Càpsula 3 · COM ES TRENCA L'ANTIC RÈGIM A ESPANYA? · #GiH3
La convocatòria revolucionària (1810). Liberals vs. absolutistes. La Constitució de 1812: sobirania nacional, separació de poders, sufragi universal masculí indirecte, drets individuals.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Mentre el poble lluitava contra els francesos, va passar una cosa que ningú no s’esperava. A Cadis, una ciutat protegida pel mar i resistint el setge, es van reunir uns diputats vinguts de tot el país i de les colònies americanes. Eren les Corts de CadisCorts de CadisCorts de Cadis: assemblea de diputats reunida a Cadis des de 1810 per governar el país i redactar una constitució durant la guerra., convocades el 1810. I, enmig de la guerra, van decidir fer una cosa profundament revolucionària: escriure la primera constitució de la història d’Espanya.
A les Corts hi havia dues grans posicions enfrontades. Els liberalsliberalsLiberals: partidaris d'una constitució, dels drets dels ciutadans i de limitar el poder del rei. volien transformar el país amb idees noves: una constitució, drets per als ciutadans i un rei amb el poder limitat. Els absolutistesabsolutistesAbsolutistes: partidaris de mantenir el poder absolut del rei i el vell ordre de l'Antic Règim, sense constitució., en canvi, volien que tot tornés a ser com abans, amb el rei manant sense límits. Es decidia quin país hi hauria quan acabés la guerra.
El 1812 va guanyar la proposta liberal: es va aprovar la Constitució, coneguda popularment com La PepaLa PepaLa Pepa: sobrenom de la Constitució de 1812, perquè es va aprovar el 19 de març, dia de Sant Josep («Pepa» és el diminutiu de Josepa). perquè es va proclamar el dia de Sant Josep.
La Pepa portava idees que feien tremolar l’Antic Règim. La més important: la sobirania residia en la Nació, no en el rei. A més, establia la divisió de poders, reconeixia drets dels ciutadans i el sufragi (el vot) per a molts homes. Allò que el poble havia practicat sense voler-ho a les juntes, ara quedava escrit en una llei: el poder ve de baix, de la nació, no de dalt.
L’article 1 ho deixava clar des del principi: la Nació espanyola era «la reunió de tots els espanyols dels dos hemisferis». És a dir, també hi entraven els habitants de les colònies americanes, que enviaven diputats a Cadis. Una idea ambiciosa… que aviat xocaria amb la realitat, perquè aquelles colònies ja començaven a voler la independència.
Ara bé, hi havia un problema de fons. La immensa majoria de la població no sabia llegir. Una constitució avançadíssima servia de poc si la gent del camp no la podia ni conèixer. La Pepa era una llavor del futur, però plantada en un país que encara era, en gran part, el de l’Antic Règim.
I sobre tot això planava una ombra. La Constitució governava «en nom de Ferran VII», el rei presoner. Tothom esperava que tornés. Però, tornaria per jurar aquesta constitució que limitava el seu poder… o per esquinçar-la? La resposta arribaria ben aviat, i no seria la que els liberals esperaven.
Ordena en una cronologia: convocatòria de les Corts de Cadis, aprovació de la Constitució i (com a referència del que vindrà) la tornada de Ferran VII. Posa la data a cada fet i marca amb un color els dos anys clau.
💡 Pista: Corts convocades el 1810, Constitució el 1812, tornada de Ferran VII el 1814.
Copia la frase de L'Arxiu (article 1). Subratlla «dels dos hemisferis». Després respon en dues línies: qui formava la Nació espanyola, segons aquest article? Per què creus que es van incloure les colònies americanes?
💡 Pista: La Nació inclou tots els espanyols, també els d'Amèrica, que enviaven diputats a Cadis. Era una idea ambiciosa d'un sol poble a banda i banda de l'oceà.
A les Corts s'enfrontaven liberals i absolutistes. Escriu en una taula de dues columnes un argument dels liberals (a favor de la constitució) i un dels absolutistes (a favor del poder absolut del rei). No diguis encara què en penses tu.
💡 Pista: Liberals: el poder ha de venir de la nació i estar limitat per lleis. Absolutistes: el rei ha de manar sense límits, com sempre, per mantenir l'ordre.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu tres raons per les quals la Constitució de 1812, tot i ser avançada, va canviar poc la vida real de la gent. Acabeu amb una frase que comenci: «Era una gran llei, però...».
💡 Pista: Tres raons: era temps de guerra; molt territori estava ocupat; la majoria de la població era analfabeta. I, a sobre, va durar poc.
Escriu un esquema 1-3-1 (cinc frases). Comença amb una frase que digui què és La Pepa. Continua amb tres frases, una per a cada principi clau (sobirania nacional, divisió de poders, drets). Acaba amb una frase sobre el seu límit principal.
💡 Pista: Principis: el poder és de la nació; els poders estan separats; els ciutadans tenen drets. Límit: la majoria no la podia ni conèixer.
Explica en quatre o cinc frases què deia La Pepa sobre qui té el poder, però amb una norma: no pots fer servir les paraules «rei» ni «monarca». T'obligaràs a explicar de debò la idea de sobirania nacional sense la paraula fàcil.
💡 Pista: Sense «rei», hauràs de dir coses com «el poder ja no és d'una sola persona» o «mana el conjunt de la nació». Això t'obliga a entendre la idea.
Imagina que ets un diputat liberal el 1812 i envies un telegrama (màxim 20 paraules) per anunciar què s'ha aconseguit a Cadis. Ha de reflectir la idea principal i el context (la guerra). Compta les paraules i escriu-ne el nombre al final.
💡 Pista: Va al gra: «Aprovada primera constitució. La sobirania és de la nació, no del rei. Encara en guerra. Esperança.»
Escriu el teu veredicte raonat (sis o set línies): qui creus que tenia més raó a les Corts de Cadis, els liberals o els absolutistes, i per què? Has d'exposar amb justícia un argument fort de cada banda abans de decidir-te.
💡 Pista: Pensa-hi de debò: els liberals obrien drets i llibertat, però en un país no preparat; els absolutistes donaven ordre, però negaven la llibertat. Un bon veredicte rebat l'altra banda.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. La Pepa era molt avançada, però la majoria no sabia llegir. Avui tenim drets i lleis que molta gent tampoc no coneix bé. De què serveix tenir bones lleis si la gent no les coneix? Què caldria fer-hi? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument.
💡 Pista: Penseu en la diferència entre tenir un dret escrit i poder-lo exercir de debò. Quin paper hi té l'educació?
📌 Per emportar-se
Enmig de la Guerra del Francès, les Corts de Cadis (1810) van redactar la primera constitució espanyola, La Pepa (1812). Davant l'enfrontament entre liberals i absolutistes, van guanyar els liberals: la Constitució proclamava la sobirania nacional, la divisió de poders i els drets dels ciutadans, i definia la Nació com tots els espanyols «dels dos hemisferis». Però la seva aplicació va ser limitada per la guerra i l'analfabetisme, i va durar poc: tot depenia del que fes Ferran VII en tornar.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què proclamava com a principi bàsic la Constitució de 1812?
2. Qui s'enfrontava a les Corts de Cadis?
3. Per què la Constitució de 1812 va tenir poc efecte immediat?
💭 Per pensar fins demà
Si la sobirania ja era «de la Nació» segons la llei, què podia passar quan tornés un rei que es considerava amo absolut del país?
