Càpsula 6 · PER QUÈ ESPANYA VIVIA EN GUERRA? · #GiH3
Constitucions de 1837 i 1845. Liberalisme moderat vs. progressista. La fragilitat dels primers governs. El paper de l'exèrcit i els pronunciaments com a mecanisme polític estructural.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Acabada la guerra al front basc-navarrès, al bàndol isabelí li quedava una feina més difícil que guanyar batalles: construir, de debò, l’Estat que deia defensar. El 1837 les Corts van aprovar una nova Constitució que revisava la de Cadis de 1812. La sobirania hi quedava repartida entre les Corts i el ReiLa sobirania hi quedava repartida entre les Corts i el ReiSobirania compartida: model en què el poder legislatiu recau conjuntament en les Corts (representants de la Nació) i el Rei, i no únicament en un poble sobirà com a la Constitució de 1812., no concentrada del tot en el poble: un compromís típic del liberalisme moderat, que volia un estat de dret, però amb la Corona encara com a peça central del sistema.
L’article 4 de la Constitució deixava clar quin país es volia construir: «Uns mateixos codis regiran a tota la Monarquia, i no s’hi establirà més que un sol fur per a tots els espanyols en els judicis comuns, civils i criminals.» Un sol fur, per a tothom. Just la resposta contrària a la que reclamaven els territoris carlins de la sessió anterior. La construcció de l’Estat liberal no era neutra: significava, per definició, la fi dels drets territorials diferenciats.
Però tenir una Constitució no volia dir tenir estabilitat. Dins del mateix liberalisme hi havia dues famílies que no es posaven d’acord en gairebé res: els moderats, partidaris d’un sufragi restringit i d’una Corona forta, i els progressistes, que volien ampliar el vot i limitar més el poder reial. La Constitució de 1837 va ser una victòria progressista; la de 1845, vuit anys després, la resposta moderada que la desfeia en bona part. Entre una i altra, governs que queien cada pocs mesos, ministeris que no arribaven a l’any, i una pregunta que travessa tota aquesta càpsula: com es governa un país quan els dos bàndols del mateix sistema no es reconeixen l’un a l’altre com a legítims?
La resposta, a l’Espanya del segle XIX, va ser sovint la mateixa: quan les urnes o les Corts no desempatoven, ho feia l’exèrcit. Un general s’aixecava («es pronunciava») en nom d’un dels dos bàndols liberals, i si aconseguia arrossegar prou suport, el govern queia sense necessitat d’eleccions. Aquest mecanisme, el pronunciamentpronunciamentPronunciament: aixecament militar organitzat per un o més generals per imposar un canvi de govern o de política, sense passar per eleccions., no era una anomalia puntual: era, de fet, com funcionava el sistema polític real, per sobre del que deien les constitucions. Veurem exemples molt concrets d’aquest mecanisme més endavant en aquesta mateixa càpsula.
Dibuixa un mapa conceptual amb «Sobirania» al centre. Fes-hi penjar dues branques: «Corts» i «Rei». A cada branca, anota una funció que li reconeix la Constitució de 1837.
💡 Pista: Les Corts decreten i sancionen les lleis; el Rei les accepta i té capacitat de convocar-les, suspendre-les i dissoldre-les.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla les paraules «un sol fur» i «tots els espanyols». Respon en dues línies: com creus que va rebre aquest article la gent que, just un any abans, havia lluitat pels furs?
💡 Pista: Per als territoris forals, aquest article era exactament el que rebutjaven: la fi del seu marc legal propi, substituït per un de comú per a tothom.
Torna a escriure el sentit de l'article 4 de la Constitució de 1837 (un sol marc legal per a tot el país) sense fer servir en cap moment la paraula «fur» ni «fuero».
💡 Pista: Pots parlar de «lleis iguals per a tothom» o d'«un únic sistema de justícia per a tot el territori».
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu tres motius pels quals la Constitució de 1837 no era una democràcia en el sentit actual. Acabeu amb una frase que comenci: «El 1837 Espanya tenia un estat de dret, però no...».
💡 Pista: Motius possibles: sobirania compartida amb el Rei, sufragi censatari, governs que cauen per pronunciaments militars.
Fes una cronologia amb quatre dates: 1837 (Constitució progressista), 1840-1843 (regència d'Espartero), 1845 (Constitució moderada). Escriu a sota de cada data si el liberalisme progressista o el moderat hi tenia el poder.
💡 Pista: 1837 i la regència d'Espartero són d'orientació progressista; la Constitució de 1845 és la resposta moderada.
Escriu un peu de foto (dues frases) per al retrat d'Espartero que expliqui, a algú que no sap res del període, per què aquest general va arribar a ser regent d'Espanya sense haver estat escollit rei.
💡 Pista: Pots explicar que va ser el general vencedor de la guerra carlina i que, en un sistema on l'exèrcit pesava tant com les urnes, això li va obrir el camí cap al poder.
Escriu una cadena causa-efecte de quatre passos que expliqui com un desacord entre moderats i progressistes podia acabar tombant un govern sense eleccions.
💡 Pista: Per exemple: desacord polític profund → un general es posiciona amb un bàndol → «pronunciament» (aixecament militar) → caiguda del govern sense pas per les urnes.
En un esquema d'una frase inicial, tres arguments i una frase final, defensa si el pronunciament militar de l'Espanya isabelina era una anomalia puntual o, de fet, una peça estructural del sistema polític.
💡 Pista: Pots argumentar amb la freqüència dels pronunciaments, amb la fragilitat dels governs civils, o amb el pes polític constant que tenia l'exèrcit.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Avui, quan un govern perd suport social, quins mecanismes legítims existeixen per canviar-lo (a diferència del pronunciament militar del segle XIX)? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument i, si podeu, un exemple concret.
💡 Pista: Penseu en mocions de censura, eleccions anticipades o referèndums com a alternatives institucionals al canvi de govern per la força.
📌 Per emportar-se
Després de la guerra carlina, l'Espanya isabelina va intentar construir un Estat liberal amb la Constitució de 1837, que imposava un sol marc legal per a tothom i repartia la sobirania entre les Corts i el Rei. Però el liberalisme estava dividit entre moderats i progressistes, dues famílies que no es reconeixien com a legítimes l'una a l'altra, i la Constitució de 1845 va desfer bona part del que el 1837 havia guanyat el progressisme. En aquest context, els governs no queien tant per la voluntat de les urnes com per la força de l'exèrcit: el pronunciament militar es va convertir en un mecanisme polític estructural, no en una excepció.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què establia l'article 4 de la Constitució de 1837 pel que fa als furs territorials?
2. Quina diferència principal separava el liberalisme moderat del progressista?
3. Per què es diu que el pronunciament militar era un mecanisme polític «estructural» en aquest període?
💭 Per pensar fins demà
Si el pronunciament militar decidia sovint qui governava, en quin sentit es pot dir que l'Espanya isabelina era, de debò, un Estat liberal?
