Sessió 9. El moviment obrer a Catalunya i Espanya

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Tot el que has vist a la càpsula (classes, sindicats, marxisme, anarquisme, sufragisme) va passar també aquí, però no de la mateixa manera ni al mateix ritme. Catalunya era l’única regió industrial d’Espanya, i per això el moviment obrer va néixer a Barcelona; però el país era agrari i el sufragi universal masculí no va arribar fins al 1890. Aquesta sessió segueix el fil des d’una associació de teixidors fins a una bomba en un teatre d’òpera.

Els teixidors de 1840 i la vaga de 1855

El 1840, cinc anys després de la crema de fàbriques de la Bonaplata (càpsula 7), els teixidors de cotó de Barcelona van fundar l’Associació de TeixidorsAssociació de TeixidorsAssociació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó (Barcelona, 1840): primera associació obrera d'Espanya, fundada per Joan Munts. Meitat societat d'auxili mutu, meitat sindicat: pagava subsidis i negociava preus per peça. Prohibida el 1841, refeta i tornada a prohibir; les autoritats la van tolerar i perseguir alternativament durant quinze anys., el primer sindicat d’Espanya: meitat caixa de malaltia, meitat societat per negociar el preu de la peça, com les societats angleses de la sessió 4. El govern la va prohibir l’any següent, i durant quinze anys el moviment va viure entre la tolerància i la persecució. El juliol de 1855, després que el capità general executés el dirigent obrer Josep Barceló, els obrers de Barcelona van fer la primera vaga generalvaga generalVaga general: aturada de tots els oficis d'una ciutat o d'un país alhora, no d'una sola fàbrica. La primera d'Espanya va ser a Barcelona del 2 a l'11 de juliol de 1855, amb el lema «Associació o mort»; la segona gran, la de febrer de 1902, també a Barcelona, pels metal·lúrgics que demanaven nou hores. de la història d’Espanya, amb un lema que resumeix la càpsula: «Associació o mort». Van demanar el dret a associar-se i una jornada més curta; van aconseguir promeses que no es van complir. El que a Anglaterra havia costat de 1799 a 1824, aquí va costar del 1840 al 1887, quan la Llei d’Associacions va reconèixer per fi els sindicats.

La Internacional arriba: Catalunya tria Bakunin

El 1868 la revolució que va fer fora Isabel II va portar llibertat d’associació, i aquell mateix any un italià enviat per Bakunin, Giuseppe Fanelli, va arribar a Madrid i a Barcelona sense saber castellà i va convèncer els primers grups amb gestos i un francès aproximat. El juny de 1870, al Teatre Circ Barcelonès, vuitanta-nou delegats de tot Espanya van fundar la Federació Regional EspanyolaFederació Regional EspanyolaFederació Regional Espanyola de l'AIT (1870-1881): secció espanyola de la Primera Internacional, fundada al primer Congrés Obrer Espanyol (Barcelona, 19-26 de juny de 1870, 89 delegats). D'orientació bakuninista des del principi, va arribar a 30.000 afiliats el 1873. Il·legalitzada el 1874, va sobreviure clandestina i es va refer com a FTRE el 1881. de la Internacional. Dirigien el congrés el tipògraf Rafael Farga i Pellicer, que havia estat a Basilea escoltant Bakunin (n’has vist el dibuix a la sessió 6), i Anselmo Lorenzo: la federació va néixer anarquista, i ho seria durant seixanta anys. L’abril de 1872 el governador va dissoldre per la força la sessió inaugural del segon congrés, a Saragossa; els delegats van protestar amb el manifest que és la primera font de L’Arxiu i van acabar el congrés a porta tancada, i entre les signatures, amb l’ofici de cada un, hi ha la d’un tipògraf madrileny de vint-i-un anys: Pablo Iglesias.

Mentrestant, l’octubre de 1871, les Corts havien discutit si la Internacional era legal. El republicà federal Pi i MargallPi i MargallFrancesc Pi i Margall (1824-1901): polític i pensador republicà federal barceloní, traductor de Proudhon, president de la Primera República durant cinc setmanes el 1873. El 31 d'octubre de 1871 va defensar a les Corts la legalitat de la Internacional sense ser-ne membre: la seva defensa és la segona font de L'Arxiu., que havia traduït Proudhon, la va defensar sense ser-ne membre: no venia a discutir el socialisme, va dir, sinó si l’associació era dins o fora de la Constitució. Va perdre: les Corts la van declarar fora de la llei, i el 1874 el govern la va prohibir de debò.

Pablo Iglesias: partit i sindicat

Pablo IglesiasPablo IglesiasPablo Iglesias (1850-1925): tipògraf nascut a Ferrol, criat en un hospici de Madrid. Membre de la Internacional des del 1870, va fundar el PSOE (Madrid, 2 de maig de 1879) i la UGT (Barcelona, agost de 1888) i els va presidir fins a la mort. Primer diputat socialista a les Corts el 1910. havia après a llegir en un hospici i a pensar en una impremta. Dins de la Internacional va anar cap a Marx, no cap a Bakunin, i el 2 de maig de 1879, en un dinar clandestí en una fonda de Madrid, vint-i-cinc homes, setze d’ells tipògrafs, van fundar el PSOEPSOEPSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol): fundat a Madrid el 2 de maig de 1879 per 25 persones (16 tipògrafs) al voltant de Pablo Iglesias. El programa copia l'esquema del Manifest: dues classes, la burgesia propietària i el proletariat que només té la seva força de treball. Primer diputat: 1910. Primer partit del país des del 1982 en diverses legislatures.. El programa deia que la societat es dividia en dues classes, la burgesia que posseïa els instruments de treball i el proletariat que només tenia la seva força: el Manifest de la sessió 5, gairebé paraula per paraula. Nou anys després, l’agost de 1888, els socialistes van fundar a Barcelona el sindicat, la UGTUGTUGT (Unió General de Treballadors): sindicat socialista fundat a Barcelona l'agost de 1888, amb seu a Barcelona fins al 1899 i després a Madrid. Model alemany (sessió 8): partit i sindicat separats però germans. Va créixer sobretot a Madrid, Astúries i el País Basc; a Catalunya, l'anarcosindicalisme el va superar sempre., seguint el model alemany de partit i sindicat germans. Però a Catalunya la UGT no va arrelar: els obrers catalans ja havien triat, des del 1870, l’acció directa i no les eleccions.

La bomba del Liceu

L’anarquisme català dels anys 1880 era sobretot sindicats, ateneus i escoles. Però una minoria va agafar la propaganda pel fetpropaganda pel fetPropaganda pel fet: tàctica d'una minoria anarquista dels anys 1880-1900 que creia que un atemptat contra un rei, un ministre o un burgès despertaria les masses. A Barcelona: bomba de Pallàs contra el general Martínez Campos (24 de setembre de 1893), bomba del Liceu (7 de novembre de 1893), bomba del Corpus al carrer de Canvis Nous (7 de juny de 1896). Cada una va ser seguida d'una repressió contra tot el moviment (Procés de Montjuïc, 1896-97). de la sessió 6 al peu de la lletra. El setembre de 1893 Paulí Pallàs va llançar una bomba contra el capità general Martínez Campos; el van afusellar al cap de dotze dies. El 7 de novembre, la nit d’inauguració de la temporada d’òpera, Santiago Salvador va llançar dues bombes des del cinquè pis del Liceu sobre la platea, plena de la burgesia de Barcelona: només una va explotar, i van morir una vintena de persones. La bomba va matar vint persones i va servir per empresonar centenars d’obrers que no hi tenien res a veure, tancar ateneus i clausurar diaris: durant dècades, «anarquista» va voler dir «assassí» per a la premsa i «perseguit» per als sindicats. El febrer de 1902, els metal·lúrgics de Barcelona van fer vaga per la jornada de nou hores i la ciutat entera els va seguir: 80.000 vaguistes, l’exèrcit al carrer i una dotzena de morts. Va ser la segona vaga general, i el preludi de la Setmana Tràgica (1909) i de la CNT (1910), que trobaràs a quart.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El manifest de Saragossa amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la primera font de L'Arxiu (el manifest de 1872) i el seu context. Identifica el FET: quins dos «congressos» compara, i què li ha passat al dels obrers? El PARER: amb quina paraula anomena els diputats i el govern? El SENYAL: per què creus que signen amb l'ofici de cada un?

Tres frases (fet, parer, senyal), entre 40 i 50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «El manifest compara... i denuncia que el Congrés obrer... (fet). Els anomena... (parer). Que signin amb l'ofici delata que... (senyal)». Els oficis dels signants són al context.

9.2 🌍 Participar · desmentit 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit amb una litografia: el congrés de 1870.

Un diari de Madrid escriu el juny de 1870 que «un grapat d'agitadors s'ha reunit d'amagat a Barcelona». Mira la litografia del congrés al cos de la lectura i desmunta-ho: què diu el diari, una cosa de la imatge i una de la Fitxa que ho contradiuen, i la frase més exacta que ho substituiria.

El desmentit (afirmació, dues proves, frase corregida), entre 40 i 50 paraules.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Comença així: «El diari afirma que... Però a la imatge es veu... i la Fitxa diu que... La frase exacta seria...». Quants delegats hi havia és a la Fitxa; on es va fer, al peu de la imatge.

9.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De 1840 a 1893: sis fites.

Ordena i data en una línia del temps sis fets de la Fitxa: l'Associació de Teixidors, la primera vaga general, el congrés de 1870, la fundació del PSOE, la fundació de la UGT i la bomba del Liceu. Sota cada fet, escriu a quin camí pertany: caixa i sindicat, partit o propaganda pel fet.

La línia del temps amb sis fets datats i, sota cada un, el seu camí.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les sis dates són a la Fitxa de dades. Sota cada fet pots escriure: «Camí del...».

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura 🗣️ En parella

Pi i Margall i els delegats de Saragossa.

Compareu les dues fonts de L'Arxiu en una taula de tres files: qui parla i des d'on (un diputat a les Corts, uns obrers en un manifest), què defensa cada una (la llei o la justícia) i quin to té (un verb o una expressió que el delati).

La taula de tres files, amb Pi i Margall i els delegats en dues columnes.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors per omplir les caselles: «Pi i Margall parla com a... i defensa...», «els delegats, en canvi...». El context de cada font diu des d'on parla.

9.5 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Barcelona i Madrid: dues tries.

Classifica en una taula de dues files (Barcelona, Madrid) i quatre columnes: quin corrent de la càpsula hi va arrelar (sessions 5 o 6), quina organització i quin any, quin dirigent, i quina eina d'acció (eleccions o acció directa).

La taula de dues files i quatre columnes.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors per omplir les caselles: «hi va arrelar...», «la va fundar...». Les organitzacions, els anys i els dirigents són a la Fitxa.

9.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Dos titulars per al 8 de novembre de 1893.

Mira el gravat de Le Petit Journal al cos de la lectura i el títol que hi van posar. L'endemà de la bomba del Liceu, escriu dos titulars de màxim 12 paraules: un d'un diari conservador de Barcelona i un d'un diari obrer (recorda que el moviment va condemnar l'atemptat). Sota cada un, explica en una frase quina paraula tria per anomenar l'autor.

Dos titulars de màxim dotze paraules, cada un amb una frase a sota.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors: «aquest titular anomena l'autor... perquè...», «en canvi...». El títol del gravat és al peu de la imatge.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «un moviment terrorista».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què el moviment obrer català i espanyol no es pot reduir a les bombes, amb dues proves (una xifra d'afiliats o de delegats i una organització amb data), i dedueix a qui li convenia confondre la minoria amb el conjunt.

L'explicació amb les dues proves i a qui li convenia, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Per a l'última part, compara quantes persones van posar les bombes i quantes van ser perseguides després.

9.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'un delegat de Saragossa, abril de 1872.

Ets un dels signants del manifest de Saragossa (tria un ofici de la llista del context de L'Arxiu) i escrius a la teva societat obrera de Barcelona: explica què ha fet el governador i què heu decidit, i demana als companys el que creguis necessari. Escriu-la amb el que un obrer de 1872 podia saber: no sabeu que el 1874 prohibiran la Federació.

La carta als companys, entre 80 i 100 paraules.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, mira a la Fitxa quants afiliats tenia la Federació i decideix si el teu delegat és optimista o no.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: la minoria i el conjunt.

El 1893 una bomba posada per una persona va servir per perseguir tot un moviment. Pensa en un cas que coneguis (de les notícies, del barri, de l'institut) en què el que ha fet una minoria s'ha fet servir per jutjar tot un grup. Argumenta què té en comú amb el Liceu i el Procés de Montjuïc, i què hi ha de diferent.

L'argument amb el teu cas, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, separa dues preguntes: qui va fer què, i a qui es va castigar.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El moviment obrer espanyol va néixer a Barcelona, l'única regió industrial: l'Associació de Teixidors (1840), primer sindicat, i la primera vaga general (1855, «Associació o mort»). El 1870, al Teatre Circ Barcelonès, 89 delegats van fundar la Federació Regional de la Internacional, bakuninista des del principi; Pi i Margall la va defensar a les Corts el 1871 i el govern la va prohibir el 1874. Pablo Iglesias, tipògraf, va triar Marx: PSOE (Madrid, 1879) i UGT (Barcelona, 1888), que a Catalunya no va arrelar. Una minoria anarquista va passar a la propaganda pel fet: la bomba del Liceu (1893, una vintena de morts) va servir per perseguir tot el moviment. La vaga general de 1902 tanca el segle i obre el següent.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què era l'Associació de Teixidors de Barcelona (1840), segons la lectura?

   A. Un partit obrer clandestí, fundat per tipògrafs, que demanava el sufragi universal B. Una secció de la Internacional, d'idees bakuninistes, amb delegats de tot Espanya C. Una caixa de malaltia que alhora negociava amb els amos el preu de la peça D. Una societat secreta de teixidors que trencava les màquines noves de filar cotó

2. 2. Per què la Federació Regional Espanyola va néixer anarquista el 1870, segons la lectura?

   A. Perquè Marx havia expulsat Bakunin de la Internacional i els delegats s'hi van solidaritzar B. Perquè Fanelli, enviat de Bakunin, hi havia arribat primer i els dirigents eren bakuninistes C. Perquè el govern havia prohibit els partits obrers i només quedava el camí de l'acció directa D. Perquè Pi i Margall, traductor de Proudhon, la presidia i en va redactar el programa

3. 3. Quina conseqüència va tenir la bomba del Liceu (1893) per al moviment obrer, segons la lectura?

   A. El moviment la va celebrar com una victòria i l'afiliació als sindicats es va doblar B. Els anarquistes van deixar l'acció directa i es van passar en massa al PSOE i la UGT C. El govern va perseguir només l'autor, executat el 1894, i va respectar sindicats i ateneus D. La repressió va empresonar centenars d'obrers aliens a la bomba i va tancar els ateneus

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Catalunya va triar Bakunin i Madrid va triar Marx. Va ser una tria d'idees o de circumstàncies (qui hi va anar primer, quina indústria hi havia, què permetia la llei)? Es poden separar?