Càpsula 3 · COM ES TRENCA L'ANTIC RÈGIM A ESPANYA? · #GiH3
L'abolició de les institucions catalanes, valencianes, mallorquines i aragoneses (1707-1716). La fi de la Corona d'Aragó. Castellanització administrativa. Geografia política: la nova Espanya borbònica, divisió en intendències, centralització territorial. La Universitat de Cervera com a càstig.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Guanyada la guerra, Felip V tenia les mans lliures per refer l’Estat al seu gust. L’instrument van ser els Decrets de Nova PlantaDecrets de Nova PlantaDecrets de Nova Planta: lleis amb què Felip V va imposar una «nova planta» (una nova estructura) de govern als territoris de la Corona d'Aragó., és a dir, una «nova planta» o nova estructura de govern. No van caure tots de cop: van arribar a València i Aragó el 1707, a Mallorca el 1715 i a Catalunya el 1716.
El cor d’aquells decrets era l’abolició de les institucions pròpies. Les Corts catalanes, la Generalitat i el Consell de Cent de Barcelona van quedar suprimits. Amb ells desapareixien les constitucionsconstitucionsConstitucions catalanes: el conjunt de lleis pròpies de Catalunya, pactades entre el rei i les Corts. Limitaven el poder del monarca., les lleis pactades que durant segles havien limitat el poder del rei. A partir d’ara, qui manava a Catalunya era la Reial AudiènciaReial AudiènciaReial Audiència: tribunal i òrgan de govern, ara presidit per un Capità General nomenat pel rei. Substituïa les antigues institucions., presidida per un Capità General que nomenava directament el monarca.
També va canviar la llengua de l’administració. L’article 5 del decret de Catalunya ho deixava per escrit: els plets a la Reial Audiència s’havien de tramitar en castellà. No es prohibia el català que parlava la gent al carrer, però sí que s’expulsava de la justícia i dels papers oficials. La llengua del poder passava a ser una sola.
El nou ordre era, sobretot, centralitzador. El territori es va reorganitzar en corregimentscorregimentsCorregiment: districte administratiu del model castellà, dirigit per un corregidor nomenat pel rei. Va substituir les antigues divisions catalanes., i la manera de governar es va unificar segons el model de Castella, copiat al seu torn de la França absolutista de Lluís XIV. La Corona d’Aragó, com a entitat amb lleis pròpies, deixava d’existir. Espanya feia un pas decisiu cap a un Estat únic i uniforme.
Hi ha un detall que ho resumeix tot. Felip V va tancar les universitats catalanes que hi havia (Barcelona, Lleida i les altres) i les va substituir per una de sola, nova, en una ciutat petita i fidel: la Universitat de CerveraUniversitat de CerveraUniversitat de Cervera: única universitat permesa a Catalunya després de 1714, creada per Felip V en una ciutat que li havia estat lleial.. Era alhora un premi a la lleialtat i una manera de controlar millor qui es formava.
Convé, però, mirar-ho amb precisió. La Nova Planta no va ser un càstig pensat només contra Catalunya: va caure sobre tots els territoris de la Corona d’Aragó que havien fet costat a l’arxiduc. En canvi, Navarra i les províncies basques, que havien donat suport a Felip V, van conservar els seus furs. El que decidia no era el poble, sinó el bàndol: qui havia perdut la guerra, perdia les lleis. I tot plegat encaixava en una moda europea del segle XVIII cap als estats centralitzats.
Amb la Nova Planta, doncs, no s’acabava només una guerra: naixia l’Estat borbònic centralitzat. Aquell mateix Estat seria, un segle després, el que les revolucions liberals d’aquesta càpsula intentarien transformar.
Ordena en una cronologia l'aplicació de la Nova Planta amb la data a cada territori: València i Aragó, Mallorca, Catalunya. Després respon en una línia: què tenien en comú aquests territoris que explica per què els van tocar a ells.
💡 Pista: València i Aragó (1707), Mallorca (1715), Catalunya (1716). El que tenien en comú: van fer costat a l'arxiduc Carles.
Copia la frase de L'Arxiu (article 5). Subratlla «llengua castellana». Després respon en dues línies: aquesta norma afecta com parla la gent al carrer o com funciona l'administració? Quina diferència hi ha?
💡 Pista: El decret parla de les «causes» (els plets), és a dir, de la justícia i els papers oficials. La gent al carrer continuava parlant català.
Escriu un esquema 1-3-1 (cinc frases). Comença amb una frase que digui què volia Felip V amb la Nova Planta. Continua amb tres frases, una per a cada canvi concret que va imposar. Acaba amb una frase que resumeixi el resultat per a la Corona d'Aragó.
💡 Pista: Idea inicial: unificar l'Estat. Canvis: abolir institucions, imposar el castellà a la justícia, reorganitzar el territori en corregiments. Final: fi de l'autogovern.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Feu dues llistes: territoris que van perdre les institucions i territoris que van conservar els furs. A partir d'aquí, deduïu quin era el criteri real i escriviu-lo en una frase.
💡 Pista: Perden: València, Aragó, Mallorca, Catalunya (van seguir l'arxiduc). Conserven: Navarra i el País Basc (van seguir Felip V). El criteri: el bàndol de la guerra.
Imagina que un diari ha publicat que «amb la Nova Planta es va prohibir parlar català a Catalunya». Escriu un desmentit de quatre o cinc línies que ho matisi amb precisió: què SÍ que es va imposar (el castellà a l'administració) i què NO deia el decret (prohibir la llengua del carrer).
💡 Pista: El decret imposava el castellà a la justícia i als papers oficials, però no prohibia la llengua que parlava la gent. La precisió importa.
Fes un mapa conceptual amb «Nova Planta» al centre i tres branques: «Institucions» (què s'aboleix), «Llengua» (què canvia a l'administració) i «Territori» (com es reorganitza). Penja de cada branca un exemple concret del text.
💡 Pista: Institucions: Generalitat, Consell de Cent, Corts. Llengua: castellà a l'Audiència. Territori: divisió en corregiments.
Escriu DOS titulars sobre la Nova Planta: un d'un butlletí oficial de Felip V (que ho presenta com a modernització i unitat) i un altre d'un antic conseller de Barcelona (que ho viu com una pèrdua). Cada titular, una línia. Sota, explica en una frase per què tots dos parlen del mateix fet.
💡 Pista: L'oficial destacarà l'ordre i la unitat de l'Estat; el conseller, la pèrdua de les lleis i institucions pròpies.
Escriu el teu veredicte raonat (sis o set línies): estava justificat abolir les lleis pròpies per construir un Estat únic? Has de presentar la raó dels qui defensaven la unitat i la raó dels qui defensaven l'autogovern abans de decidir-te.
💡 Pista: A favor de la unitat: un sol Estat amb lleis iguals és més simple i fort. En contra: s'imposa per la força i s'esborra l'autogovern d'uns territoris. Un bon veredicte rebat l'altra banda.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. La Nova Planta va imposar unes mateixes lleis per a tots, però per la força i esborrant la diversitat. Avui, fins a quin punt és bo que un Estat tingui normes iguals per a tothom, i fins a quin punt ha de respectar les particularitats de cada territori? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument.
💡 Pista: Penseu en l'equilibri: la igualtat de lleis pot ser justa, però imposar-la sense acord i contra la voluntat d'un territori genera el problema contrari.
📌 Per emportar-se
Després de la guerra, Felip V va imposar els Decrets de Nova Planta (1707-1716), que van abolir les institucions i les lleis pròpies de la Corona d'Aragó, van portar el castellà a l'administració de justícia i van reorganitzar el territori en corregiments segons el model centralitzat castellà. No va ser un càstig dirigit només a Catalunya, sinó a tot el bàndol perdedor, dins d'una tendència europea cap als estats centralitzats. Així naixia l'Estat borbònic.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què van fer principalment els Decrets de Nova Planta?
2. Què establia l'article 5 del decret de Catalunya?
3. Per què es diu que la Nova Planta no anava dirigida només contra Catalunya?
💭 Per pensar fins demà
Si l'Estat borbònic es va construir abolint la diversitat de lleis per la força, era un Estat més modern, més injust, o totes dues coses alhora?
