Càpsula 6 · PER QUÈ ESPANYA VIVIA EN GUERRA? · #GiH3
Mendizábal (1836): béns eclesiàstics. Madoz (1855): béns municipals i comunals. Geografia rural: la concentració de la propietat al sud i el manteniment del minifundi al nord. La pèrdua dels comunals com a trauma per a la pagesia. La nova geografia de la propietat. Per què no es crea classe mitjana agrària.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE4CE5
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
L’Estat liberal necessitava diners, i en tenia poc. La guerra carlina havia buidat les arques i el deute públic no parava de créixer. El 1836, el ministre Juan Álvarez MendizábalJuan Álvarez MendizábalJuan Álvarez Mendizábal (1790-1853): financer i polític, ministre d'Hisenda, que va impulsar la desamortització dels béns eclesiàstics per finançar l'Estat i la guerra contra el carlisme. va trobar una solució dràstica: posar a subhasta pública les terres que, des de feia segles, pertanyien a l’Església.
El Reial Decret de 19 de febrer de 1836 ho deia sense embuts: «Queden declarats en venda des d’ara tots els béns immobles de qualsevol classe que haguessin pertangut a les comunitats i corporacions religioses extingides, i la resta que hagin estat adjudicats a la nació per qualsevol títol o motiu.» Convents, monestirs, terres de conreu que l’Església havia anat acumulant durant segles a través d’herències i donacions: tot plegat, al mercat, d’un dia per l’altre.
Aquesta primera onada, coneguda com la desamortització de Mendizábaldesamortització de MendizábalDesamortització eclesiàstica de Mendizábal: procés (1836-1837) de venda pública de les terres i els béns de l'Església catòlica, per part de l'Estat liberal., va afectar els béns de l’Església. Vint anys després, el 1855, una segona llei impulsada pel ministre Madoz hi va afegir un objectiu diferent: vendre també les terres comunals dels ajuntaments, aquelles que els veïns de cada poble compartien des de sempre per pasturar el bestiar o recollir llenya.
El resultat sobre el mapa va ser desigual. Al sud peninsular, on ja hi havia grans propietaris amb capital disponible, les subhastes van servir per engrandir encara més els seus latifundis. Al nord, on la propietat ja estava més repartida en petites explotacions familiars, el minifundi es va mantenir amb més força. La terra no va anar a parar, en general, a mans de qui la treballava. Comprar en una subhasta pública exigia diners a l’avançada, i els pagesos sense estalvis no hi podien competir amb la burgesia urbana ni amb la noblesa que ja tenia patrimoni.
Per als pobles, la pèrdua més dolorosa no sempre va ser la de les terres de l’Església, sinó la dels comunals de Madoz. Aquells boscos i pastures compartits eren, per a moltes famílies pageses sense terra pròpia, l’única manera d’alimentar un animal o de fer-se amb llenya per a l’hivern. Quan es van vendre a particulars, aquest recurs col·lectiu va desaparèixer d’un plomat. L’objectiu declarat de tota la desamortització (crear una classe mitjana de pagesos propietaris) no es va complir: la terra va canviar de mans, sí, però va passar sobretot de l’Església i els ajuntaments a la burgesia i la noblesa que ja en tenien.
Dibuixa un croquis molt senzill de la península amb dues zones marcades: el sud (llatifundi) i el nord (minifundi). Escriu al costat de cada zona una paraula que la caracteritzi.
💡 Pista: Al sud, poques mans amb moltes terres; al nord, moltes mans amb poques terres cadascuna.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla les paraules «des d'ara» i «qualsevol classe». Respon en dues línies: per què creus que el decret no distingeix entre convents grans i petits, ni entre terres bones i dolentes?
💡 Pista: Un decret que vol recaptar diners ràpidament posa a la venda tot el que pot, sense fer distincions que n'alentirien l'aplicació.
Pensa en una analogia (diferent de la subhasta d'una casa) que expliqui per què, en una subhasta pública, qui ja té diners sempre parteix amb avantatge sobre qui no en té. Justifica-la en dues frases.
💡 Pista: Pots pensar en una cursa en què alguns corredors comencen més endavant que els altres.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades del text que expliquin per què la terra desamortitzada no va acabar, en general, en mans de qui la treballava. Acabeu amb una frase que comenci: «L'objectiu de crear una classe mitjana agrària va fracassar perquè...».
💡 Pista: Dades possibles: la subhasta exigia capital immediat; la terra va anar sobretot a la burgesia urbana i a la noblesa que ja en tenia.
Fes una cronologia amb dues dates: 1836 (Mendizábal) i 1855 (Madoz). Escriu a sota de cada data quin tipus de bé es posava a la venda en cada cas.
💡 Pista: El 1836 es venien béns de l'Església; el 1855, béns municipals i comunals dels ajuntaments.
Escriu un microassaig de només tres frases que respongui: qui hi va guanyar, qui hi va perdre i per què, amb la desamortització.
💡 Pista: Primera frase: qui hi guanya (burgesia i noblesa amb capital). Segona: qui hi perd (pagesos sense terra ni estalvis). Tercera: per què (el mecanisme de la subhasta).
Escriu un manifest breu (cinc frases) en primera persona, com si fossis un pagès del teu poble després que s'hagi venut el bosc comunal on portaves a pasturar els animals. Explica què has perdut i què reclames.
💡 Pista: Pots reclamar que es respecti algun ús tradicional del terreny nou, o denunciar que ningú et va preguntar abans de vendre'l.
Redacta un veredicte (quatre línies) que valori si la desamortització, tot i no complir el seu objectiu declarat, va ser igualment una decisió necessària per a l'Estat liberal del segle XIX.
💡 Pista: Pots ponderar la necessitat financera real de l'Estat contra el cost social real per a la pagesia sense terra.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Avui, si un ajuntament necessita diners, hauria de poder vendre un bosc o una pastura comunal? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument i, si podeu, un exemple concret.
💡 Pista: Penseu en l'ús actual de terrenys comunals per a activitats de lleure, ramaderia o protecció ambiental.
📌 Per emportar-se
Per finançar l'Estat liberal i el deute acumulat per la guerra carlina, el ministre Mendizábal va decretar el 1836 la venda pública de les terres de l'Església, i el 1855 el ministre Madoz hi va afegir la venda de les terres comunals dels ajuntaments. L'objectiu declarat era crear una classe mitjana de pagesos propietaris, però el mecanisme de la subhasta pública exigia capital immediat: la terra va anar sobretot a la burgesia urbana i a la noblesa que ja en tenia, engrandint els llatifundis al sud i deixant el minifundi al nord. Per a moltes famílies pageses, la pèrdua més dolorosa va ser la dels comunals: boscos i pastures que fins llavors eren d'ús compartit.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin objectiu declarava el Reial Decret de Mendizábal (1836)?
2. Per què la desamortització no va crear, en general, una pagesia propietària?
3. Quina va ser una conseqüència especialment dolorosa de la desamortització de Madoz (1855) per a la pagesia sense terra?
💭 Per pensar fins demà
Si l'objectiu declarat de la desamortització no es va complir, per què creus que cap govern del segle XIX va tornar enrere i va desfer el procés?
