Càpsula 3 · COM ES TRENCA L'ANTIC RÈGIM A ESPANYA? · #GiH3
El 2 de maig de 1808 a Madrid. L'aixecament popular. Les juntes locals i la Junta Central. Tres tipus de guerra: exèrcit regular, guerrilles, setges (Girona, Saragossa, Tarragona).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
A Baiona, els reis havien cedit Espanya sense lluitar. Però el poble no pensava fer el mateix. El 2 de maig de 1808, el poble de Madrid es va aixecar contra les tropes franceses. La repressió de l’endemà va ser brutal, i Goya la va immortalitzar per sempre. L’espurna de Madrid va encendre tot el país: començava la Guerra del Francès.
Aquí va passar una cosa nova i transcendental. Amb el rei legítim, Ferran VII, presoner a França, no hi havia ningú al capdavant. Davant del buit, el poble va decidir governar-se ell mateix. A cada ciutat van néixer juntesjuntesJunta: assemblea de govern formada localment per dirigir la resistència i administrar el territori en absència del rei. per organitzar la lluita, i totes es van coordinar en una Junta CentralJunta CentralJunta Central: òrgan que reunia representants de totes les juntes provincials per governar Espanya durant la guerra, en nom de Ferran VII.. Deien que ho feien «en nom de Ferran VII», però de fet eren els ciutadans els qui manaven, per primera vegada, a través de representants.
La guerra va combinar tres formes de lluita molt diferents. La primera era la dels exèrcits regulars: l’espanyol, i després el britànic i el portuguès, que van guanyar batalles obertes com la de Bailén (1808), la primera gran derrota de Napoleó a camp obert. La segona era la guerrillaguerrillaGuerrilla: forma de lluita feta per petits grups irregulars que ataquen per sorpresa i desapareixen. La paraula, que vol dir «guerra petita», va néixer precisament en aquest conflicte.: petits grups que atacaven els francesos per sorpresa i desapareixien, sense donar-los mai descans. D’aquesta guerra en va néixer la paraula «guerrilla», que avui es fa servir a tot el món. I la tercera eren els setgessetgesSetge: atac prolongat a una ciutat per rendir-la. Saragossa, Girona i Tarragona van resistir setges llarguíssims i molt sagnants.: ciutats com Saragossa, Girona i Tarragona van resistir mesos sencers, amb un patiment terrible.
No tothom, però, va lluitar contra els francesos. Una minoria, els afrancesatsafrancesatsAfrancesats: espanyols que van donar suport al rei Josep I perquè creien que les reformes franceses modernitzarien el país., van donar suport a Josep I, convençuts que les seves reformes ajudarien a modernitzar Espanya. La guerra, doncs, no va ser només «espanyols contra francesos»: també hi havia espanyols enfrontats entre ells per dues idees de país.
La combinació de batalles, guerrilles i setges va anar desgastant l’exèrcit de Napoleó, que va haver de mantenir centenars de milers de soldats atrapats a la península. Amb l’ajuda de les victòries britàniques, els francesos van ser expulsats el 1814, i Ferran VII va poder tornar.
I aquí hi ha la gran paradoxa de la càpsula. El poble s’havia aixecat cridant «Déu, Pàtria i Rei», en defensa d’un rei absolutista. Però, en organitzar-se en juntes i governar-se sol, havia actuat com el que de debò era: una nació sobirana que decideix per ella mateixa. Sense voler-ho, lluitant pel rei vell, el poble havia practicat la idea que faria caure l’Antic Règim. I aquesta idea ja tenia qui la posés per escrit: els diputats reunits a Cadis, com veurem a la sessió següent.
Ordena en una línia del temps aquests fets amb la data: aixecament del 2 de maig, victòria de Bailén, expulsió dels francesos i tornada de Ferran VII. Marca amb una fletxa el moment en què comença tot.
💡 Pista: Comença el 2 de maig de 1808 i acaba el 1814 amb la tornada de Ferran VII. Bailén és del mateix 1808.
Copia la frase de L'Arxiu (Circular de la Junta de Múrcia). Subratlla «per mitjà de representants». Després respon en dues línies: qui pren de fet les decisions, segons la frase? I per què dèien que ho feien «en nom de Ferran VII» si ell era presoner?
💡 Pista: Qui mana de debò són les províncies a través dels seus representants. Invocaven el rei per donar-se legitimitat, però el poder l'exercien ells.
Imagina que ets periodista el 2 de maig de 1808. Escriu un titular d'una sola línia que reculli què passa a Madrid aquell dia. Sota, escriu una segona línia (l'entradeta) que expliqui qui s'aixeca i contra qui.
💡 Pista: Un bon titular és curt i directe. Recorda la clau: és el poble, no l'exèrcit ni el rei, qui comença la resistència.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues coses que matisen la idea d'un poble totalment unit: qui eren els afrancesats i quins tipus de guerra es van combinar. Acabeu amb una frase que comenci: «No va ser només un poble unànim amb les mans perquè...».
💡 Pista: Matís 1: hi havia afrancesats que donaven suport a Josep I. Matís 2: hi havia exèrcits, guerrilles i setges, no només resistència popular espontània.
Completa i justifica aquesta analogia: «Lluitar contra una guerrilla és com...». Pensa en alguna cosa difícil de combatre perquè apareix i desapareix, o que molesta sense parar (un mosquit, una gotera...). Després explica en dues línies per què la teva comparació funciona.
💡 Pista: La clau: la guerrilla no presenta mai una batalla gran on guanyar d'un cop; va desgastant l'enemic a poc a poc, sense que el pugui atrapar.
Fes un mapa conceptual amb «Guerra del Francès» al centre i tres branques: «Exèrcits regulars», «Guerrilles» i «Setges». Posa a cada branca un exemple concret del text (una batalla, com actuaven les guerrilles, una ciutat assetjada).
💡 Pista: Exèrcits: Bailén. Guerrilles: petits grups que ataquen i fugen. Setges: Saragossa, Girona, Tarragona.
Mira la imatge «El 2 de maig» de la lectura. Escriu-hi un peu de foto de dues o tres línies que expliqui què hi passa i per què és important per a la història d'aquesta sessió. No descriguis només l'escena: explica què significa que sigui el poble qui lluita.
💡 Pista: A la imatge, gent del carrer s'enfronta amb ganivets a la cavalleria de Napoleó. El significat: la resistència no la comencen els reis ni l'exèrcit, sinó la gent.
Escriu un manifest breu (cinc o sis línies) com si fossis membre d'una junta local de 1808. Has de cridar el poble a resistir i a organitzar-se, i explicar qui mana ara que el rei és presoner. Comença amb una afirmació clara («Veïns i veïnes...»).
💡 Pista: Un manifest convenç amb una idea forta i una crida a l'acció. Pots dir que, mentre el rei no hi sigui, el poble s'ha de governar i defensar ell mateix.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. El poble de 1808 cridava «Déu, Pàtria i Rei», però en organitzar-se en juntes va acabar exercint la sobirania, la idea contrària a l'absolutisme. Com pot ser que defensant una cosa s'acabi practicant la contrària? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument.
💡 Pista: Penseu en la diferència entre el que la gent DEIA que defensava (el rei) i el que de fet FEIA (governar-se sola). De vegades les idees noves neixen de l'acció, no dels lemes.
📌 Per emportar-se
Mentre els reis cedien la corona a Baiona, el poble de Madrid es va aixecar el 2 de maig de 1808 i va encendre la Guerra del Francès. Amb Ferran VII presoner, els ciutadans es van organitzar en juntes i en una Junta Central, governant de fet en nom seu. La guerra va combinar exèrcits regulars (Bailén, ajuda britànica), guerrilles i setges (Saragossa, Girona, Tarragona), i va desgastar Napoleó fins a l'expulsió de 1814. La paradoxa: lluitant «pel rei», el poble va exercir per primera vegada la sobirania.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Qui va iniciar la resistència contra els francesos?
2. Quins tres tipus de guerra es van combinar?
3. Per què es diu que la guerra va tenir una conseqüència paradoxal?
💭 Per pensar fins demà
Si el poble va aprendre a governar-se sol mentre lluitava «pel rei», què passaria quan aquest rei tornés i volgués manar com abans?
