Sessió 7. La Primera República i el cantonalisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Les Corts de 1869 tenien una constitució monàrquica i cap rei. Prim va passar dos anys buscant-ne un per les corts d’Europa, i el va trobar a Itàlia: Amadeu de SavoiaAmadeu de SavoiaAmadeu I de Savoia (1845-1890): fill del rei d'Itàlia, elegit rei d'Espanya per les Corts el 16 de novembre de 1870 amb 191 vots de 344. Va regnar del 2 de gener de 1871 a l'11 de febrer de 1873, quan va abdicar., fill del rei que acabava d’unificar Itàlia, elegit per les Corts el novembre de 1870 amb 191 vots de 344. Però el 27 de desembre, quan Amadeu ja navegava cap a Espanya, uns desconeguts van disparar contra el cotxe de Prim a Madrid. Va morir tres dies després, i el rei nou va entrar a Madrid el 2 de gener de 1871 per anar directament a veure el cadàver de l’home que l’havia fet rei. Amadeu va començar a regnar sense l’única persona que el volia.

Dos anys sense ningú al costat

El regnat va durar dos anys i va ser impossible des del primer dia. Els carlins van tornar a alçar-se el 1872, i va començar la Tercera Guerra CarlinaTercera Guerra CarlinaTercera Guerra Carlina (1872-1876): nou alçament carlí al País Basc, Navarra i Catalunya amb Carles VII com a pretendent. Els carlins van arribar a tenir un Estat propi al nord, amb capital a Estella. Va acabar el 1876, i amb ella els furs.; la de Cuba continuava; l’aristocràcia el menyspreava per estranger, els republicans perquè era rei, i els partits que l’havien portat es van trencar en faccions que es passaven el govern cada pocs mesos. L’11 de febrer de 1873 Amadeu va abdicar amb un missatge a les Corts que ho deia tot: si els enemics del país fossin de fora, els combatria; però eren tots de dins. El mateix dia, les Corts i el Senat reunits en una sola assemblea, amb majoria monàrquica, van proclamar la República per 258 vots contra 32. No perquè fossin republicans: perquè no els quedava cap altra cosa. Castelar, aquell dia, ho va dir amb una frase que trobaràs a L’Arxiu: la monarquia «ha mort per si mateixa»; «ningú no porta la República: la porten totes les circumstàncies».

Val la pena aturar-se en aquell 11 de febrer, perquè explica la República sencera. Els diputats que la van votar eren en gran majoria monàrquics: progressistes i unionistes que havien portat Amadeu i que, sense ell, no tenien candidat. Els republicans eren una minoria, i estaven dividits entre els que volien una república unitària i els federals, que a més es dividien entre els que volien fer-la des de dalt, per llei, i els que volien fer-la des de baix, ciutat a ciutat. Una república proclamada per monàrquics i governada per republicans que no es posaven d’acord entre ells, amb dues guerres obertes i un exèrcit que no la volia: aquest era el punt de partida.

Onze mesos, quatre presidents

La Primera RepúblicaPrimera RepúblicaPrimera República (11 de febrer de 1873 - 3 de gener de 1874): proclamada per les Corts en abdicar Amadeu. Quatre presidents del Poder Executiu: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar. Acabada pel cop de Pavía; Serrano va mantenir el nom de república fins al desembre de 1874. va tenir quatre presidents en onze mesos. Estanislau Figueras, el primer, va aguantar quatre mesos i un dia va agafar un tren cap a França sense dir res a ningú, cansat, segons va explicar, d’un país que no es deixava governar. Pi i MargallPi i MargallFrancesc Pi i Margall (1824-1901): advocat i polític barceloní, teòric del federalisme, president de la República del juny al juliol de 1873. Va dimitir quan el cantonalisme el va obligar a triar entre les seves idees i l'ordre., el mateix de les barricades de 1854, hi va portar el projecte de la seva vida: una Constitució federalConstitució federalProjecte de Constitució Federal (juliol de 1873): text redactat per la comissió de les Corts, amb Castelar entre els redactors, que definia Espanya com una república federal de disset estats amb constitució i govern propis, separació d'Església i Estat i sufragi universal. No es va votar mai. que convertia Espanya en disset estats, cada un amb la seva constitució, el seu govern i les seves lleis, dins d’una federació que es quedava l’exèrcit, la moneda i la política exterior. L’article 1, que llegiràs a L’Arxiu, els enumera un per un, i entre Catalunya i Galícia hi ha Cuba i Puerto Rico, en plena guerra colonial. Salmerón va dimitir abans que signar cap sentència de mort. I Castelar, l’últim, va governar sense les Corts, amb l’exèrcit i els poders excepcionals, per acabar les guerres.

Els cantons: la federació des de baix

El projecte federal no es va votar mai, perquè abans que les Corts el discutissin, unes quantes ciutats se’l van fer seu pel seu compte. El 12 de juliol de 1873 CartagenaCartagenaCantonalisme (juliol de 1873 - gener de 1874): moviment de ciutats del sud i del llevant (Cartagena, Cadis, Sevilla, Màlaga, València, Alcoi i altres) que es van proclamar «cantons» sobirans sense esperar la Constitució federal. La majoria van caure en setmanes; Cartagena va resistir sis mesos. es va proclamar cantó sobirà, amb la flota de guerra inclosa, i en pocs dies la van seguir Cadis, Sevilla, Màlaga, València, Alcoi, Granada, Múrcia i una vintena més. El mapa d’aquestes ciutats no és casual: són el litoral del sud i el llevant, on el republicanisme federal era fort, i cap al nord carlí. Els cantonalistes portaven la lògica federal fins on ni Pi i Margall no volia anar: si Espanya es podia dividir en estats, per què cada ciutat no s’havia de poder declarar cantó? Pi i Margall va dimitir abans que enviar l’exèrcit contra els seus; Salmerón el va enviar. La República lluitava en tres fronts alhora: els carlins al nord, Cuba a ultramar i els cantons al sud. Cartagena, assetjada per terra i bombardejada des del mar durant sis mesos, amb la ciutat mig destruïda, va caure el 12 de gener de 1874. Feia nou dies que la República havia deixat d’existir de fet: ho veuràs a la sessió 8.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa de les flames.

Mira el mapa dels cantons de la lectura. DESCRIU on hi ha més flames i on no n'hi ha cap. IDENTIFICA, amb la Fitxa, quina ciutat va ser la primera a fer-se cantó i quina va aguantar més. DEDUEIX què tenen en comú les ciutats amb flama.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules en total.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Les flames són sobretot a... i no n'hi ha cap a...». La primera i la que aguanta més són a les línies del cantonalisme i de Cartagena de la Fitxa.

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Castelar amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el discurs de Castelar a L'Arxiu i identifica en tres passos el fet, el parer i el senyal. FET: quines tres monarquies diu que han mort? PARER: qui diu que porta la República? SENYAL: segons el context, per què li convé dir que la monarquia «ha mort per si mateixa»?

Les tres respostes (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Castelar diu que han mort la monarquia..., la... i la... Diu que la República la porta...». Per al senyal, mira qui l'escolta, a la primera frase del context.

7.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals: el Sexenni s'acaba.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb una dada de la Fitxa: (1) Amadeu I va ser elegit per les Corts. (2) La República la van proclamar unes Corts de majoria republicana. (3) El projecte federal de 1873 es va aprovar el 17 de juliol. (4) Cartagena va caure abans del cop de Pavía.

Les quatre afirmacions, cada una amb el veredicte i una dada en una frase.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(1) És vertader perquè la Fitxa diu que...». Cada resposta amb una data o una xifra.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Castelar i el projecte federal: inevitable o projecte?

Llegiu els dos textos de L'Arxiu. Feu dues columnes: en què COINCIDEIXEN (què diuen tots dos de la República) i en què es DIFERENCIEN (un explica per què arriba; l'altre, com ha de ser). Poseu a cada columna una frase copiada de cada text. A sota, expliqueu quin dels dos es va complir, segons la Fitxa.

Les dues columnes amb les frases copiades i una explicació final (60-80 paraules en total).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «tots dos parlen de...», «en canvi, Castelar diu... i el projecte diu...». Per al final, mireu la línia del projecte federal de la Fitxa.

7.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De l'assassinat de Prim a la República, en cinc baules.

Encadena en cinc baules com es passa dels trets contra Prim a la proclamació de la República. La primera baula és «Prim mor el 30 de desembre de 1870» i l'última, «L'11 de febrer de 1873 unes Corts monàrquiques proclamen la República». Omple les tres del mig amb la lectura i la Fitxa.

Les cinc baules i les quatre fletxes explicades.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: A cada fletxa, escriu-hi «per això...» o «com que...». Pregunta't què li passa a Amadeu sense Prim i qui el rebutja.

7.6 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Quatre telegrames, quatre presidents.

Resumeix en quatre telegrames de 12 paraules exactes per què marxa cada president de la República (Figueras, Pi i Margall, Salmerón, Castelar), com si l'enviés ell mateix el dia que deixa el càrrec. A sota, escriu una frase que digui què tenen en comú els quatre.

Els quatre telegrames de 12 paraules comptades i una frase.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules abans de passar-ho a net. Per què marxa cada un ho diuen la lectura i la línia dels quatre presidents de la Fitxa.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el cantonalisme era el federalisme».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica la diferència entre el que proposava el projecte federal i el que van fer els cantons. Fes servir dues dades de la Fitxa, una del projecte i una de Cartagena, cada una amb la seva data.

L'explicació, de 80-100 paraules, amb les dues dades i les dates.

💡 Pista: Abans d'escriure, compara les dues dates de juliol de 1873: quina va primer, la federació des de dalt o la de baix? Aquesta és la clau.

7.8 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmentit: «la República va caure per culpa dels cantons».

Un text d'internet diu: «La Primera República va fracassar per culpa dels cantons: sense ells hauria durat.» Desmunta-ho amb dues dades de la Fitxa, una de les altres guerres i una de com va acabar de debò, i digues què hi ha de cert.

El desmentit, de 40-60 paraules, amb les dues dades i el que és cert.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Fixa't en qui va acabar la República el 3 de gener: no era cantonalista.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📜 L'Arxiu 👥 En grup

Ahir i avui: disset estats, disset autonomies.

El projecte de 1873 dividia Espanya en disset estats federats i no es va votar mai. Avui Espanya té disset comunitats autònomes. En grup, amb el que ja sabeu de la vostra comunitat, argumenteu en què s'assembla a un estat del projecte de 1873 i en què no, i per què creieu que el 1873 no va funcionar.

L'argument del grup, amb una semblança, una diferència i una raó (40-60 paraules).

💡 Pista: Compareu la llista de L'Arxiu amb el mapa d'avui: quins noms són iguals i quins han canviat?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Prim va trobar un rei a Itàlia, Amadeu de Savoia, i el van assassinar tres dies abans que arribés. Amadeu va regnar dos anys sense ningú al costat, amb els carlins alçats des del 1872 i Cuba en guerra, i va abdicar l'11 de febrer de 1873. Aquell dia unes Corts de majoria monàrquica van proclamar la República perquè no els quedava res més. Onze mesos, quatre presidents: Figueras va fugir, Pi i Margall va portar un projecte federal de disset estats que no es va votar mai, Salmerón va dimitir per no signar penes de mort, Castelar va governar sense Corts. Els cantons (Cartagena, Cadis, Sevilla, Màlaga, València), al sud i al llevant, van fer la federació des de baix i contra el projecte; Cartagena va caure el gener de 1874, quan la República ja no existia.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què unes Corts de majoria monàrquica van proclamar la República l'11 de febrer de 1873?

   A. Perquè les eleccions de 1872 havien donat la majoria als republicans federals B. Perquè l'exèrcit, cansat de la guerra carlina, ho va exigir amb un pronunciament C. Perquè Castelar va prometre als diputats que la República acabaria la guerra de Cuba D. Perquè Amadeu havia abdicat i els monàrquics, sense ell, no tenien cap candidat

2. 2. En què es diferenciava el cantonalisme del projecte federal de 1873?

   A. El projecte volia una república unitària; els cantons, una federació de disset estats B. El projecte deixava l'exèrcit i la moneda a cada estat; els cantons els volien centrals C. El projecte eren disset estats definits per les Corts; els cantons, ciutats sobiranes D. El projecte el van aprovar les Corts el 17 de juliol; els cantons s'hi van alçar després

3. 3. Què ensenya el mapa dels cantons de 1873, segons la lectura?

   A. Que es proclamen al sud i al llevant, on el federalisme era fort, i cap al nord carlí B. Que es proclamen sobretot a Catalunya i al País Basc, els territoris amb furs propis C. Que comencen a Madrid i a Barcelona i s'estenen després cap a les ciutats de la costa D. Que coincideixen amb les bases carlines de la sessió 1: muntanya, interior i món rural

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Un general ha entrat al Congrés amb la Guàrdia Civil. Qui vindrà després, i amb quin pacte perquè no torni a passar?