Sessió 8. La Restauració borbònica

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 3 de gener de 1874, mentre les Corts votaven per fer fora Castelar, el general PavíaPavíaManuel Pavía (1827-1895): capità general de Madrid. El 3 de gener de 1874 va entrar al Congrés amb la Guàrdia Civil i va dissoldre les Corts de la República. Va lliurar el poder a Serrano. va entrar al Congrés amb la Guàrdia Civil i va fer sortir els diputats. La República no es va abolir: es va buidar. Durant tot el 1874 va portar aquest nom una dictadura del general Serranodictadura del general SerranoRepública unitària o dictadura de Serrano (1874): l'any que va del cop de Pavía al de Sagunt. Serrano va governar amb poders excepcionals, sense Corts, mantenint el nom de república. Va acabar les guerres cantonals i va contenir els carlins., sense Corts ni constitució, que va acabar amb els cantons i va aguantar els carlins. Sis anys després de la Gloriosa, Espanya tornava a tenir un general al capdavant i cap regla.

Cánovas: un rei nou per a una idea nova

Mentrestant, un polític que havia començat escrivint el Manifest de Manzanares preparava una altra cosa. Cánovas del CastilloCánovas del CastilloAntonio Cánovas del Castillo (1828-1897): historiador i polític conservador, malagueny. Va organitzar el partit alfonsí durant el Sexenni, va escriure el Manifest de Sandhurst i la Constitució de 1876, i va presidir el govern sis vegades. El va assassinar un anarquista el 1897. no volia tornar a Isabel II, que ningú no volia, sinó al seu fill Alfons, un noi de disset anys que estudiava a l’acadèmia militar de Sandhurst, a Anglaterra. Va convèncer la reina d’abdicar en el fill, va organitzar un partit i, sobretot, va escriure un text. L’1 de desembre de 1874, Alfons va signar el Manifest de SandhurstManifest de SandhurstManifest de Sandhurst (1 de desembre de 1874): carta pública d'Alfons de Borbó, redactada per Cánovas, en què es presentava com a rei de tots: «bon espanyol», «bon catòlic» i «veritablement liberal», i prometia una monarquia constitucional., que trobaràs a L’Arxiu. La frase clau té tres peces: «bon espanyol», «bon catòlic» i, «com a home del segle, veritablement liberal». Una per als militars, una per a l’Església i els carlins moderats, una per als liberals que havien fet la Gloriosa. Cánovas volia que la monarquia tornés sense que semblés que la portava ningú: ni un general, ni un partit. Que arribés per esgotament, com havia arribat la República.

Sagunt: el pronunciament que havia de ser l’últim

No va tenir paciència tothom. El 29 de desembre de 1874, a Sagunt, el general Martínez CamposMartínez CamposArsenio Martínez Campos (1831-1900): general que el 29 de desembre de 1874 va proclamar Alfons XII rei a Sagunt, sense esperar el pla civil de Cánovas. Després va negociar la pau de Cuba (Zanjón, 1878). va proclamar Alfons XII rei d’Espanya davant de la seva brigada, i en pocs dies totes les guarnicions s’hi van afegir. Cánovas, que se n’havia assabentat pels diaris, va acceptar els fets: el rei va entrar a Madrid el 14 de gener de 1875. Ironia de la història: el règim que volia acabar amb els pronunciaments va néixer d’un pronunciament. Però Cánovas en va treure la lliçó: la primera feina del nou règim seria fer que l’exèrcit no tornés a decidir mai més. Els generals van tenir sous, honors i el rei per cap suprem; el que no van tornar a tenir va ser la política.

Els primers mesos: la bona sort d’un rei jove

Alfons XII va tenir una cosa que ni Amadeu ni la República havien tingut: sort, i temps. Tenia disset anys, havia crescut a l’exili i parlava com un noi del seu segle; no arrossegava els favorits ni els escàndols de la seva mare. Els carlins van perdre la guerra en un any, i el rei va poder entrar a Pamplona i a Bilbao com a pacificador. Els cantons ja no existien. Cuba va fer les paus. I els que havien fet la Gloriosa, cansats de sis anys en què tot havia canviat de nom tres vegades, van acceptar una monarquia que els deixava entrar. Per primera vegada des del 1833, un rei entrava a Madrid sense que cap partit del sistema li fes la guerra; els carlins, que ja la feien, la van perdre l’any següent. Aquesta calma no la va fabricar el rei: la va fabricar l’esgotament del país, que és el que Cánovas havia comptat que passaria.

La Constitució de 1876 i la idea de Cánovas

Cánovas era historiador, i tenia una teoria: Espanya tenia una «constitució interna», anterior a qualsevol paper, feta de dues coses, el Rei i les Corts, i tot el que s’havia escrit contra aquesta idea havia acabat en guerra. La Constitució de 1876Constitució de 1876Constitució de 1876 (30 de juny): sobirania compartida entre el Rei i les Corts; drets individuals regulables per llei; Senat mixt (nomenat i elegit); religió catòlica de l'Estat amb tolerància privada d'altres cultes (art. 11); sufragi deixat a la llei. Vigent fins al 1923: la més llarga de la història d'Espanya. ho posa per escrit: sobirania compartida, com el 1845, però amb els drets de 1869 dins, regulables per llei; un Senat mig nomenat mig elegit; l’article 11, que fa la religió catòlica la de l’Estat i tolera les altres en privat, a mig camí entre 1845 i 1869; i el sufragi deixat a una llei, perquè cada govern el pogués tocar. Era un text prou ambigu perquè hi cabessin els dos partits que Cánovas volia: el seu, conservador, i un de liberal que aplegués els que havien fet la Gloriosa i que va acabar dirigint Sagasta. El 1876 també es va acabar la Tercera Guerra Carlina, i amb ella els furs bascos, per la llei de 21 de juliol; el 1878, la de Cuba, amb la pau de Zanjón. Quaranta-tres anys després de la mort de Ferran VII, Espanya no tenia cap guerra oberta. La pregunta de la càpsula, per què vivia en guerra, tenia la resposta que Cánovas hi va donar: perquè cada partit volia el poder sencer, i el buscava a la caserna. La solució, la veuràs a la sessió 9, va ser repartir-se’l per torns, i deixar el país fora del repartiment.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

D'Alcolea a Sagunt, en una rampa.

Mira la caricatura «Des d'Alcolea a Sagunt» de la lectura. DESCRIU per on comença la rampa, per on passa i on acaba. IDENTIFICA, amb el peu, tres etapes de la rampa. DEDUEIX què vol dir el dibuixant fent que el Sexenni sigui una rampa que baixa cap a una corona.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «El dibuix comença a... a dalt, passa per... i acaba a...». Les etapes les diu el peu, d'esquerra a dreta.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Sandhurst amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el Manifest de Sandhurst a L'Arxiu i el context, i identifica en tres passos el fet, el parer i el senyal. FET: quines tres coses diu Alfons que serà? PARER: segons el context, a qui va dirigida cada una? SENYAL: qui va escriure de debò el manifest?

Les tres respostes (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Alfons diu que serà..., ... i ... Cada una va per a...». Per al senyal, compara qui el signa amb qui el redacta: tots dos surten a L'Arxiu.

8.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del cop de Pavía a la pau de Zanjón, en una línia.

Dibuixa una línia del temps del gener de 1874 al 1878 i situa-hi sis moments de la Fitxa: Pavía, Sandhurst, Sagunt, la Constitució, la fi de la guerra carlina i la pau de Zanjón. Marca amb un color els dos moments en què un general decideix amb les tropes.

La línia amb els sis moments datats i els dos cops marcats.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: El 1874 necessitarà més espai que els altres anys, perquè hi passen tres coses. Totes les dates són a la Fitxa.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Tres constitucions, tres files.

Fes una taula de tres columnes (1845 · 1869 · 1876) i tres files: de qui és la sobirania · qui vota · què diu de la religió. Omple-la amb les Fitxes de les sessions 2, 6 i 8. A sota, explica en una frase a quina de les dues anteriors s'assembla més la de 1876.

La taula de tres columnes i tres files, i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Per a la frase: «La de 1876 s'assembla més a la de... perquè...». Compta en quantes files coincideixen.

8.5 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'enigma de l'home que no va treure tropes.

Cinc pistes sobre una persona: (1) el 1854 va escriure el manifest d'un pronunciament; (2) el 1874 va escriure el manifest d'un rei; (3) volia que la monarquia tornés sense cap general; (4) un general se li va avançar; (5) va fer una constitució on hi cabien dos partits. Deduïu qui és i expliqueu quina pista explica millor per què el seu règim va durar tant.

La persona i la pista decisiva, explicada en dues frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «la pista... indica que...», «la que explica la durada és... perquè...». Penseu què va treure a l'exèrcit i què li va donar.

8.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Titular: Sagunt, 29 de desembre de 1874.

Escriu dos titulars (màxim 10 paraules cada un) per a la notícia del pronunciament de Sagunt: un per a un diari alfonsí que sap que Cánovas no ho volia així, i un per a un diari republicà. A sota, explica en una frase quin dels dos diu més veritat.

Els dos titulars i una frase.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pensa què té d'incòmode aquell pronunciament per a Cánovas mateix.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «un procés pacífic i civil».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica què volia Cánovas i què va passar de debò el desembre de 1874, amb dues dades de la Fitxa: la de Sandhurst i la de Sagunt. Digues també fins a quin any l'exèrcit no va tornar a decidir governs.

L'explicació, de 80-100 paraules, amb les dues dades i la durada.

💡 Pista: Abans d'escriure, separa el naixement del règim (com va començar) de la seva vida (com va durar): el tòpic barreja les dues coses.

8.8 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Explica l'article 11 de 1876 sense dir «religió» ni «catòlic».

Explica amb paraules pròpies què diu l'article 11 de la Constitució de 1876 (a L'Arxiu) i per què té una frase per a cada bàndol. Regla: no pots escriure «religió», «catòlic» ni «Església»; has de dir-ho amb altres paraules.

Una explicació de quatre frases, sense les paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Llegeix l'article frase per frase i pregunta't a qui agradaria cada una.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: les constitucions que duren.

La Constitució de 1876 va durar quaranta-set anys; la de 1978 ja en porta més. En grup, amb el que ja sabeu, argumenteu què fa que una constitució duri: que hi càpiga tothom, que sigui prou ambigua, o una altra cosa. Feu servir el cas de 1876 com a prova.

L'argument del grup, amb una raó i la prova de 1876 (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, penseu què passava amb les constitucions de la càpsula que duraven poc.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 3 de gener de 1874 Pavía va buidar el Congrés amb la Guàrdia Civil i Serrano va governar un any amb el nom de república. Cánovas preparava el retorn d'Alfons, el fill d'Isabel II, sense generals: el Manifest de Sandhurst (1 de desembre) prometia un rei «bon espanyol, bon catòlic i veritablement liberal», una frase per a cada bàndol. Martínez Campos se li va avançar a Sagunt (29 de desembre) amb un pronunciament, l'últim en quaranta-nou anys. La Constitució de 1876 va sumar la sobirania compartida de 1845 i els drets de 1869, amb un article 11 que feia les paus amb tothom; el 1876 es va acabar la guerra carlina i els furs, i el 1878 la de Cuba. La idea de Cánovas: treure a l'exèrcit els motius per alçar-se.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què té d'irònic el pronunciament de Sagunt (29 de desembre de 1874), segons la lectura?

   A. Que el va encapçalar Cánovas, un civil que no havia manat mai cap brigada B. Que va proclamar rei Alfons XII quan la seva mare, Isabel II, encara no havia abdicat C. Que el règim que volia acabar amb els pronunciaments va néixer d'un pronunciament D. Que va fracassar, i Alfons XII no va poder regnar fins a la Constitució de 1876

2. 2. Al Manifest de Sandhurst, Alfons es diu «bon espanyol», «bon catòlic» i «veritablement liberal». Per què aquestes tres paraules?

   A. Perquè són les tres condicions que la Constitució de 1876 posava per poder regnar B. Perquè cada una parla a un bàndol: els militars, l'Església i els liberals de la Gloriosa C. Perquè eren el lema dels carlins de Carles VII, i Cánovas els volia guanyar per al rei D. Perquè les havia exigit Martínez Campos abans de proclamar-lo rei a Sagunt

3. 3. Com va aconseguir Cánovas que l'exèrcit deixés de decidir governs?

   A. Donant als generals sous, honors i el rei per cap, i deixant-los fora de la política B. Dissolent les guarnicions que s'havien afegit a Sagunt i fent jutjar Martínez Campos C. Prohibint els pronunciaments a la Constitució de 1876, amb penes de presó per als caps D. Fent entrar els generals al govern per torns, ara amb els conservadors i ara amb els liberals

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Dos partits que es tornen el govern per acord i no per les urnes: com es fa, exactament, que unes eleccions surtin sempre com toca?