Sessió 5. El marxisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Fins ara les respostes obreres eren respostes a un problema concret: una màquina, una malaltia, un salari. El 1848 va aparèixer una altra cosa: una teoria que deia explicar tota la història humana, dir per què el proletariat existia i predir com acabaria. Aquesta sessió explica qui la va escriure, què deia i per què va convèncer tanta gent.

Dos alemanys a Londres

Karl MarxKarl MarxKarl Marx (1818-1883): filòsof, economista i periodista alemany, nascut a Trèveris, fill d'un advocat. Doctor en filosofia el 1841, expulsat de Prússia, de França i de Bèlgica pels seus articles, va viure a Londres des del 1849 fins a la mort, sovint en la misèria, mantingut en part per Engels. era doctor en filosofia i periodista, i havia estat expulsat de tres països pels seus articles. Friedrich EngelsFriedrich EngelsFriedrich Engels (1820-1895): fill d'un fabricant tèxtil alemany amb una filatura a Manchester, on va treballar vint anys a l'empresa familiar. El 1845 va publicar La situació de la classe obrera a Anglaterra, fet amb el que havia vist als barris de Manchester. Va acabar i publicar els volums II i III d'El Capital després de la mort de Marx. era fill d’un fabricant tèxtil amb una filatura a Manchester, i havia escrit el 1845 un llibre sobre els barris obrers d’aquella ciutat que ja has trobat a les sessions anteriors. Es van conèixer a París el 1844 i no es van separar mai més. El 1847 una petita organització d’exiliats alemanys a Londres, la Lliga dels Comunistes, els va encarregar un programa. Engels en va fer un primer esborrany en forma de preguntes i respostes, els Principis del comunisme, que és la primera font de L’Arxiu. El resultat final va ser el Manifest del Partit ComunistaManifest del Partit ComunistaManifest del Partit Comunista (1848): fullet de vint-i-tres pàgines publicat a Londres el febrer de 1848, en alemany, per encàrrec de la Lliga dels Comunistes. Quatre capítols: la història com a lluita de classes, el programa dels comunistes, la crítica a altres socialismes i la tàctica. Poc llegit fins als anys 1870; després, el text polític més traduït del món.: vint-i-tres pàgines amb coberta verda, publicades a Londres el febrer de 1848, pocs dies abans que París s’aixequés. Cap dels dos no havia treballat mai en una fàbrica: escrivien del proletariat des de fora, amb xifres i informes com els de Chadwick.

La història té un motor

La primera frase del primer capítol resumeix la teoria: «La història de tota la societat existent fins ara és la història de lluites de classes.» Home lliure i esclau, patrici i plebeu, senyor i serf, mestre de gremi i oficial: a cada època, un grup que posseeix i un grup que treballa, en un conflicte a vegades obert i a vegades amagat. A aquesta manera de mirar el passat se’n diu materialisme històricmaterialisme històricMaterialisme històric: teoria de Marx segons la qual el que explica una societat (les seves lleis, la seva religió, les seves idees) és com produeix i qui posseeix els mitjans de producció. Cada «mode de producció» (esclavista, feudal, capitalista) genera dues classes enfrontades, i el conflicte entre elles fa canviar la història.: no són les idees ni els grans homes els que mouen la història, sinó la manera de produir i el conflicte entre els que tenen i els que treballen. El capitalisme industrial havia simplificat el tauler: només quedaven dos bàndols, la burgesia, propietària de les fàbriques, i el proletariat, que només tenia les seves hores per vendre. Els has vist a la sessió 1.

D’on surt el benefici

La segona idea la va desenvolupar Marx durant vint anys a la sala de lectura del Museu Britànic, i és el cor d’El CapitalEl CapitalEl Capital (Das Kapital): obra principal de Marx. El primer volum es va publicar a Hamburg el 1867; els volums II (1885) i III (1894) els va acabar Engels amb els manuscrits de Marx. Analitza com funciona el capitalisme: la mercaderia, el diner, el salari, la plusvàlua i l'acumulació. (1867). Un filador del Lancashire de la sessió 2 cobrava 20 xílings la setmana, però el fil que produïa en aquella setmana valia molt més de 20 xílings. Marx ja ho havia començat a explicar el 1847, en unes conferències a obrers alemanys de Brussel·les publicades el 1849 amb el títol de Treball assalariat i capital, la segona font de L’Arxiu: el que l’obrer produeix per a ell no és la seda que teixeix, sinó el salari. La diferència entre el que l’obrer produeix i el que cobra és la plusvàluaplusvàluaPlusvàlua: segons Marx, la part del valor que crea el treballador i que no cobra: la diferència entre el valor del que produeix en una jornada i el salari que rep. És l'origen del benefici del capitalista i, per tant, de l'acumulació de capital., i és d’on surt el benefici del propietari. Per a Marx el salari no era un tracte just entre iguals: era la manera com una classe s’apropiava del treball de l’altra, cada dia, legalment. I com que cada fàbrica competia amb les altres, el propietari havia d’allargar la jornada o abaixar el salari per sobreviure: les catorze hores de la Sarah no eren crueltat d’un amo, eren la lògica del sistema.

El final ja està escrit

La tercera idea és la que va fer del marxisme un moviment i no només una teoria. Si la història és lluita de classes, la lluita entre burgesia i proletariat també acabarà: el proletariat, cada vegada més nombrós i més pobre, prendrà el poder per la força i s’organitzarà com a classe dominant. El Manifest en diu «l’elevació del proletariat a classe dominant»; Marx, més tard, en dirà dictadura del proletariatdictadura del proletariatDictadura del proletariat: expressió de Marx (1850-1875) per al període de transició després de la revolució, en què la classe obrera, feta Estat, expropia els mitjans de producció a la burgesia. Era provisional: quan ja no hi hagués classes, l'Estat mateix havia de desaparèixer. El que en van fer al segle XX és una altra història.: un període en què l’Estat obrer expropia les fàbriques, les mines i la terra. Després, sense propietat privada dels mitjans de producció, no hi hauria classes; sense classes, no hi hauria lluita; i sense lluita, la història tal com s’havia conegut fins llavors s’acabaria. Aquesta societat final és el comunismecomunismeComunisme: en Marx, la societat sense classes i sense Estat que havia de venir després de la revolució socialista, en què els mitjans de producció són de tots i cada persona rep segons les seves necessitats. Al segle XX la paraula va passar a designar els règims que deien construir-la.. El Manifest acaba amb una crida: els proletaris no hi tenen res a perdre més que les seves cadenes, i hi tenen un món a guanyar.

Per què va convèncer

El 1848 quasi ningú no va llegir el Manifest, i les revolucions d’aquell any, la Primavera dels Pobles que vas veure a la càpsula 2, van fracassar a tot Europa en menys d’un any i mig. Marx va morir a Londres el març de 1883 i al seu enterrament, al cementiri de Highgate, hi havia onze persones; Engels hi va dir que el seu nom viuria segles. Però la teoria oferia el que cap resposta anterior no tenia: una explicació de per què passava tot, un culpable que no era un mal patró sinó un sistema, i la promesa que la victòria era inevitable. Als anys 1870 i 1880, els partits obrers d’Alemanya, França i Espanya l’adoptarien com a doctrina (sessions 8 i 9). I la mateixa certesa que el final estava escrit dividiria el moviment obrer: els que hi creien esperaven la revolució, i els que no van fer una altra cosa, que veuràs a la sessió següent.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Engels defineix el proletariat: fet, parer i senyal.

Llegeix la primera font de L'Arxiu (Engels) i el seu context. Identifica el FET: de què viu el proletari, segons la definició? El PARER: la frase de l'esclau, només informa o vol fer sentir alguna cosa a qui la llegeix? El SENYAL: quan parla dels obrers, Engels diu «nosaltres» o «ells», i què en revela?

Tres frases (fet, parer, senyal), entre 40 i 50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Segons Engels, el proletari viu de... (fet). La frase de l'esclau vol... (parer). Engels en parla en tercera persona perquè... (senyal)». Qui era Engels ho diu la Fitxa de dades.

5.2 🔍 Investigar · enigma 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

L'enigma del full ratllat.

Mira l'esborrany del Manifest al cos de la lectura: un full ple de paraules ratllades, amb una nota d'una altra lletra a baix. Dedueix en tres passos: què diuen les ratllades de com es va escriure el text, qui va afegir la nota i per què un full tan brut val més per a un historiador que una còpia impresa.

Els tres passos de la resolució, una frase cada un.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Comença així: «Les ratllades demostren que... La nota la va escriure... Un full brut val més perquè...». Qui va escriure la nota ho diu el peu de la imatge.

5.3 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La plusvàlua en vint paraules.

Resumeix en un telegrama de 20 paraules exactes què és la plusvàlua, amb l'exemple del filador de 20 xílings de la lectura: què produeix, què cobra, on va la diferència.

El telegrama de 20 paraules exactes, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Filador cobra 20 xílings. Fil produït val...». La definició és a la Fitxa de dades.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El marxisme en un 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1 del marxisme: a dalt, què pretenia explicar la teoria; al mig, les tres idees de la lectura (materialisme històric, plusvàlua, fi de la història), cada una definida en una frase; a baix, per què la tercera idea va convertir la teoria en un moviment.

L'esquema: la frase de dalt, les tres idees definides i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «la teoria volia explicar...», «primera idea: ...», «per això la promesa que... va fer que...». Les tres definicions són a la Fitxa.

5.5 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Quatre afirmacions sobre Marx i Engels.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-ho amb una dada de la lectura o del Desmuntant: (a) el Manifest va ser molt llegit el 1848; (b) Engels va treballar vint anys en una empresa tèxtil; (c) per a Marx el salari era un tracte just entre iguals; (d) la dictadura del proletariat havia de ser per sempre.

Els quatre veredictes, cada un amb la seva prova en una frase.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors: «és fals perquè el text diu que...», «és cert: ...». Un sí o un no sense la prova no compta.

5.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Què ven l'obrer, per a un lector d'avui.

Llegiu la segona font de L'Arxiu (Marx explicant el salari) i reescriviu-la en tres frases curtes que un company de primer d'ESO entengui, sense les paraules «mercaderia», «força de treball» ni «capitalista»: què ven l'obrer, per què ho ven i què s'emporta per a ell. Després digueu quin dels tres exemples de Marx (la seda, l'or, el palau) us sembla més ben triat, i per què.

Les tres frases de la reescriptura i l'exemple triat, amb el perquè en una frase.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «L'obrer ven...», «ho fa per...», «el que s'emporta a casa és...». La seda, l'or i el palau són a la segona frase de la cita.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «Marx era un obrer».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica qui eren de debò Marx i Engels, d'on van treure el que sabien del proletariat, i per què això no fa la teoria ni més ni menys certa.

L'explicació, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Separa dues preguntes que el tòpic barreja: qui ho diu i si és veritat el que diu.

5.8 🌍 Participar · decisió raonada 📜 L'Arxiu 📖 La lectura 👥 En grup

Una societat obrera de 1870 decideix.

Sou la junta d'una societat d'auxili mutu d'una ciutat industrial el 1870. Un membre proposa adoptar el Manifest com a programa. Amb les dues fonts de L'Arxiu i el que explica la lectura del Manifest, decidiu si l'adopteu, si el rebutgeu o si en preneu una part. Defenseu la decisió amb dos arguments i el risc que assumiu, amb el que un obrer de 1870 podia saber.

La decisió, els dos arguments i el risc, entre 80 i 100 paraules.

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, llegiu a la lectura com acaba el Manifest i penseu què perdríeu del que ja teniu.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: la plusvàlua d'una feina d'ara.

Pensa en una feina que coneguis de prop (una botiga, un bar, una feina d'estiu). Argumenta si el concepte de plusvàlua de Marx serveix per explicar d'on surt el benefici d'aquell negoci, i digues què hi ha de diferent respecte al filador de 1830 (drets, sindicats, impostos).

L'argument amb la diferència, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, pregunta't qui posa el local i les màquines, i qui hi posa les hores.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Marx, doctor en filosofia, i Engels, fill d'un fabricant de Manchester, van escriure el Manifest del Partit Comunista (Londres, febrer de 1848) per encàrrec de la Lliga dels Comunistes. Tres idees: el materialisme històric (la manera de produir i la lluita entre classes mouen la història), la plusvàlua (el benefici surt de la diferència entre el que l'obrer produeix i el que cobra, desenvolupada a El Capital, 1867) i la fi de la història (el proletariat prendrà el poder, expropiarà els mitjans de producció en una dictadura provisional i farà una societat sense classes: el comunisme). El 1848 quasi ningú no ho va llegir; als anys 1870-1880 va ser la doctrina dels partits obrers, perquè oferia una explicació, un culpable i una promesa.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què és la plusvàlua per a Marx?

   A. La part del salari que l'obrer gasta cada setmana per viure: el pa i el lloguer B. La pujada de preu que el propietari afegeix al fil quan el ven al mercat C. La diferència entre el valor del que l'obrer produeix i el salari que cobra D. La riquesa que l'Estat obrer expropia a la burgesia després de la revolució

2. 2. Què mou la història, segons el materialisme històric de Marx?

   A. Les idees noves, que canvien les lleis i després la manera de produir B. Els grans homes, que posen una classe sencera al darrere d'un programa C. El progrés de les màquines, que fa cada generació una mica més rica que l'anterior D. La manera de produir i el conflicte entre els que tenen i els que treballen

3. 3. Què oferia el marxisme als partits obrers dels anys 1870-1880 que les respostes anteriors no tenien?

   A. Un sindicat legal, una caixa de vaga i la manera de negociar salaris amb els patrons B. Una explicació de tot, un sistema com a culpable i la promesa d'una victòria inevitable C. Un testimoni de fàbrica en primera persona, escrit per dos obrers que parlaven per tots D. Un programa de reformes graduals per arribar al poder amb el vot i sense revolució

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Marx va predir que el proletariat seria cada vegada més nombrós i més pobre fins a la revolució. Als països industrials no va passar així. Una teoria que s'equivoca en la predicció pot tenir raó en l'anàlisi?