Sessió 6. La Guerra del Francès (1808-1814)

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A Baiona, els reis havien cedit Espanya sense lluitar. Però el poble no pensava fer el mateix. El 2 de maig de 1808, el poble de Madrid es va aixecar contra les tropes franceses. La repressió de l’endemà va ser brutal, i Goya la va immortalitzar per sempre. L’espurna de Madrid va encendre tot el país: començava la Guerra del Francès.

Aquí va passar una cosa nova i transcendental. Amb el rei legítim, Ferran VII, presoner a França, no hi havia ningú al capdavant. Davant del buit, el poble va decidir governar-se ell mateix. A cada ciutat van néixer juntesjuntesJunta: assemblea de govern formada localment per dirigir la resistència i administrar el territori en absència del rei. per organitzar la lluita, i totes es van coordinar en una Junta CentralJunta CentralJunta Central: òrgan que reunia representants de totes les juntes provincials per governar Espanya durant la guerra, en nom de Ferran VII.. Deien que ho feien «en nom de Ferran VII», però de fet eren els ciutadans els qui manaven, per primera vegada, a través de representants.

La guerra va combinar tres formes de lluita molt diferents. La primera era la dels exèrcits regulars: l’espanyol, i després el britànic i el portuguès, que van guanyar batalles obertes com la de Bailén (1808), la primera gran derrota de Napoleó a camp obert. La segona era la guerrillaguerrillaGuerrilla: forma de lluita feta per petits grups irregulars que ataquen per sorpresa i desapareixen. La paraula, que vol dir «guerra petita», va néixer precisament en aquest conflicte.: petits grups que atacaven els francesos per sorpresa i desapareixien, sense donar-los mai descans. D’aquesta guerra en va néixer la paraula «guerrilla», que avui es fa servir a tot el món. I la tercera eren els setgessetgesSetge: atac prolongat a una ciutat per rendir-la. Saragossa, Girona i Tarragona van resistir setges llarguíssims i molt sagnants.: ciutats com Saragossa, Girona i Tarragona van resistir mesos sencers, amb un patiment terrible.

No tothom, però, va lluitar contra els francesos. Una minoria, els afrancesatsafrancesatsAfrancesats: espanyols que van donar suport al rei Josep I perquè creien que les reformes franceses modernitzarien el país., van donar suport a Josep I, convençuts que les seves reformes ajudarien a modernitzar Espanya. La guerra, doncs, no va ser només «espanyols contra francesos»: també hi havia espanyols enfrontats entre ells per dues idees de país.

La combinació de batalles, guerrilles i setges va anar desgastant l’exèrcit de Napoleó, que va haver de mantenir centenars de milers de soldats atrapats a la península. Amb l’ajuda de les victòries britàniques, els francesos van ser expulsats el 1814, i Ferran VII va poder tornar.

I aquí hi ha la gran paradoxa de la càpsula. El poble s’havia aixecat cridant «Déu, Pàtria i Rei», en defensa d’un rei absolutista. Però, en organitzar-se en juntes i governar-se sol, havia actuat com el que de debò era: una nació sobirana que decideix per ella mateixa. Sense voler-ho, lluitant pel rei vell, el poble havia practicat la idea que faria caure l’Antic Règim. I aquesta idea ja tenia qui la posés per escrit: els diputats reunits a Cadis, com veurem a la sessió següent.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De l'aixecament de Madrid a la tornada del rei.

Ordena en una línia del temps aquests quatre fets, amb l'any: aixecament del 2 de maig, victòria de Bailén, expulsió dels francesos i tornada de Ferran VII. Assenyala amb una fletxa on comença la guerra.

La línia del temps amb quatre fets datats i una fletxa.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença pel primer fet. Dos anys són a la Fitxa; els altres, al penúltim paràgraf de la lectura.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Una junta que mana en nom d'un rei presoner.

Llegeix la circular de la Junta de Múrcia a L'Arxiu i el context, i identifica tres coses. FET: què proposa crear la circular? PARER: en nom de qui diuen que manaran? SENYAL: quines paraules de la cita et diuen qui decidirà de debò?

Tres respostes (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «La circular proposa… Diuen que manaran en nom de… Ho delaten les paraules…». Les paraules del senyal són al mig de la cita, on parla de les províncies.

6.3 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El 2 de maig, dos diaris.

És el 3 de maig de 1808. Escriu dos titulars de deu paraules com a màxim sobre el que va passar a Madrid el dia abans: un d'un full favorable a l'aixecament i un de la premsa que controlen els francesos.

Dos titulars de màxim deu paraules.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Comença pel fet: «El poble de Madrid… contra…». Després canvia el verb segons qui escriu: un ho explicarà com una revolta heroica i l'altre, com un desordre. El que va passar és al primer paràgraf de la lectura.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Desmuntant «un poble unànim».

En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Identifiqueu dues coses que matisen la idea d'un poble totalment unit: qui eren els afrancesats i quins tipus de guerra es van combinar. Expliqueu per què cadascuna trenca la imatge del poble unànim.

Les dues coses, cada una amb la seva explicació (60-80 paraules).

💡 Pista: Connectors: «d'una banda…», «de l'altra…». Podeu tancar amb «No va ser només un poble unànim perquè…».

6.5 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

«En nom de Ferran VII», però sense Ferran VII.

Llegeix la circular de la Junta de Múrcia a L'Arxiu i identifica tres coses. FET: com es formarà la junta central? PARER: per què les juntes volen que les ordres surtin en nom de Ferran VII? SENYAL: quina expressió de la cita demostra que el poder ja no ve del rei?

Tres respostes (fet, parer, senyal), 60-80 paraules.

💡 Pista: Connectors: «la circular proposa…», «ho fan en nom del rei perquè…», «en canvi, l'expressió… demostra…».

6.6 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres maneres de fer la guerra.

Classifica en una taula de tres columnes (exèrcit regular, guerrilla, setge) aquests sis casos: Bailén, Girona, petits grups que ataquen i desapareixen, Saragossa, tropes britàniques i Tarragona. Sota la taula, explica en una frase quina de les tres formes devia ser més difícil de vèncer per a Napoleó, i per què.

La taula amb els sis casos i una frase d'explicació.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «la més difícil era… perquè…». Els casos són al quart paràgraf de la lectura.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La circular i el quadre de Goya.

Compara la circular de L'Arxiu amb «El 2 de maig» de Goya, al cos de la lectura. FET: què proposa la circular? PARER: qui creu la junta que ha de manar? SENYAL: quines paraules de la cita ho delaten? Després, explica en què coincideixen la circular i el quadre, i en què es contradiuen sobre qui protagonitza la resistència.

Els tres passos i la comparació, 80-100 paraules.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Mira qui surt al quadre, i qui no hi surt.

6.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una junta local crida a resistir.

Ets membre d'una junta local l'estiu de 1808. Escriu un manifest de tres punts adreçat als veïns: què han de fer per resistir, qui mana ara que el rei és presoner i com es prendran les decisions. Cada punt ha de ser una acció concreta.

El manifest de tres punts, 40-60 paraules.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Decideix primer qui mana ara; el manifest surt d'aquí.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Defensar una cosa i fer-ne una altra.

El poble de 1808 cridava «Déu, Pàtria i Rei», però en organitzar-se en juntes es va governar sol. Penseu en algun cas que conegueu, de la vostra vida o del món d'avui, en què algú defensa una idea i en fa una altra. En grup, argumenteu per què passa i si és bo o dolent.

La conclusió del grup, 40-60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, separeu el que la gent deia del que la gent feia.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Mentre els reis cedien la corona a Baiona, el poble de Madrid es va aixecar el 2 de maig de 1808 i va encendre la Guerra del Francès. Amb Ferran VII presoner, els ciutadans es van organitzar en juntes i en una Junta Central, governant de fet en nom seu. La guerra va combinar exèrcits regulars (Bailén, ajuda britànica), guerrilles i setges (Saragossa, Girona, Tarragona), i va desgastar Napoleó fins a l'expulsió de 1814. La paradoxa: lluitant «pel rei», el poble va exercir per primera vegada la sobirania.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com va començar la Guerra del Francès, segons la lectura?

   A. Amb la crida de Ferran VII, des de Baiona, a no obeir el rei Josep I B. Amb la victòria de l'exèrcit espanyol a la batalla de Bailén C. Amb la declaració de guerra de la Junta Central a Napoleó D. Amb l'aixecament del poble de Madrid contra les tropes franceses

2. 2. La lectura distingeix tres formes de lluita. Què diu de la batalla de Bailén (1808)?

   A. Que la van guanyar les guerrilles, atacant per sorpresa i desapareixent B. Que va ser un setge de molts mesos, com els de Saragossa, Girona i Tarragona C. Que un exèrcit regular hi va derrotar Napoleó per primer cop a camp obert D. Que la va guanyar l'exèrcit britànic quan l'espanyol ja s'havia retirat

3. 3. Quina és la gran paradoxa de la guerra, segons la lectura?

   A. Que el poble lluitava per un rei absolut i, amb les juntes, es governava sol B. Que les juntes deien manar en nom del poble i obeïen ordres de Ferran VII C. Que els afrancesats volien reformes i van acabar defensant un rei absolut D. Que Napoleó guanyava les batalles obertes i perdia la guerra pels setges

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el poble va aprendre a governar-se sol mentre lluitava «pel rei», què passaria quan aquest rei tornés i volgués manar com abans?