Sessió 1. La nova societat de classes

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’Antic Règim dividia la societat en estamentsestamentsEstaments: els tres grups tancats de l'Antic Règim (noblesa, clergat i tercer estat) definits pel naixement i per privilegis legals, no per la riquesa. Un noble pobre continuava sent noble; un comerciant ric continuava sent poble pla.. Naixies noble, clergue o poble pla, i això et definia per sempre: pagaves impostos o no, et jutjaven uns tribunals o uns altres, podies portar espasa o no. La Revolució Francesa (càpsula 2) va abolir els privilegis i va proclamar que tots els homes eren iguals davant la llei. La revolució industrial (càpsula 4) va fer la resta: on abans hi havia tres estaments marcats per la llei, ara hi havia classes marcades per la butxaca. Cap llei no deia qui era de quina classe. No calia: ho deia la feina, la casa i la roba.

Els que tenen i els que treballen

A dalt, la burgesiaburgesiaBurgesia: classe propietària dels mitjans de producció (fàbriques, mines, bancs, ferrocarrils, terres). Al segle XIX va substituir la noblesa com a classe dominant, sense títols però amb capital. La gran burgesia (banquers, industrials) i la petita (botiguers, artesans) tenien vides molt diferents.: els propietaris de les fàbriques, les mines, els bancs i els ferrocarrils que la càpsula anterior va anar aixecant. No tenien títols ni castells, però tenien el que els economistes van anomenar els mitjans de producciómitjans de produccióMitjans de producció: tot el que cal per fabricar i que no és el treball humà: la fàbrica, les màquines, les matèries primeres, la terra, el capital. Qui els posseeix decideix què es produeix, qui treballa i quant cobra.: la fàbrica i les màquines, i el capital per comprar-ne més. A baix, el proletariatproletariatProletariat: classe dels treballadors assalariats que no posseeixen cap mitjà de producció i viuen de vendre la seva força de treball a canvi d'un salari. La paraula ve del llatí proles, «descendència»: els que només tenen els fills.: milions de persones que no tenien res més a vendre que les seves hores, a canvi d’un salarisalariSalari: quantitat de diners que el treballador rep a canvi del seu treball, per hora, dia o setmana. Al segle XIX el fixava el propietari sense cap llei que marqués un mínim, i pujava o baixava segons quanta gent buscava feina. que el propietari fixava i que pujava o baixava segons quanta gent esperés a la porta. La paraula ve del llatí proles, «fills»: els que només tenen la descendència.

Entre tots dos hi havia una classe mitjanaclasse mitjanaClasses mitjanes: grups urbans que no eren ni grans propietaris ni obrers: botiguers, artesans amb taller propi, funcionaris, mestres, metges, advocats, empleats d'oficina. Van créixer molt al segle XIX i van ser la base de la vida política liberal. que creixia a les ciutats: botiguers, artesans amb taller, mestres, metges, advocats, empleats de banc i de ferrocarril. No posseïen fàbriques, però tampoc no depenien d’un jornal diari; tenien una casa, un ofici o uns estudis, i sovint votaven quan els obrers encara no podien.

La piràmide vista des de baix

Els obrers també van aprendre a dibuixar la seva societat. Mig segle després de Disraeli, el 1911, un sindicat nord-americà va publicar el cartell que veus a sota: una piràmide de cinc pisos. A dalt, un sac de diners; a sota, els reis i els presidents («us governem»), els sacerdots («us enganyem»), els soldats («us disparem») i els burgesos a taula («mengem per vosaltres»); i a baix de tot, aguantant-ho tot amb les espatlles, els treballadors: «treballem per a tots, alimentem tothom». No és una descripció neutral: és propaganda, feta per convèncer. Però diu amb un dibuix el que la sessió explica amb paraules: qui aguanta i qui seu.

Quant hi havia de cada

Les xifres que es coneixen dibuixen una piràmide molt punxeguda. A Gran Bretanya, cap al 1867, un estadístic va calcular que les classes altes i mitjanes eren una quarta part de la població i es quedaven prop de dos terços de la renda del país; les tres quartes parts restants, els treballadors manuals, es repartien el terç que quedava. A França, el 1847, un obrer parisenc guanyava uns dos francs al dia i un quilo de pa en costava mig; una família obrera gastava en menjar més de la meitat del que cobrava. La distància no era només de diners: la burgesia vivia més anys, es casava més tard, tenia menys fills i els enviava a l’escola fins als quinze o setze anys, quan els fills dels obrers feia set anys que treballaven.

Dues nacions

El 1845, l’escriptor i polític Benjamin DisraeliBenjamin DisraeliBenjamin Disraeli (1804-1881): novel·lista i polític britànic, líder del Partit Conservador i dues vegades primer ministre (1868 i 1874-1880). A Sybil (1845) va descriure la fractura social de l'Anglaterra industrial des d'una posició conservadora: reformar per no trencar., que encara no era primer ministre, va posar el problema en boca d’un personatge de la seva novel·la Sybil: a Anglaterra hi vivien «dues nacions» que no es coneixien, «com si fossin habitants de planetes diferents». Quan li pregunten quines, respon: «els rics i els pobres». La frase és a L’Arxiu. Que aquesta idea vingués d’un conservador, no d’un revolucionari, li dona un pes especial. Disraeli no volia abolir la propietat: volia que les classes altes veiessin que vivien al costat d’un país que ignoraven, i que aquella ignorància era perillosa per a tots. Tres anys després, el 1848, mig Europa cremava en revolucions.

El mite de l’ascensor

La societat de classes prometia una cosa que els estaments no prometien: que es podia pujar. I era veritat a mitges. Un fill de botiguer podia fer-se enginyer; un obrer amb estudis, encarregat; algun artesà, fabricant. Els diaris explicaven la història de l’inventor pobre que acabava ric, i n’hi va haver. Però les xifres deien una altra cosa: la immensa majoria dels fills d’obrers eren obrers, i la immensa majoria dels fills de propietaris heretaven. La mobilitat socialmobilitat socialMobilitat social: possibilitat de canviar de classe al llarg de la vida o entre generacions. La societat industrial la va fer legalment possible i la va convertir en ideal («qui treballa, prospera»); en la pràctica, va ser l'excepció. existia com a porta, però la porta era estreta. Aquesta nova societat, sense privilegis legals però amb desigualtats brutals de fet, és el terreny sobre el qual creixerà la resta de la càpsula: com vivia el proletariat, com es va començar a organitzar i quines idees van néixer per explicar la seva situació i per canviar-la.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Disraeli amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la cita de Disraeli a L'Arxiu i el context. Identifica el FET: quines són les dues nacions? El PARER: què en pensa Disraeli, segons l'epígraf «Dues nacions» de la lectura? El SENYAL: quina comparació de la cita delata que exagera per fer-se entendre?

Tres frases (fet, parer, senyal), entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Les dues nacions són... (fet). Disraeli creu que... (parer). Ho delata la comparació amb... (senyal)». Les dues nacions, les diu el context; la comparació és al final de la cita.

1.2 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Estaments i classes, cara a cara.

Classifica en una taula de dues columnes (Estaments · Classes) i quatre files: què et posa en un grup o en l'altre, quins grups hi ha (tres a cada columna), si se'n pot sortir i qui ho decideix (la llei o la propietat).

La taula de dues columnes i quatre files.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Omple primer la columna dels estaments i després la de les classes. Els tres grups de cada columna són a la Fitxa de dades; qui ho decideix, al primer paràgraf de la lectura. A l'última fila pots escriure: «Ho decideix...».

1.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La piràmide de 1911: descric, identifico, dedueixo.

Mira el cartell «Piràmide del sistema capitalista» al cos de la lectura. DESCRIU qui hi ha al pis de dalt i al de baix, i què diu el rètol de cada un. IDENTIFICA, amb el peu i la Fitxa, qui va fer el cartell i quan. DEDUEIX què vol que pensi qui el mira: és una descripció o una acusació?

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), entre 40 i 60 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A baix de tot hi ha... i el rètol diu...». Qui el va publicar ho diu la Fitxa de dades; els rètols són en anglès al cartell: «we work for all» vol dir «treballem per a tots».

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Esquema 1-3-1: una piràmide punxeguda.

Expliqueu amb un esquema 1-3-1 per què la societat industrial era desigual tot i no tenir privilegis legals: UNA idea central, TRES proves tretes de la Fitxa (la xifra de Baxter de 1867, el salari i el pa de París el 1848, i què tenia la classe mitjana que els obrers no tenien) i UNA conclusió que digui què separava la gent ara que la llei no ho feia.

L'esquema: la idea, les tres proves i la conclusió, una frase cada una.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «la idea central és que...», «una prova n'és...», «per tant, el que separava era...». Les tres proves són a la Fitxa de dades.

1.5 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals: la societat de classes.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb un fet de la lectura o de la Fitxa: (1) A la societat de classes una llei deia qui era burgès i qui obrer. (2) La classe mitjana posseïa fàbriques. (3) Disraeli volia abolir la propietat privada. (4) Un fill d'obrer podia arribar a fabricant, però era l'excepció.

Els quatre veredictes, cada un amb la seva prova en una frase.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors: «és vertader/fals perquè la lectura diu que...», «segons la Fitxa...». Un sí o un no sense la prova no compta.

1.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Defineix «proletariat» sense dir «pobre» ni «diners».

Explica amb paraules pròpies què és el proletariat i què el diferencia de la burgesia i de la classe mitjana. Regla: no pots escriure «pobre» ni «diners» (ni «ric»); has de dir-ho pel que cada classe posseeix o no posseeix (fàbrica, taller, ofici, hores de feina).

Una definició de quatre frases, sense les paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «és a dir...», «a diferència de...», «mentre que la classe mitjana...».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «més igualitària».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica en què la societat industrial era més igual que l'Antic Règim i en què no ho era, amb la xifra de Baxter (Fitxa) i l'exemple de Disraeli.

L'explicació amb la xifra i l'exemple, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Separa primer les dues igualtats: la de la llei i la de la butxaca. L'argument és que una va arribar i l'altra no.

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Decisió raonada: el fill del botiguer, 1850.

Ets el fill o la filla d'un botiguer de Manchester el 1850 i has de triar què fer als catorze anys: entrar de meritori a una oficina del ferrocarril (poc sou però ofici), anar a la fàbrica (més sou ara, cap futur) o quedar-te a la botiga dels pares. Decideix i defensa la tria amb dues raons tretes de la lectura i un risc que assumeixes.

La decisió, les dues raons i el risc assumit, entre 80 i 100 paraules.

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer què deia la lectura de la porta de l'ascensor social: és estreta. Això pesa en la decisió.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: les dues nacions.

Disraeli deia el 1845 que rics i pobres vivien «com en planetes diferents». Penseu en la ciutat o el poble on viviu i argumenteu si avui encara hi ha dues nacions. Doneu un exemple que conegueu i una diferència amb el 1845 (la lectura diu fins quan anaven a escola els fills de cada classe).

La resposta amb l'exemple i la diferència, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Trieu l'exemple abans d'escriure: un barri, una escola, una botiga. Després, busqueu què ha canviat.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Revolució Francesa va abolir els estaments, fixats per la llei i el naixement, i la Revolució Industrial va posar al seu lloc les classes, fixades per la propietat: la burgesia (propietària dels mitjans de producció), el proletariat (que només té les seves hores per vendre) i unes classes mitjanes urbanes que creixien. Cap llei no separava, però les xifres sí: el 1867 a Gran Bretanya una quarta part de la població tenia dos terços de la renda. Disraeli, conservador, en va dir «dues nacions» (1845). La mobilitat social existia com a porta, i la porta era estreta.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què separa una classe social d'un estament de l'Antic Règim?

   A. Que la classe la fixa una llei i l'estament el fixava la riquesa de cada família B. Que de la classe se'n sortia sovint i de l'estament, només comprant un títol C. Que la classe depèn de la propietat i la feina, i l'estament, del naixement D. Que la classe dona dret a votar i l'estament donava dret a portar espasa

2. 2. Per què Disraeli, segons la lectura, va parlar de «dues nacions» a Sybil (1845)?

   A. Perquè volia que les classes altes veiessin el país que ignoraven al seu costat B. Perquè volia que els obrers s'organitzessin contra els amos de les fàbriques C. Perquè volia explicar les revolucions que acabaven de cremar mig Europa D. Perquè volia denunciar la propietat privada, que considerava l'origen del mal

3. 3. Què va calcular l'estadístic Dudley Baxter per a la Gran Bretanya de 1867?

   A. Que tres quartes parts de la població, els treballadors manuals, tenien dos terços de la renda B. Que dos terços de la població, els treballadors manuals, tenien una quarta part de la renda C. Que una quarta part de la població, la gran burgesia i la noblesa, tenia tres quartes parts de la renda D. Que una quarta part de la població, les classes altes i mitjanes, tenia dos terços de la renda

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si cap llei no separa les classes i tothom pot pujar en teoria, de qui és la culpa que gairebé ningú no pugi?