Càpsula 5 · PER QUÈ ELS OBRERS ES VAN ORGANITZAR? · #GiH3
El final de la societat estamental. Burgesia (propietaris dels mitjans de producció) vs. proletariat (assalariats). Classes mitjanes urbanes. La mobilitat social com a mite i com a realitat.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
L’Antic Règim dividia la societat en estamentsestamentsEstaments: grups socials tancats de l'Antic Règim (noblesa, clergat, poble pla) definits per naixement i privilegis legals, no per la riquesa.. Naixies noble, clergue o poble pla, i això et definia per sempre, amb drets i deures diferents marcats per la llei. La industrialització va trencar aquell sistema i en va crear un altre de nou, ja no basat en el naixement legal, sinó en una cosa més senzilla i alhora més dura: qui tenia els mitjans de producció i qui no en tenia cap.
D’una banda, la burgesia: propietaris de fàbriques, mines i bancs, que acumulaven un capital que creixia any rere any. De l’altra, el proletariat: milions de persones que no tenien res més a vendre que les seves pròpies hores de feina, a canvi d’un jornal. Entre tots dos, una classe mitjana urbana (comerciants, professionals, funcionaris) que somiava pujar cap amunt, encara que poques vegades ho aconseguís de debò.
El 1845, l’escriptor i polític Benjamin DisraeliBenjamin DisraeliBenjamin Disraeli (1804-1881): escriptor i polític britànic, líder del Partit Conservador, que seria primer ministre del Regne Unit en dues ocasions., que encara no era primer ministre, va posar aquesta idea en boca d’un dels personatges de la seva novel·la Sybil, or the Two Nations. Un jove aristòcrata pregunta de quina «nació» es parla. Li responen: «Dues nacions, entre les quals no hi ha tracte ni simpatia; que ignoren mútuament els seus hàbits, pensaments i sentiments, com si visquessin en zones diferents o fossin habitants de planetes diferents.» Quan l’aristòcrata pregunta a quines nacions es refereix, la resposta és seca: «Els rics i els pobres».
Que aquesta idea vingués d’un conservador, no d’un revolucionari, hi dona un pes especial. Disraeli no volia abolir la propietat ni acabar amb la monarquia. Volia que les classes altes s’adonessin que vivien al costat d’un país que no coneixien de res, i que aquella ignorància mútua era perillosa per a tots. No calia ser socialista per veure que alguna cosa no rutllava.
Aquesta nova societat de classes, sense privilegis legals però amb desigualtats brutals de fet, és el terreny sobre el qual creixerà tota la resta d’aquesta càpsula. Hi veuràs les condicions de vida del proletariat, les seves primeres organitzacions i les grans ideologies (marxisme, anarquisme) que intentarien explicar-la i canviar-la.
Dibuixa un mapa conceptual amb «Societat industrial» al centre. Fes-hi penjar les tres classes (burgesia, proletariat, classe mitjana) i, per a cada una, què posseeixen (fàbriques, força de treball, un ofici) i de què viuen.
💡 Pista: La burgesia posseeix mitjans de producció; el proletariat, només la seva força de treball; la classe mitjana viu d'un ofici o un càrrec.
Copia la frase de L'Arxiu. Subratlla les comparacions que fa servir Disraeli («zones diferents», «planetes diferents»). Respon en dues línies: per què creus que exagera tant la distància entre les dues «nacions», si en realitat vivien a la mateixa ciutat?
💡 Pista: L'exageració (planetes diferents) serveix per remarcar que la distància no és física, sinó d'experiència: podien viure a pocs carrers i, tot i així, no compartir res de les seves vides.
Disraeli compara les dues classes amb «habitants de planetes diferents». Pensa en una altra analogia (diferent de la del text) que expliqui la distància entre dues persones que viuen a la mateixa ciutat, però no es coneixen de res. Justifica-la en dues frases.
💡 Pista: Pots pensar en dues persones que fan servir el mateix carrer a hores diferents del dia, o en dos idiomes diferents parlats a la mateixa taula.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades del text que demostrin que la fi dels estaments legals NO va acabar amb la desigualtat real. Acabeu amb una frase que comenci: «La societat industrial no era més igualitària perquè...».
💡 Pista: Dades possibles: la desigualtat va canviar de forma (de la llei a la butxaca); Disraeli compara la distància entre classes amb la distància entre planetes.
Imagina que ets periodista l'any 1845 i acabes de llegir la novel·la de Disraeli. Escriu un titular de diari (màxim dotze paraules) que resumeixi la idea de les «dues nacions».
💡 Pista: Un bon titular hauria de transmetre la sorpresa que un mateix país pugui contenir dos mons tan separats.
Dibuixa una piràmide social senzilla amb tres graons: burgesia (a dalt), classe mitjana (al mig) i proletariat (a baix). Anota, al costat de cada graó, una xifra aproximada de quina part de la població creus que hi pertanyia.
💡 Pista: No cal precisió estadística: el que importa és mostrar que el proletariat era, de llarg, el grup més nombrós, però amb menys poder.
Escriu en una taula de dues columnes un argument que defensi que la imatge de «dues nacions» de Disraeli és una descripció fidel de la societat industrial. A l'altra columna, un argument que la consideri una exageració literària.
💡 Pista: A favor: les diferències de vida, salut i esperança de vida entre classes eren, de fet, enormes. En contra: hi havia contactes entre classes (feina, comerç, veïnatge) que la imatge dels «planetes diferents» no reflecteix.
Escriu un manifest breu (cinc frases) en primera persona, com si fossis un obrer que acaba de llegir la novel·la de Disraeli. Explica si et sents representat per la idea de les «dues nacions» i què hi afegiries des de la teva pròpia experiència.
💡 Pista: Un manifest sona a declaració personal i directa: «Jo visc en aquesta segona nació. La primera no sap com és la meva jornada.»
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Avui, hi ha grups socials que viuen a la mateixa ciutat sense conèixer-se de res, com les «dues nacions» de Disraeli? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument i, si podeu, un exemple concret.
💡 Pista: Penseu en barris, xarxes socials o cercles socials que no es creuen mai, tot i compartir el mateix territori.
📌 Per emportar-se
La industrialització va acabar amb els estaments legals de l'Antic Règim, però va crear una nova divisió social basada en la propietat dels mitjans de producció: la burgesia, propietària de fàbriques i capital, i el proletariat, que només tenia la seva força de treball per vendre, amb una classe mitjana urbana entre totes dues. El 1845, el polític conservador Benjamin Disraeli va descriure aquesta divisió a la seva novel·la Sybil com «dues nacions» que no es coneixien de res, els rics i els pobres. Aquesta nova societat de classes és el terreny sobre el qual creixerà tota la resta d'aquesta càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què defineix la nova societat de classes industrial, a diferència dels estaments de l'Antic Règim?
2. A què es refereix Disraeli amb les «dues nacions» de la seva novel·la?
3. Per què té un valor especial que aquesta denúncia vingui de Disraeli?
💭 Per pensar fins demà
Si un polític conservador com Disraeli ja veia la divisió de classes com un problema greu el 1845, per què creus que calen encara dècades més perquè es prenguin mesures reals per corregir-la?
