Càpsula 5 · PER QUÈ ELS OBRERS ES VAN ORGANITZAR? · #GiH3
Proudhon, Bakunin, Kropotkin. Rebuig de tota autoritat (Estat, Església, propietat). L'acció directa. Diferències i polèmiques amb el marxisme. La Primera Internacional i la seva ruptura.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El marxisme no va ser l’única gran teoria que va sorgir del moviment obrer del segle XIX. Al costat seu, i sovint enfrontat amb ell, es va desenvolupar l’anarquisme: un corrent que compartia el rebuig al capitalisme industrial, però que hi afegia una idea més radical encara.
El revolucionari rus Mikhail BakuninMikhail BakuninMikhail Bakunin (1814-1876): revolucionari i pensador rus, una de les figures centrals de l'anarquisme del segle XIX, rival de Marx dins de la Primera Internacional. no es conformava a substituir un poder per un altre. Mentre Marx defensava una etapa de «dictadura del proletariat» abans d’arribar a una societat sense classes, Bakunin hi veia el mateix perill de sempre. Qualsevol poder centralitzat, encara que es digués revolucionari, acabaria oprimint la gent tant com el que substituïa.
En un dels seus textos, Bakunin ho va formular sense embuts: «En una paraula, rebutgem tota legislació, tota autoritat i tota influència privilegiada, autoritzada, oficial i legal, encara que sorgeixi del sufragi universal, convençuts que només pot girar en benefici d’una minoria dominant d’explotadors, en contra dels interessos de la immensa majoria sotmesa a ells.» I acabava amb una frase que resumia tot el moviment: «És en aquest sentit que som veritablement anarquistes.»
Aquesta és la clau que diferencia l’anarquisme del marxisme: no n’hi ha prou amb canviar qui té el poder, si continua existint un poder centralitzat capaç d’imposar-se sobre la resta. Per això Bakunin rebutjava fins i tot l’autoritat sorgida d’eleccions, perquè creia que qualsevol estructura de poder acabaria beneficiant una minoria, per democràtica que en fos l’aparença.
Aquesta divergència profunda va acabar trencant la Primera InternacionalPrimera InternacionalPrimera Internacional (Associació Internacional de Treballadors, 1864-1876): primera organització que va intentar coordinar el moviment obrer a escala internacional, fins que la ruptura entre marxistes i anarquistes la va fer esclatar., l’organització que havia d’unir tot el moviment obrer europeu. El 1872, marxistes i anarquistes es van separar definitivament, incapaços de posar-se d’acord sobre si calia, o no, un Estat revolucionari de transició.
Ordena aquests fets amb la data o el període: publicació del Manifest Comunista (sessió anterior), fundació de la Primera Internacional, escriptura del text de Bakunin, ruptura entre marxistes i anarquistes.
💡 Pista: El Manifest és del 1848; la Primera Internacional es funda el 1864; el text de Bakunin és del 1871; la ruptura definitiva és del 1872.
Copia la frase de L'Arxiu. Subratlla l'expressió «encara que sorgeixi del sufragi universal». Respon en dues línies: per què creus que Bakunin insisteix que rebutja l'autoritat fins i tot quan és votada democràticament?
💡 Pista: Bakunin pensa que el problema no és qui exerceix el poder, sinó que existeixi un poder centralitzat capaç d'imposar-se; una votació no elimina, segons ell, aquest problema estructural.
Explica en tres frases exactes la diferència principal entre l'anarquisme de Bakunin i el marxisme de la sessió anterior, pel que fa al paper de l'Estat després d'una revolució.
💡 Pista: Pensa en què proposa Marx (una etapa de poder transitori) i què hi objecta Bakunin (cap poder centralitzat, ni tan sols transitori).
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades del text que demostrin que els anarquistes no rebutjaven l'organització en si, sinó l'autoritat centralitzada. Acabeu amb una frase que comenci: «Els anarquistes no eren contraris a organitzar-se, sinó a...».
💡 Pista: Dades possibles: Bakunin rebutja «legislació» i «autoritat», no la cooperació; els anarquistes defensaven federacions de sindicats com a forma d'organització horitzontal.
Explica en tres frases la idea central de l'anarquisme de Bakunin, sense fer servir mai la paraula «Estat» ni «govern». Has de trobar altres maneres d'expressar la mateixa idea.
💡 Pista: Pots centrar-te en conceptes com «poder centralitzat», «autoritat imposada des de dalt» o «una minoria que mana sobre la majoria».
Amb aquestes quatre paraules (autoritat, minoria, majoria, rebuig), escriu una sola frase que expliqui l'argument central del text de Bakunin. Has de fer-les servir totes quatre.
💡 Pista: Una possible frase: «Bakunin proposa el rebuig de tota autoritat perquè creu que sempre acaba beneficiant una minoria a costa de la majoria».
Sovint es confon l'anarquisme amb la violència indiscriminada. Escriu un desmentiment periodístic breu que respongui a aquesta confusió amb el que explica el text sobre la teoria de Bakunin.
💡 Pista: Un bon desmentiment recorda que el nucli del text de Bakunin és una crítica teòrica i política a l'autoritat centralitzada, no una crida a la violència indiscriminada.
Bakunin compara qualsevol autoritat centralitzada amb un perill, encara que sigui votada democràticament. Pensa en una analogia pròpia que expliqui per què un poder pot ser perillós encara que l'hagi triat la majoria. Justifica-la en dues frases.
💡 Pista: Pots pensar en un grup d'amics que vota donar tot el poder de decisió a una sola persona: encara que la decisió sigui democràtica, el resultat concentra molt poder en poques mans.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Avui vivim en democràcies representatives amb autoritats votades. Bakunin hi hauria vist el mateix problema que denunciava al segle XIX? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument.
💡 Pista: Penseu en la diferència entre «autoritat votada» i «autoritat que no pot ser controlada per la majoria un cop escollida», que és exactament el que preocupava Bakunin.
📌 Per emportar-se
Al costat del marxisme, l'anarquisme va sorgir com una altra gran resposta ideològica al capitalisme industrial, amb pensadors com Proudhon, Bakunin i Kropotkin. A diferència de Marx, que defensava una etapa de poder transitori després de la revolució, Bakunin rebutjava tota autoritat centralitzada, «encara que sorgís del sufragi universal», convençut que qualsevol poder d'aquesta mena acabaria beneficiant una minoria. Aquesta divergència profunda sobre el paper de l'Estat va acabar trencant la Primera Internacional el 1872, dividint per sempre el moviment obrer entre marxistes i anarquistes.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què rebutjava Bakunin, segons el text de L'Arxiu?
2. Quina era la principal diferència entre Bakunin i Marx pel que fa a l'Estat després de la revolució?
3. Què va provocar la ruptura de la Primera Internacional el 1872?
💭 Per pensar fins demà
Si Bakunin desconfiava fins i tot de l'autoritat sorgida d'una votació democràtica, quin tipus d'organització col·lectiva creus que quedaria, per a ell, fora de sospita?
