Càpsula 6 · PER QUÈ ESPANYA VIVIA EN GUERRA? · #GiH3
El bipartidisme: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta). El torn pacífic. L'encasellat: eleccions decidides des de dalt. Geografia electoral: el caciquisme rural com a sistema, especialment a Galícia, Andalusia, Extremadura, Castella. Les ciutats com a excepció parcial. La tupinada i el pucherazo. El sufragi universal masculí (1890) sense canvi real.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE4
.jpg?width=1600)
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Al llarg d’aquesta càpsula has vist un país liberal que no aconseguia estabilitzar-se: pronunciaments, revolucions, una república fragmentada. Cánovas del CastilloCánovas del CastilloAntonio Cánovas del Castillo (1828-1897): arquitecte polític de la Restauració, creador del sistema de torn pacífic entre conservadors i liberals. va dissenyar, des de la Restauració, una resposta enginyosa a la pregunta que dona nom a aquesta càpsula: com viure sense guerra permanent. La seva solució no va ser acabar amb el frau, sinó organitzar-lo.
.jpg?width=1200)
El sistema es basava en el «torn pacífic»: conservadors (liderats per Cánovas) i liberals (liderats per Sagasta) es rellevaven al govern per acord mutu, sense necessitat de pronunciaments militars per canviar de mans. Per fer-ho funcionar, calia una eina clau: l’encasellatl’encasellatEncasellat: pràctica pactada des del Ministeri de Governació pel qual es decidia, abans de les eleccions, quin candidat guanyaria a cada districte.. Abans que ningú votés, ja se sabia qui guanyaria a cada districte, negociat des de dalt entre els dos partits del torn.
Aquest resultat prefixat no es podia sostenir només des de Madrid: calia una xarxa de control local. L’economista i regeneracionista Joaquín CostaJoaquín CostaJoaquín Costa (1846-1911): intel·lectual i polític aragonès, figura central del regeneracionisme que va denunciar el caciquisme com la forma real de govern d'Espanya. ho va descriure, anys després, amb precisió: «Cada regió i cada província estava dominada per un particular irresponsable, diputat o no, vulgarment anomenat en aquesta relació cacic, sense la voluntat o el beneplàcit del qual no es movia ni un full de paper.» El caciquismecaciquismeCaciquisme: sistema de control polític local exercit per un notable rural (el «cacic»), que intercanviava favors (feina, terres, tràmits) per vots, garantint el resultat electoral pactat. era especialment fort a Galícia, Andalusia, Extremadura i Castella, on el cacic local (un propietari, un notable) intercanviava favors per vots. A les ciutats, amb una vida política més plural, el control resultava més difícil de sostenir.
Quan calia forçar encara més el resultat, hi havia tècniques concretes: la tupinada (manipular l’escrutini dels vots) i el pucherazo (inflar el cens amb difunts o persones inexistents). El 1890 es va aprovar el sufragi universal masculí, una reivindicació que havies vist en pactes i manifestos anteriors d’aquesta càpsula. Però, sense desmuntar la xarxa del caciquisme, aquella ampliació del vot va tenir un efecte real molt limitat: es podia votar més gent, però els resultats seguien decidint-se abans, al despatx del cacic.
Fes una cronologia amb quatre dates: Constitució de 1876, primer torn de Sagasta (1881), sufragi universal masculí (1890) i el llibre de Costa (1901). Escriu una paraula clau a sota de cada data.
💡 Pista: Pots fer servir: compromís, alternança, ampliació, denúncia.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «no es movia ni un full de paper». Respon en dues línies: per què creus que Costa fa servir aquesta imatge tan concreta per descriure el poder del cacic.
💡 Pista: Una imatge tan quotidiana (un simple full de paper) transmet que el control del cacic arribava fins al detall administratiu més petit.
Imagina que has d'explicar a un company d'un altre país què era el caciquisme i com funcionava. Fes-ho en quatre frases, amb un exemple concret.
💡 Pista: Pots explicar que un notable local oferia feina o favors a canvi de vots, i que sense el seu vistiplau res no es movia al poble.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues raons per les quals el sufragi universal masculí de 1890 no va suposar un canvi polític real. Acabeu amb una frase que comenci: «El sufragi universal no va canviar res perquè...».
💡 Pista: Raons possibles: l'encasellat decidia els resultats abans de votar; el caciquisme controlava el vot rural amb favors i pressió.
En un esquema d'una frase inicial, tres arguments i una frase final, defensa si l'ampliació del sufragi el 1890 va ser un canvi polític real o merament simbòlic.
💡 Pista: Pots argumentar amb el manteniment de l'encasellat, amb el pes del caciquisme rural, o amb la diferència entre ciutats i camp.
Pensa en una analogia (diferent d'unes eleccions) que expliqui què vol dir participar en un joc el resultat del qual ja està decidit abans de començar. Justifica-la en dues frases.
💡 Pista: Pots pensar en una cursa amb la sortida ja marcada, o en un concurs amb el guanyador triat d'antuvi.
Escriu un microassaig de només tres frases que respongui: qui hi guanyava, qui hi perdia, i per què, amb el sistema del torn pacífic i el caciquisme.
💡 Pista: Primera frase: qui hi guanya (Cánovas, Sagasta i els cacics locals). Segona: qui hi perd (la majoria dels votants, sobretot al món rural). Tercera: per què (l'encasellat i el control local del vot).
Escriu un peu de foto (dues frases) per al retrat de Cánovas que expliqui, a algú que no sap res del període, com va aconseguir acabar amb la cadena de pronunciaments d'aquesta càpsula sense fer, de fet, un país més democràtic.
💡 Pista: Pots explicar que va substituir el pronunciament militar per un frau electoral organitzat i estable.
En grup, repasseu tota la càpsula i debateu la seva pregunta central: pot un país liberal viure en guerra permanent? Preneu una decisió raonada: el sistema canovista, va resoldre de debò aquesta pregunta o només en va amagar el problema de fons? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument i, si podeu, un exemple concret d'avui.
💡 Pista: Penseu en si «pau sense democràcia real» és, de debò, una solució al problema de la guerra permanent, o simplement un altre nom per al mateix problema.
📌 Per emportar-se
Cánovas del Castillo va respondre a la inestabilitat crònica d'aquesta càpsula amb el sistema del torn pacífic: conservadors i liberals es rellevaven al poder per acord mutu, sense necessitat de pronunciaments militars. Aquest equilibri es garantia amb l'encasellat (resultats electorals decidits abans de votar) i sostingut, a cada província, per la xarxa del caciquisme que Joaquín Costa va descriure amb precisió: un notable local que controlava els vots a canvi de favors. Ni tan sols el sufragi universal masculí de 1890 va trencar aquest esquema: es podia votar més gent, però el resultat continuava decidint-se al despatx del cacic, no a les urnes.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què era el «torn pacífic» dissenyat per Cánovas?
2. Segons Joaquín Costa, qui decidia realment el resultat polític a cada província?
3. Per què el sufragi universal masculí de 1890 va tenir un efecte pràctic limitat?
💭 Per pensar fins demà
Al llarg d'aquesta càpsula, Espanya ha passat de pronunciaments militars a un frau electoral organitzat per mantenir la pau. És això, de debò, una resposta a la pregunta «Pot un país liberal viure en guerra permanent?», o només una altra manera de formular el mateix problema?
