Sessió 4. La Dècada Moderada i el Bienni Progressista (1844-1856)

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Després de la inestabilitat dels anys trenta i de la caiguda d’Espartero, els moderats van governar deu anys seguits. En diem la Dècada ModeradaDècada ModeradaDècada Moderada (1844-1854): deu anys de govern del Partit Moderat sota Isabel II, amb el general Narváez com a home fort. Ordre, centralització, pacte amb l'Església i sufragi restringit., i el seu home fort va ser el general NarváezNarváezRamón María Narváez (1799-1868): militar i polític moderat, «l'Espadón de Loja», president del govern set vegades entre 1844 i 1868. Se li atribueix una frase al llit de mort, segurament apòcrifa: que no havia de perdonar els enemics perquè els havia fet afusellar tots.. La seva idea era simple: la revolució liberal ja s’havia fet; ara tocava ordre.

Tres peces per a l’ordre

La primera peça va ser una policia. El 1844 es va crear la Guàrdia CivilGuàrdia CivilGuàrdia Civil: cos armat creat pel Reial Decret de 13 de maig de 1844 i organitzat pel duc d'Ahumada. Militar, jeràrquic, desplegat en casernes pels pobles, per garantir l'ordre i la propietat al camp, on l'Estat no arribava., un cos militar desplegat en casernes pels pobles per protegir els camins i, sobretot, la propietat: la dels compradors de la desamortització, que ara tenien finques lluny de casa. La segona va ser la Constitució de 1845, que ja coneixes: sobirania compartida, Senat nomenat, sufragi de menys de l’u per cent. La tercera va ser un pacte amb qui els liberals havien tingut en contra des del 1836: el ConcordatConcordatConcordat de 1851: acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu. L'Església accepta les vendes ja fetes de la desamortització; l'Estat es compromet a pagar el clergat, a protegir la religió catòlica com a única i a deixar-li l'ensenyament. amb el Vaticà. L’Església acceptava les vendes ja fetes de la desamortització, i a canvi l’Estat li pagava el clergat, li reservava l’ensenyament i proclamava la religió catòlica com a única. Amb premsa vigilada i unes eleccions que guanyava sempre el govern que les convocava, hi va haver estabilitat, sí; llibertat política, ben poca. I una corrupció creixent al voltant dels negocis de l’Estat, de les concessions de ferrocarril a les contractes públiques, que arribava fins a la família de la reina: la seva mare, Maria Cristina, i el marit d’aquesta hi tenien interessos, i tothom ho sabia. Els mateixos moderats es van dividir entre els que volien tapar-ho i els que volien treure’n profit, i d’aquesta divisió va sortir el que va passar el 1854.

1854: el pronunciament que no sabia què volia

El 28 de juny de 1854, un general de la mateixa família moderada, O’DonnellO’DonnellLeopoldo O'Donnell (1809-1867): militar, moderat descontent el 1854 i fundador de la Unió Liberal el 1858. President del govern del 1858 al 1863 (el govern més llarg del regnat) i el 1865-1866., es va pronunciar contra el govern a Vicálvaro, prop de Madrid. La batalla va acabar en empat, i els sollevats es van retirar cap al sud sense un programa clar. El van escriure pel camí: el 7 de juliol, a Manzanares, un jove Antonio Cánovas del Castillo va redactar el Manifest de ManzanaresManifest de ManzanaresManifest de Manzanares (7 de juliol de 1854): text redactat per Cánovas i signat per O'Donnell. Demanava conservar el tron «sense la camarilla que el deshonra», rebaixar impostos, respectar l'antiguitat als càrrecs, «arrencar els pobles de la centralització que els devora» i restablir la Milícia Nacional.: conservar el tron però sense «la camarilla que el deshonra», rebaixar impostos, respectar els mèrits als càrrecs, «arrencar els pobles de la centralització que els devora» i tornar la Milícia Nacional. Amb aquestes últimes paraules, els moderats descontents demanaven l’ajuda dels progressistes. I la van tenir, però no com esperaven.

Tres dies de barricades

El que va decidir la Vicalvarada no va passar a Vicálvaro: va passar als carrers de Madrid entre el 17 i el 19 de juliol. La ciutat es va aixecar, va alçar barricades a la Puerta del Sol i als carrers del centre, va assaltar el palau de Maria Cristina i va lluitar contra l’exèrcit fidel al govern fins que la reina va cedir i va cridar Espartero, l’home que onze anys abans havia hagut de fugir a Londres. Per primera vegada des dels anys trenta, un pronunciament de generals l’havia acabat guanyant el carrer. Un jove advocat català, Pi i Margall, hi era, i el 21 de juliol va publicar un full volant que trobaràs a L’Arxiu: el poble, deia, no deu el triomf «a cap partit» ni «a l’exèrcit», sinó a ell mateix. Era una manera de dir a Espartero i a O’Donnell que ara manaven perquè el carrer els ho permetia.

El Bienni: dos anys, quatre coses

Espartero va presidir el govern i O’Donnell va ser el ministre de la Guerra: un govern de dos generals que no es podien veure. En diem el Bienni ProgressistaBienni ProgressistaBienni Progressista (1854-1856): dos anys de govern progressista amb Espartero de president i O'Donnell de ministre de la Guerra. Desamortització de Madoz, Llei de ferrocarrils, Banc d'Espanya, Constitució de 1856 no promulgada. Acaba amb el cop d'O'Donnell., i en dos anys va fer quatre coses que van durar. La desamortització de Madoz, que ja coneixes. La Llei de ferrocarrils de 1855, que va obrir el país al capital estranger i va fer que en quinze anys es construïssin milers de quilòmetres de via. El Banc d’Espanya, amb aquest nom, el 1856. I una Constitució nova, la de 1856, que les Corts van aprovar i que no es va arribar a promulgar mai.

I una cinquena cosa que no va fer el govern, sinó els que hi eren fora. El juliol de 1855, a Barcelona, els treballadors del tèxtil van convocar la primera vaga generalvaga generalVaga general de 1855: del 2 al 11 de juliol, a Barcelona i la seva rodalia. Els obrers del tèxtil van aturar les fàbriques demanant el dret d'associació i la jornada de deu hores, després que el capità general fes afusellar el dirigent Josep Barceló. Lema: «Associació o mort». de la història d’Espanya, amb un lema de tres paraules: «Associació o mort». Demanaven el dret a organitzar-se i protestaven contra les noves màquines de filar que deixaven gent sense feina. El govern progressista, el mateix que havia arribat al poder gràcies a les barricades, la va reprimir. El marge que el liberalisme oferia als treballadors s’acabava on començava la fàbrica. El juliol de 1856, O’Donnell va fer el que sabia fer: va treure les tropes, va bombardejar el Congrés i la Milícia i va tancar el Bienni. El carrer, aquesta vegada, no va guanyar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La barricada del carrer de Sevilla.

Mira el gravat de la barricada de la lectura. DESCRIU qui hi ha i què fa cada un. IDENTIFICA, amb el peu i la Fitxa, en quina ciutat és i quins dies va passar. DEDUEIX què volia mostrar el dibuixant posant-hi dues dones i un cafè elegant al fons.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al gravat hi ha... homes i... dones: un... una...». Els dies són a la línia de les barricades de la Fitxa.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Pi i Margall amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el full de Pi i Margall a L'Arxiu i identifica en tres passos el fet, el parer i el senyal. FET: quants anys d'«esclavitud» diu que s'han acabat? PARER: a qui diu que el poble NO deu el triomf? SENYAL: segons la Fitxa, qui havia començat de debò la revolta?

Les tres respostes (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Diu que s'acaben... anys... El poble no deu el triomf a..., ni a..., ni a...». Per al senyal, mira la línia de la Vicalvarada: Pi i Margall no anomena aquell general, i pensa per què.

4.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dotze anys en una línia: de la Guàrdia Civil al cop de 1856.

Dibuixa una línia del temps del 1844 al 1856 i situa-hi sis moments de la Fitxa: la Guàrdia Civil, el Concordat, la Vicalvarada, les barricades de Madrid, la vaga general de Barcelona i el cop d'O'Donnell. Pinta d'un color la Dècada Moderada i d'un altre el Bienni.

La línia amb els sis moments datats i els dos períodes pintats.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença marcant el 1844 a l'esquerra i el 1856 a la dreta, i divideix la línia en anys. Totes les dates són a la Fitxa.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'enigma dels deu anys.

Cinc pistes sobre un període: (1) el governa un general amb fama de mà dura; (2) hi neix un cos armat que viu en casernes pels pobles; (3) l'Estat hi pacta amb l'Església; (4) hi vota menys de l'u per cent; (5) s'acaba amb un pronunciament que guanya el carrer. Deduïu quin període és i expliqueu quina de les cinc pistes explica millor per què va durar deu anys.

El període i la pista decisiva, explicada en dues frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «la pista... indica que...», «la que explica que durés és... perquè...».

4.5 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dècada i Bienni, cara a cara.

Fes una taula de dues columnes (Dècada Moderada · Bienni Progressista) i quatre files: qui manava · què va fer amb l'Església i la desamortització · com va tractar l'ordre públic · com va començar i com va acabar. Omple-la amb la lectura i la Fitxa. A sota, explica en una frase quina fila canvia menys entre els dos períodes.

La taula de dues columnes i quatre files, i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Per a l'ordre públic, mira la Guàrdia Civil i la vaga de 1855. Per a la frase: «La fila que menys canvia és... perquè en tots dos casos...».

4.6 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Manifest dels obrers del tèxtil, Barcelona, juliol de 1855.

Sou obrers del tèxtil de Barcelona la primera setmana de juliol de 1855, en vaga. Escriviu un manifest de tres punts adreçat al govern progressista d'Espartero: cada punt diu què demaneu i per què. Res que un obrer del 1855 no pogués saber.

Un manifest de tres punts (60-80 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Què demanaven ho diu la nota al marge de la vaga general, a la lectura. Podeu començar pel lema de la Fitxa.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el manifest revolucionari».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què el Manifest de Manzanares no era un programa revolucionari, amb dues dades de la Fitxa: què demanava i qui el va escriure. Digues també qui va fer la revolució de debò, segons Pi i Margall.

L'explicació, de 80-100 paraules, amb les dues dades i el paper del carrer.

💡 Pista: Abans d'escriure, compara el que demanava el manifest amb el que va passar a Madrid del 17 al 19 de juliol: quina de les dues coses no estava prevista?

4.8 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Dos telegrames del 19 de juliol de 1854.

Escriu dos telegrames de 15 paraules exactes, datats a Madrid el 19 de juliol de 1854, sobre el mateix fet: la reina ha cedit i crida Espartero. Un l'envia O'Donnell a Cánovas; l'altre, Pi i Margall a un amic de Barcelona. A sota, explica en una frase què canvia d'un telegrama a l'altre.

Els dos telegrames de 15 paraules comptades i una frase de comparació.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules abans de passar-ho a net. Pensa què vol cada un dels dos que passi ara.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: de «associació o mort» a un dret.

El 1855 els obrers de Barcelona van fer vaga per poder associar-se, i el govern els va reprimir. Avui el dret d'associació i el de vaga són a la Constitució. En grup, amb el que ja sabeu, argumenteu per què un dret que avui sembla normal va costar tant d'aconseguir, i què canviaria a la vostra vida si demà el traguessin.

L'argument del grup, amb dues raons (40-60 paraules).

💡 Pista: Penseu en una associació o un sindicat que conegueu: un club, una AMPA, el sindicat de la feina d'algú de casa.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els moderats de Narváez van governar deu anys (1844-1854) amb tres peces: la Guàrdia Civil (1844), la Constitució de 1845 i el Concordat de 1851, que va reconciliar l'Estat i l'Església a canvi de pagar el clergat. Ordre, eleccions guanyades sempre i corrupció que arribava a la família de la reina. El 1854 O'Donnell es va pronunciar a Vicálvaro, Cánovas va escriure el Manifest de Manzanares i, sobretot, Madrid va alçar barricades tres dies: el carrer va decidir i la reina va cridar Espartero. El Bienni (1854-1856) va fer la desamortització de Madoz, la Llei de ferrocarrils i el Banc d'Espanya, va reprimir la primera vaga general (Barcelona, 1855) i va acabar amb un altre cop d'O'Donnell.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va obtenir l'Església de l'Estat amb el Concordat de 1851?

   A. El sou del clergat, l'ensenyament i la religió catòlica proclamada com a única B. La devolució de les terres venudes des de 1836 i la fi de la desamortització C. Una indemnització en títols del deute pel valor dels convents cremats el 1835 D. El dret de nomenar senadors vitalicis i de vigilar la premsa i les eleccions

2. 2. Segons la lectura, què va fer que la reina cedís i cridés Espartero el juliol de 1854?

   A. La batalla de Vicálvaro, que O'Donnell va guanyar a les portes de Madrid el 28 de juny B. El Manifest de Manzanares, que va convèncer els ministres moderats de plegar C. Les barricades de Madrid, que van lluitar tres dies contra l'exèrcit fidel al govern D. La vaga general de Barcelona, que va aturar el tèxtil al crit d'«Associació o mort»

3. 3. Com va respondre el govern progressista a la vaga general de Barcelona de 1855?

   A. Hi va cedir: va reconèixer el dret d'associació i la jornada de deu hores als obrers B. La va reprimir, tot i haver arribat al poder gràcies a les barricades de l'any abans C. La va deixar fer, i va ser O'Donnell qui la va aixafar amb el cop de juliol de 1856 D. Hi va enviar la Milícia Nacional, que es va posar al costat dels obrers del tèxtil

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

O'Donnell ha tancat el Bienni. Ara governarà ell, amb un partit nou i una guerra a l'estranger. Fins quan?