Sessió 3. Les desamortitzacions i la transformació del paisatge

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’Estat liberal necessitava diners, i en tenia pocs. La guerra carlina havia buidat les arques i el deute públicdeute públicDeute públic: els diners que l'Estat deu a qui li ha prestat (bancs, inversors, ciutadans) mitjançant títols. El 1836 l'Estat espanyol no podia ni pagar-ne els interessos. no parava de créixer. El 1836, el ministre d’Hisenda MendizábalMendizábalJuan Álvarez Mendizábal (1790-1853): comerciant i financer gadità, ministre d'Hisenda progressista. Va impulsar la desamortització dels béns de l'Església per finançar l'Estat i la guerra contra el carlisme. va trobar una solució dràstica: posar a subhasta pública les terres que, des de feia segles, pertanyien a l’Església. Se’n diu desamortitzar: treure una propietat de les «mans mortes» que no la podien vendre, i posar-la al mercat.

Primera onada: les mans mortes de l’Església

L’Església era el primer propietari de terra d’Espanya, i aquelles terres no es venien mai: eren béns de mans mortesde mans mortesMans mortes: béns que pertanyen a una institució (Església, municipis, majorats) i no es poden vendre ni repartir; passen de generació en generació sense entrar mai al mercat. Els liberals hi veien un fre a l'economia., acumulats durant segles per herències i donacions. El Reial Decret de 19 de febrer de 1836 ho va capgirar sense embuts: «Queden declarats en venda des d’ara tots els béns immobles de qualsevol classe que haguessin pertangut a les comunitats i corporacions religioses extingides.» El text sencer és a L’Arxiu. Convents, monestirs, camps, cases de lloguer: tot al mercat, d’un dia per l’altre, al millor postor. I amb un detall que ho explica tot: es podia pagar amb títols del deutetítols del deuteTítols del deute: papers que l'Estat havia donat a canvi de préstecs i que valien molt menys del que hi deia escrit. Mendizábal els acceptava pel valor escrit: qui en tenia molts, comprava terra a preu de saldo., els papers de l’Estat que al carrer valien una fracció del que hi deia escrit. Qui en tenia molts, comprava a preu de saldo. L’Església va respondre amb l’excomunió dels compradors, i els compradors van comprar igualment.

Qui comprava

Les llistes de compradors que els historiadors han reconstruït diuen sempre el mateix: comerciants, advocats, notaris, militars amb graus alts, nobles que ja tenien terra i, a les capitals, els mateixos funcionaris que organitzaven les subhastes. Gent de ciutat amb diners o amb títols del deute, que sovint no havia vist mai la finca que comprava i que la posava a mans d’un administrador. Un pagès que volia comprar el tros que cultivava havia de competir, en una subhasta a Madrid o a la capital de província, amb gent que podia pagar-ho tot de cop. I l’Església, que havia perdut la terra, va acabar acceptant-ho: el Concordat de 1851, que veuràs a la sessió següent, va donar per bones les vendes fetes a canvi que l’Estat pagués el sou del clergat. Aquell pacte encara és a l’origen de la partida del pressupost que avui es diu «culte i clergat».

Segona onada: les terres dels pobles

Vint anys després, el 1855, una llei impulsada pel ministre MadozMadozPascual Madoz (1806-1870): polític progressista, ministre d'Hisenda durant el Bienni. La seva Llei de desamortització general (1 de maig de 1855) va posar en venda els béns dels municipis, de l'Estat i el que quedava de l'Església. Va recaptar el doble que la de Mendizábal. hi va afegir un objectiu diferent: vendre també les terres dels ajuntaments, i entre elles els comunalscomunalsBéns comunals: terres del municipi (boscos, pastures, erms) que tots els veïns podien fer servir per pasturar, recollir llenya o cultivar un tros. No eren de ningú i eren de tots. La llei de 1855 les va posar en venda., que els veïns de cada poble compartien des de sempre. Per a moltes famílies sense terra pròpia, el comunal era l’única manera de tenir un animal, de fer llenya per a l’hivern o de sembrar un raconet. Quan es va vendre a particulars, aquell recurs va desaparèixer d’un plomat. En diners, la de Madoz va recaptar el doble que la de Mendizábal: uns 7.800 milions de rals contra uns 3.500.

El mapa de la propietat, després

El resultat sobre el mapa va ser desigual. Al sud, on ja hi havia grans propietaris amb capital, les subhastes van servir per engrandir encara més els latifundislatifundisLatifundi: finca molt gran, sovint mal cultivada, treballada per jornalers sense terra. Domina a Andalusia, Extremadura i la Manxa. Minifundi: finca molt petita, pròpia d'una família, que a vegades no dona ni per viure. Domina a Galícia i al nord.. Al nord, on la propietat ja estava repartida en petites explotacions familiars, el minifundi es va mantenir. La terra no va anar a parar, en general, a mans de qui la treballava. Comprar en una subhasta exigia diners o títols a l’avançada, i els pagesos sense estalvis no hi podien competir amb la burgesia de les ciutats ni amb la noblesa que ja tenia patrimoni. L’objectiu declarat, crear una classe mitjana de pagesos propietaris, no es va complir: la terra va canviar de mans, sí, però va passar de l’Església i els ajuntaments a qui ja en tenia. I el pagès que abans pagava una renda a un monestir va passar a pagar-la a un propietari nou, sovint més exigent.

El que es veu des del carrer

La desamortització també va canviar les ciutats. A Barcelona, el juliol de 1835 una revolta havia cremat una dotzena de convents; la desamortització els va acabar de treure del mapa, i sobre els seus solars hi ha avui el mercat de la Boqueria (convent de Sant Josep), el Liceu (convent dels Trinitaris) i el mercat de Santa Caterina (convent dels dominics). A tot el país, monestirs medievals com Poblet o Moreruela van quedar sense monjos i sense sostre. Alguns es van salvar perquè l’Estat els va declarar monuments, com preveia l’article 2 del mateix decret; molts altres van ser pedrera per als pobles del voltant. El paisatge que tens al voltant, urbà i rural, el va dibuixar en bona part una subhasta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Vertader o fals: mirant Moreruela.

Mira la fotografia del monestir de Moreruela de la lectura i decideix si cada afirmació és vertadera o falsa, amb el que veus o el que diu el peu: (1) L'església encara té sostre. (2) Els arcs de l'absis s'aguanten drets. (3) És una pintura del segle XIX. (4) El monestir es va abandonar el 1835 per la desamortització.

Les quatre afirmacions, cada una amb el veredicte i la prova.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(1) És fals, perquè a la foto veig que...». L'any i el motiu de l'abandonament són al peu.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El decret de Mendizábal amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el decret a L'Arxiu i el context, i identifica en tres passos el fet, el parer i el senyal. FET: què posa en venda l'article 1? PARER: què diu el preàmbul que vol aconseguir? SENYAL: segons el context, què va decidir de debò qui es quedava la terra?

Les tres respostes (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «L'article 1 posa en venda... El preàmbul diu que vol...». El parer i el senyal són al context: el primer, a la frase del preàmbul; el segon, a l'última frase.

3.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dues desamortitzacions en dues barres.

Dibuixa un gràfic de dues barres amb els milions de rals que van recaptar les desamortitzacions de Mendizábal i de Madoz, segons la Fitxa. Escriu sota cada barra l'any de la llei. A sota del gràfic, escriu quantes vegades és més gran una recaptació que l'altra.

El gràfic de dues barres amb l'escala i els anys, i una frase de comparació.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Tria una escala (per exemple, 1 cm = 1.000 milions de rals) i escriu-la abans de dibuixar. Els dos nombres són a les línies de Mendizábal i de Madoz de la Fitxa.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del deute al latifundi, en cinc baules.

Encadena en cinc baules com es passa del deute públic de 1836 als latifundis més grans del sud. La primera baula és «L'Estat no pot pagar el deute ni la guerra» i l'última, «Al sud, els latifundis són més grans que abans». Omple les tres del mig amb la lectura i la Fitxa: què es ven, com es paga i qui compra.

Les cinc baules i les quatre fletxes explicades.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: A cada fletxa, escriu-hi «per això...» o «com que...». Prova d'esborrar una baula del mig: si la cadena encara s'entén, no era una causa.

3.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

L'intrús a la subhasta.

D'aquests sis compradors d'una subhasta de 1837, cinc són del perfil que descriuen la lectura i la Fitxa i un no: un notari de Valladolid · un comerciant de Cadis amb títols del deute · un coronel de l'exèrcit · un jornaler sense terra del mateix poble · un marquès amb finques a Extremadura · un funcionari d'Hisenda. Digueu quin és l'intrús i justifiqueu per què no hi podia ser; no val dir només que és pobre.

L'intrús i dues frases: per què no hi podia ser i què tenen en comú els altres cinc.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «els altres cinc tenen en comú que...», «en canvi...». Penseu com funcionava una subhasta i amb què es pagava.

3.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Titular: la llei de Madoz, maig de 1855.

Escriu dos titulars (màxim 10 paraules cada un) per a la mateixa notícia, la llei de desamortització general de l'1 de maig de 1855: un per a un diari progressista de Madrid i un per a un full que corre per un poble que perd els comunals. A sota, explica en una frase quin dels dos diu més veritat.

Els dos titulars i una frase.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pensa què guanya l'Estat amb la llei i què perd una família sense terra: la lectura ho diu a l'apartat «Segona onada».

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «va crear una pagesia propietària».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què la desamortització no va crear una pagesia propietària. Fes servir una dada de la Fitxa sobre com es pagava i una sobre qui comprava, i afegeix-hi què va passar amb els comunals.

L'explicació, de 80-100 paraules, amb les dues dades i el cas dels comunals.

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa què decideix una subhasta: qui vol més la terra, o qui pot pagar més aquell dia?

3.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Decisió raonada: el comerciant de Barcelona, any 1837.

Ets un comerciant de Barcelona el 1837 i tens una carpeta de títols del deute. Surt a subhasta una finca d'un convent. Tens tres opcions: comprar-la pagant amb els títols, no comprar res perquè l'Església excomunica els compradors, o comprar-la i deixar-hi els pagesos que ja la treballen amb la mateixa renda. Decideix i defensa la tria amb dues raons de la lectura i un risc que assumeixes.

La decisió, amb dues raons i un risc (40-60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Rellegeix la nota al marge dels títols del deute: què valien al carrer i com els acceptava Mendizábal.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: vendre el que és de tots per pagar el deute.

El 1855 els pobles van perdre els comunals, les terres que feien servir tots els veïns. En grup, penseu en un espai del vostre poble o barri que sigui de tothom (una plaça, un parc, un bosc). Argumenteu què passaria si l'ajuntament el vengués per pagar deutes: qui el podria comprar, qui hi perdria i en què s'assemblaria al 1855.

L'argument del grup, amb qui guanya, qui perd i la semblança amb el 1855 (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, feu la llista de qui fa servir aquell espai cada setmana.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'Estat liberal, endeutat i en guerra, va vendre el que no era seu. Mendizábal (1836) va posar a subhasta les terres de l'Església, pagables amb títols del deute; Madoz (1855) va vendre les dels municipis, comunals inclosos, i va recaptar el doble. Van comprar els que tenien diners o títols: comerciants, advocats, nobles, funcionaris. Al sud els latifundis van créixer; al nord es va mantenir el minifundi; els pobles van perdre els comunals, i els pagesos no van tenir mai la terra. A les ciutats, els convents van deixar lloc a mercats i teatres; al camp, monestirs com Moreruela van quedar sense sostre.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què vol dir desamortitzar un bé?

   A. Repartir-lo entre els pagesos que el treballaven, que en passen a ser els propietaris B. Declarar-lo monument perquè l'Estat el conservi, com preveia l'article 2 del decret C. Tornar-lo a l'Església o al municipi, que el recuperen quan l'Estat ha pagat el deute D. Treure'l de les «mans mortes», que no el podien vendre, i posar-lo al mercat

2. 2. Per què, segons la lectura, els pagesos no van comprar la terra desamortitzada?

   A. Perquè l'Església havia excomunicat els compradors i al camp ningú no s'hi va atrevir B. Perquè la subhasta demanava diners o títols a l'avançada, i competien amb qui ja en tenia C. Perquè el decret de 1836 reservava les subhastes als nobles i als funcionaris de l'Estat D. Perquè ja tenien els comunals del poble i no necessitaven cap més terra per viure

3. 3. Què va posar en venda la llei de Madoz (1855) que el decret de Mendizábal no havia tocat?

   A. Les terres dels convents i monestirs extingits, que fins aleshores no es podien vendre B. Les finques de la noblesa del sud, per repartir els latifundis entre els jornalers C. Les terres dels ajuntaments, amb els comunals que compartien els veïns de cada poble D. Els edificis declarats monuments, com Poblet, que l'article 2 havia salvat el 1836

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Amb l'Església pactada (Concordat de 1851) i l'ordre garantit per una policia nova, els moderats van governar deu anys seguits. Com, i per què es va acabar?