Sessió 5. La Unió Liberal i la crisi del sistema (1856-1868)

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Després del cop de 1856, O’Donnell va fer una cosa nova: en lloc de tornar amb els moderats, va fundar un partit. La Unió LiberalUnió LiberalUnió Liberal: partit fundat per O'Donnell el 1858 amb moderats descontents i progressistes moderats, per superar la divisió entre les dues famílies liberals. Va governar del 1858 al 1863, el govern més llarg del regnat d'Isabel II. volia ser el partit del mig: ni la Corona per sobre de tot, ni la Milícia al carrer. Va governar cinc anys seguits, del 1858 al 1863, un rècord en aquell regnat, i ho va fer amb una recepta simple: si la política de dins dividia, calia buscar a fora una cosa que unís.

La política de prestigi

Aquesta recepta té un nom, política de prestigipolítica de prestigiPolítica de prestigi: expedicions militars a l'estranger (Marroc, Mèxic, Cotxinxina, Santo Domingo, Perú i Xile) fetes per O'Donnell entre 1858 i 1866 per donar a Espanya un paper de potència i, sobretot, per unir l'opinió pública al voltant de l'exèrcit., i el seu moment culminant va ser la Guerra d’ÀfricaGuerra d’ÀfricaGuerra d'Àfrica (1859-1860): guerra contra el sultanat del Marroc després d'incidents a la frontera de Ceuta. Batalles de Castillejos (Prim) i Tetuan (presa el 6 de febrer de 1860). Tractat de Wad-Ras: indemnització i ampliació de Ceuta.. El 1859, després d’uns incidents a la frontera de Ceuta, O’Donnell va declarar la guerra al sultà del Marroc, i durant quatre mesos tot el país va seguir l’exèrcit per les cròniques dels diaris. Prim va carregar a Castillejos, els voluntaris catalans van desfilar per Barcelona abans d’embarcar, i el 6 de febrer de 1860 les tropes van entrar a Tetuan. Un jove escriptor, AlarcónAlarcónPedro Antonio de Alarcón (1833-1891): escriptor i periodista. Es va allistar com a voluntari a la Guerra d'Àfrica i en va enviar cròniques a Madrid, publicades com a «Diario de un testigo de la guerra de África» (1859-1860), un èxit de vendes enorme., hi era com a voluntari i enviava cròniques a Madrid; el dia de l’entrada va escriure les línies que trobaràs a L’Arxiu: «Tetuan per Espanya!». Moderats i progressistes aplaudien, per una vegada, el mateix exèrcit, i Marià Fortuny va pintar la batalla per encàrrec de la Diputació de Barcelona.

Val la pena aturar-se un moment en com es va viure aquella guerra a casa. Els diaris de Madrid i Barcelona enviaven corresponsals al front per primera vegada, i les cròniques d’Alarcón es llegien en veu alta a les tavernes; les ciutats van organitzar subscripcions per als ferits, els ajuntaments van batejar carrers amb els noms de les batalles i, quan els voluntaris catalans van tornar, Barcelona els va rebre amb una festa de dies. Cap govern d’Isabel II no havia tingut mai tanta gent al costat. Aquesta és la raó per la qual la política de prestigi funcionava: no era una qüestió de conquerir territori, sinó de fabricar una emoció compartida en un país que no en tenia cap.

Però la unitat va durar el que va durar la guerra. El Tractat de Wad-Ras va donar a Espanya una indemnització i un tros més de terreny al voltant de Ceuta, i poca cosa més: la indemnització es va cobrar en anys, i el territori nou eren uns quilòmetres de camp. Les altres expedicions (Mèxic, Cotxinxina, Santo Domingo, la guerra amb el Perú i Xile) van costar diners i homes i no van portar res. Cap dels problemes de fons, ni el frau electoral, ni l’exclusió dels que no tenien propietat, ni el pes de la Corona, es va resoldre a Tetuan.

1866: l’any en què tot es va trencar

La crisi va arribar per tres costats alhora. El primer, els diners: la febre del ferrocarril dels anys cinquanta havia construït milers de quilòmetres de via amb capital que esperava beneficis que no arribaven, i el 1866 els bancs i les companyies van començar a caure en cadena, primer a Barcelona i després a tot arreu. Una crisi financeracrisi financeraCrisi de 1866: fallida en cadena de bancs i companyies de ferrocarril, després d'anys d'inversió que no donava beneficis. S'hi va sumar la crisi de subsistències de 1867-1868 (males collites, pa car). Primera crisi capitalista moderna d'Espanya. que l’any següent es va convertir en crisi de la fam, amb males collites i el pa a preu d’or. El segon, la repressió: l’abril de 1865, la Nit de Sant DanielNit de Sant DanielNit de Sant Daniel (10 d'abril de 1865): la Guàrdia Civil i l'exèrcit van disparar contra una manifestació d'estudiants a Madrid que protestaven per la destitució del rector; una desena de morts. El juny de 1866, els sergents de la caserna de San Gil es van revoltar i 66 van ser afusellats., l’exèrcit va disparar contra estudiants a Madrid; el juny de 1866, els sergents de la caserna de San Gil es van revoltar per pujar-se el sou i se’n van afusellar seixanta-sis. El tercer, la Corona: Isabel II confiava cada vegada més en un cercle petit de favorits de palau i cada vegada menys en els seus governs, i la Unió Liberal mateixa va acabar fora del poder; O’Donnell va morir a Biarritz el 1867, i Narváez, l’abril de 1868. El sistema s’havia quedat sense diners, sense generals i sense partits que hi volguessin ser.

Ostende: canviar de reina

Davant d’aquest bloqueig, els partits exclosos van fer el que feien sempre, conspirar, però amb un objectiu nou. El 16 d’agost de 1866, a la ciutat belga d’Ostende, el general PrimPrimJoan Prim (1814-1870): general i polític progressista, de Reus. Heroi de Castillejos, conspirador contra Isabel II des del 1866, ànima de la revolució de 1868 i president del govern fins que el van assassinar el desembre de 1870. va reunir progressistes i demòcrates, i en va sortir el Pacte d’OstendePacte d’OstendePacte d'Ostende (16 d'agost de 1866): acord entre progressistes i demòcrates, per iniciativa de Prim, per enderrocar Isabel II. Unes Corts elegides per sufragi universal decidirien la forma de govern. El 1867 s'hi van afegir els unionistes.. L’acord tenia dues frases i un forat: la primera, que la revolució seria contra els Borbons; la segona, que unes Corts elegides per sufragi universal decidirien què venia després. I el forat: ningú no deia si allò seria una monarquia amb un altre rei o una república. Quan els unionistes s’hi van afegir el 1867, la reina ja no tenia ningú. Per primera vegada, un pronunciament no es preparava per canviar de govern, sinó de dinastia.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Deu metres de batalla.

Mira «La batalla de Tetuan» de Fortuny a la lectura. DESCRIU què hi ha a l'esquerra, què hi ha a la dreta i quant de cel ocupa el quadre. IDENTIFICA, amb el peu i la Fitxa, qui el va encarregar i on és avui. DEDUEIX què volia que sentís qui el mirés a Barcelona.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A l'esquerra hi ha... A la dreta... El cel...». Qui el va encarregar i on és ho diuen el peu i la línia de Fortuny de la Fitxa.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Alarcón amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la crònica d'Alarcón a L'Arxiu i identifica en tres passos el fet, el parer i el senyal. FET: quina bandera oneja, i on? PARER: què diu Alarcón de la generació que ho viu? SENYAL: segons el context, qui era Alarcón dins de l'exèrcit?

Les tres respostes (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «La bandera... oneja sobre... Alarcón diu que la generació és...». Per al senyal, pensa si algú que s'hi ha allistat pot explicar la guerra amb distància.

5.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La política de prestigi en un gràfic de durades.

Dibuixa un gràfic de barres horitzontals amb les cinc expedicions de la política de prestigi de la Fitxa: Cotxinxina, Marroc, Mèxic, Santo Domingo i Perú-Xile. La llargada de cada barra ha de ser els anys que va durar. Ordena-les de la més llarga a la més curta.

El gràfic amb les cinc barres ordenades i l'escala.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Tria una escala (per exemple, 2 cm = 1 any) i calcula la durada de cada una amb els anys de la línia de la política de prestigi.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica «política de prestigi» sense dir «guerra» ni «exèrcit».

Explica amb paraules pròpies què era la política de prestigi d'O'Donnell, per a què servia dins del país i per què no durava. Regla: no pots escriure «guerra» ni «exèrcit»; has de dir-ho amb altres paraules.

Una explicació de quatre frases, sense les paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «és a dir...», «el que buscava era que...», «però quan..., llavors...».

5.5 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Titular: 1866, l'any que tot es trenca.

Escriu tres titulars (màxim 10 paraules cada un) per a tres notícies de 1866 de la Fitxa: la fallida dels bancs, els afusellaments de la caserna de San Gil i el Pacte d'Ostende. A sota, explica en una frase quina de les tres era la més perillosa per a la reina.

Els tres titulars i una frase.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pensa quina de les tres no es podia arreglar amb diners ni amb repressió.

5.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Carta d'un voluntari català, Tetuan, febrer de 1860.

Sou un voluntari català de vint anys que acaba d'entrar a Tetuan amb Prim el 6 de febrer de 1860. Escriviu una carta a la família de Reus amb tres coses que heu vist o viscut i el que creieu que passarà quan torneu. Res que un voluntari del febrer de 1860 no pogués saber.

La carta, de 60-80 paraules, amb tres coses viscudes i el que espereu.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Les tres coses són a la lectura i a la línia de la Guerra d'Àfrica de la Fitxa. Compte: encara no sabeu res del que ve després (Wad-Ras, la tornada).

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «una aventura sense conseqüències».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica quina conseqüència interna va tenir la Guerra d'Àfrica a curt termini i quina a llarg termini. Fes servir dues dades de la Fitxa: una de la guerra i una de Prim.

L'explicació, de 80-100 paraules, amb les dues conseqüències i les dues dades.

💡 Pista: Abans d'escriure, separa dues preguntes: què va passar l'any de la guerra, i què va fer el seu heroi el 1868.

5.8 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què el 1868 la reina ja no tenia ningú.

Fes un esquema 1-3-1. A dalt, «El 1868 el règim d'Isabel II s'ha quedat sol». Al mig, els tres costats de la crisi que descriu la lectura (diners, repressió, Corona), cada un amb una dada de la Fitxa. A baix, una frase que expliqui per què el Pacte d'Ostende només va ser possible després d'aquests tres cops.

L'esquema amb la idea, els tres costats amb dada i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Pensa quin dels tres costats va fer que fins i tot la Unió Liberal, el partit de l'ordre, marxés: aquell és el que tanca l'esquema.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: la guerra de fora per unir a dins.

O'Donnell va buscar una guerra a fora perquè un país dividit aplaudís el mateix exèrcit, i va funcionar un any. En grup, amb el que ja sabeu, argumenteu si avui un rival de fora encara pot unir un país, una ciutat o un grup que està dividit, i quant dura l'efecte.

L'argument del grup, amb un exemple i quant va durar l'efecte (40-60 paraules).

💡 Pista: Penseu en un cas que hàgiu viscut: una final, un rival d'un altre institut, un partit contra un altre país.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

O'Donnell va fundar la Unió Liberal (1858), el partit del mig, i va governar cinc anys amb la política de prestigi: guerres a fora perquè el país dividit aplaudís el mateix exèrcit. La Guerra d'Àfrica (1859-1860) va ser una festa nacional, amb Prim a Castillejos, Alarcón a les cròniques i Fortuny al quadre, i no va resoldre res. El 1866 tot es va trencar per tres costats: la fallida dels bancs i el ferrocarril, la repressió (Sant Daniel, San Gil) i una reina que només escoltava els favorits. Sense diners, sense generals i sense partits, els exclosos van signar a Ostende un pacte nou: la revolució seria contra la dinastia.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què funcionava la política de prestigi d'O'Donnell?

   A. Perquè donava a Espanya territoris nous a l'Àfrica, a Amèrica i a l'Àsia B. Perquè les indemnitzacions dels vençuts servien per pagar el deute dels ferrocarrils C. Perquè fabricava una emoció compartida en un país dividit, mentre durava la guerra D. Perquè allunyava de Madrid els generals que preparaven pronunciaments

2. 2. La lectura diu que el 1866 la crisi va arribar per tres costats alhora. Quins?

   A. La derrota a la Guerra d'Àfrica, la repressió i un pronunciament d'O'Donnell contra la reina B. La fallida de bancs i ferrocarrils, una nova guerra carlina i la mort de Prim C. La crisi de la fam, la vaga general de Barcelona i la ruptura amb l'Església D. La fallida de bancs i ferrocarrils, la repressió i una reina tancada amb els favorits

3. 3. Què tenia de nou el Pacte d'Ostende (1866), segons la lectura?

   A. Que fixava que després de la reina vindria una república, votada per sufragi universal B. Que no volia canviar de govern sinó de dinastia: la revolució seria contra els Borbons C. Que el signaven junts moderats i progressistes, per primera vegada des de la guerra carlina D. Que renunciava al pronunciament militar i volia fer caure el govern amb unes eleccions

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Ostende diu que la reina ha de caure i que unes Corts decidiran què ve després. Com es fa caure una reina, i qui decideix de debò?