Sessió 2. La construcció de l'Estat liberal

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Acabada la guerra, al bàndol isabelí li quedava una feina més difícil que guanyar batalles: construir, de debò, l’Estat que deia defensar. I aquí va aparèixer el problema que travessa tota la càpsula: els liberals estaven d’acord en qui era l’enemic, però no en com havia de ser el país.

Dues famílies

Dins del liberalisme hi havia dues famílies que no es posaven d’acord en gairebé res. Els moderatsmoderatsModerats: liberals partidaris d'una Corona forta, sufragi molt restringit, ordre públic i pacte amb l'Església. El seu general va ser Narváez. Van governar la major part del regnat d'Isabel II. volien una Corona forta, un sufragi limitat als propietaris i ordre; els progressistesprogressistesProgressistes: liberals partidaris de la sobirania nacional, un sufragi més ampli, ajuntaments elegits i la Milícia Nacional. El seu general va ser Espartero. Governaven poc i sovint gràcies a un pronunciament. volien que la sobirania fos de la Nació, que votés més gent i que els ajuntaments i la Milícia NacionalMilícia NacionalMilícia Nacional: cos armat de ciutadans voluntaris, organitzat per municipis, que els progressistes veien com la garantia de la llibertat davant de l'exèrcit i de la Corona. Els moderats la van dissoldre cada vegada que van poder. fossin de la gent. La diferència no era de detall. Era sobre d’on ve el poder: de la Nació, o del Rei amb les Cortsde la Nació, o del Rei amb les CortsSobirania nacional: el poder ve de la Nació, i el rei l'exerceix perquè ella l'hi dona. Sobirania compartida: el poder és del Rei amb les Corts, tots dos per dret propi. La primera és progressista; la segona, moderada..

Dues constitucions en vuit anys

El 1837, amb els progressistes al govern gràcies a un motí de sergents, les Corts van aprovar una Constitució que revisava la de Cadis. El preàmbul diu que la fa «la Nació, en ús de la seva sobirania», però el text ja és un compromís: Corts amb el Rei, dues cambres, Senat elegit, Milícia Nacional garantida per l’article 77. I un article que respon directament a la guerra que s’estava acabant, el 4: «Uns mateixos codis regiran a tota la Monarquia, i no s’hi establirà més que un sol fur per a tots els espanyols.» Un sol fur, per a tothom: just el contrari del que reclamaven els territoris carlins, i escrit pels mateixos que els estaven vencent a les armes.

El 1845, amb els moderats, la resposta. El preàmbul canvia de subjecte: ara és la Reina qui, «en unió i d’acord amb les Corts», decreta. La religió catòlica passa de ser la que «professen els espanyols» a ser «la de la Nació». El Senat ja no s’elegeix: el nomena la Corona, i és vitalici. La Milícia Nacional desapareix del text. I els alcaldes de les ciutats grans els nomena el Govern. Les dues constitucions les trobaràs a L’Arxiu, cara a cara: no són dos textos, són dos països, i el segon va durar vint-i-tres anys. I pel mig, el sufragi censatarisufragi censatariSufragi censatari: només vota qui paga una quantitat mínima d'impostos o té una professió reconeguda. Amb la llei de 1837 votaven uns 250.000 homes (el 2 % de la població); amb la de 1846, uns 100.000 (menys de l'1 %).: el 1837 votava el dos per cent de la població; el 1846, menys de l’u.

La Corona no era neutral

En un sistema de sobirania compartida, qui nomena el govern és la Corona, i la Corona no era imparcial. Maria Cristina, la regent, i després Isabel II, declarada major d’edat el 1843 amb tretze anys, van preferir sempre els moderats: eren els que li garantien el poder de nomenar ministres, dissoldre les Corts i vetar lleis. Els progressistes, en canvi, només arribaven al govern quan la pressió del carrer o d’un general obligava la reina a cridar-los, i en sortien tan bon punt podia. Això explica una cosa que sembla estranya: que un partit que defensava la sobirania de la Nació acabés depenent tant de l’exèrcit. Si la reina no et cridava mai, l’única manera d’arribar al poder era que un general t’hi portés. I això explica també el que va passar el 1868: quan els progressistes van entendre que amb Isabel II no governarien mai, van decidir canviar de reina.

Com es canviava de govern

Tenir una Constitució no volia dir tenir estabilitat. Entre 1833 i 1868 hi va haver més de quaranta governs; ministeris que no arribaven a l’any. I quan les urnes o les Corts no desempataven, ho feia l’exèrcit. Un general s’aixecava en nom d’una de les dues famílies liberals, publicava un manifest, i si arrossegava prou guarnicions el govern queia sense eleccions. Aquest mecanisme, el pronunciamentpronunciamentPronunciament: aixecament militar d'un o més generals, amb un manifest públic, per imposar un canvi de govern. Si triomfa, la reina nomena el nou govern; si fracassa, els caps van a l'exili o són afusellats. N'hi va haver desenes entre 1814 i 1874., no era una anomalia: era com funcionava el sistema polític real, per sobre del que deien les constitucions. Espartero va arribar a la regència el 1840 per un pronunciament progressista que va obligar Maria Cristina a marxar a l’exili, i en va caure el 1843 per un altre, aquesta vegada moderat, encapçalat per Narváez amb l’ajuda dels progressistes descontents. El vencedor de la guerra carlina va acabar embarcant-se cap a Londres des de Cadis, sota el foc de la seva pròpia flota. Pel camí, el 1842, va bombardejar Barcelona des de Montjuïc per aixafar una revolta contra el seu govern; l’any següent, la ciutat es va tornar a alçar, la JamànciaJamànciaJamància (1843): revolta popular de Barcelona contra el nou govern moderat, dels de setembre a novembre de 1843. El general Prim i l'exèrcit van bombardejar la ciutat fins que es va rendir. Va ser l'última de les bullangues barcelonines., i va tornar a ser bombardejada. L’exèrcit no era l’àrbitre del sistema: era el sistema. D’on li venia aquest poder, ho has vist a la sessió 1: set anys de guerra havien fet dels generals els homes més poderosos del país, i els dos partits n’havien fet els seus caps.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La placa de la plaça.

Mira la placa «Plaza de la Constitución» de la lectura. DESCRIU què hi ha escrit i què hi ha a cada costat. IDENTIFICA, amb el peu i la Fitxa, de quin any és i qui manava aleshores. DEDUEIX què volia dir posar la paraula «Constitució» a la plaça principal de Barcelona el 1840.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al centre hi diu... A l'esquerra hi ha... A la dreta...». L'any és al peu de la imatge; qui manava aquell any, a la línia del pronunciament de la Fitxa.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El preàmbul de 1837 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la Constitució de 1837 a L'Arxiu i identifica en tres passos el fet, el parer i el senyal. FET: què diu l'article 4 que hi haurà a tota la Monarquia? PARER: qui diu el preàmbul que fa la Constitució? SENYAL: quines paraules del preàmbul diuen amb quin dret la fa?

Les tres respostes (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «L'article 4 diu que... El preàmbul diu que la fa...». El senyal és a la mateixa frase del preàmbul, just després de qui la fa.

2.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals: l'Estat liberal.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb una dada de la lectura o de la Fitxa: (1) El 1837 votava la majoria dels homes. (2) La Constitució de 1845 va durar més que la de 1837. (3) Espartero va arribar al poder per unes eleccions. (4) Els progressistes governaven tant com els moderats.

Les quatre afirmacions, cada una amb el veredicte i una dada en una frase.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(1) És fals perquè la Fitxa diu que...». Cada resposta amb una xifra o un any.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

1837 i 1845, paraula per paraula.

Llegiu les dues constitucions de L'Arxiu. Feu dues columnes: en què COINCIDEIXEN (què diuen totes dues de la religió catòlica) i en què es DIFERENCIEN (qui parla al preàmbul de cada una). Poseu a cada columna una frase copiada de cada constitució. A sota, expliqueu quina de les dues dona més poder a la Corona i quin article ho demostra.

Les dues columnes amb les frases copiades i una explicació final (60-80 paraules en total).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «totes dues diuen que...», «en canvi, el preàmbul de 1837... i el de 1845...». Per a la Corona, mireu l'últim article de la de 1845.

2.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què el pronunciament era el sistema.

Fes un esquema 1-3-1. A dalt, «A l'Espanya d'Isabel II els governs canviaven per pronunciament». Al mig, tres causes que dona la lectura, cada una amb un nom o una dada de la Fitxa. A baix, una frase que expliqui què hauria hagut de canviar perquè deixés de passar.

L'esquema amb la idea, les tres causes amb dada i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Les causes són als apartats «La Corona no era neutral» i «Com es canviava de govern». Per a la frase de baix: «Per tant, perquè deixés de passar caldria...».

2.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica «sobirania compartida» sense dir «rei» ni «Corts».

Explica amb paraules pròpies què vol dir que la sobirania sigui compartida i en què es diferencia de la sobirania nacional. Regla: no pots escriure «rei» (ni «reina», ni «Corona») ni «Corts»; has de dir-ho amb altres paraules (per exemple, de qui és el poder i qui l'exerceix).

Una explicació de quatre frases, sense les paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «és a dir...», «mentre que en l'altra...», «la diferència és que...».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «una democràcia com la d'avui».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica tres raons per les quals l'Estat liberal de 1837 no era una democràcia, cada una amb una dada de la Fitxa: una del sufragi, una de la sobirania i una dels pronunciaments.

L'explicació, de 80-100 paraules, amb les tres raons i les tres dades.

💡 Pista: Abans d'escriure, separa el que la Constitució diu del que passava de debò: el tòpic ve de llegir només el text.

2.8 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmentit: «els progressistes eren els demòcrates».

Un text d'internet diu: «Els progressistes eren els demòcrates del segle XIX: volien que votés tothom i que el poble manés.» Desmunta-ho amb dues dades de la Fitxa, una del sufragi de 1837 i una de com arribaven al poder, i digues què hi ha de cert.

El desmentit, de 40-60 paraules, amb les dues dades i el que és cert.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Fixa't en la línia dels progressistes de la Fitxa: «sufragi més ampli» no és «sufragi universal».

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 🖼️ La imatge 👥 En grup

Ahir i avui: la placa retirada.

La placa «Plaza de la Constitución» va ser a la façana de l'Ajuntament de Barcelona des del 1840 fins que el 2013 la van retirar. En grup, amb el que ja sabeu, argumenteu si una ciutat ha de treure els símbols polítics del passat o conservar-los i explicar-los. Doneu una raó de cada costat i digueu què decidiríeu vosaltres.

La decisió del grup, amb una raó a favor i una en contra (40-60 paraules).

💡 Pista: Penseu en un símbol del vostre poble o barri que hàgiu vist canviar, o que es discuteixi.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Guanyada la guerra, els liberals no es posaven d'acord en com havia de ser el país. Els progressistes (sobirania nacional, més sufragi, Milícia) van fer la Constitució de 1837, amb un sol fur per a tothom; els moderats (Corona forta, Senat nomenat, religió d'Estat) la de 1845, que va durar fins al 1868. Votava el 2 % de la població, després menys de l'1 %. La Corona cridava sempre els moderats, i els progressistes només arribaven al poder per un pronunciament: Espartero va ser regent per un (1840) i va caure per un altre (1843), i Barcelona va ser bombardejada dues vegades pel camí. L'exèrcit no era l'àrbitre del sistema: era el sistema.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què canvia de la Constitució de 1837 a la de 1845, segons la lectura i L'Arxiu?

   A. El Senat: el 1837 el nomenava la Corona i era vitalici; el 1845 passa a ser elegit B. El preàmbul: el 1837 hi parla «la Nació» sobirana; el 1845, la Reina d'acord amb les Corts C. La religió: el 1837 la catòlica és «la de la Nació»; el 1845, la que «professen els espanyols» D. La Milícia Nacional: el 1837 no surt al text; el 1845 la garanteix amb l'article 77

2. 2. Segons la lectura, per què els progressistes van acabar depenent tant de l'exèrcit?

   A. Perquè la Constitució de 1837 encarregava a la Milícia Nacional de nomenar el govern B. Perquè guanyaven les eleccions, però els moderats no n'acceptaven mai el resultat C. Perquè defensaven una Corona forta i l'ordre, i només els generals els podien garantir D. Perquè la Corona cridava sempre els moderats i només un general els podia dur al govern

3. 3. Què va passar amb el dret de vot entre la llei electoral de 1837 i la de 1846?

   A. Es va reduir: d'uns 250.000 electors, el 2 % de la població, a uns 100.000, menys de l'1 % B. Es va ampliar: d'uns 100.000 electors, menys de l'1 % de la població, a uns 250.000, el 2 % C. Es va mantenir: uns 250.000 electors, el 2 % de la població, amb moderats i progressistes D. Es va estendre a tots els homes: la Constitució de 1845 va abolir el sufragi censatari

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

L'Estat liberal necessitava diners i terra per a una nova classe de propietaris. D'on els va treure?