Sessió 6. La Revolució Gloriosa de 1868

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 18 de setembre de 1868, l’almirall TopeteTopeteJuan Bautista Topete (1821-1885): almirall, unionista, que va sollevar l'esquadra a la badia de Cadis el 18 de setembre de 1868. Va ser ministre del Govern Provisional. va sollevar l’esquadra ancorada a la badia de Cadis. L’endemà hi van arribar el general Prim, tornat d’amagat de l’exili de Londres, i el general SerranoSerranoFrancisco Serrano (1810-1885): general unionista, antic favorit de la reina. Va guanyar la batalla d'Alcolea, va presidir el Govern Provisional i va ser regent el 1869-1870.. Els tres junts eren el Pacte d’Ostende fet realitat, amb els unionistes inclosos: progressistes, demòcrates i unionistes, tots els que la reina havia deixat fora, alhora.

«Espanya amb honra»

Topete va llegir en públic un manifest que havia escrit el dramaturg Adelardo López de Ayala. No parlava de la successió ni d’un govern concret: parlava d’un sistema sencer. «Corromput el sufragi per l’amenaça i el suborn», deia; ajuntaments sotmesos, premsa silenciada, la llei a mans de qui manava. I acabava amb un crit que va donar nom a la revolució: «Visca Espanya amb honra!»«Visca Espanya amb honra!»«¡España con honra!»: crit final del manifest de Cadis del 19 de setembre de 1868, escrit per López de Ayala i signat per Prim, Serrano i Topete. Per això a la revolució se l'ha anomenat «la Gloriosa» o «la Septembrina».. Deu dies després, el 28 de setembre, l’exèrcit de Serrano va vèncer el de la reina al pont d’AlcoleaAlcoleaAlcolea (28 de setembre de 1868): batalla al pont d'Alcolea, a Còrdova, entre l'exèrcit revolucionari de Serrano i el de la reina, manat pel marquès de Novaliches, que hi va resultar ferit. Va decidir la revolució., a Còrdova. Isabel II, que passava l’estiu a Sant Sebastià, va travessar la frontera cap a França el 30 de setembre. Ningú, ni tan sols els seus, la va defensar amb convicció: el règim s’havia buidat.

Les juntes: la revolució que els generals no havien previst

Mentre els generals guanyaven a Alcolea, a cada ciutat passava una altra cosa. Van néixer juntes revolucionàriesjuntes revolucionàriesJuntes revolucionàries (1868): organismes locals formats espontàniament a les ciutats en caure la reina, amb demòcrates i republicans al davant. Demanaven sufragi universal, abolició de les quintes i dels consumos, llibertat de culte i d'associació. El Govern Provisional les va dissoldre l'octubre., formades per demòcrates i republicans que els tres militars no controlaven, i que demanaven coses que el manifest de Cadis no deia: el sufragi universal, l’abolició de les quintesquintesQuintes: sistema de reclutament militar per sorteig entre els joves de vint anys. Qui tenia diners es podia lliurar pagant un substitut; qui no, hi anava. Consumos: impost sobre els aliments i els productes bàsics, que pagaven sobretot els pobres. Les dues coses eren l'odi popular del segle XIX. i dels consumos, la llibertat de culte i d’associació. Per evitar que la revolució se’ls escapés de les mans, Prim i Serrano van formar un Govern Provisional i van dissoldre les juntes en un mes. Prim havia après del 1854: aquesta vegada el carrer no manaria. El Govern Provisional va fer una cosa que encara tens a la butxaca: l’octubre de 1868 va crear la pesseta com a moneda única d’Espanya. I en va tenir una altra a sobre que no esperava: el 10 d’octubre, a Cuba, havia començat una guerra d’independència que duraria deu anys.

La Constitució de 1869

El gener de 1869 es van fer eleccions a Corts Constituents amb sufragi universal masculísufragi universal masculíSufragi universal masculí: dret de vot per a tots els homes de més de vint-i-cinc anys, sense condició de renda. El gener de 1869 hi va haver uns quatre milions d'electors, deu vegades més que amb la llei del 1865. Les dones, no.: per primera vegada a Espanya, tots els homes de més de vint-i-cinc anys, quatre milions en lloc de quatre-cents mil. Les eleccions es van fer en tres dies de gener, amb campanya als cafès i als diaris, i amb els republicans fent per primera vegada mítings a les places. En van sortir unes Corts amb majoria monàrquica (progressistes i unionistes) i una minoria republicana forta, uns setanta diputats de tres-cents cinquanta, que va marcar el debat de tot el Sexenni. El 6 de juny van aprovar una Constitució que trencava amb tot el que has vist fins ara. La sobirania era de la Nació, sense compartir. El sufragi universal quedava a l’article 16. I l’article 21, que trobaràs a L’Arxiu, feia una cosa que cap constitució espanyola no havia fet: garantir la llibertat de culte, en un país on el catolicisme era l’única religió que l’Estat reconeixia. Drets de reunió, d’associació i d’impremta sense censura prèvia; judici per jurat; ensenyament lliure. Era una de les constitucions més avançades d’Europa aquell any, i tenia un problema: era monàrquica, i no hi havia rei. Prim ho havia dit a les Corts amb tres paraules que van fer fortuna: els Borbons, «mai, mai, mai». Buscar un rei nou va ser la feina dels dos anys següents, i el va trobar Prim, a Itàlia. Ho veuràs a la sessió 7.

El que la revolució no va fer

Convé mirar també el que va quedar fora. Les juntes havien promès abolir les quintes i els consumos, les dues coses que la gent del carrer més odiava, i el Govern Provisional, que necessitava soldats per a Cuba i diners per a tot, no va abolir ni l’una ni l’altra. La primavera de 1869, quan es van convocar les quintes d’aquell any, hi va haver motins a Barcelona i a mitja Espanya al crit de «abaix les quintes», i la tardor següent els republicans federals es van alçar en armes a València, a Saragossa i a Catalunya i van ser vençuts per l’exèrcit. La Gloriosa havia donat el vot a tots els homes; el que no havia canviat era qui anava a la guerra i qui pagava el pa. Aquesta distància entre el que la revolució prometia i el que feia és la que explica els sis anys que venen: cada govern del Sexenni va haver de governar contra els que l’havien portat al poder.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🔍 Investigar · intrús justificat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús entre els «caps alliberadors».

Mira la litografia dels «caps alliberadors» de la lectura i llegeix-ne els noms. D'aquestes quatre persones, tres hi surten i una no: Prim · Serrano · Topete · Isabel II. Escriu quines tres hi són. Després justifica amb la Fitxa per què la quarta no hi podia ser de cap manera el setembre de 1868.

Els tres noms de la litografia, l'intrús i una frase que ho justifiqui.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Comença així: «A la litografia hi ha..., ... i ... L'intrús és... perquè...». La justificació és a les dues primeres línies de la Fitxa.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La Constitució de 1869 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix els dos articles de L'Arxiu i el context, i identifica en tres passos el fet, el parer i el senyal. FET: què no es pot treure a cap espanyol, segons l'article 16? PARER: segons el context, qui no compta com a «espanyol» el 1869? SENYAL: per què l'article 21 parla primer dels estrangers i després dels espanyols?

Les tres respostes (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «L'article 16 diu que a cap espanyol no se li pot treure... El 1869 no compten...». El senyal és a l'última frase del context.

6.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Nou mesos que ho canvien tot, en una línia.

Dibuixa una línia del temps del setembre de 1868 al juny de 1869, mes a mes, i situa-hi sis moments de la Fitxa: Cadis, Alcolea, la fugida de la reina, l'inici de la guerra de Cuba, les eleccions i la Constitució. Marca amb un color els moments que no van decidir els generals.

La línia amb els sis moments datats i els que no van decidir els generals marcats.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Divideix la línia en deu mesos, de setembre a juny. Les dates són a les quatre primeres línies de la Fitxa, a la cinquena i a la sisena.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Tres constitucions, tres respostes a la mateixa pregunta.

Fes un esquema 1-3-1. A dalt, la pregunta «D'on ve el poder i qui vota?». Al mig, les constitucions de 1837, 1845 i 1869, cada una amb de qui és la sobirania i qui vota (són a les sessions 2 i 6). A baix, una frase que expliqui quina de les tres va canviar més les coses.

L'esquema amb la pregunta, les tres constitucions i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «la de 1837 diu que...», «la de 1845, en canvi...», «la de 1869...». Els electors de 1837 i 1846 són a la Fitxa de la sessió 2.

6.5 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Manifest de la junta revolucionària de Reus, octubre de 1868.

Sou la junta revolucionària de Reus l'octubre de 1868, i acabeu de saber que el Govern Provisional us vol dissoldre. Escriviu un manifest de tres punts adreçat a Prim: cada punt diu què demaneu i per què. Res que una junta de l'octubre de 1868 no pogués saber.

Un manifest de tres punts (60-80 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: El que demanaven les juntes és a la Fitxa. Compte: encara no sabeu res de la Constitució de 1869.

6.6 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'enigma del document.

Cinc pistes sobre un document: (1) el van escriure unes Corts elegides per quatre milions d'homes; (2) diu que la sobirania és de la Nació; (3) garanteix qualsevol culte; (4) és monàrquic; (5) el dia que es va aprovar no hi havia rei. Dedueix quin document és i explica quina de les cinc pistes va ser el seu problema més gran els anys següents.

El document i la pista del problema, explicada en dues frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Pensa què li passa a una monarquia sense monarca.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «només un cop militar».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica què hi va haver de cop militar i què de revolució popular a la Gloriosa. Fes servir dues dades de la Fitxa: una de les juntes i una del que la revolució no va fer.

L'explicació, de 80-100 paraules, amb les dues parts i les dues dades.

💡 Pista: Abans d'escriure, separa tres coses: qui va fer caure la reina, qui va demanar les reformes, i qui les va escriure a la Constitució. No són els mateixos.

6.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Decisió raonada: el diputat republicà, juny de 1869.

Ets un dels setanta diputats republicans de les Corts de 1869. La Constitució que es vota el 6 de juny porta sobirania nacional, sufragi universal i llibertat de culte, però és monàrquica. Tens tres opcions: votar-hi a favor, votar-hi en contra o abstenir-te i preparar un alçament. Decideix i defensa la tria amb dues raons de la lectura i un risc que assumeixes.

La decisió, amb dues raons i un risc (40-60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què li passa a un partit que vota contra una constitució que conté els seus propis principis, i què li passa si vota a favor d'un rei que encara no existeix.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: el vot que no era de tothom.

El 1869 «sufragi universal» volia dir tots els homes de més de vint-i-cinc anys: quatre milions, i cap dona. En grup, amb el que ja sabeu, argumenteu qui es queda fora del vot avui a Espanya (per l'edat, per la nacionalitat o per una altra raó) i si hauria de poder votar.

L'argument del grup, amb qui queda fora i una raó a favor o en contra (40-60 paraules).

💡 Pista: Comenceu per vosaltres mateixos: quants anys us falten per votar, i per què aquesta edat i no una altra?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El setembre de 1868 Topete va sollevar l'esquadra a Cadis, Prim i Serrano s'hi van afegir amb el manifest «Espanya amb honra», Serrano va guanyar a Alcolea i Isabel II va fugir a França sense que ningú la defensés. A les ciutats van néixer juntes que demanaven més del que els generals volien (vot universal, fi de les quintes i dels consumos, llibertat de culte), i Prim les va dissoldre. El Govern Provisional va crear la pesseta i va heretar la guerra de Cuba. Les Corts de 1869, elegides per quatre milions d'homes, van fer la constitució més avançada de la càpsula: sobirania nacional, sufragi universal masculí, llibertat de culte. Era monàrquica i no hi havia rei; i les quintes i els consumos hi van continuar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què demanaven les juntes revolucionàries de 1868 que el manifest de Cadis no deia?

   A. Un sufragi sense suborns, ajuntaments lliures i una premsa que no fos silenciada B. El sufragi universal, la fi de les quintes i dels consumos i la llibertat de culte C. La república federal, la independència de Cuba i la separació d'Església i Estat D. El retorn de la Milícia Nacional, la pesseta com a moneda única i un rei italià

2. 2. Què fa l'article 21 de la Constitució de 1869 que cap constitució espanyola no havia fet?

   A. Garanteix qualsevol altre culte, tot i que la Nació continua mantenint el catòlic B. Separa l'Església de l'Estat, que deixa de pagar el culte i els ministres catòlics C. Garanteix els altres cultes als estrangers residents, però els prohibeix als espanyols D. Proclama la religió catòlica com l'única de la Nació i li reserva l'ensenyament

3. 3. Quin problema tenia la Constitució de 1869 el dia que es va aprovar, segons la lectura?

   A. Que l'havien votat unes Corts de majoria republicana i l'exèrcit no la volia acceptar B. Que mantenia el sufragi censatari i deixava sense vot els homes sense propietat C. Que les juntes revolucionàries s'havien negat a jurar-la i controlaven les ciutats D. Que era monàrquica i no hi havia rei: els Borbons, havia dit Prim, «mai, mai, mai»

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Prim ha trobat un rei a Itàlia. Què passa quan el rei arriba i l'home que l'ha portat ja no hi és?