Sessió 9. El sistema canovista i el caciquisme territorial

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Al llarg d’aquesta càpsula has vist un país que no aconseguia estabilitzar-se: tres guerres carlines, mitja dotzena de pronunciaments, una revolució, una república. Cánovas va dissenyar una resposta a la pregunta que dona nom a la càpsula, i la resposta no va ser acabar amb el frau electoral: va ser organitzar-lo. Si els dos partits sabien que tard o d’hora governarien, cap dels dos no necessitava un general.

El torn

El sistema es basava en el torn pacífictorn pacíficTorn pacífic: alternança pactada al govern entre el Partit Conservador (Cánovas) i el Partit Liberal (Sagasta). El rei cridava el partit que tocava, aquest convocava eleccions i les guanyava. Confirmat pel Pacte del Pardo (1885) en morir Alfons XII.: els conservadors de Cánovas i els liberals de SagastaSagastaPráxedes Mateo Sagasta (1825-1903): progressista de la Gloriosa, cap del Partit Liberal de la Restauració. Va presidir el govern set vegades, alternant-se amb Cánovas. El 1890 va aprovar el sufragi universal masculí. es rellevaven al govern per acord, no per les urnes. El mecanisme era exactament el contrari del que et pensaries: primer el rei cridava el partit que tocava, després aquest partit convocava eleccions, i llavors les guanyava. Sempre. Entre 1876 i 1923 cap govern no va perdre unes eleccions que hagués convocat ell. Quan Alfons XII va morir el 1885, els dos caps van segellar el pacte a palau, al Pardo, per protegir la regència: el torn era més important que el rei.

Com es fabricava una elecció

Per guanyar sempre calia una cadena de tres esglaons. A dalt, el ministre de la Governació escrivia l’encasellatencasellatEncasellat: la llista, feta al Ministeri de la Governació abans de les eleccions, del candidat que havia de guanyar a cada districte. Els dos partits la negociaven: el que anava a governar es quedava la majoria i en deixava una part a l'altre.: la llista dels que havien de sortir diputats a cada districte, negociada amb l’oposició, que es quedava una part dels escons per no fer soroll. Al mig, el governador civil de cada província rebia la llista i la feia arribar als pobles. I a baix hi havia el caciccacicCacic: notable local (gran propietari, advocat, prestador) que controlava els vots del seu districte a canvi de favors: una feina, un tràmit, un fill lliure de quintes, un deute perdonat. Sense ell, el sistema no arribava al poble., l’home del poble que feia que la llista es complís: un propietari, un advocat, un prestador, que coneixia tothom i a qui tothom devia alguna cosa. Joaquín Costa ho va descriure el 1901 en un text que trobaràs a L’Arxiu: sense el cacic «no es movia ni un full de paper». Si tot això no bastava, quedaven els mètodes bruts, que el castellà i el català van batejar amb la mateixa imatge, la de l’olla on es couen els vots: el pucherazo o tupinadapucherazo o tupinadaPucherazo (en català, tupinada): fer sortir de l'urna més vots dels que hi han entrat, o els que convenen. Els «lázaros» eren els morts que votaven, ressuscitats al cens; els «cuneros», els candidats de Madrid enviats a un districte que no havien trepitjat mai., els morts que ressuscitaven per votar, les urnes que s’omplien de nit, els candidats de Madrid enviats a districtes que no coneixien.

Val la pena entendre per què funcionava, perquè no era només por. El cacic no era un tirà de poble: era l’únic que hi feia d’Estat. Si un pagès necessitava que el fill no anés a Cuba amb les quintes, que el jutge li resolgués un plet, que l’ajuntament li perdonés els consumos endarrerits o que el banc de Madrid li esperés el pagament, el camí no passava per cap oficina: passava per la casa del cacic. I el cacic, a canvi, demanava una sola cosa el dia de les eleccions. Per a molta gent aquell tracte era racional: el vot no servia de res, i el favor sí. El sistema es va aguantar quaranta anys no perquè fos invisible, sinó perquè a cada poble hi havia algú a qui li convenia.

La geografia del sistema

El caciquisme no era igual a tot arreu, i el seu mapa és l’últim mapa de la càpsula. Era fort allà on la gent depenia d’un sol home: a la Galícia del minifundi i el prestador, a l’Andalusia i l’Extremadura del latifundi i el jornaler, a la Castella dels pobles petits on el cacic era l’amo de la terra, el jutge de pau i l’únic que sabia escriure una instància. Era feble a les ciutats grans, on hi havia diaris, associacions i gent que no devia res a ningú: a Barcelona, a Madrid i a València els republicans guanyaven eleccions que a la resta del país estaven decidides. El sistema del torn era rural, i les ciutats en van ser l’excepció parcial: l’única esquerda per on va entrar el segle XX.

1890: votar tothom, decidir ningú

El 1890 Sagasta va aprovar el sufragi universal masculísufragi universal masculíSufragi universal masculí (llei de 26 de juny de 1890): vot per a tots els homes de més de vint-i-cinc anys, com el 1869. Uns cinc milions d'electors. Els resultats van continuar sortint de l'encasellat., la reivindicació que has vist en pactes i manifestos de tota la càpsula. Va passar de vuit-cents mil electors a quasi cinc milions, i no va canviar res: els resultats continuaven sortint de l’encasellat, i el cacic tenia ara més vots per controlar. La resposta a la pregunta de la càpsula és aquesta: Espanya va deixar de viure en guerra quan els dos partits van deixar de disputar-se el poder a la caserna i van acordar repartir-se’l; i el preu va ser que la gent votés sense decidir. El sistema va aguantar la pèrdua de Cuba el 1898 i va durar fins que un altre general, el 1923, va decidir que ja no calia ni fingir.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Vertader o fals: mirant els dos sopars de Nadal.

Mira la caricatura d'«El Loro» i decideix si cada afirmació és vertadera o falsa, amb el que veus o diu el peu: (1) A les dues vinyetes seuen les mateixes persones. (2) A la de dalt serveix Sagasta. (3) A la de baix el plat es diu «poder». (4) El dibuixant defensa un dels dos partits.

Les quatre afirmacions, cada una amb el veredicte i la prova.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(1) És fals, perquè a la vinyeta de dalt... i a la de baix...». Qui és cada cambrer ho diu el peu.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Costa amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el text de Costa a L'Arxiu i el context, i identifica en tres passos el fet, el parer i el senyal. FET: quines coses diu que no es movien sense el cacic? PARER: quin adjectiu posa Costa al cacic? SENYAL: segons el context i la Fitxa, què acabava de perdre Espanya quan Costa escrivia?

Les tres respostes (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Costa diu que sense el cacic no es movia..., ni..., ni... Per a ell, el cacic és un particular...». Pensa si algú que escriu just després d'una derrota pot tenir motius per exagerar.

9.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Qui votava, de 1837 a 1890, en un gràfic.

Dibuixa un gràfic de barres amb els electors d'Espanya en quatre moments: 1837 (250.000), 1846 (100.000), 1869 (4 milions) i 1890 (la xifra és a la línia del sufragi de la Fitxa). Posa sota cada barra si el sufragi era censatari o universal.

El gràfic amb les quatre barres, l'escala i el tipus de sufragi de cada una.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Tria una escala (per exemple, 1 cm = 500.000 electors) i escriu-la abans de dibuixar: la barra de 1846 serà molt petita. Si dubtes del tipus de sufragi, mira la línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La cadena que fabricava una elecció.

Fes un esquema 1-3-1. A dalt, «Com es guanyaven sempre les eleccions». Al mig, els tres esglaons de la cadena de la lectura, cada un amb qui era i què feia. A baix, una frase que expliqui per què el sistema no funcionava a les ciutats grans.

L'esquema amb la idea, els tres esglaons i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: La cadena és a la Fitxa, numerada. Per a la frase de baix, mira la línia de la geografia: qui guanyava a Barcelona i a València?

9.5 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Tres telegrames per a unes eleccions: la cadena en quinze paraules.

Escriu tres telegrames de 15 paraules exactes, un per cada esglaó de la cadena, la setmana d'unes eleccions de 1886: del ministre de la Governació al governador civil, del governador al cacic, i del cacic a un pagès que li deu un favor. A sota, escriu una frase que digui què tenen en comú els tres.

Els tres telegrames de 15 paraules comptades i una frase.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules abans de passar-ho a net. Pensa què demana cada esglaó al de sota, i què li ofereix a canvi.

9.6 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

Desmentit: «el caciquisme era una cosa de quatre pobles».

Un text d'internet diu: «El caciquisme era cosa d'alguns pobles endarrerits; el sistema de la Restauració funcionava com qualsevol altre d'Europa.» Desmentiu-ho amb dues dades de la Fitxa, una del torn i una de la geografia, i digueu què hi ha de cert.

El desmentit, de 60-80 paraules, amb les dues dades i el que és cert.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Connectors: «és fals que... perquè la Fitxa diu que...», «el que sí que és cert és que a...».

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el 1890 va arribar la democràcia».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què el sufragi universal de 1890 no va canviar els resultats de les eleccions, amb una dada de la Fitxa, i on sí que va fallar el sistema.

L'explicació, de 40-60 paraules, amb una dada i l'excepció de les ciutats.

💡 Pista: Abans d'escriure, separa dues coses: el dret a votar (qui pot) i el poder del vot (què canvia). El tòpic barreja les dues.

9.8 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 🗣️ En parella

Ahir i avui: votar i decidir.

El 1890 tothom podia votar i els resultats es decidien abans. En parella, amb el que ja sabeu, argumenteu què fa falta avui perquè un vot decideixi de debò, a més de poder votar. Doneu dos exemples i compareu-los amb el 1890.

L'argument, amb dos exemples i la comparació amb el 1890 (40-60 paraules).

💡 Pista: Penseu en qui compta els vots avui, qui pot veure com es compten i què passa si algú fa trampa.

9.9 🌍 Participar · rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 👥 En grup

Per què Espanya vivia en guerra? La resposta de la càpsula.

Tanqueu la càpsula. En grup, trieu tres causes de les nou sessions que expliquin per què Espanya va viure en guerra del 1833 al 1876: una territorial, una política i una altra que vulgueu. Ordeneu-les de la més rellevant a la menys, segons quanta gent va afectar cada una i quant de temps va durar. Després contesteu la pregunta de la càpsula.

Les tres causes ordenades i justificades, i la resposta a la pregunta de la càpsula (80-100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Rellevant no vol dir famós: pregunteu-vos quanta gent, quant de temps i si encara en queda res.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cánovas va respondre la pregunta de la càpsula organitzant el frau en lloc d'acabar-hi: dos partits, conservadors i liberals, es tornaven el govern per acord (torn pacífic, Pacte del Pardo el 1885) i convocaven unes eleccions que guanyaven sempre. Una cadena de tres esglaons ho fabricava: l'encasellat del ministre, el governador civil i el cacic del poble, que canviava favors per vots; i si no bastava, la tupinada i els morts que votaven. El sistema era fort al camp (Galícia, Andalusia, Extremadura, Castella) i feble a les ciutats. El sufragi universal de 1890 va multiplicar per sis els electors i no va canviar res. Espanya va deixar de viure en guerra al preu que la gent votés sense decidir.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. En quin ordre passaven les coses quan tocava canviar de govern a la Restauració?

   A. El rei cridava el partit que tocava, el partit convocava eleccions i les guanyava B. El partit guanyava les eleccions, el rei el cridava i llavors es feia l'encasellat C. El cacic triava el candidat, el governador el proposava i el rei el feia ministre D. Els dos partits es presentaven junts, i el que treia més vots governava dos anys

2. 2. Segons la lectura, per què a molta gent li sortia a compte donar el vot al cacic?

   A. Perquè el cacic pagava cada vot en diners el mateix dia de les eleccions, davant de l'urna B. Perquè la llei obligava a votar el candidat de l'encasellat, sota pena d'una multa o de presó C. Perquè el cacic era un tirà que feia por, i al poble ningú no gosava plantar-li cara D. Perquè el vot no servia de res i el favor sí: una feina, un plet, un fill lliure de quintes

3. 3. Què va canviar amb el sufragi universal masculí de 1890, segons la lectura?

   A. Els republicans van guanyar al camp de Galícia i d'Andalusia, i el torn es va trencar B. El cacic va perdre el control del poble, perquè ja no podia vigilar tants vots C. Els electors van passar de vuit-cents mil a quasi cinc milions, i els resultats no van canviar D. Les eleccions van deixar de passar per l'encasellat, però el rei va continuar triant govern

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Aquest sistema va aguantar el 1898 i va caure el 1923. Què hi va passar, entre una data i l'altra, a Catalunya?