Càpsula 3 · COM ES TRENCA L'ANTIC RÈGIM A ESPANYA? · #GiH3
Diferències territorials de productivitat agrària. El monopoli colonial: Cadis i Barcelona. La incorporació de Catalunya al comerç amb Amèrica (1778). Latifundi andalús vs. minifundi gallec. Anàlisi cartogràfica de la propietat de la terra.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE4
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Si haguessis viatjat per l’Espanya del segle XVIII, hauries vist que no era un sol país, econòmicament parlant, sinó molts. Les diferències d’una regió a una altra eren enormes, i bona part venien de com estava repartida la terra.
Al sud, a Andalusia i Extremadura, dominaven els latifundislatifundisLatifundi: propietat agrària molt gran en mans d'un sol amo, treballada per jornalers sense terra que cobraven un sou baix i només alguns mesos l'any.: finques immenses d’uns pocs propietaris, treballades per jornalers pobres que no tenien terra pròpia. Al nord-oest, a Galícia, passava el contrari: el minifundiminifundiMinifundi: propietat agrària molt petita, sovint dividida en parcel·les minúscules, massa reduïda per mantenir bé una família., parcel·les tan petites i partides que amb prou feines donaven per viure. Dos problemes oposats, però el mateix resultat: poca productivitat i molta pobresa al camp.
I després hi havia el gran negoci de l’època: el comerç amb Amèrica. Durant dos segles, aquell comerç havia estat un monopolimonopoliMonopoli colonial: sistema en què només un port (primer Sevilla, després Cadis) tenia permís per comerciar amb les colònies americanes. La resta en quedava exclosa.. Primer Sevilla i després Cadis eren els únics ports autoritzats a comerciar amb les colònies. Tota la resta d’Espanya, inclosa Catalunya, en quedava fora.
Això va canviar el 1778. Carles III va aprovar el Reglament de lliure comerçReglament de lliure comerçReglament de lliure comerç (1778): decret que va permetre a molts ports espanyols, i no només a Cadis, comerciar directament amb Amèrica., que habilitava molts més ports per comerciar amb Amèrica. A la llista hi havia, per primera vegada, Barcelona.
Per a Catalunya, aquella obertura va ser una empenta enorme. Els comerciants catalans van poder vendre directament a Amèrica, i van trobar un producte estrella: les indianesindianesIndianes: teles de cotó estampades amb colors, fabricades a Barcelona. Van ser el primer gran èxit industrial català., teles de cotó estampat. Per fabricar-ne, van néixer les primeres fàbriques tèxtils del país. Mentre el camp del sud seguia encallat, una part de la perifèria començava a industrialitzar-se.
Així, l’economia espanyola del XVIII dibuixava un mapa desigual: un interior agrari, frenat per l’estructura de la terra, i unes zones de la costa (Catalunya, el País Basc) cada cop més comercials i dinàmiques. Aquesta diferència entre centre i perifèria no era nova, però el comerç americà la va accentuar.
I aquí hi ha una lliçó que connecta amb la sessió anterior. La reforma de la terra, que tocava els privilegis de la noblesa, va quedar encallada. En canvi, l’obertura del comerç, que no treia res a ningú i feia créixer el negoci, sí que es va aplicar i va deixar empremta. L’Antic Règim s’esquerdava abans per l’economia que per la política: el comerç es modernitzava mentre l’estructura de la terra i els estaments aguantaven.
Dibuixa un croquis senzill d'Espanya i marca-hi tres coses: la zona de latifundis (sud), la zona de minifundis (nord-oest) i els ports del comerç amb Amèrica (Cadis i, des de 1778, Barcelona). Posa una llegenda breu.
💡 Pista: Sud = latifundis; nord-oest (Galícia) = minifundis; Cadis al sud-oest i Barcelona a la costa est = ports del comerç americà.
Copia la frase de L'Arxiu (Reglament de 1778). Encercla el nom de «Barcelona» dins la llista. Després respon en dues línies: què significa que Barcelona aparegui en aquesta llista? Què podia fer a partir d'ara que abans no podia?
💡 Pista: Abans, només Cadis comerciava amb Amèrica. Que Barcelona hi surti vol dir que ja pot vendre-hi directament: s'acaba el monopoli.
Mira la imatge de la indiana de la lectura. Escriu-hi un peu de foto de dues o tres línies que expliqui què és, on es fabricava i per què va ser important per a l'economia catalana. No descriguis només el dibuix: explica què significava.
💡 Pista: Les indianes eren cotó estampat fet a Barcelona; venent-les a Amèrica van néixer les primeres fàbriques tèxtils catalanes.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Feu una taula de tres columnes (sud, nord-oest, costa catalana) i escriviu a cada una com era l'economia. Acabeu amb una frase que comenci: «No era una economia uniforme perquè...».
💡 Pista: Sud: latifundis i jornalers pobres. Nord-oest: minifundis insuficients. Costa catalana: comerç i tèxtil en expansió.
Construeix una cadena de causa i efecte amb fletxes (mínim quatre baules) que comenci a «Reglament de lliure comerç (1778) →» i acabi a «neixen les primeres fàbriques tèxtils a Catalunya». Pel mig han d'aparèixer el comerç amb Amèrica i les indianes.
💡 Pista: 1778 obre el comerç → els catalans venen a Amèrica → triomfen les indianes → cal fabricar-ne moltes → neixen les fàbriques.
Ordena en una cronologia aquests moments del comerç amb Amèrica: monopoli de Sevilla, monopoli de Cadis, Reglament de lliure comerç (1778). Després marca amb una fletxa el moment en què Barcelona hi entra.
💡 Pista: Primer Sevilla, després Cadis (durant segles), i el 1778 s'obre a molts ports: aquí entra Barcelona.
Resumeix l'economia de l'Espanya del segle XVIII en un telegrama de com a màxim 20 paraules. Ha de reflectir la desigualtat regional i el canvi de 1778. Compta les paraules i escriu-ne el nombre al final.
💡 Pista: Un telegrama va al gra, sense farciment: «Sud encallat. Nord-oest dividit. Catalunya creix amb Amèrica des de 1778. País desigual.»
El comerç amb Amèrica va enriquir part d'Espanya, però es basava en l'explotació de les colònies i del treball forçat. Escriu el teu veredicte raonat (sis o set línies): es pot celebrar aquell creixement econòmic sense oblidar a costa de qui es feia? Dona una raó de cada banda abans de decidir-te.
💡 Pista: Una banda: va portar riquesa i indústria. L'altra: es va construir sobre l'explotació de pobles colonitzats. Un bon veredicte no ignora cap de les dues.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Al segle XVIII ja hi havia regions molt més riques que altres dins d'Espanya, i això encara passa avui en molts països. Què hauria de fer un govern davant d'aquestes desigualtats territorials? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument.
💡 Pista: Penseu en mesures possibles (invertir més on cal, repartir recursos) i en els límits (no es pot canviar la geografia ni la història d'un dia per l'altre).
📌 Per emportar-se
L'Espanya del segle XVIII era econòmicament molt desigual: latifundis al sud amb jornalers pobres, minifundis insuficients al nord-oest i una costa cada cop més comercial. Durant segles, el comerç amb Amèrica va ser un monopoli de Cadis, però el Reglament de lliure comerç de 1778 el va obrir a molts ports, entre ells Barcelona. Això va impulsar les indianes i les primeres fàbriques tèxtils catalanes, accentuant la distància entre un interior agrari encallat i una perifèria comercial dinàmica.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quina diferència hi havia entre el sud i el nord-oest d'Espanya al segle XVIII?
2. Què va canviar el Reglament de lliure comerç de 1778?
3. Quina conseqüència va tenir per a Catalunya l'obertura del comerç americà?
💭 Per pensar fins demà
Si la reforma del comerç es va aplicar però la de la terra no, què ens diu això sobre qui tenia de debò el poder a l'Antic Règim?
