Càpsula 6 · PER QUÈ ESPANYA VIVIA EN GUERRA? · #GiH3
O'Donnell i la política de prestigi. Guerra d'Àfrica (1859-1860). Crisi financera (1866). Repressió creixent i pèrdua de suport popular. L'esgotament del règim isabelí.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3
.jpg?width=1600)
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Després del Bienni Progressista, el general O’DonnellO’DonnellLeopoldo O'Donnell (1809-1867): fundador de la Unió Liberal, partit de centre que va intentar superar la divisió entre moderats i progressistes. va fundar la Unió Liberal, un partit que es proclamava per sobre de la divisió entre moderats i progressistes. Va governar bona part d’una dècada (1858-1863) amb una recepta senzilla: si la política interior generava divisió, calia buscar un projecte que unís tothom des de fora.
Aquesta recepta té un nom: la «política de prestigi». El 1859, O’Donnell va declarar la guerra al Marroc després d’incidents fronterers a Ceuta. La Guerra d’Àfrica (1859-1860) va acabar amb la victòria espanyola a Tetuán i va generar, per un temps, un entusiasme patriòtic que travessava els bàndols polítics: moderats i progressistes coincidien, per un cop, aplaudint el mateix exèrcit. Però la unitat durava el que durava la guerra. Cap dels problemes de fons (el frau electoral, l’exclusió dels no propietaris, el pes de la Corona) es va resoldre a Tetuán.
El 1866 va esclatar una crisi financera profunda: la febre inversora en ferrocarrils dels anys anteriors s’havia sobredimensionat, i moltes companyies i bancs es van enfonsar alhora. La monarquia d’Isabel II, ja desgastada, va respondre amb més repressió: es tancaven diaris, es desterrava a opositors, i la reina confiava cada cop més en un cercle reduït de la cort per sobre dels seus propis governs. Fins i tot la Unió Liberal, el partit que havia de representar l’ordre estable, va acabar allunyada del poder després de la mort d’O’Donnell el 1867.
Davant d’aquest bloqueig, els partits exclosos del sistema (progressistes i demòcrates, i finalment també els unionistes) van començar a conspirar des de l’exili. El general Joan Prim en va ser l’ànima. El 16 d’agost de 1866, a la ciutat belga d’Ostende, va reunir els representants d’aquests partits i en va sortir un acord clar: el Pacte d’Ostendeel Pacte d’OstendePacte d'Ostende (1866): acord signat a la ciutat belga d'Ostende entre el Partit Progressista i el Partit Demòcrata, per iniciativa de Prim, per enderrocar la monarquia d'Isabel II.. «Que l’objectiu, i bandera, de la revolució a Espanya és la caiguda dels Borbons.» El pacte no deia encara quina forma de govern vindria després (monarquia diferent o república): això, deien, ho decidiria una assemblea escollida per sufragi universal. El que sí que quedava clar era l’objectiu immediat: acabar amb el regnat d’Isabel II.
Dibuixa una línia del temps amb quatre punts: fundació de la Unió Liberal (1858), Guerra d'Àfrica (1859-1860), crisi financera (1866) i Pacte d'Ostende (1866). Anota a sota de cada punt una paraula clau.
💡 Pista: Pots fer servir: unitat, victòria, enfonsament, conspiració.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla les paraules «objectiu» i «bandera». Respon en dues línies: per què creus que el pacte no diu encara quina forma de govern hi hauria d'haver després de la caiguda dels Borbons.
💡 Pista: Deixar-ho obert permetia sumar-hi grups amb idees diferents sobre el futur (monàrquics d'una altra dinastia i republicans), units només per l'objectiu immediat.
Imagina que has d'explicar a un company d'un altre país què és la «política de prestigi» i per què O'Donnell la va fer servir. Fes-ho en quatre frases, amb un exemple.
💡 Pista: Pots comparar-ho amb algú que, quan té problemes a casa, organitza una festa gran perquè tothom es distregui i s'oblidi, per un moment, de les baralles.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades que demostrin que la Guerra d'Àfrica tenia un objectiu polític intern, no només colonial. Acabeu amb una frase que comenci: «La Guerra d'Àfrica no era només una aventura colonial perquè...».
💡 Pista: Dades possibles: buscava cohesió nacional en un moment de divisió interna; l'entusiasme que va generar va ser només temporal.
Dibuixa un mapa conceptual amb «Caiguda d'Isabel II» al centre. Fes-hi penjar tres branques: «Guerra d'Àfrica (unitat temporal)», «Crisi de 1866 (esgotament)» i «Pacte d'Ostende (conspiració)». Escriu una frase breu a cada branca.
💡 Pista: Cada branca representa una etapa diferent del procés que porta cap a la revolució que veuràs a la sessió següent.
Torna a escriure el primer punt del Pacte d'Ostende (l'objectiu de la revolució) sense fer servir en cap moment la paraula «Borbons» ni «Isabel II».
💡 Pista: Pots parlar de «la dinastia regnant» o de «l'actual forma de govern».
Escriu una cadena causa-efecte de quatre passos que expliqui com la crisi financera de 1866 va acabar portant a la conspiració del Pacte d'Ostende.
💡 Pista: Per exemple: crisi financera de 1866 → més repressió i desterraments → allunyament fins i tot de la Unió Liberal → conspiració des de l'exili.
Escriu una carta breu (cinc frases) adreçada a la reina Isabel II, des del punt de vista d'un polític unionista preocupat, l'any 1866, pel rumb que prenia el seu govern.
💡 Pista: Pots advertir-la que la repressió i la dependència d'un cercle reduït de la cort estan allunyant fins i tot els seus propis suports.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Avui, és legítim que un govern busqui èxits en política exterior per desviar l'atenció de problemes interns? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument i, si podeu, un exemple concret.
💡 Pista: Penseu en casos actuals de governs que prioritzen gestos exteriors davant de crisis internes no resoltes.
📌 Per emportar-se
El general O'Donnell va fundar la Unió Liberal amb la promesa de superar la divisió entre moderats i progressistes, però va acabar recorrent a la mateixa recepta d'unitat artificial: la «política de prestigi», amb la Guerra d'Àfrica (1859-1860) com a exemple més clar. L'entusiasme de la victòria a Tetuán no va durar: el 1866 una crisi financera profunda va desgastar encara més un règim isabelí que responia amb més repressió i més dependència d'un cercle reduït de la cort. Davant d'aquest bloqueig, els partits exclosos van conspirar des de l'exili, i el Pacte d'Ostende (1866) va fixar l'objectiu comú de tots ells: acabar amb els Borbons.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què era la «política de prestigi» que va fer servir O'Donnell?
2. Quin esdeveniment de 1866 va acabar de desgastar el règim isabelí?
3. Quin objectiu comú fixava el Pacte d'Ostende (1866)?
💭 Per pensar fins demà
Si la victòria militar a Tetuán no va resoldre cap dels problemes polítics de fons, per què creus que va generar, igualment, tant entusiasme popular?
