Sessió 2. Les condicions de vida del proletariat

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El proletariat de la sessió anterior no era una categoria abstracta: era gent concreta, amb noms i edats, que vivia unes condicions que avui costen d’imaginar. Aquesta sessió les posa en fila, amb xifres, i acaba amb una veu: la d’una nena de vuit anys que va parlar el 1842 davant d’un inspector.

El temps: catorze hores marcades per una campana

La jornada d’un obrer tèxtil del Lancashire cap a 1830 era de dotze a catorze hores, sis dies a la setmana, i s’allargava quan hi havia comanda. Començava a les cinc o les sis del matí, amb una campanacampanaCampana de fàbrica: el senyal que marcava l'entrada, els àpats i la sortida. Arribar tard es castigava amb una multa que es descomptava del salari; les portes es tancaven i qui quedava fora perdia el dia. que tancava les portes: qui arribava tard perdia el jornal o pagava una multa. Dins, el ritme el marcava la màquina, no la persona; les pauses eren les que el propietari fixava, i el diumenge era l’únic descans. No hi havia vacances pagades, ni festes que no fossin les religioses, ni cap límit legal a les hores fins que el Parlament va començar a posar-n’hi: nou hores per als infants el 1833, deu per a dones i joves el 1847, i cap per als homes adults fins molt més tard. Per primer cop en la història, el rellotge manava més que el sol.

El salari: prou per no morir

Un filador adult del Lancashire guanyava cap a 1830 entre vint i vint-i-cinc xílingsxílingsXíling: moneda britànica del segle XIX; vint xílings feien una lliura. Un pa de quatre lliures (1,8 kg) costava uns vuit penics, i un xíling tenia dotze penics: el pa d'un dia d'una família, prop d'un xíling. la setmana; una dona, entre set i nou per la mateixa feina; un infant, entre dos i quatre. Les dones i els nens no eren un complement: eren la meitat de la plantilla, perquè cobraven un terç o menys. Amb aquell salari es pagava el lloguer d’una habitació, el pa, les patates, el carbó i poc més. Quan el preu del pa pujava, la família menjava menys; quan la fàbrica tancava per crisi, no cobrava ningú. I en moltes empreses el salari es pagava en valsvalsTruck system (pagament en vals): sistema pel qual l'empresa pagava amb vals o fitxes que només es podien gastar a la botiga de l'empresa mateixa, a preus més alts. Prohibit a Gran Bretanya el 1831, va continuar existint de fet durant dècades. que només es podien gastar a la botiga de l’empresa, més cara.

La fàbrica com a presó productiva

Els reglaments de fàbrica que s’han conservat expliquen per què els obrers en deien la presó. Es multava parlar, xiular, obrir una finestra, rentar-se abans de l’hora, arribar cinc minuts tard o fer malbé una bobina, i la multa es descomptava del salari. L’encarregat vigilava des d’una tarima i tenia el poder d’acomiadar sense motiu. Les portes es tancaven durant la jornada. No hi havia contracte escrit ni cap tribunal on queixar-se: fins al 1824 a Gran Bretanya era il·legal que els obrers s’associessin, i el que el propietari deia era la llei dins de la fàbrica. La fàbrica produïa teixits, però també produïa obediència.

El cos: accidents, malalties, cap xarxa

Les màquines no tenien proteccions. Una corretja atrapava una mànega, una mule tancava un dit, un pou de mina s’omplia de gas. Qui es feia mal no cobrava mentre no treballava, i si quedava invàlid, la família el mantenia o anava a l’asil. No existia cap assegurançaassegurançaAssegurança social: sistema que paga al treballador quan no pot treballar (malaltia, accident, vellesa, atur). Al segle XIX no existia; les primeres lleis són alemanyes (1883-1889) i a Gran Bretanya la compensació per accidents arriba el 1897 i la pensió de vellesa el 1908. per malaltia, ni pensió per a la vellesa, ni metge pagat: la primera llei de pensions britànica és del 1908. La esperança de vidaesperança de vidaEsperança de vida: mitjana d'anys que viu una persona nascuda en un lloc i un moment. L'informe Chadwick (1842) va donar 17 anys per als fills d'obrers de Manchester i 38 per als de les famílies benestants. d’un obrer de Manchester el 1842 era de disset anys (càpsula 4): el pols, la humitat, la manca de son i el menjar escàs feien la resta.

La veu de la Sarah

El 1842 el Parlament britànic va crear una comissió per investigar el treball infantil a les mines, arran de les denúncies de Lord Ashley, un aristòcrata reformista. Els inspectors van entrevistar centenars d’infants un per un i van transcriure les respostes. Una era la de Sarah GooderSarah GooderSarah Gooder: nena de vuit anys que el 1842 treballava de «trapper» a la mina de Gawber (Yorkshire): obria i tancava les portes de ventilació del túnel, sola i a les fosques, dotze o tretze hores al dia. El seu testimoni és al primer informe de la Children's Employment Commission., de vuit anys, que obria i tancava una porta de ventilació dins d’un túnel de carbó: «Sóc trapper a la mina de Gawber. No em cansa, però he d’obrir la porta sense llum i tinc por. Hi vaig a les quatre i a vegades a dos quarts de quatre del matí, i en surto a les cinc o dos quarts de sis.» El que colpeix no és cap paraula dramàtica: és que no n’hi ha cap. La Sarah descriu una feina normal amb frases curtes, com qui parla del temps. El seu testimoni és a L’Arxiu, i la sessió et demanarà que hi trobis el fet, el parer i el senyal.

L’informe va tenir efecte: el mateix 1842 la Mines ActMines ActMines Act (1842): llei britànica que va prohibir el treball de les dones i dels nens de menys de deu anys a l'interior de les mines. No va prohibir el dels nens de deu anys en amunt ni va limitar les hores. va prohibir que les dones i els nens de menys de deu anys treballessin dins de les mines. La Sarah en tenia vuit. Els de deu, hi van continuar baixant, i les hores no es van limitar fins molt més tard.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La Sarah amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el testimoni de la Sarah a L'Arxiu i el context. Identifica el FET: quina feina fa i de quina hora a quina hora? El PARER: què sent ella (busca la paraula exacta)? El SENYAL: què delata que ho expliqui amb frases curtes i sense queixar-se?

Tres frases (fet, parer, senyal), entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Comença així: «La Sarah treballa de... a..., obrint... (fet). Ella diu que té... (parer). Que respongui així delata que... (senyal)». Quants anys tenia la Sarah ho diu el context; qui va impulsar la comissió, la Fitxa de dades.

2.2 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Les lleis que van arribar tard.

Ordena i data en una línia del temps sis lleis de la Fitxa: la legalització de les associacions obreres, la prohibició del pagament en vals, la primera Llei de Fàbriques, la Mines Act, la jornada de deu hores per a dones i joves, i la primera pensió de vellesa. Sota cada una, escriu a qui protegia.

La línia del temps amb sis lleis datades i, sota cada una, a qui protegia.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les sis dates són a la Fitxa de dades. Sota cada llei pots escriure: «Protegia...».

2.3 ✍️ Explicar · telegrama 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La sala de filar de 1835, en vint paraules.

Mira el gravat de la fàbrica de cotó al cos de la lectura. Resumeix en un telegrama de 20 paraules exactes qui hi treballa i què fa la persona més petita.

El telegrama de 20 paraules exactes, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Fàbrica de cotó, 1835...». Qui hi ha i què fa cadascú és al peu de la imatge. Compta les paraules abans de passar-lo a net.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

El gràfic dels tres salaris.

Amb els salaris setmanals de la Fitxa de dades (filador adult, dona, infant; agafeu el punt mitjà de cada franja), dibuixeu un gràfic de barres amb títol i eixos. Descriviu-ne el patró en una frase i expliqueu en una altra, amb la lectura, per què les fàbriques contractaven tantes dones i nens.

El gràfic de barres amb títol, eixos i tres barres, i dues frases.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Connectors: «el gràfic mostra que la dona cobrava... del que cobrava l'home», «per això les fàbriques...». El paràgraf del salari de la lectura us dona la segona frase.

2.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De l'accident a l'asil.

Encadena amb fletxes, en cinc baules, què li passava a una família obrera del 1840 quan el pare es feia mal a la fàbrica: comença per «una corretja li atrapa el braç» i acaba per «la família va a l'asil de pobres». A cada baula, una frase que expliqui per què porta a la següent.

La cadena de cinc baules amb fletxes, una frase a cada una.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que no hi havia..., ...», «per tant...», «i com que la dona cobrava..., ...». El que no existia és a la Fitxa (cap xarxa).

2.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Dos titulars per a l'informe de 1842.

L'informe de la comissió de 1842, amb el testimoni de la Sarah, arriba als diaris. Escriu dos titulars de màxim 12 paraules: un d'un diari proper als propietaris de mines i un d'un diari proper a Lord Ashley i els reformistes. Sota cada un, explica en una frase quina paraula tria per anomenar els infants.

Dos titulars de màxim dotze paraules, cada un amb una frase a sota.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors per a les frases: «aquest titular els anomena... perquè...», «en canvi...». Les paraules exactes de la Sarah són a L'Arxiu.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «l'obrer era lliure de marxar».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i l'apartat «La fàbrica com a presó productiva». Explica per què un obrer del 1830 no podia plegar i marxar tan fàcilment com diu el tòpic: dona tres raons concretes i l'any en què els obrers britànics es van poder associar.

L'explicació amb les tres raons i l'any, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, separa el que deia la llei del que passava a la butxaca de l'obrer.

2.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'un inspector a Lord Ashley, 1842.

Ets l'inspector que acaba d'entrevistar la Sarah Gooder a la mina de Gawber. Escriu a Lord Ashley, que ha impulsat la comissió: explica-li què t'ha dit la nena (copia'n una frase exacta) i decideix què li demanes que la llei prohibeixi, amb el que un home de 1842 podia saber i proposar.

La carta a Lord Ashley, amb la frase de la Sarah i la petició, entre 80 i 100 paraules.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, mira què va acabar prohibint la Mines Act i decideix si el teu inspector demana més o menys que això.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: els infants que treballen.

El 1842 una nena de vuit anys treballava tretze hores dins d'una mina i va caldre una llei per prohibir-ho. Pensa en les teves tretze hores d'un dia de cada dia. Argumenta què ha canviat des de la Sarah, qui vetlla avui perquè sigui així i si creus que aquest canvi ja és de tot el món.

L'argument, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, fes la llista de les teves hores al costat de les de la Sarah.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El proletariat del segle XIX treballava de dotze a catorze hores, sis dies a la setmana, al ritme d'una campana i d'una màquina, amb reglaments que multaven parlar o arribar tard. Un filador cobrava 20-25 xílings; una dona, 7-9; un infant, 2-4: per això la meitat de la plantilla eren dones i nens. No hi havia assegurança, pensió ni metge, i l'esperança de vida d'un obrer de Manchester era de 17 anys. El 1842 la comissió de Lord Ashley va entrevistar centenars d'infants de les mines, entre ells Sarah Gooder, de vuit anys, i la Mines Act va prohibir que les dones i els menors de deu anys hi treballessin.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què la meitat de la plantilla d'una fàbrica tèxtil eren dones i infants?

   A. Perquè la llei limitava les hores dels homes adults i calia cobrir els torns B. Perquè cobraven molt menys que un home adult per fer la mateixa feina C. Perquè els homes adults preferien la mina, on el jornal era més alt D. Perquè tenien les mans més fines i feien malbé menys bobines que els homes

2. 2. Què va canviar la Mines Act de 1842 per als infants que treballaven a les mines?

   A. Va limitar a nou hores la jornada dels infants, però no els va prohibir baixar-hi B. Va prohibir que hi baixessin els menors de catorze anys i els va obligar a anar a escola C. Va prohibir tot el treball infantil a les mines i a les fàbriques de Gran Bretanya D. Va prohibir que hi baixessin els menors de deu anys, però no en va limitar les hores

3. 3. Per què, segons la lectura, els obrers deien «la presó» a la fàbrica?

   A. Perquè el reglament multava parlar o arribar tard i les portes es tancaven durant la jornada B. Perquè el contracte escrit els obligava a quedar-s'hi uns quants anys sense poder plegar C. Perquè dormien dins de la nau i només en sortien el diumenge, l'únic dia de descans D. Perquè moltes fàbriques hi feien treballar presos i orfes dels asils, que no cobraven res

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el que la Sarah descrivia era «normal» per a ella, qui decideix què és normal i què no en una societat?