Sessió 1. Les Guerres Carlines i la geografia del conflicte

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 29 de setembre de 1833 va morir Ferran VIIFerran VIIFerran VII (1784-1833): rei d'Espanya, absolutista. El 1830 va publicar la Pragmàtica Sanció, que permetia que una filla el succeís, i va deixar el tron a Isabel, nascuda aquell mateix any. sense cap fill mascle. Havia deixat una filla que no arribava als tres anys, Isabel, i un germà, Carles Maria IsidreCarles Maria IsidreCarles Maria Isidre de Borbó (1788-1855): germà de Ferran VII. No va acceptar la Pragmàtica Sanció i es va proclamar rei com a Carles V. Els seus partidaris són els carlins., convençut que la corona li pertocava per la vella Llei Sàlica, que excloïa les dones. Una disputa dinàstica com aquesta no s’hauria convertit en una guerra de set anys si no hagués activat, per sota, una fractura molt més profunda: la de dos models de país que ja no es podien entendre.

Dos bàndols, dos models

El bàndol d’Isabel II, una nena sota la regènciaregènciaRegència: govern en nom d'un rei menor d'edat. Maria Cristina de Borbó, mare d'Isabel II, va ser regent del 1833 al 1840; després ho va ser el general Espartero fins al 1843. de la seva mare, necessitava aliats per aguantar el tron, i els va trobar entre els liberals: a canvi del seu suport, la regent va obrir la porta a un Estat nou, amb Constitució, Corts i les mateixes lleis per a tothom. El bàndol carlí representava el tradicionalisme foraltradicionalisme foralTradicionalisme foral: defensa de la monarquia absoluta, de l'Església com a pilar de la societat i dels furs, les lleis i institucions pròpies de cada territori.: rei absolut, Església forta i, sobretot, els fursfursFurs: conjunt de lleis i institucions pròpies d'un territori (impostos, justícia, exempció de lleves), reconegudes per la monarquia des de l'edat mitjana. Els bascos i navarresos eren els més vius el 1833., que als territoris on encara eren vius volien dir que els impostos i el servei militar es decidien a casa, no a Madrid. El lema carlí ho resumia en tres paraules: Déu, Pàtria, Furs. I un rei, que hi anava implícit.

El mapa de la guerra

La guerra no es va repartir per tot el país amb la mateixa força, i el mapa ho explica millor que cap discurs. El carlisme va arrelar sobretot al País Basc i a Navarra, on va tenir el seu millor general, ZumalacárreguiZumalacárreguiTomás de Zumalacárregui (1788-1835): general carlí que va crear un exèrcit a partir de partides de voluntaris navarresos i bascos. Va morir ferit al setge de Bilbao el 1835, i amb ell el carlisme va perdre l'opció de guanyar., i a dues zones de muntanya més: l’interior de Catalunya (el Berguedà i el Solsonès), amb Berga com a capital carlina, i el MaestratMaestratMaestrat: comarca muntanyosa entre Castelló, Terol i Tarragona. Ramon Cabrera, «el Tigre del Maestrat», hi va resistir fins al 1840 des de la fortalesa de Morella., on Ramon Cabrera va aguantar des de Morella fins que la guerra ja s’havia acabat a tot arreu. Eren comarques rurals, de pagesia petita, amb un clergat molt influent i lluny dels circuits comercials on el liberalisme tenia més força. Les ciutats grans i la costa, en canvi, van ser liberals des del primer dia: Barcelona, Bilbao, Sant Sebastià, València, Madrid. El mapa de la guerra dibuixava gairebé sempre la mateixa frontera: món rural interior contra ciutat i litoral. Els carlins van intentar sortir-ne dues vegades: l’expedició del general Gómez, el 1836, va recórrer mitja península sense conquerir res durable, i la del mateix Carles, el 1837, va arribar a les portes de Madrid i se’n va tornar.

Per què va guanyar el bàndol de la reina

Si els carlins tenien els millors soldats de muntanya, els liberals tenien tot el que fa falta per a una guerra llarga: les ciutats, els ports, els diners i els aliats. El 1834 la regent va signar la Quàdruple Aliança amb la Gran Bretanya, França i Portugal, i milers de voluntaris britànics i francesos van lluitar al front del nord. Els carlins, en canvi, no van aconseguir mai una ciutat gran que els donés fàbriques, duanes i bancs: van assetjar Bilbao dues vegades i dues vegades van fracassar. Una guerra que es paga amb impostos i préstecs la guanya qui controla el comerç, i el comerç era a la costa. El preu, però, el van pagar tots: desenes de milers de morts, pobles cremats, collites perdudes i un exèrcit que, com veuràs a la sessió 2, va sortir de la guerra acostumat a decidir.

L’abraçada que va tancar la guerra sense resoldre-la

Set anys de combats van desgastar els dos bàndols sense una victòria clara. Al bàndol carlí, a més, hi havia dues faccions: els que volien negociar i els que volien morir lluitant. El general carlí MarotoMarotoRafael Maroto (1783-1853): general carlí al front basc-navarrès. El febrer de 1839 va fer afusellar quatre generals de la facció intransigent del seu propi bàndol i, sis mesos després, va negociar la pau amb Espartero., del primer grup, va negociar en secret amb el general isabelí EsparteroEsparteroBaldomero Espartero (1793-1879): general isabelí, guanyador de la guerra. Va ser regent del 1840 al 1843 i, després, el cap del liberalisme progressista.. El 31 d’agost de 1839, davant les tropes reunides al camp de Bergara, els dos generals es van abraçar en públic.

El Conveni de BergaraConveni de BergaraConveni de Bergara (1839): acord entre Espartero i Maroto que va acabar la guerra al front basc-navarrès. Reconeixia els graus militars carlins i prometia proposar a les Corts la conservació o modificació dels furs. Cabrera no el va acceptar i va continuar al Maestrat fins al 1840. que van signar té deu articles, i la lectura d’aquests articles diu molt de com s’acaben les guerres civils. Un sol, el primer, parla de la qüestió de fons: Espartero «recomanarà amb interès al Govern» que proposi a les Corts «la concessió o modificació dels furs». Ni una garantia. La resta, la trobaràs a L’Arxiu: graus, sous, retirs, llicències per marxar a l’estranger. Els militars carlins podrien continuar la carrera, o anar-se’n a casa amb la paga, sense perdre el rang guanyat en combat. Els negociadors sabien que el conflicte de fons no es resoldria amb un tractat militar, i que forçar-hi una resposta clara només hauria endarrerit la pau.

I el conveni va tancar els combats, però va deixar la ferida oberta. Els furs bascos es van retallar el 1841 i es van abolir el 1876, després d’una tercera guerra. Perquè n’hi va haver tres: la dels Matiners a Catalunya (1846-1849) i la Tercera (1872-1876), que veuràs a la sessió 7. Tres guerres en quaranta anys, i sempre al mateix mapa.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa de dos liles.

Mira el mapa de la Primera Guerra Carlina de la lectura. DESCRIU on són les tres taques de lila fosc i on són els punts negres. IDENTIFICA, amb la llegenda, què vol dir cada color. DEDUEIX què tenen en comú les tres taques carlines.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules en total.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Les tres taques fosques són a... Els punts negres són a...». Per deduir, llegeix el peu del mapa i la línia de les bases del carlisme de la Fitxa.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Bergara amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el Conveni de Bergara a L'Arxiu i identifica en tres passos el fet, el parer i el senyal. FET: què reconeix l'article 2 als militars carlins? PARER: què promet de debò l'article 1 sobre els furs? SENYAL: quin verb de l'article 1 t'ho fa pensar?

Les tres respostes (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «L'article 2 reconeix... L'article 1 només diu que Espartero...». Per al senyal, mira qui fa cada verb de l'article 1 i si algun és una promesa.

1.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quaranta-tres anys de carlisme en una línia.

Dibuixa una línia del temps del 1830 al 1876 i situa-hi sis moments de la Fitxa: la Pragmàtica Sanció, la mort de Ferran VII, Bergara, la caiguda de Morella, la guerra dels Matiners i l'abolició dels furs. Pinta d'un color els anys de cada una de les tres guerres.

La línia amb els sis moments datats i les tres guerres pintades.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença marcant el 1830 a l'esquerra i el 1876 a la dreta, i divideix la línia en trossos de cinc anys. Totes les dates són a la Fitxa.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos bàndols en una taula.

Fes una taula de dues columnes (liberals · carlins) i quatre files: qui volien al tron · quin model d'Estat · on tenien la base · qui els ajudava des de fora. Omple-la amb la lectura i la Fitxa. A sota, explica en una frase quina fila explica millor per què van guanyar els liberals.

La taula de dues columnes i quatre files, i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Per a la base de cada bàndol, mira l'apartat «El mapa de la guerra». Per a la frase: «La fila que ho explica millor és... perquè...».

1.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la Pragmàtica Sanció a la guerra civil, en cinc baules.

Encadena en cinc baules com es passa d'una llei sobre la successió a una guerra de set anys. La primera baula és «Ferran VII publica la Pragmàtica Sanció (1830)» i l'última, «Set anys de guerra entre el món rural interior i les ciutats». Omple les tres del mig amb la lectura i la Fitxa.

Les cinc baules i les quatre fletxes explicades.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: A cada fletxa, escriu-hi «per això...» o «com que...». Prova d'esborrar una baula del mig: si la cadena encara s'entén, no era una causa.

1.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📜 L'Arxiu 📖 La lectura 🗣️ En parella

Carta d'un oficial carlí, setembre de 1839.

Sou un capità carlí del front basc, la setmana després de l'abraçada de Bergara. Escriviu una carta a un company que és amb Cabrera al Maestrat: expliqueu-li les dues opcions que us dona el conveni de L'Arxiu, què diu dels furs i què heu decidit fer. Res que un carlí del setembre de 1839 no pogués saber.

La carta, de 60-80 paraules, amb les dues opcions, els furs i la vostra decisió.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Connectors: «el conveni ens deixa...», «dels furs només diu...», «jo he decidit... perquè...».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «una baralla de família».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què la successió va ser l'espurna i no l'incendi de les guerres carlines. Fes servir dues dades de la Fitxa: una d'on es va lluitar i una de les tres guerres.

L'explicació, de 80-100 paraules, amb les dues dades.

💡 Pista: Abans d'escriure, separa dues preguntes: per què va començar la guerra i per què va tornar a esclatar quan la corona ja no estava en joc. La segona és la que desmunta el tòpic.

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Decisió raonada: el pagès del Berguedà, any 1835.

Ets un pagès de vint anys del Berguedà el 1835. Tens tres opcions: allistar-te a la partida carlina de la comarca, presentar-te a la lleva de l'exèrcit de la reina o marxar a treballar a una fàbrica de Barcelona. Decideix i defensa la tria amb dues raons de la lectura i un risc que assumeixes.

La decisió, amb dues raons i un risc (40-60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què vol dir «exempció de lleves» per a algú de la teva edat, i qui és a prop de casa teva i qui és lluny.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: els drets històrics encara hi són.

El 1839 els furs no es van resoldre i el 1876 es van abolir. Avui el País Basc i Navarra tenen un finançament propi (el concert i el conveni econòmic) que ve d'aquella història. En grup, amb el que ja sabeu, argumenteu si és just que un territori pagui els impostos de manera diferent de la resta, i què en pensaria un carlí del 1839.

La posició del grup, amb dues raons i el que en pensaria el carlí (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, penseu la millor raó de qui no hi estaria d'acord.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1833 Ferran VII mor i deixa el tron a una nena de tres anys; el seu germà Carles no ho accepta. La successió és l'espurna: per sota hi ha dos models de país. La regent troba aliats en els liberals (Estat únic, Constitució, mateixes lleis per a tothom); Carles, en el món rural del País Basc, Navarra, l'interior català i el Maestrat, que defensa el rei absolut, l'Església i els furs. Els liberals guanyen perquè tenen les ciutats, els ports, els diners i els aliats estrangers. El Conveni de Bergara (1839) tanca la guerra reconeixent els graus dels carlins i deixant els furs per a més endavant: hi haurà dues guerres més.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què el carlisme va arrelar al País Basc, a Navarra, al Berguedà i al Maestrat?

   A. Perquè eren zones de costa i de comerç, perjudicades pels impostos nous de l'Estat liberal B. Perquè Carles Maria Isidre hi tenia les terres i la cort des d'abans de morir el seu germà C. Perquè eren comarques rurals, amb un clergat influent i lluny dels circuits comercials D. Perquè la Quàdruple Aliança hi va enviar voluntaris britànics i francesos a favor de Carles

2. 2. Què deia el Conveni de Bergara sobre els furs?

   A. Que Espartero recomanaria al Govern proposar a les Corts concedir-los o modificar-los B. Que les Corts els mantindrien al País Basc i a Navarra si els carlins deposaven les armes C. Que quedaven abolits a tot el país, a canvi de reconèixer els graus dels militars carlins D. Que nou dels deu articles en garantien la conservació i un parlava dels graus

3. 3. Segons la lectura, per què va guanyar la guerra el bàndol de la reina?

   A. Perquè tenia els millors soldats de muntanya i el millor general de la guerra, Zumalacárregui B. Perquè va derrotar l'expedició de Carles a les portes de Madrid i el va fer presoner el 1837 C. Perquè Cabrera va acceptar el Conveni de Bergara i va lliurar Morella sense combatre D. Perquè tenia les ciutats, els ports, els diners i els aliats que demana una guerra llarga

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Els liberals han guanyat la guerra. Ara han de construir l'Estat. Amb quines regles, i qui mana quan les regles no s'entenen?