Càpsula 3 · COM ES TRENCA L'ANTIC RÈGIM A ESPANYA? · #GiH3
Carles IV i Godoy. Tractat de Fontainebleau. L'entrada de les tropes franceses. El motí d'Aranjuez. Les abdicacions de Baiona i Josep Bonaparte com a rei.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
L’esplendor reformista de Carles III no va durar. El seu fill, Carles IV, que va pujar al tron el 1788, era un rei feble i poc preparat. El poder de debò va acabar a les mans del seu home de confiança, Manuel GodoyManuel GodoyManuel Godoy: favorit de Carles IV i de la reina, va dirigir la política d'Espanya tot i no ser rei. Era profundament impopular., un favorit que molta gent odiava. I, just aquell any 1789, esclatava a França la Revolució. La monarquia espanyola va viure aterrida, amb por que el foc revolucionari saltés la frontera.
La política de Godoy va acabar en desastre. Va lligar Espanya a Napoleó, i el 1807 va signar el Tractat de FontainebleauTractat de FontainebleauTractat de Fontainebleau (1807): acord entre Espanya i França per repartir-se Portugal. Permetia que l'exèrcit francès travessés Espanya per envair els portuguesos., que permetia a les tropes franceses travessar Espanya per anar a envair Portugal. Però els soldats francesos, un cop dins, no se’n van anar: es van quedar ocupant ciutats espanyoles. Espanya havia obert la porta de casa a un convidat que ja no marxava.
La indignació contra Godoy va esclatar el març de 1808 a Aranjuez, on hi havia la cort. Va ser el Motí d’AranjuezMotí d’AranjuezMotí d'Aranjuez (març de 1808): revolta popular i de part de l'exèrcit que va fer caure Godoy i va obligar Carles IV a abdicar en el seu fill Ferran VII.: una revolta que va fer caure Godoy i va obligar Carles IV a abdicar, és a dir, a cedir el tron al seu fill, Ferran VII.
I aquí Napoleó va parar la trampa. Va convocar Carles IV i Ferran VII a la ciutat francesa de Baiona i els va pressionar perquè renunciessin tots dos. Van ser les abdicacions de Baionaabdicacions de BaionaAbdicacions de Baiona (1808): a la ciutat francesa de Baiona, Carles IV i Ferran VII van renunciar a la corona, que va quedar en mans de Napoleó.: Ferran va tornar la corona al seu pare, i el pare la va lliurar a Napoleó. L’emperador francès va regalar el tron d’Espanya al seu germà, Josep Bonaparte, que va regnar com a Josep I.
La nova Constitució de Baiona ho deixava per escrit amb un cinisme glaçador: la corona d’Espanya seria hereditària «en la nostra descendència», on aquell «nostra» era, ni més ni menys, el de Napoleó. El cim de l’Antic Règim espanyol, la monarquia, s’havia ensorrat des de dins. Els reis havien cedit el país sense disparar un sol tret.
Però hi havia una cosa que ni Napoleó ni els reis havien tingut en compte. Mentre la família reial es rendia a Baiona, el poble no pensava acceptar-ho. Pocs dies abans, el 2 de maig de 1808, Madrid ja s’havia aixecat contra els francesos. La monarquia havia caigut, sí, però el buit que deixava no l’omplirien els Bonaparte: l’ompliria, per primera vegada, el mateix poble. I aquesta és la història de la sessió següent.
Ordena en una cronologia aquests fets amb la data: Tractat de Fontainebleau, entrada de les tropes franceses, Motí d'Aranjuez, abdicacions de Baiona. Marca amb una fletxa el moment en què Espanya es queda sense rei propi.
💡 Pista: Tot passa entre 1807 i 1808. La fletxa va a Baiona (1808), quan la corona acaba en mans de Napoleó.
Copia la frase de L'Arxiu (article 2). Subratlla les paraules «la nostra descendència». Després respon en dues línies: de qui és aquesta «nostra»? Per què és tan greu que la corona d'Espanya es descrigui així?
💡 Pista: El «nostra» és de Napoleó. Vol dir que la corona espanyola passa a ser una herència de la família Bonaparte, com si fos cosa seva.
Un nen petit et pregunta: «Com és que el rei d'Espanya va passar a ser un francès?». Respon-li en tres o quatre frases molt senzilles, amb la idea de fons: els reis espanyols eren febles, Napoleó els va enredar i els va fer renunciar.
💡 Pista: No li expliquis tots els tractats. Explica-li la idea: «els reis es van barallar entre ells, Napoleó els va cridar a França i els va convèncer de marxar».
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues maneres com Napoleó va aconseguir Espanya SENSE una gran invasió militar. Acabeu amb una frase que comenci: «No va caldre conquerir Espanya per la força perquè...».
💡 Pista: Una: les tropes van entrar amb permís (Tractat de Fontainebleau). L'altra: els reis van cedir la corona a Baiona sense lluitar.
Escriu un microassaig de tres frases exactes sobre per què la monarquia espanyola es va ensorrar tan fàcilment. Frase 1: com era el rei i qui manava de debò. Frase 2: quin error va cometre Godoy. Frase 3: com va aprofitar-ho Napoleó.
💡 Pista: Rei feble + Godoy odiat → política que deixa entrar els francesos → Napoleó para la trampa de Baiona.
Dibuixa un croquis senzill de la península Ibèrica. Marca amb fletxes el camí de les tropes franceses que, segons el Tractat de Fontainebleau, havien d'anar cap a Portugal, i assenyala amb un símbol les ciutats espanyoles que en realitat van quedar ocupades.
💡 Pista: L'excusa era travessar Espanya per arribar a Portugal (a l'oest), però els soldats es van quedar ocupant ciutats pel camí.
Explica en quatre o cinc frases què va passar entre 1807 i 1808, però amb una norma: no pots fer servir les paraules «rei» ni «corona». T'obligaràs a explicar de debò qui tenia el poder, com el va perdre i qui se'l va quedar, sense les paraules fàcils.
💡 Pista: Sense «rei» ni «corona», hauràs de parlar de «qui manava», «el govern del país» o «el poder suprem». Això t'obliga a entendre-ho millor.
Escriu una carta breu (sis o set línies) d'un ciutadà espanyol adreçada a Ferran VII mentre és a Baiona, el 1808. Demana-li, amb arguments, que no cedeixi la corona a Napoleó. Has d'usar almenys una idea del text (la dignitat del país, que el poble no ho acceptarà).
💡 Pista: Un bon argument apel·la a una responsabilitat: «el país no és una propietat vostra per regalar; si marxeu, traïu la gent que us és fidel».
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. A Baiona, uns reis van «cedir» tot un país sense preguntar a ningú. Avui pensem que la sobirania és del poble, no d'una família. Qui hauria de poder decidir el destí d'un territori, i per què? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument.
💡 Pista: Connecteu-ho amb una idea que ja heu vist: la sobirania nacional (la Constitució de 1812, Rousseau). El poble accepta que el seu futur el decideixin uns quants?
📌 Per emportar-se
Amb Carles IV, rei feble, el poder va quedar en mans de Godoy, molt impopular. La seva aliança amb Napoleó va portar el Tractat de Fontainebleau (1807), que va deixar entrar les tropes franceses, les quals van ocupar el país. El Motí d'Aranjuez (1808) va fer caure Godoy i va forçar l'abdicació de Carles IV en Ferran VII, però Napoleó els va atreure a Baiona i els va fer renunciar tots dos: va posar al tron el seu germà, Josep I. La monarquia s'havia ensorrat des de dins, però el poble ja s'havia començat a aixecar.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Qui tenia el poder real durant el regnat de Carles IV?
2. Què permetia el Tractat de Fontainebleau (1807)?
3. Què van ser les abdicacions de Baiona (1808)?
💭 Per pensar fins demà
Si els reis van cedir Espanya sense lluitar, però el poble es va negar a acceptar-ho, on era de debò la sobirania del país?
