⚔️Càpsula 3 · COM ES TRENCA L'ANTIC RÈGIM A ESPANYA?· #GiH3
Sessió 3. L'Espanya borbònica del segle XVIII
Centralització i reformisme. Carles III com a despot il·lustrat. Olavide, Floridablanca, Jovellanos. Reformes agràries limitades. Les Societats Econòmiques d'Amics del País.
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE1🔍CE2🔍CE5✍️CE6🌍CE9
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
🖼️ La Puerta de Alcalá, una de les obres públiques de Carles III a Madrid. El símbol amable d'un reformisme que va modernitzar les ciutats sense tocar el poder. Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Si un govern et millora la vida (millors carrers, escoles, hospitals) però no et deixa opinar ni votar, n'hi ha prou? Què hi falta?
Per què creus que algú amb tot el poder voldria fer reformes per millorar la vida de la gent?
Coneixes la Puerta de Alcalá de Madrid o algun monument antic del teu entorn? Saps qui el va manar fer i per què?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Explicar què va ser el despotisme il·lustrat i resumir-lo amb el lema «tot per al poble, però sense el poble».
Identificar les reformes de Carles III i el paper de les Societats Econòmiques d'Amics del País.
Comprendre per què les reformes van ser limitades: depenien de la noblesa i l'Església que les bloquejaven.
🧠 De la sessió anterior:intendent · Decrets de Nova Planta · constitucions · Reial Audiència. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
Quatre minuts sobre el rei que va donar a Madrid enllumenat, clavegueres i passejos: «el millor alcalde de Madrid». És el despotisme il·lustrat en una sola ciutat, tot per al poble i res amb el poble. Compta quantes decisions surten al vídeo i en quantes hi va tenir veu algú que no fos el rei.
Vídeo: «Carlos III, el mejor alcalde de Madrid» — Academia Play. Disponible a ideorum.cat.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
Un cop la Nova Planta va deixar l’Estat unificat i centralitzat, els reis Borbó van tenir una eina poderosa a les mans. I al llarg del segle XVIII la van fer servir per a una cosa nova: modernitzar Espanya des de dalt. És l’època del reformisme il·lustrat, que arriba al seu punt àlgid amb Carles III (1759-1788).
Carles III és el model del que els historiadors anomenen despot il·lustratdespot il·lustratDespotisme il·lustrat: forma de govern del segle XVIII en què un rei amb poder absolut aplica reformes inspirades en la Il·lustració per millorar el país, però sense renunciar gens al seu poder.. La idea es resumeix en una frase famosa: «tot per al poble, però sense el poble». El rei i els seus ministres volien millorar la vida de la gent (l’agricultura, el comerç, les ciutats, l’ensenyament), però sense donar-li ni veu ni vot. Les reformes baixaven del tron; no pujaven del carrer.
Els seus ministres, com Floridablanca o Campomanes, van impulsar moltes millores. Van arreglar camins, van il·luminar els carrers de Madrid i hi van fer clavegueres, van construir-hi monuments com la Puerta de Alcalá, van fomentar la indústria i van limitar alguns privilegis de l’Església. Fins i tot van expulsar els jesuïtes (1767), que consideraven massa poderosos.
🖼️ Carles III, retratat per Goya. El «millor alcalde de Madrid», deien, perquè va modernitzar la ciutat. Però el seu poder seguia sent absolut. Francisco de Goya · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Per estendre aquest esperit de millora, van néixer les Societats Econòmiques d’Amics del PaísSocietats Econòmiques d’Amics del PaísSocietats Econòmiques d'Amics del País: associacions de nobles i burgesos il·lustrats que promovien l'agricultura, els oficis i els coneixements útils per fer progressar el país.. Eren grups de gent culta, nobles i burgesos, que estudiaven com millorar els conreus, els oficis i l’educació. Hi havia un optimisme nou: amb raó i coneixement útil, es podia fer pròsper el país.
Però aquí xocaven amb un mur. La major part de la terra estava bloquejada. Una bona part pertanyia a la noblesa en forma de mayorazgosmayorazgosMayorazgo (vincle): conjunt de béns que passaven sencers a l'hereu i no es podien vendre ni dividir mai. Deixaven molta terra immobilitzada., que no es podien vendre ni partir mai, i una altra a l’Església en mans mortesmans mortesMans mortes: béns en mans de l'Església que quedaven fora del mercat per sempre, perquè no es podien vendre., també fora del mercat. Pensadors com Jovellanos van denunciar que, mentre la terra estigués així d’encadenada, l’agricultura no milloraria mai.
I per què no ho van canviar, si ho veien tan clar? Perquè els mateixos reformistes depenien dels qui s’hi beneficiaven. Per governar, el rei necessitava la noblesa i l’Església, és a dir, justament els qui tenien la terra encadenada. Així que les reformes van quedar a mitges: van millorar la superfície, però no van tocar el cor de l’Antic Règim, els privilegis i els estaments. Quan el reformista Olavide va anar massa lluny, la Inquisició el va condemnar: un avís de fins on es podia arribar.
El despotisme il·lustrat, doncs, va modernitzar Espanya sense transformar-la. Va agafar de la Il·lustració la fe en la raó i en el progrés, però en va deixar fora la part més perillosa per al poder: la llibertat i la igualtat. Era una reforma sense revolució. I quan això es demostrés insuficient, la fractura de debò arribaria d’una altra manera, com veurem a les properes sessions.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
Mira el retrat de Carles III que va pintar Goya, al cos de la lectura. DESCRIU com va vestit i què l'acompanya. IDENTIFICA, amb el peu de la imatge, per què li deien «el millor alcalde de Madrid». DEDUEIX quina imatge de rei vol transmetre el quadre.
Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules.
Com es fa · Comentari d'imatge
DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: Comença així: «Porta… i al costat té… Li deien així perquè… El quadre vol que el vegem com…». El motiu del sobrenom és al peu de la imatge.
3.2🔍 Investigar · Lectura de font📜L'Arxiu✏️Individual
Campomanes i l'obligació de treballar.
Llegeix la frase de Campomanes a L'Arxiu i el context, i identifica tres coses. FET: a què diu que està obligat l'home des que neix? PARER: què pensa de l'ociositat? SENYAL: quines dues paraules de la cita et diuen que la jutja com un vici?
Tres respostes (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.
💡 Pista: Comença així: «Campomanes diu que l'home neix obligat a… Pensa que l'ociositat… Ho delaten les paraules…». Les paraules del senyal són al final de la cita.
3.3✍️ Explicar · reescriptura📖La lectura🧠El que ja saps✏️Individual
Decidir pels altres «pel seu bé».
Completa i explica aquesta comparació: «Un dèspota il·lustrat és com…». Pensa en algú que decideix per als altres pel seu bé sense preguntar-los res. Després explica en dues frases en què s'assemblen.
La comparació completada i dues frases que l'expliquin.
Com es fa · Reescriptura
Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.
Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.
💡 Pista: Comença amb «És com…» i continua amb «S'assemblen perquè…». El lema de la Fitxa t'ajuda a trobar la semblança.
3.4🔍 Investigar · Desmuntant tòpics⚠️Desmuntant un tòpic📖La lectura🗣️En parella
Desmuntant «el país canviat de dalt a baix».
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Compareu una reforma que Carles III sí que va fer amb un obstacle que no va tocar, i expliqueu per què no el va tocar.
La comparació i el perquè (60-80 paraules).
💡 Pista: Connectors: «Carles III sí que va…», «en canvi, no va tocar…», «perquè…». Podeu tancar amb «Va canviar la façana, però no…».
3.5🔍 Investigar · Lectura de font📜L'Arxiu📊La fitxa de dades✏️Individual
Qui decideix com treballa el poble.
Llegeix la frase de Campomanes a L'Arxiu i identifica tres coses. FET: què diu que ha de fer tothom per viure? PARER: per què creu que l'ociositat és perillosa? SENYAL: la frase parla de «l'home» en general; qui decidia, segons el lema de la Fitxa, com havia de treballar?
Tres respostes (fet, parer, senyal), 60-80 paraules.
💡 Pista: Connectors: «Campomanes afirma…», «en canvi, no diu…», «segons el lema…».
3.6🧭 Situar-se · línia del temps📊La fitxa de dades📚Tota la càpsula✏️Individual
D'on venien les idees de Carles III.
Situa en una línia del temps el regnat de Carles III i dos fets concrets del seu govern, amb l'any. Afegeix-hi abans una fita de la Il·lustració, per mostrar d'on venien aquestes idees, i marca amb una fletxa què en van agafar els reformistes.
La línia del temps amb quatre elements datats i una fletxa explicada.
Com es fa · Línia del temps
Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.
Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.
💡 Pista: Connectors: «primer…», «més tard…». Les dates del regnat són a la Fitxa; la fita de la Il·lustració, a la càpsula 1 (sessió 7).
🎢
Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
3.7🔍 Investigar · Lectura de font📜L'Arxiu📖La lectura✏️Individual
Un ministre que parla del treball dels altres.
Llegeix la frase de Campomanes a L'Arxiu i relaciona-la amb el penúltim paràgraf de la lectura. FET: què proposa? PARER: com veu el poble que no treballa? SENYAL: quines paraules ho delaten? Dedueix, finalment, per què un ministre que depenia de la noblesa i de l'Església parlava de l'ociositat del poble i no de la terra encadenada.
Els tres passos i la deducció, 80-100 paraules.
💡 Pista: Pregunta't a qui molestava cada una de les dues reformes.
3.8🌍 Participar · manifest📖La lectura📊La fitxa de dades✏️Individual
Una Societat Econòmica proposa una millora.
Ets membre d'una Societat Econòmica d'Amics del País el 1780. Escriu un manifest de tres punts per millorar el teu territori: els conreus, un ofici o l'escola. Cada punt ha de ser una acció concreta. Defensa'ls amb un argument il·lustrat: la raó, el progrés o la utilitat.
El manifest de tres punts, 40-60 paraules.
Com es fa · Manifest
Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.
Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.
💡 Pista: Tria primer la millora; l'argument ve després. Pensa que el rei no et deixaria tocar els privilegis.
3.9🌍 Participar · Ahir i avui🧠El que ja saps📖La lectura👥En grup
Millorar la vida sense donar veu.
El despotisme il·lustrat millorava la vida de la gent sense preguntar-li res. En grup, penseu en una decisió de la vostra escola o del vostre poble que us afecti. Argumenteu què s'hi guanya i què s'hi perd quan es decideix per vosaltres sense escoltar-vos.
La conclusió del grup, 40-60 paraules.
💡 Pista: Abans d'escriure, apunteu què s'hi guanya i què s'hi perd.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
Al segle XVIII, els Borbó van fer servir l'Estat centralitzat per modernitzar Espanya des de dalt. Carles III i els seus ministres van impulsar reformes (ciutats, camins, indústria, Societats Econòmiques) seguint el lema «tot per al poble, però sense el poble». Però les reformes van quedar limitades: el rei depenia de la noblesa i l'Església, que bloquejaven la terra amb mayorazgos i mans mortes. Va ser una modernització sense transformació de l'Antic Règim.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què vol dir «sense el poble» al lema del despotisme il·lustrat?
2. Què feien les Societats Econòmiques d'Amics del País, segons la lectura?
3. Per què Carles III no va tocar la terra dels mayorazgos i de les mans mortes, segons la lectura?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Si el despotisme il·lustrat va modernitzar Espanya però no va tocar els privilegis ni va donar llibertat, fins a quin punt va canviar res de debò?