura? Dedueix, finalment, per què a la Gran Bretanya li convenia escriure-ho així.

Els tres passos i la deducció, 80-100 paraules.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Pensa què havia de dir la Gran Bretanya als aliats que deixava sols.

1.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un conseller de Barcelona escriu a la reina Anna.

Ets un conseller de Barcelona el 1713 i escrius a la reina Anna de la Gran Bretanya. Defensa, amb respecte, que no abandoni els catalans a Utrecht: digues què li demanes i dona-li dues raons tretes de la lectura. Encara no saps com acabarà la guerra.

La carta, de sis a vuit línies.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Decideix primer què li demanes; la carta s'hi ha d'encaminar.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Decidir el destí d'un territori sense la seva gent.

A Utrecht, les potències van decidir el futur dels catalans sense preguntar-los res. En grup, argumenteu si avui seria acceptable que uns quants països decidissin el destí d'un territori sense la gent que hi viu, i digueu què ha canviat des del 1713 perquè ho vegem diferent.

La conclusió del grup, 40-60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, apunteu una raó a favor i una en contra.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La mort de Carles II sense hereu (1700) va enfrontar dos candidats al tron, el Borbó Felip V i l'arxiduc Carles d'Àustria, en una guerra alhora europea i civil. La Corona d'Aragó va seguir majoritàriament l'arxiduc per por de l'absolutisme centralista borbònic. Quan la Gran Bretanya va fer les paus a Utrecht (1713) i va abandonar els seus aliats, Barcelona va resistir sola fins a caure l'11 de setembre de 1714. La victòria de Felip V va obrir la porta a un estat centralitzat i absolutista.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què el testament de Carles II va espantar mig Europa, segons la lectura?

   A. Perquè deixava Espanya sense hereu designat i les potències se la volien repartir B. Perquè donava la corona a l'arxiduc Carles, que ja governava l'Imperi austríac C. Perquè posava França i Espanya sota una mateixa família i trencava l'equilibri D. Perquè nomenava rei d'Espanya Lluís XIV, que passava a governar tots dos països

2. 2. Per què els territoris de la Corona d'Aragó es van decantar sobretot per l'arxiduc Carles?

   A. Perquè temien que els Borbó, centralistes i absoluts, els traguessin els furs B. Perquè l'arxiduc ja havia heretat l'Imperi austríac i semblava el candidat fort C. Perquè eren fidels a la casa d'Àustria, i els furs i les lleis pròpies no hi pesaven D. Perquè Castella ja feia costat a Felip V i no volien lluitar al mateix bàndol

3. 3. Què va aconseguir la Gran Bretanya per als catalans al Tractat d'Utrecht (1713)?

   A. Els furs i les constitucions, però no l'amnistia pel que havien fet a la guerra B. Cap garantia: l'article XIII no els esmenta, perquè ja li convenia més la pau C. La promesa que la reina Anna els enviaria tropes si Felip V assetjava Barcelona D. Una amnistia i la conservació dels béns, però no els furs ni les institucions

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la guerra es va decidir en una taula de negociacions europea, fins a quin punt els pobles que hi van lluitar van ser amos del seu propi destí?