Sessió 3. L'infern urbà

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La sessió anterior era la fàbrica; aquesta és el carrer de tornada. Els barris obrers de la càpsula 4 (cases esquena contra esquena, soterranis, una latrina per a dotzenes de famílies) no eren només incòmodes: mataven, i mataven per barris. Aquesta sessió explica de què moria la gent, per què ningú no ho entenia i com dos funcionaris ho van començar a entendre comptant.

Tres malalties amb adreça

El còleracòleraCòlera: infecció intestinal causada per un bacteri que viu a l'aigua contaminada per excrements. Provoca diarrea i deshidratació i pot matar en dos o tres dies. Va arribar a Europa des de l'Índia el 1831 i va tornar en onades (1832, 1848-49, 1854, 1866). era la més espectacular: una persona sana al matí podia ser morta a la nit, i en unes setmanes s’enduia milers de veïns d’un mateix barri. El tifustifusTifus: malaltia transmesa pels polls, freqüent on la gent viu amuntegada i sense poder rentar-se ni canviar-se de roba. Se'n deia «la febre dels pobres» o «de les presons»., transmès pels polls, era el de les cases on dormien vuit persones en una habitació. I la tuberculosituberculosiTuberculosi: infecció dels pulmons que es transmet per l'aire en espais tancats i mal ventilats i que avança amb la mala alimentació. Al segle XIX era la primera causa de mort a les ciutats europees: fins a una de cada quatre defuncions., lenta i constant, era la primera causa de mort de les ciutats: una de cada quatre defuncions a mitjan segle. Totes tres tenien adreça. A Liverpool, el 1840, la meitat dels infants dels barris obrers morien abans dels cinc anys; als barris rics, un de cada cinc. Mateixa ciutat, mateix clima, mateix aire: el que canviava era l’aigua que bevien, l’habitació on dormien i el que menjaven.

Quan la culpa era del pobre

La resposta més estesa era culpar-ne les víctimes. Els obrers bevien, es deia, i era veritat: la ginebraginebraGin palaces: tavernes grans i il·luminades amb gas que es van multiplicar a les ciutats angleses a partir dels anys 1830, on la ginebra era més barata que el te. Els reformistes hi veien la causa de la misèria; Engels, la conseqüència. costava menys que el te i la taverna era l’únic lloc calent i il·luminat del barri. Les dones sense feina acabaven al carrer, i també era veritat. Però els que van mirar de prop van veure l’ordre al revés: l’alcohol i la prostitució no eren la causa de la misèria sinó els seus símptomes. Ningú no beu per gust setze hores després d’haver entrat a la fàbrica; beu perquè el soterrani és fosc i la taverna no. Engels, que ho va veure a Manchester el 1844, ho va escriure així: primer la misèria, després la ginebra.

Chadwick compta els anys

El 1842, un funcionari de la Comissió de la Llei de Pobres, Edwin ChadwickEdwin ChadwickEdwin Chadwick (1800-1890): funcionari i reformador britànic. El seu Report on the Sanitary Condition of the Labouring Population (1842) va demostrar amb taules que la brutícia i la mala ventilació mataven més que les guerres, i va portar a la primera Llei de Salut Pública (1848)., va publicar un informe sobre la salut de la població treballadora fet de taules: quants anys vivia de mitjana un obrer i un burgès a cada ciutat, quantes cases tenien clavegueram, quants morts per barri. La conclusió, que és a L’Arxiu, deia que la brutícia i la mala ventilació mataven cada any més gent que qualsevol guerra moderna. Chadwick no era un revolucionari: era un home que creia que la misèria costava diners a l’Estat i que netejar sortia més barat. El 1848 el Parlament va aprovar la primera Llei de Salut Pública, que permetia crear juntes locals amb poder per construir clavegueres i portar aigua neta; moltes ciutats van tardar dècades a fer-ho, perquè costava diners als propietaris que pagaven els impostos locals.

Snow dibuixa els morts

Chadwick encara creia, com quasi tots els metges, que les malalties les transmetia l’aire pudent, els miasmesmiasmesMiasmes: teoria dominant fins a mitjan segle XIX segons la qual les malalties es transmetien per l'aire corromput de la brutícia i els cadàvers. Era falsa, però va fer construir clavegueres, que sí que funcionaven.. El 1854, durant una epidèmia de còlera al barri londinenc del Soho, el metge John SnowJohn SnowJohn Snow (1813-1858): metge anglès. El 1854 va demostrar, comptant i dibuixant en un mapa els morts del Soho, que el còlera es transmetia per l'aigua d'una bomba i no per l'aire. Se'l considera el fundador de l'epidemiologia. va fer una cosa que ningú no havia fet: anar casa per casa preguntant d’on bevien l’aigua els morts, i marcar cada mort amb una ratlla en un mapa dels carrers. Va veure que una fàbrica de cervesa del mateix carrer no tenia cap mort: els treballadors bevien cervesa, no aigua. Les ratlles s’apilaven al voltant d’una sola bomba d’aigua, la de Broad Street. Va comptar-ho: de vuitanta-tres morts, seixanta-un bevien d’aquella bomba. El 7 de setembre ho va explicar a les autoritats del barri i l’endemà van treure la maneta de la bomba. El seu informe, del 1855, és la segona font de L’Arxiu. La bomba estava a un metre d’un pou negre que hi filtrava.

Dues fonts, una lliçó

No eren només anglesos. A França, el metge Louis-René Villermé va recórrer el 1835-1837 les ciutats tèxtils per encàrrec de l’Acadèmia i va publicar el 1840 el seu Quadre de l’estat físic i moral dels obrers: a Mulhouse va veure infants que caminaven dues hores a les fosques per arribar a la fàbrica a les cinc del matí, i el 1841 França va aprovar la seva primera llei sobre el treball infantil. Chadwick i Snow no es van entendre en la causa (l’aire o l’aigua), però van coincidir en el mètode: comptar, comparar per barris, escriure-ho. Els seus informes són el que la descripció d’aquesta sessió anomena memòries d’inspectors, i són la millor font que tenim sobre com vivia el proletariat, perquè no volien commoure: volien convèncer una administració. Les clavegueres de Londres es van començar a construir el 1859; l’última epidèmia de còlera, la de 1866, va colpejar justament els barris de l’est que encara no en tenien.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El pati del rei Còlera, element per element.

Mira el gravat de Punch al cos de la lectura. Descriu-hi dues coses: on juguen els nens i què anuncien els cartells de les finestres. Explica, per a cada una, quina de les tres malalties de la lectura hi troba casa.

Els dos elements, cada un amb la seva malaltia, entre 40 i 50 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al gravat es veu... Això afavoreix el... perquè...». Quina malaltia va amb els polls i quina amb l'aigua ho diu la Fitxa de dades.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Chadwick amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la primera font de L'Arxiu (Chadwick, 1842) i el seu context. Identifica el FET: quines dues coses compara? El PARER: quina causa creu ell que mata (busca les paraules exactes)? El SENYAL: per què creus que un funcionari tria comparar-ho amb una guerra?

Tres frases (fet, parer, senyal), entre 40 i 50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Chadwick compara... amb... (fet). Ell creu que mata... (parer). Que ho compari amb una guerra delata que... (senyal)». Per a qui treballava ho diu la Fitxa de dades.

3.3 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'enigma de la fàbrica de cervesa.

Al carrer de la bomba de Broad Street hi havia una fàbrica de cervesa amb setanta treballadors i cap mort de còlera. Dedueix la solució en tres passos: què tenien en comú els morts, què feien diferent els cervesers i què demostra això sobre la teoria dels miasmes.

Els tres passos de la resolució, una frase cada un.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Comença així: «Els morts... En canvi, els treballadors de la cerveseria... Per tant, si el còlera anés per l'aire...». El que bevien els cervesers és a la Fitxa de dades.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El mapa de Snow: llegir les barres.

Mireu el mapa de Snow al cos de la lectura. Descriviu què representa cada barra negra i on s'apilen més. Després expliqueu, amb la segona font de L'Arxiu, com va aconseguir Snow la informació que el mapa dibuixa.

La descripció del mapa i l'explicació del mètode de Snow, entre 60 i 80 paraules.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Connectors: «cada barra és...», «les barres s'apilen a...», «Snow ho sabia perquè...». Les xifres exactes són a la cita de Snow.

3.5 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Chadwick i Snow, cara a cara.

Llegeix les dues fonts de L'Arxiu i compara-les en una taula de tres files: en què coincideixen (el mètode), en què discrepen (la causa: l'aire o l'aigua) i quina de les dues va acabar tenint raó.

La taula de tres files, amb Chadwick i Snow en dues columnes.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «tots dos...», «però Chadwick creu que... mentre que Snow demostra que...», «avui sabem que... perquè el 1883...». Qui va identificar el bacteri és a la Fitxa de dades.

3.6 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «el còlera no distingeix rics i pobres».

Un diari de 1849 escriu que el còlera «colpeja per igual el palau i la barraca». Desmunta-ho: què diu la frase, quines dues dades de la lectura la contradiuen (les xifres de Liverpool i el que va veure Snow) i quina frase més exacta la substituiria.

El desmentit (afirmació, dues dades, frase corregida), entre 40 i 60 paraules.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Connectors: «el diari afirma que...», «però a Liverpool...», «i al Soho...», «la frase exacta seria...». Les xifres de Liverpool són a la Fitxa.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «els obrers vivien malament perquè bevien».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què l'alcohol era un símptoma i no la causa de la misèria, amb dues proves (la xifra de Liverpool i el que va passar quan es van construir les clavegueres), i dedueix qui hi guanyava culpant els obrers.

L'explicació amb les dues proves i qui hi guanyava, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Per a l'última part, rellegeix la conclusió del bloc i el que diu la lectura de qui pagava els impostos locals.

3.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

La junta de salut de 1849 decideix.

Sou la junta local de salut d'una ciutat industrial anglesa el 1849, un any després de la Public Health Act, amb l'informe de Chadwick a la taula i el còlera al carrer. Decidiu si apugeu l'impost local als propietaris per construir clavegueres i portar aigua neta. Defenseu la decisió amb dos arguments i responeu l'objecció dels propietaris, amb el que es podia saber el 1849 (Snow encara no ha fet el mapa).

La decisió, els dos arguments i la resposta als propietaris, entre 80 i 100 paraules.

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, mireu a la lectura per què moltes ciutats van tardar dècades a fer-ho.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: el codi postal i la salut.

A Liverpool el 1840 la meitat dels infants dels barris obrers morien abans dels cinc anys; als barris rics, un de cada cinc. Argumenta si avui el barri on vius encara pot influir en la salut, amb un exemple que coneguis, i digues què ha canviat des del 1840.

L'argument amb el teu exemple, entre 40 i 60 paraules.

💡 Pista: Pensa en el que tens a casa i al barri que un pati de Liverpool no tenia.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

A les ciutats industrials el còlera, el tifus i la tuberculosi mataven per barris: a Liverpool el 1840 morien abans dels cinc anys la meitat dels infants obrers i un de cada cinc dels rics. La resposta habitual culpava els pobres de beure. Edwin Chadwick (1842) va demostrar amb taules que la brutícia matava més que les guerres i va portar a la Public Health Act de 1848; John Snow (1854) va anar casa per casa al Soho, va dibuixar els morts en un mapa i va demostrar que el còlera venia de l'aigua d'una bomba, no de l'aire. Tots dos van fer el mateix: comptar, comparar i escriure-ho. Les clavegueres de Londres es van començar el 1859 i l'última epidèmia (1866) va colpejar els barris que no en tenien.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com va arribar John Snow a assenyalar la bomba de Broad Street, segons la lectura?

   A. Mirant l'aigua de la bomba amb un microscopi, on va veure el bacteri del còlera B. Comparant en taules quants anys vivien els obrers i els burgesos de cada barri C. Mesurant la pudor de cada carrer, perquè creia que el còlera anava per l'aire D. Preguntant casa per casa d'on bevien els morts i marcant cada mort en un mapa

2. 2. Quina prova dona el Desmuntant que l'alcohol no era la causa de la misèria dels obrers?

   A. Que als barris rics de Liverpool es bevia tanta ginebra com als barris obrers B. Que la ginebra era més cara que el te i pocs obrers se'n podien pagar cada dia C. Que el còlera va desaparèixer amb les clavegueres sense que ningú deixés de beure D. Que els setanta treballadors de la cerveseria de Broad Street no van tenir cap mort

3. 3. Què compartien Chadwick i Snow i què els separava, segons la lectura?

   A. Compartien la causa, l'aigua bruta, i els separava el mètode: les taules o el mapa B. Compartien el mètode, comptar per barris, i els separava la causa: l'aire o l'aigua C. Compartien la idea dels miasmes i els separava la solució: clavegueres o hospitals D. Compartien l'ofici de metge i els separava el culpable: la taverna o la fàbrica

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Chadwick tenia raó en el mètode i s'equivocava en la causa, i tot i així va salvar vides. Es pot fer bé una cosa per un motiu equivocat?