Sessió 7. El sufragisme i el feminisme del segle XIX

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Tots els textos d’aquesta càpsula fins ara els han escrit homes, i quan diuen «proletariat» pensen en un obrer. Però la meitat de la plantilla de la fàbrica de la sessió 2 eren dones, cobraven un terç del que cobrava un home i no podien votar, ni tenir propietat si es casaven, ni anar a la universitat. Aquesta sessió explica la resposta que les dones van donar, des d’un llibre de 1792 fins a una manifestació que encara fem cada any.

Wollstonecraft: poder sobre elles mateixes

El 1792, tres anys després de la Revolució Francesa, l’escriptora anglesa Mary WollstonecraftMary WollstonecraftMary Wollstonecraft (1759-1797): escriptora anglesa, mestra i traductora, autodidacta. La Vindicació dels drets de la dona (1792) respon a la Declaració de drets de 1789 i a Rousseau: si els drets són universals, també són de les dones. Va morir en néixer la seva filla, Mary Shelley, l'autora de Frankenstein. va publicar la Vindicació dels drets de la donaVindicació dels drets de la donaVindicació dels drets de la dona (A Vindication of the Rights of Woman, 1792): assaig de Wollstonecraft que reclama educació igual per a les dones i critica que se les eduqui només per agradar. El primer gran text del feminisme modern; a L'Arxiu n'hi ha una frase.. La Declaració de 1789 deia que tots els homes naixien lliures i iguals, i la paraula «homes» s’havia entès al peu de la lletra. Wollstonecraft responia al filòsof Rousseau, que havia escrit que les nenes s’havien d’educar per agradar als homes: si les dones semblen frívoles, deia, és perquè se les ha educat per ser-ho, i a qui se l’educa per agradar no se li pot demanar que pensi. La seva frase és a L’Arxiu: no volia que les dones tinguessin poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes. La reclamació era l’educació, perquè sense educació no hi ha ni vot ni feina ni res. El llibre va escandalitzar: quan el seu marit va publicar la seva biografia després de morir ella, amb els amants i la filla fora del matrimoni, els enemics van fer servir la vida per enterrar el llibre, i el moviment que en va sortir va tardar mig segle a néixer.

Tristán: la classe té dues meitats

El 1843, cinc anys abans del Manifest de Marx, una francesa filla d’un peruà, Flora TristánFlora TristánFlora Tristán (1803-1844): escriptora i activista francesa, filla d'un noble peruà. Casada als disset anys amb un patró que la va maltractar (i que li va disparar el 1838), va recórrer Anglaterra i el Perú i va publicar L'Union ouvrière (1843), on demana que els obrers s'organitzin en una unió única i reconeguin la igualtat de la dona. Va morir de tifus recorrent França per difondre el llibre. Àvia del pintor Gauguin., va publicar La Unió Obrera, un programa perquè els treballadors de tot França es constituïssin en una sola unió, amb un defensor pagat per ells i palaus on educar els seus fills. L’últim punt del programa deia que la igualtat de drets entre l’home i la dona era l’única manera de fer la unitat humana, i el llibre argumentava que l’obrer, oprimit pel patró, oprimia a casa la seva dona, i que cap classe no s’alliberaria mentre la meitat estigués sotmesa a l’altra. Per això se la considera la primera socialista feministasocialista feministaSocialisme feminista: corrent que entén que l'emancipació de la classe obrera i la de les dones són la mateixa lluita i no es poden separar: sense igualtat entre home i dona, deia Tristán, no hi ha classe unida. Clara Zetkin en va ser la gran organitzadora dins del socialisme alemany.. Va pagar l’edició amb una subscripció entre obrers i intel·lectuals i va morir el 1844, de tifus, recorrent França ciutat per ciutat per vendre’l als tallers; Marx la va defensar el 1845 contra els que se’n reien, però el moviment obrer la va oblidar durant un segle.

Les suffragettes: paraules i pedres

A Gran Bretanya, les dones demanaven el vot amb peticions al Parlament des del 1866, i el Parlament les rebutjava una darrere l’altra. El 1903 Emmeline PankhurstEmmeline PankhurstEmmeline Pankhurst (1858-1928): fundadora, amb les seves filles Christabel i Sylvia, de la Women's Social and Political Union (Manchester, 1903). Vídua d'un advocat radical; havia treballat com a registradora de naixements als barris pobres de Manchester. Empresonada moltes vegades; el 1913, en gira pels Estats Units, va fer el discurs de L'Arxiu. va fundar a Manchester la Women’s Social and Political Union amb un lema, «fets, no paraules», i una tàctica nova: interrompre els polítics, encadenar-se a les reixes del Parlament, trencar aparadors, cremar bústies. Un diari les va batejar, per riure-se’n, suffragettessuffragettesSuffragettes: nom que el Daily Mail va posar el 1906, amb intenció burleta, a les militants de la WSPU de Pankhurst, per distingir-les de les «suffragists» pacífiques de Millicent Fawcett. Elles el van adoptar. Colors: violeta (dignitat), blanc (puresa) i verd (esperança)., i elles van adoptar el nom. Més de mil van passar per la presó; moltes hi van fer vaga de fam i el govern les va alimentar per força amb un tub. El 1913, a Hartford (Estats Units), Pankhurst ho va explicar amb les paraules de L’Arxiu: «Soc aquí com una soldat que ha deixat temporalment el camp de batalla per explicar què és una guerra civil quan la fan les dones.» La violència contra les coses, mai contra les persones, era la manera de fer que un problema que el Parlament ignorava des de feia quaranta anys no es pogués ignorar més. Va funcionar a mitges: el vot va arribar el 1918, després de la guerra, per a les dones de més de trenta anys, i el 1928 en les mateixes condicions que els homes.

Zetkin i el 8 de març

Mentrestant, dins del socialisme alemany, la mestra Clara ZetkinClara ZetkinClara Zetkin (1857-1933): mestra i dirigent del Partit Socialdemòcrata alemany, directora del diari de dones Die Gleichheit («La Igualtat», 1892-1917). El 1910, a la Conferència Internacional de Dones Socialistes de Copenhaguen, va proposar un Dia Internacional de la Dona; el primer es va celebrar el 19 de març de 1911 i des del 1921 és el 8 de març. organitzava les obreres i dirigia un diari que es deia La Igualtat. No compartia la tàctica de Pankhurst ni el seu públic, majoritàriament burgès: per a Zetkin el vot de les dones era una arma de la classe obrera, no un fi. El 1910, a la conferència de dones socialistes de Copenhaguen, va proposar un dia internacional per reclamar el sufragi femení; el primer es va celebrar el 19 de març de 1911 amb un milió de persones al carrer a Alemanya i Àustria, i des del 1921 es fa el 8 de març. El sufragi femení era l’horitzó que compartien totes, des de la burgesa que trencava vidres fins a la socialista que en desconfiava. A Espanya el va defensar Clara Campoamor a les Corts el 1931, contra una part de la seva pròpia esquerra, que temia que les dones votessin el que digués el capellà; ho veuràs a la càpsula següent.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Pankhurst amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la segona font de L'Arxiu (Pankhurst, 1913) i el seu context. Identifica el FET: com es presenta Pankhurst? El PARER: quin nom dona a la seva lluita? El SENYAL: per què creus que tria paraules de guerra per a una lluita que no havia matat ningú?

Tres frases (fet, parer, senyal), entre 40 i 50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Pankhurst es presenta com... (fet). Per a ella la lluita és una... (parer). Tria paraules de guerra perquè... (senyal)». On i quan parla ho diu el títol del document; quantes van anar a la presó, la Fitxa.

7.2 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De la Vindicació al 8 de març: 130 anys.

Ordena i data en una línia del temps sis fets de la Fitxa: la Vindicació, L'Union ouvrière, la primera petició de vot al Parlament britànic, la fundació de la WSPU, la proposta de Zetkin i el vot femení britànic en igualtat. Sota cada fet, escriu què es reclamava: educació, classe o vot.

La línia del temps amb sis fets datats i, sota cada un, què es reclamava.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les sis dates són a la Fitxa de dades. Sota cada fet pots escriure: «Reclamava...». Les tres primeres reclamacions no són la mateixa: la lectura les separa en tres epígrafs.

7.3 ✍️ Explicar · telegrama 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

La desfilada de 1908, en vint paraules.

Mira la fotografia de la desfilada de 1908 al cos de la lectura. Resumeix en un telegrama de 20 paraules exactes qui desfila, on i quan, i qui porta la pancarta de baix a l'esquerra.

El telegrama de 20 paraules exactes, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Londres, juny 1908. Sufragistes amb estendards...». Qui porta la pancarta ho diu el peu de la imatge.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

Quant va costar el vot: un gràfic.

Amb les dates de la Fitxa de dades, calculeu quants anys van passar fins al vot femení britànic en igualtat des de tres moments: la Vindicació de Wollstonecraft, la primera petició al Parlament i la fundació de la WSPU. Dibuixeu-ho en un gràfic de barres amb títol i eixos, i descriviu el patró en una frase.

El gràfic de barres amb títol, eixos i tres barres, i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Connectors: «des de... van passar... anys», «el gràfic mostra que...». Totes les dates són a la Fitxa.

7.5 ✍️ Explicar · titular periodístic 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Dos titulars per al 13 d'octubre de 1908.

Mira el full volant violeta al cos de la lectura. L'endemà de la convocatòria, dos diaris expliquen què va passar davant del Parlament. Escriu dos titulars de màxim 12 paraules: un del Daily Mail (que s'havia inventat la paraula «suffragette» per riure-se'n) i un d'un diari favorable al vot femení. Sota cada un, explica en una frase quin verb tria per a l'acció.

Dos titulars de màxim dotze paraules, cada un amb una frase a sota.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors: «aquest titular tria el verb... perquè...», «en canvi...». El verb que fa servir el full el llegeixes a la imatge.

7.6 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del paper violeta al discurs de Hartford.

Mira el full volant de la WSPU al cos de la lectura i encadena amb fletxes, en cinc baules, què va passar des d'aquell paper (octubre de 1908) fins al discurs de Pankhurst als Estats Units (novembre de 1913): la convocatòria, la presó, la vaga de fam, l'alimentació forçada, la gira per explicar-ho. A cada baula, una frase que expliqui per què porta a la següent.

La cadena de cinc baules amb fletxes, una frase a cada una.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que el govern..., les suffragettes...», «per tant...», «i això va fer que...». Les dates i les xifres són a la Fitxa.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el vot va ser un premi de guerra».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què la Primera Guerra Mundial va ser l'ocasió i no la causa del vot femení britànic, amb dues proves (l'edat de les obreres de munició i els anys de peticions des del 1866), i dedueix què hi guanyaven els polítics dient que era un premi.

L'explicació amb les dues proves i el que hi guanyaven, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Per a l'última part, pregunta't qui queda bé en la versió del premi i qui en desapareix.

7.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Tres dones, una rellevància.

Argumenta quina de les tres (Wollstonecraft, Tristán o Pankhurst) va ser més rellevant històricament, amb els tres criteris de la rellevància: a quanta gent va afectar el que va fer, quant de temps ha durat l'efecte i què va canviar que sense ella no hauria canviat. Defensa cada criteri amb una dada de la lectura.

L'argumentació amb els tres criteris, entre 80 i 100 paraules.

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Abans de triar, mira quina de les tres reclamacions (educació, classe, vot) encara està oberta avui a més llocs del món.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: el 8 de març.

Zetkin va proposar el 1910 un dia internacional per reclamar el vot femení. Pensa en el que has vist o sentit l'últim 8 de març (a l'institut, al carrer, a les notícies) i argumenta què té en comú amb el que demanaven Wollstonecraft, Tristán o Pankhurst, i què hi ha de nou.

L'argument amb una semblança i una novetat, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, recorda una reclamació concreta que hi hagis sentit i busca a quina de les tres s'assembla més.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El feminisme del segle XIX va reclamar tres coses en tres moments. Wollstonecraft (1792) va demanar educació: no poder sobre els homes sinó sobre elles mateixes. Flora Tristán (1843) va dir als obrers que la meitat de la seva classe eren dones i que sense igualtat no hi havia unitat. Les suffragettes de Pankhurst (WSPU, 1903) van demanar el vot amb «fets, no paraules»: aparadors trencats, presons i vagues de fam, i el 1913 Pankhurst en deia «una guerra civil feta per dones». Clara Zetkin, des del socialisme, va proposar el 1910 el Dia Internacional de la Dona. El vot femení britànic va arribar el 1918 (més de 30 anys) i el 1928 en igualtat; a Espanya, el 1931.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què reclamava sobretot Wollstonecraft a la Vindicació (1792), segons la lectura?

   A. El vot femení, perquè la Declaració de 1789 només parlava dels drets de «l'home» B. Una educació igual, perquè sense educació no hi ha ni vot ni feina ni res C. El dret de les casades a tenir propietat, perquè sense diners no hi ha llibertat D. Un salari igual al dels homes, perquè a la fàbrica elles cobraven un terç

2. 2. Què argumentava Flora Tristán a La Unió Obrera (1843), segons la lectura?

   A. Que les dones havien de fundar una unió pròpia, separada de la dels obrers homes B. Que el vot femení havia d'arribar abans que cap altra reforma per a la classe obrera C. Que cap classe no s'alliberaria mentre una meitat estigués sotmesa a l'altra D. Que l'obrera havia de deixar la fàbrica perquè el salari de l'home pugés

3. 3. Per què el Desmuntant diu que la guerra va ser l'ocasió, i no la causa, del vot femení britànic?

   A. Perquè la majoria d'obreres de munició tenien menys de trenta anys i no van votar fins al 1928 B. Perquè el Parlament ja havia aprovat el vot femení el 1913, un any abans de la guerra C. Perquè les suffragettes van mantenir les vagues de fam i els aparadors trencats fins al 1918 D. Perquè el vot de 1918 va ser només per a les obreres de munició de més de vint-i-un anys

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Pankhurst trencava vidres i Zetkin ho trobava una tàctica burgesa; totes dues volien el vot. Es pot compartir l'objectiu i no la manera d'aconseguir-lo, i tot i així ser el mateix moviment?