Sessió 4. Les primeres respostes obreres

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Els obrers de les tres sessions anteriors no eren només víctimes: van respondre. Aquesta sessió explica la primera resposta, que va ser trencar la màquina, per què va fracassar en cinc anys, i com de la derrota en van sortir dues idees que encara duren: la caixa comuna i el sindicat.

El martell, 1811-1816

El març de 1811, a Arnold, prop de Nottingham, uns teixidors de mitges van entrar de nit en un taller i van destrossar seixanta telers de mitgestelers de mitgesStocking frame (teler de mitges): màquina de teixir gènere de punt inventada el 1589, moguda a mà per un teixidor qualificat. Els amos en van introduir versions «amples» que feien peces barates i de mala qualitat amb menys mà d'obra, i van abaixar els preus que pagaven per peça.. En un any, els atacs es van estendre a tres comtats: Nottingham (teixidors de mitges), Yorkshire (els esquiladors de draps, contra les màquines de tondre) i Lancashire (contra els telers mecànics de cotó). Els atacants signaven les cartes d’amenaça amb un nom que no era de ningú: Ned LuddNed LuddNed Ludd (o «General Ludd»): personatge fictici en nom del qual actuaven els ludites. Segons la llegenda, un aprenent d'Anstey que el 1779 havia destrossat dos telers d'un cop de martell. Signar amb el seu nom protegia els autors reals., i d’aquí el nom de ludismeludismeLudisme: moviment de treballadors tèxtils britànics (1811-1816) que destruïa la maquinària que abaratia el seu ofici, organitzat en grups nocturns i jurats, sota el nom col·lectiu de Ned Ludd. Avui la paraula «ludita» s'usa, injustament, per a qui rebutja qualsevol tecnologia.. No trencaven qualsevol màquina: trencaven la que feia el seu ofici més barat, i respectaven la del costat. El 9 de març de 1812 un «Ned Ludd» de Yorkshire escrivia a un propietari de màquines de tondre que, si no les desmuntava en una setmana, hi enviaria «un dels meus tinents amb almenys tres-cents homes». L’11 d’abril, uns cent cinquanta ludites van atacar la fàbrica de Rawfolds; l’amo, William Cartwright, els esperava amb soldats i dos atacants van morir.

Byron a la Cambra dels Lords

El Parlament va respondre a començament de 1812 amb la Frame Breaking ActFrame Breaking ActFrame Breaking Act (1812): llei britànica que va convertir la destrucció de telers en delicte castigat amb la mort (fins llavors ho era amb la deportació). Aprovada malgrat el discurs de Byron; el gener de 1813, a York, disset ludites van ser penjats i altres deportats.: destruir un teler passava a castigar-se amb la forca. El 27 de febrer, un jove aristòcrata de vint-i-quatre anys que encara no havia publicat el poema que el faria famós, Lord Byron, va pronunciar el seu primer discurs a la Cambra dels Lords contra la llei. Acabava de passar per Nottingham i havia vist «quaranta telers trencats en una nit». Va dir que aquells homes no eren criminals sinó culpables del «delicte capital de la pobresa», i va preguntar als lords si no hi havia ja prou sang a les seves lleis, i si pensaven aixecar una forca a cada camp i penjar-hi els homes com espantaocells. És el text de L’Arxiu. Va perdre: la llei es va aprovar igualment.

Per què va fracassar

El govern va enviar al nord d’Anglaterra uns dotze mil soldats, més dels que Wellington havia dut a Portugal el 1808 per combatre Napoleó. Anglaterra estava en guerra, el comerç amb Europa era tancat pel bloqueig i el pa era carísim: el 1812 va ser un dels anys de més fam del segle. Els judicis de York del gener de 1813 van acabar amb disset penjats i molts deportats a Austràlia. Cap al 1816 el ludisme s’havia apagat, i no només per la por. Les màquines eren cada any més barates i més nombroses: per cada teler trencat n’arribaven deu. I els obrers no tenien cap camí legal per negociar, perquè les Combination ActsCombination ActsCombination Acts (1799-1800): lleis britàniques que prohibien que els treballadors s'unissin («combinació») per demanar millors salaris o menys hores. Derogades el 1824 i restringides de nou el 1825: es podia negociar, però no fer piquets ni «intimidar». de 1799 castigaven amb presó que dos treballadors es posessin d’acord per demanar un salari. Quan negociar és delicte, l’única manera de dir «no» és trencar alguna cosa.

La caixa de la malaltia

Mentrestant, i sense fer soroll, els obrers construïen una altra cosa. Les societats d’auxili mutusocietats d’auxili mutuSocietats d'auxili mutu (friendly societies): associacions d'obrers que pagaven una quota setmanal a una caixa comuna i en treien un subsidi quan un membre queia malalt, es feia mal o moria (per pagar l'enterrament). El 1801 se'n comptaven a Gran Bretanya unes 7.200 amb uns 650.000 membres. Legals des del 1793, també servien per reunir-se sense que la llei ho prohibís. eren legals, perquè no negociaven salaris: només reunien diners. Cada membre pagava uns penics a la setmana i la caixa pagava quan algú es posava malalt, quedava invàlid o moria (a la sessió 2 vas veure que no hi havia cap assegurança: aquesta era la que es van fer ells). El 1801 n’hi havia unes set mil dues-centes, amb prop de 650.000 membres. I la reunió setmanal a la taverna per pagar la quota era, a la pràctica, una assemblea.

De la il·legalitat al sindicat

El 1824 el Parlament va derogar les Combination Acts, convençut per un sastre radical, Francis Place, que amb la prohibició les associacions eren més violentes, no menys: si els obrers podien reunir-se a la llum del dia, no caldria que juressin de nit. El sindicatsindicatTrade union (sindicat): associació permanent de treballadors d'un ofici o d'una indústria per negociar col·lectivament salaris i condicions amb els patrons, amb quotes, caixa de vaga i càrrecs elegits. Legals a Gran Bretanya des del 1824 (amb restriccions), amb protecció legal plena el 1871 i dret a fer piquets pacífics el 1875. naixia amb una idea nova: en lloc de trencar la màquina, organitzar els que la fan anar per negociar el preu de les seves hores. El camí va ser llarg. El 1834 sis jornalers del poble de TolpuddleTolpuddleEls màrtirs de Tolpuddle: sis jornalers agrícoles de Dorset condemnats el 1834 a set anys de deportació a Austràlia per haver fundat una societat d'amics i haver jurat guardar-ne el secret. Una campanya amb 800.000 signatures va aconseguir el perdó el 1836. van ser condemnats a set anys de deportació per haver jurat fidelitat a la seva societat; 800.000 signatures van forçar el perdó dos anys després. El 1868 els sindicats es van federar en el Trades Union Congress i el 1871 una llei els va reconèixer; però la mateixa setmana una altra llei va convertir el piquet en delicte, i van caldre quatre anys més de manifestacions com la del cartell per treure-la. Del martell al cartell hi ha seixanta anys: és el temps que va costar que dir «no» deixés de ser un delicte. A Barcelona, els teixidors van fundar la primera associació obrera el 1840; ho veurem a la sessió 9.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El gegant de 1812: qui el va dibuixar i per què.

Mira el gravat «El cap dels ludites» al cos de la lectura. Descriu dues coses que el dibuixant ha triat: la mida del cap respecte als seguidors i què hi ha al fons. Explica quina sensació vol provocar cada una.

Les dues tries del dibuixant, cada una amb la sensació que busca, entre 40 i 50 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «El dibuixant ha fet el cap... per fer sentir...». El peu de la imatge diu què volia qui el va fer.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Byron amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el discurs de Byron a L'Arxiu i el seu context. Identifica el FET: què castigava la llei contra la qual parla? El PARER: de què diu Byron que eren culpables els ludites, segons el context? El SENYAL: per què creus que fa quatre preguntes seguides en lloc d'afirmar res?

Tres frases (fet, parer, senyal), entre 40 i 50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «La llei castigava... (fet). Byron diu que eren culpables de... (parer). Que pregunti en lloc d'afirmar delata que... (senyal)». Què castigava la llei ho diu la Fitxa de dades.

4.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Del martell al piquet: setanta-sis anys.

Ordena i data en una línia del temps sis fets de la Fitxa: les Combination Acts, el primer atac d'Arnold, el discurs de Byron, la derogació de les Combination Acts, la condemna de Tolpuddle i la llei que permet el piquet. Sota cada fet, escriu si aquell any posar-se d'acord per dir «no» al patró era delicte o no.

La línia del temps amb sis fets datats i, sota cada un, si era delicte o no.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les sis dates són a la Fitxa de dades. Sota cada fet pots escriure: «Era delicte» o «Ja no era delicte».

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què el martell va deixar de funcionar.

Encadena amb fletxes, en cinc baules, per què el ludisme s'havia apagat el 1816: comença per «les Combination Acts prohibeixen negociar» i acaba per «el 1816 ja no hi ha atacs». A cada baula, una frase que expliqui per què porta a la següent.

La cadena de cinc baules amb fletxes, una frase a cada una.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que no podien..., ...», «per tant el govern...», «i com que cada any les màquines...». Les xifres que et calen són a la Fitxa i a l'epígraf «Per què va fracassar».

4.5 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Tres respostes, una taula.

Classifiqueu les tres respostes obrères en una taula de tres files (ludisme, societat d'auxili mutu, sindicat) i tres columnes: què fan, si era legal (i des de quan) i un exemple concret de la Fitxa.

La taula de tres files i tres columnes.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors per omplir les caselles: «trencaven...», «reunien...», «negociaven...». Els exemples (Rawfolds, les societats de 1801, Tolpuddle) són a la Fitxa.

4.6 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

L'intrús del cartell de 1873.

Mira el cartell de la manifestació de 1873 al cos de la lectura i aquesta llista de coses que té: un nom col·lectiu, una data i una hora, un programa per escrit, un secretari que signa, un enemic (una llei). Troba les dues que els ludites de 1812 NO tenien i justifica per què no les podien tenir el 1812 i sí el 1873.

Els dos intrusos, cada un justificat en una frase amb la data que ho explica.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «els ludites tenien... però no...», «no podien... perquè el 1812...», «el 1873 en canvi...». Què va canviar el 1824 i el 1871 és a la Fitxa.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «els ludites eren uns ignorants».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i el context del discurs de Byron. Explica per què els ludites no eren ignorants ni enemics de la tecnologia, amb dues proves (quines màquines trencaven i què van fer quan el 1824 van poder associar-se), i dedueix qui tenia interès a fer-los passar per ignorants.

L'explicació amb les dues proves i qui hi tenia interès, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Per a l'última part, fixa't en qui va fixar el sentit de la paraula «ludita», segons el bloc.

4.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'una dona de Tolpuddle, 1834.

Ets la dona d'un dels sis jornalers de Tolpuddle, condemnat aquest 1834 a set anys de deportació a Austràlia. Escriu una carta al diari de Londres que ha començat a recollir signatures: explica què va fer el teu marit i per què va entrar a la societat, i demana el que creguis que pots aconseguir. Escriu-la amb el que una dona de Dorset de 1834 podia saber.

La carta al diari, entre 80 i 100 paraules.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, mira a la Fitxa què cobria una societat d'auxili mutu i què castigava exactament la condemna.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: la màquina que et pren la feina.

El 1812 un teixidor qualificat veia com un teler nou feia la seva feina més barata i pitjor, i no tenia cap manera legal de negociar. Avui hi ha il·lustradors i traductors que temen el mateix de la intel·ligència artificial. Argumenta què tenen en comú amb els ludites i què hi ha de diferent: què poden fer avui que el 1812 era delicte?

L'argument amb una semblança i una diferència, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, rellegeix què va canviar el 1824 i pensa si aquell canvi encara hi és.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre 1811 i 1816 els teixidors de Nottingham, Yorkshire i Lancashire van trencar les màquines que abaratien el seu ofici, en nom d'un Ned Ludd que no existia. Byron els va defensar als Lords el 27 de febrer de 1812; el Parlament va aprovar igualment la pena de mort, va enviar 12.000 soldats i va penjar disset ludites a York el 1813. El ludisme va fracassar perquè les màquines eren cada any més barates i perquè les Combination Acts (1799) prohibien negociar. Mentrestant, les societats d'auxili mutu (7.200 el 1801) construïen la primera assegurança obrera. El 1824 associar-se va deixar de ser delicte i van néixer els sindicats; encara van caldre Tolpuddle (1834), el TUC (1868) i dues lleis (1871, 1875) perquè protestar fos del tot legal.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, quines màquines trencaven els ludites?

   A. Les que feien el seu ofici més barat i de pitjor qualitat; les del costat, no B. Les de vapor, que eren les úniques que funcionaven sense teixidors qualificats C. Totes les que trobaven a la fàbrica atacada, perquè rebutjaven la tècnica nova D. Les dels amos que havien denunciat algun company als jutges de York

2. 2. Què va passar amb la llei contra la qual Byron va parlar als Lords el febrer de 1812?

   A. Es va retirar al cap d'uns mesos, quan 800.000 signatures en van demanar el perdó B. Es va aprovar igualment, i el gener de 1813 disset ludites van ser penjats a York C. Es va aprovar, però rebaixada: la forca es va canviar per la deportació a Austràlia D. Es va ajornar fins al final de la guerra contra Napoleó i no es va arribar a aplicar

3. 3. Per què les societats d'auxili mutu eren legals mentre les Combination Acts prohibien associar-se?

   A. Perquè les dirigien els propietaris, que hi posaven la meitat de la quota setmanal B. Perquè es reunien d'amagat a la taverna i la llei no en podia saber res C. Perquè només reunien diners per a la malaltia o l'enterrament i no negociaven salaris D. Perquè el Parlament les havia creat el 1793 per estalviar-se els asils de pobres

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el 1812 negociar era delicte i trencar una màquina es castigava amb la mort, quina de les dues coses estava protegint de debò la llei?