El telegrama de Cadis.
Redacta un telegrama (màxim vint paraules, estil telegràfic) que anunciï l'aixecament de Topete a Cadis, el 18 de setembre de 1868.
💡 Pista: Un telegrama va directe al gra: qui, on, quan i què ha passat, sense adjectius.
Càpsula 6 · PER QUÈ ESPANYA VIVIA EN GUERRA? · #GiH3
Sessió 6. La Revolució Gloriosa de 1868
El pronunciament de Topete, Prim i Serrano. La fugida d'Isabel II. Les Juntes revolucionàries. La Constitució de 1869: sobirania nacional, sufragi universal, llibertat religiosa.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3
%20libertadores%20de%20Espa%C3%B1a%20-%20Prim%2C%20Serrano%2C%20Topete.jpg?width=1600)
Pas 01
⏱ 7 min
Arrencar la classe
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
- Si un règim polític perd el suport de gairebé tothom, creus que pot caure sense una gran batalla? Per què?
- Per què creus que un manifest escrit per un escriptor, no per un militar, pot tenir tanta força política?
- Coneixes la diferència entre «sobirania compartida» (Corts i Rei) i «sobirania nacional» plena? Quina t'assembla més justa?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
- Explicar el desenvolupament de la Revolució de Setembre de 1868 (Cadis, fugida d'Isabel II, Juntes revolucionàries).
- Analitzar el manifest «España con Honra» com a denúncia d'un sistema polític corromput.
- Relacionar la Constitució de 1869 (sobirania nacional, sufragi universal, llibertat religiosa) amb l'inici del Sexenni Democràtic.
Pas 02
⏱ 6 min
Mira el vídeo
📋 Dinàmica ✕ Tanca
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Pas 03
⏱ 17 min
Llegeix
📋 Dinàmica ✕ Tanca
El 18 de setembre de 1868, l’almirall Juan Bautista TopeteJuan Bautista TopeteJuan Bautista Topete (1821-1885): almirall de la Marina espanyola, que va encapçalar l'aixecament naval de Cadis el setembre de 1868. va sollevar l’esquadra ancorada a la badia de Cadis. L’endemà hi van arribar el general Joan Prim, tornat d’amagat de l’exili, i el general Francisco Serrano. Els tres, junts, encarnaven el Pacte d’OstendePacte d’OstendePacte d'Ostende (1866): acord entre progressistes i demòcrates per enderrocar Isabel II, al qual es va sumar la Unió Liberal poc abans de la revolució. que havies vist a la sessió anterior, fet realitat.
Topete va llegir en públic un manifest redactat per l’escriptor Adelardo López de Ayala, que resumia en un sol paràgraf tots els greuges acumulats durant anys: «Corromput el sufragi per l’amenaça i el suborn.» No parlava d’una disputa dinàstica, sinó d’un sistema sencer podrit: eleccions manipulades, ajuntaments sotmesos, premsa silenciada. El manifest acabava amb un crit que li va donar nom: «Visca Espanya amb Honra!».
La notícia es va escampar de seguida. Isabel II, que passava l’estiu a Sant Sebastià, va fugir cap a França sense oposar resistència militar seriosa: el règim s’havia buidat de suports fins al punt que ningú, ni tan sols els seus, el va defensar amb convicció. Per tot el país van néixer Juntes revolucionàriesJuntes revolucionàriesJuntes revolucionàries: organismes locals que es van formar espontàniament a moltes ciutats durant la Revolució de 1868, amb participació de demòcrates i republicans, no només dels militars., on demòcrates i republicans hi van tenir un paper actiu que anava més enllà del que els tres generals havien previst. Per evitar que la revolució se’ls escapés de les mans, Prim i Serrano es van afanyar a dissoldre aquestes juntes tan bon punt es va formar un govern provisional.
D’aquell govern en va sortir, el 1869, una nova Constitució que trencava amb tot el que havies vist fins ara en aquesta càpsula: sobirania nacional plena (ja no compartida amb el Rei, com el 1837), sufragi universal masculí i llibertat religiosa, una novetat radical en un país on el catolicisme havia estat, fins llavors, l’única religió reconeguda per l’Estat. Comença així el Sexenni Democràtic (1868-1874), sis anys en què Espanya provaria, per primera vegada, formes de govern ben diferents: una monarquia amb un rei estranger i, finalment, una república. Les veurem a les sessions següents.
Pas 04
⏱ 18 min
Activitats
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
Llegir el manifest amb lupa.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla les paraules «amenaça» i «suborn». Respon en dues línies: per què creus que denunciar el sufragi corromput és més eficaç, políticament, que denunciar només la reina.
💡 Pista: Denunciar tot un sistema (no només una persona) permet sumar-hi molta més gent descontenta, encara que no estiguin d'acord en res més.
La teva pròpia analogia del sistema corromput.
El manifest descriu un sistema «corromput». Pensa en una analogia (diferent d'unes eleccions) que expliqui què vol dir que un sistema sencer estigui «corromput» per dins, no només espatllat en un punt.
💡 Pista: Pots pensar en una fruita que sembla bona per fora, però està podrida per dins, o en una màquina en què totes les peces fallen alhora.
Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
Desmuntar el mite del cop purament militar.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades que demostrin que la revolució va tenir un component popular real, no només militar. Acabeu amb una frase que comenci: «La Revolució de 1868 no va ser només un cop militar perquè...».
💡 Pista: Dades possibles: les Juntes revolucionàries amb participació de demòcrates i republicans; el fet que Prim i Serrano les van haver de dissoldre perquè els havien avançat per l'esquerra.
Esquema 1-3-1: sobirania compartida o sobirania nacional?
En un esquema d'una frase inicial, tres arguments i una frase final, explica per què el pas de la sobirania compartida (Corts i Rei, 1837) a la sobirania nacional plena (1869) és un canvi de fons, no només de paraules.
💡 Pista: Pots argumentar amb qui té l'última paraula legislativa, amb el paper del Rei en cada model, o amb l'ampliació del sufragi que acompanya el canvi.
Microassaig de tres frases.
Escriu un microassaig de només tres frases que respongui: què queia el 1868, què naixia, i què quedava encara per decidir.
💡 Pista: Primera frase: cau la monarquia d'Isabel II. Segona: neix la Constitució de 1869 i el Sexenni Democràtic. Tercera: queda per decidir quina forma de govern definitiva tindrà Espanya.
Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
El manifest d'una Junta revolucionària.
Escriu un manifest breu (cinc frases), com si fossis membre d'una Junta revolucionària local el 1868, que reclami que la revolució vagi més enllà del que proposen Prim i Serrano.
💡 Pista: Pots reclamar eleccions immediates, més drets per als ajuntaments, o que la decisió final sobre la forma de govern es prengui amb participació popular real.
Veredicte ètic sobre la dissolució de les Juntes.
Redacta un veredicte (quatre línies) que valori si Prim i Serrano van fer bé dissolent les Juntes revolucionàries per evitar que la revolució «se'ls escapés de les mans».
💡 Pista: Pots ponderar la necessitat d'un govern estable i ordenat contra el dret dels ciutadans mobilitzats a tenir veu en el procés que ells mateixos havien impulsat.
Ahir i avui: decidir sobre qui es queda amb la revolució.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Avui, quan un moviment popular aconsegueix un canvi polític important, qui hauria de decidir els passos següents: els líders que l'han organitzat o la ciutadania mobilitzada? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument i, si podeu, un exemple concret.
💡 Pista: Penseu en moviments socials recents en què hi ha hagut tensió entre lideratges organitzats i bases mobilitzades.
Pas 05
⏱ 2 min
Tancament
📋 Dinàmica ✕ Tanca
📌 Per emportar-se
El setembre de 1868, l'aixecament de l'almirall Topete a Cadis, amb Prim i Serrano, va materialitzar el Pacte d'Ostende: en pocs dies, Isabel II va fugir a França sense resistència. El manifest «España con Honra» denunciava un sistema polític sencer corromput, amb el sufragi falsejat per l'amenaça i el suborn. La revolució no va ser només militar: van sorgir Juntes revolucionàries amb participació popular real, que Prim i Serrano van dissoldre per controlar el procés des d'un govern provisional. El 1869 es va aprovar una nova Constitució amb sobirania nacional plena, sufragi universal masculí i llibertat religiosa, obrint el Sexenni Democràtic.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
-
1. On i com va començar la Revolució de Setembre de 1868?
-
2. Quin era el greuge principal que denunciava el manifest «España con Honra»?
-
3. Quina novetat introduïa la Constitució de 1869 respecte a la de 1837?
💭 Per pensar fins demà
Si les Juntes revolucionàries representaven una participació popular real en la revolució, què perd un procés polític quan aquesta participació es dissol «des de dalt»?
