Càpsula 6 · PER QUÈ ESPANYA VIVIA EN GUERRA? · #GiH3
L'arribada d'Amadeu I (1871). L'assassinat de Prim. L'abdicació i la proclamació de la Primera República (1873). Geografia del cantonalisme: Cartagena, Cadis, Sevilla, Màlaga, València. La fragmentació territorial com a símptoma de la crisi del model. Tercera Guerra Carlina. Guerra a Cuba.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE4CE3
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Les Corts sorgides de la Constitució de 1869 van buscar un rei que encarnés la nova monarquia democràtica, i el van trobar a Itàlia: Amadeu de SavoiaAmadeu de SavoiaAmadeu I de Savoia (1845-1890): fill del rei d'Itàlia, escollit rei d'Espanya per les Corts el 1870, que va regnar només dos anys (1871-1873).. Però dies abans que arribés a Madrid, el desembre de 1870, el general Prim (el seu principal valedor) va ser assassinat. El nou rei va començar a regnar sense el suport polític que més necessitava, enmig d’una Tercera Guerra Carlina que tornava a esclatar al nord i d’una guerra a Cuba que no s’acabava mai. Desgastat i sense partidaris ferms, Amadeu va abdicar el febrer de 1873.
Les Corts, sense un candidat monàrquic alternatiu clar, van proclamar la Primera República el mateix dia de l’abdicació. Va ser una república inestable des del primer moment: en menys d’un any hi vam haver quatre presidents diferents. El més ambiciós dels seus projectes va ser el Projecte de Constitució FederalProjecte de Constitució FederalProjecte de Constitució Federal de 1873: text constitucional, redactat sota la presidència de Pi i Margall, que dividia Espanya en disset «estats» amb ampli autogovern, mai arribat a aprovar-se., impulsat pel president Pi i Margall, que dividia el país en disset estats amb un ampli autogovern.
L’article 1 del projecte ho deixava per escrit: «Componen la Nació espanyola els Estats d’Andalusia Alta, Andalusia Baixa, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Castella la Nova, Castella la Vella, Catalunya, Cuba, Extremadura, Galícia, Múrcia, Navarra, Puerto Rico, València, Regions Basques.» Fixa’t que Cuba i Puerto Rico hi apareixen com un estat més, igual que Catalunya o Galícia, en plena guerra colonial: un detall que mostra fins a quin punt el projecte era, alhora, ambiciós i difícil de sostenir a la pràctica.
Aquesta Constitució federal, però, no es va arribar a aprovar mai. Abans que les Corts l’acabessin de tramitar, algunes ciutats es van avançar pel seu compte: el juliol de 1873, Cartagena es va proclamar cantó independentcantó independentCantonalisme: moviment insurreccional de 1873 en què diverses ciutats (Cartagena, Cadis, Sevilla, Màlaga, València) es van proclamar «cantons» independents, reclamant un federalisme immediat i radical., seguida per Cadis, Sevilla, Màlaga i València. El mapa d’aquestes ciutats no és casual: coincideix amb zones de tradició federal i republicana forta, sobretot al litoral mediterrani i a Andalusia. El cantonalisme portava el discurs federal del mateix govern fins a un extrem que ni el mateix Pi i Margall podia acceptar: si Espanya es dividia en estats, per què no havia de poder-se dividir cada ciutat en un cantó propi?
El resultat va ser una república que lluitava, alhora, en tres fronts: els carlins al nord, els independentistes cubans a ultramar i els cantonalistes al sud i al llevant. L’exèrcit va necessitar mesos de setge per recuperar Cartagena, l’últim reducte cantonalista, a principis de 1874. Aquesta fragmentació territorial no era un fet aïllat: era el símptoma més visible que el model republicà s’esgotava per manca de suports sòlids, tal com havies vist que passava amb la monarquia isabelina.
Dibuixa un croquis molt senzill de la península amb cinc ciutats marcades: Cartagena, Cadis, Sevilla, Màlaga i València. Escriu-hi «cantó» al costat de cadascuna.
💡 Pista: No cal precisió geogràfica exacta: el que importa és mostrar que el cantonalisme es va concentrar al sud i al litoral mediterrani.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «Cuba» i «Puerto Rico». Respon en dues línies: per què creus que incloure aquests dos territoris com un estat més era, políticament, molt difícil de sostenir en plena guerra colonial.
💡 Pista: Un projecte que dona autogovern a Cuba, mentre l'exèrcit hi lluita contra un moviment independentista, xoca amb la realitat del que passava allà.
Dins d'una gàbia (requadre), escriu cinc paraules clau que resumeixin el Projecte de Constitució Federal de 1873 (per exemple: estats, autogovern, disset...).
💡 Pista: Torna a llegir la cita i la fitxa de dades per triar les paraules més rellevants.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues raons per les quals el cantonalisme no era simplement el que proposava el projecte federal. Acabeu amb una frase que comenci: «El cantonalisme anava més enllà del projecte federal perquè...».
💡 Pista: Raons possibles: el projecte preveia disset estats dins d'un mateix Estat espanyol regit per les Corts, no ciutats independents; el mateix govern federal va enviar l'exèrcit contra els cantons.
Dibuixa un mapa conceptual amb «La Primera República en crisi» al centre. Fes-hi penjar tres branques: «Tercera Guerra Carlina (nord)», «Guerra a Cuba (ultramar)» i «Cantonalisme (sud i llevant)».
💡 Pista: Cada branca representa un front obert simultàniament, que dificultava molt que el govern republicà se centrés en cap d'ells.
Escriu un breu desmentiment periodístic (tres frases), des del punt de vista del govern de Pi i Margall, que negui que la situació «se li n'hagi anat de les mans» amb el cantonalisme.
💡 Pista: Un desmentiment sol minimitzar els fets: «Els cantons són un fenomen local i passatger, no una crisi generalitzada de l'Estat».
Escriu una cadena causa-efecte de quatre passos que expliqui com es va arribar de l'abdicació d'Amadeu I al cantonalisme de 1873.
💡 Pista: Per exemple: abdicació d'Amadeu I → proclamació de la República sense candidat alternatiu → projecte de Constitució Federal encara no aprovat → algunes ciutats radicalitzen l'autogovern pel seu compte.
Escriu una carta breu (cinc frases), com si fossis un cantonalista de Cartagena, adreçada al president Pi i Margall, que li expliqui per què creus que el teu cantó representa, de fet, l'ideal federal que ell mateix defensa.
💡 Pista: Pots argumentar que, si l'autogovern és bo per a disset estats, també ho hauria de ser per a la teva ciutat.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Avui, on creieu que hi hauria d'haver un límit clar entre l'autogovern legítim d'un territori i la fragmentació que posa en risc la convivència comuna? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument i, si podeu, un exemple concret.
💡 Pista: Penseu en debats actuals sobre competències autonòmiques o municipals i on se situa, per a vosaltres, aquest límit.
📌 Per emportar-se
Després que Amadeu I abdiqués el febrer de 1873, sense el suport del general Prim (assassinat abans que el rei arribés), les Corts van proclamar la Primera República, que en menys d'un any va tenir quatre presidents. El projecte de Constitució Federal, impulsat per Pi i Margall, dividia Espanya en disset estats amb autogovern, incloent-hi Cuba i Puerto Rico. Sense esperar la seva aprovació, ciutats com Cartagena, Cadis, Sevilla, Màlaga i València es van proclamar cantons independents, en una radicalització de la lògica federal que ni els mateixos federalistes compartien. La República va haver de combatre, alhora, els carlins al nord, la guerra colonial a Cuba i el cantonalisme al sud, símptoma clar del seu esgotament.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Per què va abdicar Amadeu I el 1873?
2. Què proposava el Projecte de Constitució Federal de 1873?
3. Quins tres fronts va haver d'afrontar simultàniament la Primera República?
💭 Per pensar fins demà
Si el mateix govern federal va haver d'enviar l'exèrcit contra els cantons, què ens diu això sobre els límits pràctics d'aplicar un ideal polític fins a les últimes conseqüències?
