Càpsula 5 · PER QUÈ ELS OBRERS ES VAN ORGANITZAR? · #GiH3
Mary Wollstonecraft i la Vindicació dels drets de la dona (1792). Les suffragettes britàniques. Flora Tristán com a primera socialista feminista. Clara Zetkin i el 8 de març (1910). El sufragi femení com a horitzó.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3
.jpg?width=1600)
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Fins ara, aquesta càpsula ha parlat d’obrers, de classes, de fàbriques. Però hi havia una altra desigualtat que travessava totes les classes socials per igual: la que separava homes i dones, independentment de si eren rics o pobres. El moviment obrer no sempre en va ser conscient, i calia una lluita pròpia, paral·lela, per als drets de les dones.
El 1792, mig segle abans que existís cap moviment sufragista organitzat, l’escriptora britànica Mary WollstonecraftMary WollstonecraftMary Wollstonecraft (1759-1797): escriptora i filòsofa britànica, autora d'una de les primeres grans defenses escrites dels drets de les dones. ja havia posat per escrit l’argument central de tot el moviment que vindria després. Responia directament al filòsof Jean-Jacques RousseauJean-Jacques RousseauJean-Jacques Rousseau (1712-1778): filòsof il·lustrat, autor de «L'Emili», on defensava que l'educació de les dones havia de limitar-se a agradar i servir els homes., que havia defensat que l’educació de les dones havia de servir només per agradar als homes i sotmetre-s’hi.
.jpg?width=1020)
Contra aquesta idea, Wollstonecraft va respondre amb una frase que resumia tota la seva posició: «No desitjo que tinguin poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes.» No demanava que les dones dominessin els homes. Demanava, simplement, que poguessin governar la seva pròpia vida, educar-se, pensar i decidir per elles mateixes, en lloc de dependre sempre del criteri d’un pare o un marit.
Aquella distinció, tan senzilla, desmuntava d’arrel l’argument de Rousseau. Ell temia que educar les dones les fes «massa masculines» o massa poderoses sobre els homes. Wollstonecraft li replicava que el problema no era el poder sobre ningú: era la manca total d’autonomia, d’educació i de criteri propi a què es veien condemnades.
Aquell text no va provocar cap canvi legal immediat. Va caldre gairebé un segle més perquè apareguessin moviments organitzats: les suffragettessuffragettesSuffragettes: activistes britàniques del sufragi femení de finals del segle XIX i principis del XX, que van fer servir tàctiques de protesta directa, fins i tot il·legals, per reclamar el dret a vot. britàniques, la pensadora francesa Flora Tristán i l’alemanya Clara Zetkin. Tristán va unir per primer cop feminisme i socialisme. Zetkin, el 1910, va proposar la data que avui coneixem com el 8 de març. Però totes elles reprenien, d’una manera o altra, la mateixa distinció que Wollstonecraft havia posat sobre la taula: no es tractava de dominar, sinó de decidir.
Ordena aquests fets amb la data o el període: publicació del text de Wollstonecraft, activitat de les suffragettes britàniques, proposta de Clara Zetkin del 8 de març.
💡 Pista: El text de Wollstonecraft és del 1792; les suffragettes actuen sobretot a finals del XIX i principis del XX; la proposta de Zetkin és del 1910.
Copia la frase de L'Arxiu. Subratlla les dues vegades que apareix la paraula «poder». Respon en dues línies: quina diferència hi ha entre «poder sobre els homes» i «poder sobre elles mateixes»?
💡 Pista: El primer «poder» implicaria dominar algú altre; el segon implica autonomia, decidir sobre la pròpia vida sense dependre de ningú.
Escriu un peu de foto periodístic (dues frases) per al retrat de Mary Wollstonecraft. Ha d'explicar a un lector d'avui per què va escriure el seu text mig segle abans que existís cap moviment sufragista organitzat.
💡 Pista: Pots destacar que responia directament a un debat filosòfic del seu temps (Rousseau), no a un moviment polític que encara no existia.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu la frase exacta de Wollstonecraft que demostra que NO buscava dominar els homes. Acabeu amb una frase que comenci: «El primer feminisme no buscava invertir la jerarquia perquè...».
💡 Pista: La mateixa frase de L'Arxiu és la prova directa: «no desitjo que tinguin poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes».
Dibuixa un mapa conceptual amb «Drets de les dones al s. XIX» al centre. Fes-hi penjar quatre figures esmentades al text (Wollstonecraft, suffragettes, Flora Tristán, Clara Zetkin) i, per a cada una, una aportació concreta.
💡 Pista: Per exemple: Wollstonecraft → argument de l'autonomia; Zetkin → proposta del 8 de març.
Imagina que ets periodista l'any 1792 i acabes de llegir el text de Wollstonecraft. Escriu un titular de diari (màxim dotze paraules) que en resumeixi l'argument central.
💡 Pista: Un bon titular hauria de transmetre la idea de l'autonomia, no d'una lluita de poder contra els homes.
Escriu una carta breu (sis o set línies), com si fossis Mary Wollstonecraft, adreçada a Rousseau, rebatent la seva idea que l'educació de les dones ha de servir només per agradar als homes.
💡 Pista: Fes servir l'argument central del text: no es tracta de tenir poder sobre ningú, sinó de tenir autonomia sobre la pròpia vida.
Escriu un veredicte breu (quatre línies): és èticament acceptable que, al segle XVIII, l'educació de nens i nenes fos tan diferent, basant-se en el paper social que se'ls suposava? Argumenta la teva resposta tenint en compte el context de l'època.
💡 Pista: Pots distingir entre «entendre per què passava, donat el context» i «considerar-ho just»: no són la mateixa cosa.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Avui, la majoria de països reconeixen legalment la igualtat de drets entre homes i dones, però encara hi ha desigualtats reals (salaris, representació política). Per què creieu que persisteixen, si la llei ja les prohibeix? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument.
💡 Pista: Penseu en la diferència entre «igualtat legal» i «igualtat real», que és exactament el que encara es debat avui.
📌 Per emportar-se
El 1792, mig segle abans que existís cap moviment sufragista organitzat, l'escriptora Mary Wollstonecraft va respondre al filòsof Rousseau amb un argument que definiria tot el feminisme posterior: les dones no volien poder sobre els homes, sinó poder sobre elles mateixes, és a dir, autonomia per educar-se, pensar i decidir. Aquell text no va provocar cap canvi legal immediat, però va obrir un camí que seguirien, dècades després, les suffragettes britàniques, la pensadora Flora Tristán, que va unir feminisme i socialisme, i Clara Zetkin, que el 1910 va proposar la data que avui coneixem com el 8 de març.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és l'argument central de Mary Wollstonecraft, segons la frase de L'Arxiu?
2. A qui respon directament el text de Wollstonecraft?
3. Quina data commemorativa es relaciona amb aquest moviment, segons el text?
💭 Per pensar fins demà
Si l'argument de Wollstonecraft (autonomia, no domini) sembla tan raonable des d'avui, per què creus que va costar més d'un segle a fer-se sentir amb força política real?
