Sessió 2. Els Decrets de Nova Planta i el nou mapa peninsular

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Guanyada la guerra, Felip V tenia les mans lliures per refer l’Estat al seu gust. L’instrument van ser els Decrets de Nova PlantaDecrets de Nova PlantaDecrets de Nova Planta: lleis amb què Felip V va imposar una «nova planta» (una nova estructura) de govern als territoris de la Corona d'Aragó., és a dir, una «nova planta» o nova estructura de govern. No van caure tots de cop: van arribar a València i Aragó el 1707, a Mallorca el 1715 i a Catalunya el 1716.

El primer decret, el del 29 de juny de 1707, ja deixava clar amb quina lògica es faria tot. Acusava els regnes de València i d’Aragó de rebel·lió i invocava el «dret de conquesta»: com que el rei els havia guanyat amb les armes, ja no estava lligat pels pactes antics i podia donar-los les lleis que volgués.

El cor d’aquells decrets era l’abolició de les institucions pròpies. Les Corts catalanes, la Generalitat i el Consell de Cent de Barcelona van quedar suprimits. Amb ells desapareixien les constitucionsconstitucionsConstitucions catalanes: el conjunt de lleis pròpies de Catalunya, pactades entre el rei i les Corts. Limitaven el poder del monarca., les lleis pactades que durant segles havien limitat el poder del rei. A partir d’ara, qui manava a Catalunya era la Reial AudiènciaReial AudiènciaReial Audiència: tribunal i òrgan de govern, ara presidit per un Capità General nomenat pel rei. Substituïa les antigues institucions., presidida per un Capità General que nomenava directament el monarca.

També va canviar la llengua de l’administració. L’article 5 del decret de Catalunya ho deixava per escrit: els plets a la Reial Audiència s’havien de tramitar en castellà. No es prohibia el català que parlava la gent al carrer, però sí que s’expulsava de la justícia i dels papers oficials. La llengua del poder passava a ser una sola.

A València el canvi va ser encara més profund. Hi van entrar senceres les lleis de Castella, els funcionaris es van començar a nomenar des de Madrid i els castellans, molt més nombrosos, van passar a ocupar càrrecs a les administracions valenciana i aragonesa. El castellà es va convertir en la llengua de l’administració i el valencià en va quedar arraconat. Així es feia, en la pràctica, la castellanització administrativa: no calia prohibir cap llengua a casa, n’hi havia prou de decidir en quina es feien els papers que comptaven.

El nou ordre era, sobretot, centralitzador. El territori es va reorganitzar en corregimentscorregimentsCorregiment: districte administratiu del model castellà, dirigit per un corregidor nomenat pel rei. Va substituir les antigues divisions catalanes., i la manera de governar es va unificar segons el model de Castella, copiat al seu torn de la França absolutista de Lluís XIV. La Corona d’Aragó, com a entitat amb lleis pròpies, deixava d’existir. Espanya feia un pas decisiu cap a un Estat únic i uniforme.

La centralització també es pagava. A Catalunya, l’intendent José Patiño va establir un impost nou, el cadastre, que es cobrava segons les propietats de cadascú i gravava també els guanys del treball, el comerç i la indústria. Ara bé, aquella uniformitat tenia forats: a Castella no es va imposar mai el cadastre, i Catalunya va conservar l’exempció de quintes, és a dir, no havia d’enviar joves a l’exèrcit per sorteig.

El canvi es veu també al mapa. Abans de la guerra, la península era un mosaic: d’una banda, la Corona de Castella; de l’altra, els regnes d’Aragó, València i Mallorca i el Principat de Catalunya, cadascun amb les seves lleis i amb duanes a la ratlla amb Castella. Després, la monarquia es va dividir en províncies governades per tres autoritats que nomenava el rei: el capità general, que manava l’exèrcit; l’Audiència, que feia justícia; i l’intendentintendentFuncionari d’origen francès que Felip V va posar al capdavant de cada província per cobrar els impostos i pagar l’exèrcit. El territori que administrava es deia intendència., que portava els diners. A partir del 1718, aquesta divisió en intendències es va estendre a tota Espanya. Catalunya va quedar partida en dotze corregiments, més el districte especial de la Vall d’Aran, i les duanes entre Castella i els antics regnes de la Corona d’Aragó es van suprimir i es van portar a la costa i a les fronteres. Sobre el paper, era un sol país governat des d’un sol centre: Madrid.

Hi ha un detall que ho resumeix tot. Felip V va tancar les universitats catalanes que hi havia (Barcelona, Lleida i les altres) i les va substituir per una de sola, nova, en una ciutat petita i fidel: la Universitat de CerveraUniversitat de CerveraUniversitat de Cervera: única universitat permesa a Catalunya després de 1714, creada per Felip V en una ciutat que li havia estat lleial.. Era alhora un premi a la lleialtat i una manera de controlar millor qui es formava.

Convé, però, mirar-ho amb precisió. La Nova Planta no va ser un càstig pensat només contra Catalunya: va caure sobre tots els territoris de la Corona d’Aragó que havien fet costat a l’arxiduc. En canvi, Navarra i les províncies basques, que havien donat suport a Felip V, van conservar els seus furs. El que decidia no era el poble, sinó el bàndol: qui havia perdut la guerra, perdia les lleis. I tot plegat encaixava en una moda europea del segle XVIII cap als estats centralitzats.

Tampoc no tot va desaparèixer. Les institucions polítiques es van perdre, però Catalunya, Mallorca i, des del 1711, també Aragó van conservar bona part del seu dret privat, el que regulava herències, contractes o famílies. València no: allà es va abolir fins i tot el dret civil propi, i no el va recuperar.

Amb la Nova Planta, doncs, no s’acabava només una guerra: naixia l’Estat borbònic centralitzat. Aquell mateix Estat seria, un segle després, el que les revolucions liberals d’aquesta càpsula intentarien transformar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La Nova Planta arriba territori per territori.

Ordena en una línia del temps quan arriba la Nova Planta a cada territori: València, Aragó, Mallorca i Catalunya. Sota la línia, explica en una frase què tenien en comú aquests quatre territoris durant la guerra. Mira el retrat de Felip V: què porta posat que et recorda que la va guanyar?

La línia del temps amb els quatre territoris datats i una frase.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença la frase així: «Tots quatre havien…». Al retrat, mira el pit i el que hi ha damunt la roca. Els anys són al primer paràgraf de la lectura; el que tenien en comú, a la sessió 1.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Una sola frase que canvia la justícia.

Llegeix l'article 5 de L'Arxiu i el context, i identifica tres coses. FET: en quina llengua s'han de fer els plets a la Reial Audiència? PARER: per què li convenia al rei, segons el context? SENYAL: quina paraula de l'article et diu que parla de la justícia i no del carrer?

Tres respostes (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Els plets s'han de fer en… Al rei li convenia… La paraula és…». El parer és a l'última frase del context; el context també t'explica la paraula difícil de l'article.

2.3 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Què va canviar la Nova Planta.

Resumeix la Nova Planta en un esquema 1-3-1: una idea central (què volia Felip V), tres canvis concrets que va imposar i una conclusió sobre què li va passar a la Corona d'Aragó.

L'esquema amb cinc caselles: la idea, tres canvis i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Comença la idea central amb «Felip V volia…» i cada canvi amb «Un canvi va ser…». Els canvis són a la Fitxa; la conclusió, al quart paràgraf de la lectura.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntant «un càstig només contra Catalunya».

En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Feu dues llistes: territoris que van perdre les institucions i territoris que van conservar els furs. Deduïu quin era el criteri real i expliqueu-lo.

Les dues llistes i l'explicació del criteri (60-80 paraules).

💡 Pista: Connectors: «en canvi», «per tant». Podeu començar la deducció amb «El criteri no era… sinó…».

2.5 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

L'article 5: què obliga i què no.

Llegeix l'article 5 de L'Arxiu i identifica tres coses. FET: què obliga a fer, i a qui? PARER: què pretenia Felip V amb aquesta norma, segons la lectura? SENYAL: què no diu l'article, que molta gent creu que diu?

Tres respostes (fet, parer, senyal), 60-80 paraules.

💡 Pista: Connectors: «l'article obliga…», «en canvi, no diu…», «per tant…». El parer és al tercer paràgraf de la lectura.

2.6 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Institucions, llengua i territori.

Classifica en una taula de tres columnes (institucions, llengua, territori) aquests sis canvis de la Nova Planta: fi de la Generalitat, Reial Audiència amb Capità General, corregiments, plets en castellà, fi del Consell de Cent, Universitat de Cervera. Sota la taula, explica quin t'ha costat més de classificar i per què.

La taula amb els sis canvis classificats i una frase sobre el cas dubtós.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «l'he posat a… perquè…», «dubtava entre… i…».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura ✏️ Individual

El mateix decret, dos titulars.

Escriu dos titulars de dotze paraules com a màxim sobre la Nova Planta: un d'un butlletí oficial de Felip V i un d'un antic conseller de Barcelona. Sota, explica en una frase què canvia d'un a l'altre: el verb, el protagonista o el que es calla.

Dos titulars de màxim dotze paraules i una frase.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Escriu primer el titular amb què menys estàs d'acord.

2.8 🌍 Participar · desmentit 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

«Es va prohibir parlar català»: el desmentit.

Un diari publica: «Amb la Nova Planta es va prohibir parlar català.» Desmunta-ho amb l'article 5 de L'Arxiu. FET: què obliga a fer l'article, i on? PARER: què volia aconseguir el rei? SENYAL: quina paraula de l'article et dona la clau? Digues també què hi ha de cert en la notícia.

El desmentit, 80-100 paraules.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Pensa què vol dir treure una llengua dels tribunals i dels papers oficials, encara que no es prohibeixi al carrer.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Unes mateixes lleis per a tothom?

La Nova Planta va imposar les mateixes lleis a tots els territoris, però per la força. Penseu en el que ja sabeu d'avui: en què tenim normes iguals a tot l'Estat i en què decideix cada territori? En grup, argumenteu on posaríeu el límit, i per què.

La conclusió del grup, 40-60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, apunteu un exemple de cada cosa: una norma igual per a tothom i una que canvia segons el territori.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Després de la guerra, Felip V va imposar els Decrets de Nova Planta (1707-1716), que van abolir les institucions i les lleis pròpies de la Corona d'Aragó, van portar el castellà a l'administració de justícia i van reorganitzar el territori en corregiments segons el model centralitzat castellà. No va ser un càstig dirigit només a Catalunya, sinó a tot el bàndol perdedor, dins d'una tendència europea cap als estats centralitzats. Així naixia l'Estat borbònic.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Qui manava a Catalunya després de la Nova Planta, segons la lectura?

   A. La Generalitat, que des de llavors presidia un Capità General nomenat pel rei B. El Consell de Cent, amb consellers castellans que s'enviaven des de Madrid C. Un virrei que triaven les Corts catalanes i que després confirmava el rei D. La Reial Audiència, presidida per un Capità General que nomenava el rei

2. 2. Què establia l'article 5 del decret de Nova Planta de Catalunya?

   A. Que el català quedava prohibit al carrer, a les escoles i a les esglésies B. Que els plets a la Reial Audiència s'havien de tramitar en castellà C. Que les classes a la Universitat de Cervera s'havien de fer en castellà D. Que els jutges de la Reial Audiència havien de ser castellans

3. 3. Què decidia, segons la lectura, quins territoris perdien les lleis pròpies amb la Nova Planta?

   A. El bàndol: les perdia qui havia seguit l'arxiduc, i Navarra les va conservar B. La llengua: les perdien els territoris on la gent no parlava castellà C. La resistència: només les va perdre Catalunya, pel llarg setge de Barcelona D. El dret de conquesta: les van perdre tots els regnes, també Navarra i Castella

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si l'Estat borbònic es va construir abolint la diversitat de lleis per la força, era un Estat més modern, més injust, o totes dues coses alhora?