Sessió 4. Geografia econòmica de l'Espanya del XVIII

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Si haguessis viatjat per l’Espanya del segle XVIII, hauries vist que no era un sol país, econòmicament parlant, sinó molts. Les diferències d’una regió a una altra eren enormes, i bona part venien de com estava repartida la terra.

Al sud, a Andalusia i Extremadura, dominaven els latifundislatifundisLatifundi: propietat agrària molt gran en mans d'un sol amo, treballada per jornalers sense terra que cobraven un sou baix i només alguns mesos l'any.: finques immenses d’uns pocs propietaris, treballades per jornalers pobres que no tenien terra pròpia. Al nord-oest, a Galícia, passava el contrari: el minifundiminifundiMinifundi: propietat agrària molt petita, sovint dividida en parcel·les minúscules, massa reduïda per mantenir bé una família., parcel·les tan petites i partides que amb prou feines donaven per viure. Dos problemes oposats, però el mateix resultat: poca productivitat i molta pobresa al camp.

Si pintessis la propietat de la terra en un mapa, amb un color per a cada mida de finca, sortiria una franja de nord a sud. A dalt, de Galícia a Cantàbria, el color de les parcel·les minúscules. Al mig, a la Meseta, una barreja de finques petites i mitjanes, amb moltes terres comunals dels pobles. A baix, d’Extremadura a l’Andalusia, el color de les grans finques. Catalunya faria una taca a part: el masmasExplotació agrària familiar catalana: la casa i les terres del voltant, que passaven senceres a un sol fill, l’hereu, perquè no es partissin., de mida mitjana, que no es dividia entre els fills. Aquest mapa es pot dibuixar perquè el mateix segle XVIII va comptar la terra: entre el 1750 i el 1756, el Cadastre d'EnsenadaCadastre d'EnsenadaGran enquesta que va fer el govern de Ferran VI per saber de qui era cada terra de la Corona de Castella i quant produïa, per cobrar-hi un impost únic. va anotar, poble per poble, de qui era cada camp. I hi va aparèixer un altre color que es repetia per tot el mapa: una part molt gran de la terra era de l’Església i dels grans llinatges nobles, i no es podia vendre.

I després hi havia el gran negoci de l’època: el comerç amb Amèrica. Durant dos segles, aquell comerç havia estat un monopolimonopoliMonopoli colonial: sistema en què només un port (primer Sevilla, després Cadis) tenia permís per comerciar amb les colònies americanes. La resta en quedava exclosa.. Primer Sevilla i després Cadis eren els únics ports autoritzats a comerciar amb les colònies. Tota la resta d’Espanya, inclosa Catalunya, en quedava fora. El 1717, l’organisme que ho controlava tot, la Casa de Contractació, es va traslladar oficialment de Sevilla a Cadis. Els productes catalans podien arribar a Amèrica, però només passant per Cadis i per les mans dels seus comerciants.

La porta es va anar obrint a poc a poc. El 1755 va néixer la Reial Companyia de Comerç de Barcelona, que va obtenir el permís exclusiu per comerciar amb algunes illes del Carib: Puerto Rico, Santo Domingo i Margarita. Deu anys després, el 1765, un decret va deixar que nou ports d’Espanya, Barcelona entre ells, comerciessin amb cinc illes del Carib, Cuba inclosa. Eren escletxes en el monopoli, encara no la fi.

El pas gran va arribar el 1778. Carles III va aprovar el Reglament de lliure comerçReglament de lliure comerçReglament de lliure comerç (1778): decret que va permetre a molts ports espanyols, i no només a Cadis, comerciar directament amb Amèrica., que habilitava tretze ports d’Espanya per comerciar amb una vintena llarga de ports americans. Barcelona era a la llista, i ara ja no es limitava a unes quantes illes. El nom, però, enganya una mica: aquell comerç només era «lliure» comparat amb el monopoli d’abans. Els aranzels continuaven fixant els preus i els impostos, i Veneçuela i Mèxic en van quedar fora uns anys més, fins al 1788 i el 1789.

Per a Catalunya, aquella obertura va ser una empenta enorme. Els comerciants catalans van poder vendre directament a Amèrica, i van trobar un producte estrella: les indianesindianesIndianes: teles de cotó estampades amb colors, fabricades a Barcelona. Van ser el primer gran èxit industrial català., teles de cotó estampat. Per fabricar-ne, van néixer les primeres fàbriques tèxtils del país. Mentre el camp del sud seguia encallat, una part de la perifèria començava a industrialitzar-se.

El camp català també hi posava de la seva part. Al segle XVIII s’hi va estendre la vinya, sovint amb contractes de rabassa mortarabassa mortaRabassa morta: contracte agrari català pel qual un pagès rebia un tros de terra per plantar-hi vinya i el conreava fins que morien dos terços dels primers ceps.. Al Camp de Tarragona, una part d’aquell vi es destil·lava en aiguardent, que es conservava molt millor que el vi i es venia a fora des de ports com Salou. Era un camp que produïa per vendre, i no només per menjar.

Així, l’economia espanyola del XVIII dibuixava un mapa desigual: un interior agrari, frenat per l’estructura de la terra, i unes zones de la costa (Catalunya, el País Basc) cada cop més comercials i dinàmiques. Aquesta diferència entre centre i perifèria no era nova, però el comerç americà la va accentuar.

I aquí hi ha una lliçó que connecta amb la sessió anterior. La reforma de la terra, que tocava els privilegis de la noblesa, va quedar encallada. En canvi, l’obertura del comerç, que no treia res a ningú i feia créixer el negoci, sí que es va aplicar i va deixar empremta. L’Antic Règim s’esquerdava abans per l’economia que per la política: el comerç es modernitzava mentre l’estructura de la terra i els estaments aguantaven.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una tela que va fer créixer Barcelona.

Mira la imatge de la indiana al cos de la lectura. DESCRIU què hi veus: colors, dibuix i material. IDENTIFICA, amb el peu i la Fitxa, què és i on es fabricava. DEDUEIX per què aquestes teles van ser importants per a l'economia catalana.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Hi veig… És una… que es feia a… Va ser important perquè…». El nom i el lloc són al peu de la imatge; per què va ser important, al cinquè paràgraf de la lectura.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Barcelona entra a la llista.

Llegeix el fragment del Reglament de 1778 a L'Arxiu i el context, i identifica tres coses. FET: què podran fer els ports de la llista? PARER: per què li convenia al rei obrir aquest comerç, segons el context? SENYAL: quina paraula de la cita et diu que abans no ho podien fer?

Tres respostes (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Els ports de la llista podran… Al rei li convenia… La paraula és…». El parer és a l'última frase del context; la paraula del senyal és un verb.

4.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Latifundis, minifundis i ports.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb una prova de la Fitxa o de la lectura: (1) Al sud, la terra estava molt repartida. (2) A Galícia, les parcel·les eren massa petites per viure'n. (3) Abans del 1778, Barcelona ja comerciava directament amb Amèrica.

Les tres afirmacions, cada una amb el veredicte i una frase de prova.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença cada resposta amb «És vertadera perquè…» o «És falsa perquè…». Les proves són a les quatre primeres línies de la Fitxa.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Desmuntant «una economia semblant».

En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Compareu en una taula de tres columnes (sud, nord-oest, costa catalana) com era l'economia de cada zona. Després expliqueu per què el comerç amb Amèrica va fer més gran la diferència.

La taula de tres columnes i l'explicació (60-80 paraules).

💡 Pista: Connectors: «al sud…, mentre que al nord-oest…», «en canvi, a la costa…». Podeu tancar amb «No era una economia uniforme perquè…».

4.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del Reglament a les primeres fàbriques.

Encadena en quatre baules com es passa del Reglament de lliure comerç del 1778 a les primeres fàbriques tèxtils de Catalunya. Hi han de sortir el comerç amb Amèrica i les indianes. A cada fletxa, explica per què un fet porta al següent.

La cadena de quatre baules, amb una explicació a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que», «això fa que», «per això».

4.6 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Una llista de ports que canvia Catalunya.

Llegeix el fragment del Reglament a L'Arxiu i identifica tres coses. FET: quins ports podran navegar a les Índies? PARER: què pensava el govern de Carles III del monopoli de Cadis, a jutjar per aquest decret? SENYAL: quina paraula de la cita ho delata?

Tres respostes (fet, parer, senyal), 60-80 paraules.

💡 Pista: Connectors: «el decret permet…», «per tant, el govern pensava que…», «ho delata…».

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Qui guanya i qui perd amb el Reglament.

Llegeix el fragment del Reglament a L'Arxiu. FET: què canvia per als ports de la llista? PARER: què creia el govern que passaria si més ports comerciaven amb Amèrica? SENYAL: quina paraula de la cita ho delata? Dedueix, amb la lectura, qui hi perdia amb aquest decret i per què el rei el va aprovar igualment.

Els tres passos i la deducció, 80-100 paraules.

💡 Pista: Pensa en el port que fins llavors tenia aquell comerç per a ell sol.

4.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Terres o teles: un comerciant decideix el 1778.

Ets un comerciant de Barcelona el 1778 i tens uns estalvis. Pots comprar terres a l'interior o invertir en una fàbrica d'indianes per vendre a Amèrica. Decideix què fas i defensa-ho amb dues raons, una d'aquesta lectura i una de la sessió 3, i digues quin risc assumeixes.

La decisió, les dues raons i el risc, 40-60 paraules.

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de triar, pregunta't quina de les dues opcions podies fer de debò el 1778.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Regions riques i regions pobres.

Al segle XVIII, unes regions d'Espanya eren molt més riques que d'altres. Penseu en el que ja sabeu del vostre entorn: encara hi ha zones amb més feina i més serveis que d'altres? En grup, argumenteu una mesura que hauria de prendre un govern davant d'aquestes diferències, i quin límit tindria.

La conclusió del grup, 40-60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, apunteu una mesura possible i un límit.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'Espanya del segle XVIII era econòmicament molt desigual: latifundis al sud amb jornalers pobres, minifundis insuficients al nord-oest i una costa cada cop més comercial. Durant segles, el comerç amb Amèrica va ser un monopoli de Cadis, però el Reglament de lliure comerç de 1778 el va obrir a molts ports, entre ells Barcelona. Això va impulsar les indianes i les primeres fàbriques tèxtils catalanes, accentuant la distància entre un interior agrari encallat i una perifèria comercial dinàmica.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com estava repartida la terra al sud i al nord-oest d'Espanya, segons la lectura?

   A. Al sud, minifundis massa petits per viure'n; al nord-oest, latifundis amb jornalers B. Al sud, latifundis treballats per jornalers; al nord-oest, minifundis massa petits C. Al sud, latifundis de l'Església; al nord-oest, masos que heretava un sol fill D. Al sud, terres comunals dels pobles; al nord-oest, finques petites i mitjanes

2. 2. Què va canviar amb el Reglament de lliure comerç de 1778?

   A. Barcelona va rebre el permís exclusiu per comerciar amb tres illes del Carib B. Nou ports d'Espanya van poder comerciar amb cinc illes del Carib, Cuba inclosa C. Tots els ports van poder comerciar amb tota Amèrica, sense aranzels ni impostos D. Tretze ports, amb Barcelona, van poder comerciar amb molts ports d'Amèrica

3. 3. Què va passar a Catalunya quan els comerciants van poder vendre directament a Amèrica?

   A. Les indianes que arribaven d'Amèrica van enfonsar els telers de Barcelona B. La Reial Companyia de Barcelona va heretar el monopoli que tenia Cadis C. Van néixer les primeres fàbriques tèxtils, que feien indianes per vendre D. Els comerciants van posar els guanys en terres del sud, i no en fàbriques

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la reforma del comerç es va aplicar però la de la terra no, què ens diu això sobre qui tenia de debò el poder a l'Antic Règim?