Sessió 6. L'anarquisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El marxisme no va ser l’única teoria que va sortir del moviment obrer, i a Catalunya i a Espanya no va ser ni la principal. Al seu costat, i enfrontat amb ell, va créixer l’anarquisme: mateix enemic, la burgesia; mateix objectiu, una societat sense classes; però una resposta oposada a la pregunta de què fer amb el poder. Aquesta sessió explica els tres homes que el van pensar, què volien dir amb «cap autoritat» i com aquesta diferència va trencar la primera organització obrera internacional.

Proudhon: la propietat és un robatori

El 1840 un tipògraf francès autodidacte, Pierre-Joseph ProudhonPierre-Joseph ProudhonPierre-Joseph Proudhon (1809-1865): tipògraf i pensador francès, fill d'un boter de Besançon. El primer que es va dir «anarquista» (1840) com a elogi i no com a insult. Va proposar el mutualisme: cooperatives de productors i un banc del poble que prestés sense interès. Courbet, amic seu, el va retratar el 1865., va publicar un llibre que preguntava al títol Què és la propietat? i responia a la primera pàgina: és un robatori. No es referia a la casa on vius ni a les eines amb què treballes, que en deia «possessió»; es referia a la propietat que permet cobrar sense treballar: el lloguer, l’interès, el benefici de qui té la fàbrica i no hi és. Proudhon va ser el primer que es va dir anarquistaanarquistaAnarquisme (del grec an-arkhia, «sense governant»): corrent del moviment obrer que vol una societat sense Estat, sense Església i sense propietat privada dels mitjans de producció, organitzada de baix a dalt en comunes i federacions lliures. La paraula era un insult (desordre) fins que Proudhon la va adoptar el 1840. amb orgull, quan la paraula només volia dir desordre. La seva resposta no era la revolució sinó el mutualismemutualismeMutualisme: proposta de Proudhon per substituir el capitalisme sense passar per l'Estat: cooperatives de productors que intercanvien el que fan pel seu valor en treball, i un banc del poble que presta sense interès. Va inspirar el cooperativisme obrer.: cooperatives que es presten diners sense interès i s’intercanvien productes, fins que el capitalista sobri.

Bakunin: cap autoritat, ni tan sols votada

Mikhail BakuninMikhail BakuninMikhail Bakunin (1814-1876): noble rus, oficial d'artilleria, revolucionari a les barricades de 1848 a París, Praga i Dresden. Condemnat a mort, entregat al tsar, vuit anys de presó i Sibèria, fugit pel Japó i Amèrica fins a Londres (1861). Va fundar l'Aliança de la Democràcia Socialista (1868) i va ser expulsat de la Internacional el 1872 per la majoria de Marx. havia estat a totes les barricades de 1848, havia estat condemnat a mort dues vegades i havia passat vuit anys a les presons del tsar i a Sibèria. Quan va arribar a Europa occidental el 1861 tenia una certesa: qualsevol poder, en mans de qui sigui, acaba servint els qui el tenen. L’anarquisme de Bakunin rebutja tres autoritats a la vegada, l’Estat, l’Església i la propietat, perquè totes tres fan el mateix: una minoria mana i una majoria obeeix. I hi afegeix la que a Marx li semblava la solució: el sufragi. El text de L’Arxiu ho diu sense embuts: rebutja tota autoritat «encara que sorgeixi del sufragi universal». Per a Bakunin, un Estat obrer seria un Estat, i els obrers que el dirigissin deixarien de ser obrers l’endemà de manar. La revolució, doncs, no havia de conquerir l’Estat sinó destruir-lo, i la societat s’organitzaria de baix a dalt: comunes lliures federades entre elles, sense cap centre.

L’acció directa

Si no es vol l’Estat, tampoc no es volen partits que hi vulguin entrar. Els anarquistes rebutgen les eleccions, els diputats i els programes electorals, i defensen l’acció directaacció directaAcció directa: principi anarquista i després anarcosindicalista segons el qual els treballadors actuen per ells mateixos, sense intermediaris (partits, diputats, l'Estat): la vaga, el boicot, la cooperativa, el sindicat que negocia cara a cara amb el patró. Una minoria, als anys 1880-1900, hi va incloure l'atemptat («propaganda pel fet»).: el que els obrers han de fer, ho fan ells, sense demanar-ho a ningú. La vaga, el boicot, la cooperativa, el sindicat que tracta directament amb el patró. La forma principal va ser el sindicat: als anys 1880-1910 l’anarquisme va viure sobretot com a anarcosindicalismeanarcosindicalismeAnarcosindicalisme: corrent que fa del sindicat l'eina de la revolució i el germen de la societat futura: sense partits, amb la vaga general com a arma decisiva. La CGT francesa (1895) i, sobretot, la CNT catalana i espanyola (1910) en van ser les grans organitzacions., i la CNT catalana en seria l’exemple més gran del món. Una minoria, però, va entendre l’acció directa d’una altra manera: la bomba i la pistola contra reis, ministres i burgesos. El text en parlarà a la sessió 9 amb el Liceu.

La Internacional i la ruptura

El 1864, a Londres, sindicalistes anglesos, exiliats francesos i alemanys van fundar l’Associació Internacional de TreballadorsAssociació Internacional de TreballadorsPrimera Internacional (Associació Internacional de Treballadors, AIT): fundada a Londres el 28 de setembre de 1864 per coordinar el moviment obrer de tots els països. Marx en va redactar els estatuts. Congressos a Ginebra (1866), Lausana, Brussel·les, Basilea (1869) i la Haia (1872), on es va trencar. Dissolta el 1876., i Marx en va escriure els estatuts. Bakunin s’hi va afegir el 1868 amb els seus seguidors, sobretot suïssos, italians i espanyols. Durant quatre anys, dues idees de la revolució van conviure a la mateixa taula: conquerir l’Estat per abolir les classes (Marx) o abolir l’Estat per abolir les classes (Bakunin). Marx acusava Bakunin de conspirar amb una societat secreta dins de la Internacional; Bakunin acusava Marx de voler-la governar des de Londres. Al congrés de la Haia de 1872 la majoria de Marx va expulsar Bakunin; els anarquistes van fer la seva pròpia Internacional a Saint-Imier i la de Marx es va dissoldre el 1876. A Espanya, la Federació Regional havia triat Bakunin: per això el moviment obrer català seria anarquista durant seixanta anys.

Kropotkin: el benestar per a tothom

L’últim gran nom és un príncep. Piotr KropotkinPiotr KropotkinPiotr Kropotkin (1842-1921): príncep rus, geògraf i explorador de Sibèria, anarquista des del 1872. Empresonat a Rússia i a França, exiliat a Anglaterra trenta anys. La conquesta del pa (1892) i L'ajuda mútua (1902): la cooperació, no la competència, és la llei de la natura i de la història., geògraf, va renunciar al títol i va dedicar la vida a demostrar que la cooperació era més natural que la competència. A La conquesta del pa (1892), la segona font de L’Arxiu, defensa que les màquines i la terra són obra de generacions i que ningú no té dret a dir «això és meu» d’una fàbrica, com el senyor feudal no tenia dret a dir-ho d’un prat. En diu comunisme llibertaricomunisme llibertariComunisme llibertari (o anarcocomunisme): proposta de Kropotkin: els mitjans de producció i també els productes són de la comuna, i cada persona pren segons les seves necessitats, sense salari ni diner. Va ser el programa de la CNT el 1936.: no «a cada un segons el seu treball» sinó «benestar per a tothom». Tres homes, tres respostes: Proudhon volia cooperatives, Bakunin destruir l’Estat, Kropotkin repartir-ho tot. Els unia el que rebutjaven, no el que proposaven.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Bakunin amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la primera font de L'Arxiu (Bakunin) i el seu context. Identifica el FET: quines dues coses diu que rebutja? El PARER: per què creu que tota autoritat acaba servint una minoria (busca «convençuts»)? El SENYAL: per què creus que hi afegeix «encara que sorgeixi del sufragi universal»?

Tres frases (fet, parer, senyal), entre 40 i 50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Bakunin rebutja... (fet). Ho fa perquè està convençut que... (parer). Que hi afegeixi el sufragi delata que... (senyal)». «Sufragi universal» vol dir que vota tothom; què proposava Marx ho diu la Fitxa de dades.

6.2 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La sala de Basilea, 1869.

Mira el dibuix del congrés de Basilea al cos de la lectura. Descriu-hi dues coses: el cartell de la paret (què hi diu) i la postura dels que escolten. Explica què ens diu cada una de com funcionava la Internacional.

Les dues coses, cada una amb el que explica, entre 40 i 50 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al cartell hi diu..., que vol dir que...». Què és l'Associació Internacional de Treballadors ho diu la Fitxa de dades.

6.3 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús de l'anarquisme.

En aquesta llista hi ha una cosa que un anarquista de 1875 NO hauria fet: fundar una cooperativa, organitzar una vaga, presentar-se a les eleccions com a diputat, federar-se amb els sindicats d'altres ciutats, negociar directament amb el patró. Troba l'intrús i justifica per què no encaixa, amb el nom del principi que uneix les altres quatre.

L'intrús i la justificació, en dues frases.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Comença així: «L'intrús és... perquè els anarquistes defensaven la..., que vol dir...». El nom del principi és a la Fitxa de dades.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Proudhon, Bakunin, Kropotkin: una taula.

Classifica en una taula de tres files (Proudhon, Bakunin, Kropotkin) i tres columnes: quin llibre van escriure i quin any, què rebutjaven sobretot i què proposaven a canvi.

La taula de tres files i tres columnes: nou caselles.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors per omplir les caselles: «rebutjava...», «proposava...». Les tres columnes surten de la Fitxa; el que proposava cadascú té nom propi a la lectura.

6.5 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura 🗣️ En parella

Bakunin i Kropotkin, cara a cara.

Compareu les dues fonts de L'Arxiu en una taula de dues files: què rebutja cada una i amb què ho compara o ho justifica. Sota la taula, expliqueu per què Kropotkin compara el fabricant amb un senyor feudal.

La taula de dues files i l'explicació de la comparació, entre 40 i 60 paraules.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «Bakunin rebutja... mentre que Kropotkin...», «la comparació amb el senyor feudal serveix per dir que...». El context de la segona font us diu què havia passat el 1789.

6.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Bakunin, per a un lector de 14 anys.

Reescriu la cita de Bakunin de L'Arxiu (la primera font) en tres frases curtes que un company de primer d'ESO entengui, sense les paraules «legislació», «autoritat» ni «sufragi», però mantenint les tres idees: què rebutja, l'excepció que no accepta (la votada) i per què.

Les tres frases de la reescriptura.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «Bakunin diu que no vol...», «ni tan sols si...», «perquè...». El Desmuntant t'ajuda a no confondre «sense autoritat» amb «sense organització».

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «anarquia vol dir caos».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què «sense amo» no vol dir «sense ordre», amb dues proves del que els anarquistes van organitzar, i dedueix per què als governs del segle XIX els convenia el sentit de caos.

L'explicació amb les dues proves i el perquè, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Per a l'última part, rellegeix a qui volia abolir el moviment, segons el bloc.

6.8 🌍 Participar · manifest 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Manifest de la Internacional anarquista, 1872.

El setembre de 1872 el congrés de la Haia ha expulsat Bakunin, i els seus partidaris us reuniu a Saint-Imier per fundar una Internacional pròpia. Escriviu un manifest de tres punts: què rebutgeu (agafeu-ho de Bakunin, a L'Arxiu), com us organitzareu (de baix a dalt: la lectura diu com) i quina serà la vostra arma (el principi de la Fitxa). Defenseu cada punt en dues frases.

El manifest de tres punts, dues frases cada un.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Abans d'escriure, decidiu qui signa el manifest i com, i si això encaixa amb el que defenseu.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: organitzar-se sense ningú que mani.

Bakunin no volia cap autoritat, ni votada, i proposava organitzar-se de baix a dalt. Pensa en un grup que coneguis on la gent s'organitza sense ningú que mani des de dalt (una cooperativa, una associació de veïns, un esplai). Argumenta què té de Bakunin, què no, i si s'assembla a l'acció directa de 1875.

L'argument amb el teu exemple, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, pregunta't qui decideix en aquell grup i com.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'anarquisme comparteix amb el marxisme l'enemic (la burgesia) i l'objectiu (una societat sense classes), però no el camí. Proudhon (1840) va dir que la propietat és un robatori i va proposar cooperatives; Bakunin va rebutjar tres autoritats, l'Estat, l'Església i la propietat, i també la votada: la revolució havia de destruir l'Estat, no conquerir-lo, i organitzar la societat de baix a dalt. L'eina era l'acció directa (vaga, boicot, sindicat), no les eleccions. Dins de la Primera Internacional (Londres, 1864), Marx i Bakunin van conviure quatre anys fins a la ruptura de la Haia (1872). Kropotkin (1892) hi va afegir el comunisme llibertari: benestar per a tothom. A Catalunya, la Federació Regional va triar Bakunin.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la cita de L'Arxiu, què pensava Bakunin d'una autoritat sorgida del sufragi universal?

   A. Que era l'única que acceptava, perquè la majoria dels votants eren obrers B. Que l'acceptava mentre fos temporal i es pogués retirar amb un altre vot C. Que era el camí per conquerir l'Estat i abolir després les classes D. Que també la rebutjava, perquè acabaria servint una minoria d'explotadors

2. 2. Què separava Marx i Bakunin dins de la Primera Internacional?

   A. Què fer amb l'Estat: Marx volia conquerir-lo i Bakunin, destruir-lo B. Qui era l'enemic: per a Marx, la burgesia, i per a Bakunin, l'Església C. Quin era l'objectiu: Marx volia abolir les classes i Bakunin, mantenir-les D. Qui l'havia de formar: Marx hi volia obrers i Bakunin, pagesos i artesans

3. 3. Què vol dir «acció directa» per als anarquistes, segons la lectura?

   A. Que els obrers trien diputats propis perquè portin les seves demandes fins al Parlament B. Que els obrers responen sobretot amb atemptats contra reis, ministres i burgesos C. Que els obrers actuen ells mateixos, amb la vaga i el sindicat, sense diputats pel mig D. Que els obrers prenen l'Estat per la força i expropien les fàbriques des del govern

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Bakunin deia que qui mana deixa de ser obrer l'endemà de manar. Marx deia que sense prendre el poder no es canvia res. Qui tenia raó, i com ho podríem saber?