Sessió 5. El ferrocarril i la xarxa catalana

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El primer tren de la península no el va fer l’Estat, ni un enginyer, ni una gran companyia: el va fer un indianoindianoMiquel Biada (1789-1848): comerciant de Mataró que va fer fortuna a Veneçuela i a Cuba. A l'Havana va veure el primer ferrocarril d'Amèrica Llatina (1837) i va tornar decidit a fer-ne un a casa. Va morir sis mesos abans de la inauguració. de Mataró. Miquel Biada havia vist el tren de l’Havana a Matanzas el 1837 i va tornar a Catalunya amb una idea fixa: la mateixa via entre Barcelona i el seu poble. Va reunir capital entre comerciants de Mataró i de Barcelona, va portar rails, locomotores i enginyers d’Anglaterra, i el 28 d’octubre de 1848 el tren va fer els vint-i-vuit quilòmetres en trenta-cinc minuts, amb el bisbe beneint la locomotora i les autoritats als vagons. Biada s’havia mort a l’abril: no ho va veure. El primer ferrocarril de la península va néixer del capital americà i de l’enginyeria anglesa, i unia dues ciutats de fàbriques: no era una obra d’Estat, era un negoci.

Una teranyina que surt de Barcelona

El de Mataró va ser el primer i va obrir la porta. En pocs anys, companyies catalanes, pagades amb el capital de les fàbriques i del comerç, van estendre vies des de Barcelona cap a totes bandes: a Granollers (1854), a Martorell (1856), a Sabadell i Terrassa (1856), a Manresa i, per Lleida, fins a Saragossa (1861), i a Girona (1862). Cap al 1865, Catalunya tenia una xarxa pròpiaxarxa pròpiaXarxa pròpia: conjunt de línies que surten d'un mateix centre i uneixen les ciutats d'un territori entre elles. La catalana, centrada a Barcelona, unia les ciutats de fàbriques, els rius de les colònies i els ports. en forma de teranyina amb Barcelona al mig, que unia el port amb les ciutats de fàbriques del Vallès, els rius de les colònies i les comarques del vi i de l’aiguardent. Era el mapa de l’economia catalana dibuixat amb rails. I el 1878 es va arribar a la frontera: a PortbouPortbouPortbou (1878): estació fronterera de l'Alt Empordà on el 20 de gener de 1878 la línia de Girona va enllaçar amb la francesa. Com que l'ample de via era diferent, passatgers i mercaderies havien de canviar de tren: encara passa., la línia de Girona va enllaçar amb la francesa i, per primera vegada, Barcelona va quedar unida a Europa per terra. La xarxa catalana no la va planificar ningú: la van fer les fàbriques, i per això va on van les fàbriques.

L’altre mapa: la llei del 1855 i l’ample de via

Mentre Catalunya feia la seva teranyina, l’Estat en dibuixava una altra. La Llei general de camins de ferro del 1855, que llegiràs a L’Arxiu, classificava les línies: eren «de primer ordre», o sigui les que rebien ajuda pública i prioritat, «les que, sortint de Madrid, acabin a les costes o a les fronteres del regne». Una xarxa radialxarxa radialXarxa radial: línies que surten totes d'un mateix punt, com els radis d'una roda. La llei del 1855 va fer de Madrid el centre de la xarxa espanyola, seguint el model de les carreteres reials del segle XVIII i el de França amb París. amb Madrid al centre, com les carreteres reials del segle XVIII i com França amb París. Cap de les línies catalanes no era de primer ordre: unien Barcelona amb Tarragona o amb Girona, no amb Madrid. Sota aquesta llei, les grans companyies (moltes amb capital francès) van fer les línies de Madrid al mar, i la xarxa catalana va quedar com una peça a part, que va trigar a connectar-se amb la resta i que amb els anys van acabar comprant les companyies grans. I hi havia una segona decisió, presa el 1844 i mantinguda el 1855: l’ample de viaample de viaAmple de via: distància entre els dos rails. Espanya va triar el 1844 sis peus castellans (1.668 mil·límetres), més que l'ample europeu (1.435). Per això a la frontera cal canviar de tren, i per això l'AVE, amb ample europeu, ha necessitat vies noves. espanyol seria més gran que l’europeu. La raó oficial era tècnica (locomotores més potents per a un país de muntanyes); l’efecte va ser que a Portbou, el 1878 i durant cent quaranta anys més, tothom ha hagut de canviar de tren. La llei del 1855 va dibuixar Espanya com una roda amb Madrid al mig, i l’ample de via la va tancar dins d’ella mateixa: dues decisions que encara es noten a cada estació.

Què va canviar el tren

Per a la indústria de la càpsula, el tren ho va canviar gairebé tot. El carbó de Cardiff ja no s’aturava al moll: pujava en vagons fins a les fàbriques del Vallès i fins als peus de les colònies, i des del 1880 en va baixar una mica de català, de les mines de Sant Joan de les Abadesses. El cotó en floca hi anava, i els teixits en tornaven cap al port en hores en lloc de dies. El vi del Penedès i l’aiguardent del Camp arribaven a Barcelona i a França sense el carro. I la gent: obrers que anaven de Sabadell a Barcelona i tornaven, famílies del camp que arribaven a l’estació de França amb un farcell i es quedaven, i estiuejants que descobrien la costa. Un país que fins llavors s’havia mogut a pas de mula va passar a moure’s a trenta quilòmetres per hora, i les distàncies van deixar de comptar-se en dies. També va canviar l’hora: fins que hi va haver tren, cada ciutat tenia la seva, la del sol; els horaris dels trens van obligar a posar tots els rellotges d’acord, i el 1901 Espanya va adoptar l’hora oficial única. El tren no només va unir llocs: va unir el temps.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La benedicció del tren, d'esquerra a dreta.

Mira el relleu del cos de la lectura. DESCRIU què hi ha a l'esquerra i qui és al mig. IDENTIFICA, amb el peu i l'última línia de la Fitxa, què representa i qui el va fer. DEDUEIX qui surt en primer pla i qui queda al darrere: qui va posar els rails i qui els va pagar?

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A l'esquerra hi ha una locomotora amb les lletres...». Compta quants homes van amb gorra i quants amb barret.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'article 2 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix els articles de la llei del 1855 a L'Arxiu. FET: quines línies són «de primer ordre», segons l'article 2? PARER: quin mapa d'Espanya té al cap qui escriu la llei? SENYAL: quin article lliga aquesta classificació amb els diners, i què diu? Identifica-ho en tres frases.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Són de primer ordre les que surten de... (fet). Qui escriu imagina una Espanya com... (parer). L'article... diu que els fons públics... (senyal)». La imatge del mapa és al context.

5.3 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

L'intrús entre les línies.

D'aquestes cinc línies de tren, quatre tenen una cosa en comú i una no: Barcelona-Mataró · Barcelona-Girona · Madrid-Alacant · Barcelona-Sabadell · Reus-Tarragona. Identifica la intrusa segons la llei del 1855 i justifica-ho: d'on surten les altres quatre, i qui les va pagar?

La intrusa i dues frases: què tenen en comú les altres quatre i per què la intrusa és diferent.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «les altres quatre surten de... i les van pagar...», «en canvi, la... surt de...». La segona línia de la Fitxa i la lectura t'ho diuen.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

De l'Havana a Portbou.

Encadeneu en cinc baules amb fletxes com es passa del viatge de Biada a l'Havana (1837) a l'enllaç de Portbou (1878), passant per la inauguració del tren de Mataró, la teranyina catalana i la llei del 1855. A cada baula, l'any (Fitxa) i una frase que expliqui per què porta a la següent.

La cadena amb les cinc baules, cada una amb l'any i una frase.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que Biada va veure..., va...», «això va portar a...», «mentrestant, la llei del 1855...».

5.5 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El 28 d'octubre de 1848, en tres titulars.

Escriu tres titulars sobre la inauguració del tren de Mataró, el 28 d'octubre de 1848 (primera línia de la Fitxa), cada un des d'un punt de vista: un accionista de la companyia, un traginer que feia el camí amb el carro i un obrer d'una fàbrica de Mataró. Sota cada titular, explica en una frase què hi guanya o què hi perd qui parla.

Els tres titulars (màxim dotze paraules cada un) i una frase sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors: «l'accionista diu... perquè hi guanya...», «el traginer diu... perquè hi perd...». El verb del titular ho és tot: «arriba», «substitueix» i «acaba amb» no diuen el mateix.

5.6 🔍 Investigar · corroboració de fonts 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El relleu i la lectura: dues versions del mateix tren.

Compara el relleu de Pagès (al cos de la lectura, amb el peu) amb el que la lectura explica del tren de Mataró. En què coincideixen? Què explica la lectura que el relleu no mostra (qui va pagar el tren, qui va posar els rails, qui era Biada)? Contrasta-ho amb una coincidència i dues diferències.

Una coincidència i dues coses que la lectura diu i el relleu no mostra (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «tots dos mostren...», «el relleu, en canvi, no mostra...». Pensa on és el bronze: a la façana del Palau de Justícia.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «l'ample de via contra França».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i la quarta línia de la Fitxa. Explica què diu el tòpic, quina raó dona de debò l'informe del 1844 i per què el cas de Portugal el desmunta.

L'explicació amb el tòpic, la raó tècnica i Portugal (50-70 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, separa tres coses: la decisió (1844), l'efecte (Portbou, 1878) i l'explicació (després). El tòpic les barreja.

5.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'un traginer de Mataró, novembre del 1848.

Ets un traginer de Mataró. Fa vint anys que portes amb el carro teixits i gent a Barcelona en cinc hores; fa un mes que el tren ho fa en trenta-cinc minuts. Escriu una carta al teu germà, que és a l'Havana: què has vist el dia de la inauguració (la lectura t'ho diu), què ha passat amb la teva feina aquest mes, i què has decidit fer amb el carro, i per què. Recorda que el 1848 només hi ha aquesta línia.

La carta amb el que has vist, el que ha passat i la decisió defensada (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria primer la cosa que més et costa dir al teu germà (que el carro ja no serveix? que has pujat al tren i t'ha agradat?).

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: la roda i el corredor.

La llei del 1855 va dibuixar Espanya com una roda amb Madrid al mig. Avui, la xarxa d'alta velocitat també surt de Madrid, i el corredor del Mediterrani, que uniria les ciutats de la costa entre elles, fa anys que es discuteix. En grup, argumenteu què té a veure aquest debat amb el 1855 i què hi ha de diferent: qui decideix ara, i qui hi guanya?

El lligam amb el 1855 i la diferència (40-50 paraules).

💡 Pista: La pregunta de fons és la de l'article 2: qui decideix quines línies són de primer ordre.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El primer tren de la península el va pagar un indiano de Mataró que havia vist el de l'Havana: el 28 d'octubre de 1848, vint-i-vuit quilòmetres en trenta-cinc minuts, amb rails i enginyers anglesos i capital de comerciants. En quinze anys, les companyies catalanes van teixir una teranyina amb Barcelona al mig, que unia el port, les ciutats de fàbriques, els rius de les colònies i les comarques del vi, i el 1878 va arribar a la frontera a Portbou. Mentrestant, la llei del 1855 dibuixava un altre mapa: de primer ordre, les línies que sortien de Madrid, amb els fons públics al darrere; i l'ample de via del 1844, més gran que l'europeu per raons d'enginyers, va obligar a canviar de tren a la frontera fins avui. El tren va portar el carbó a les colònies, els teixits al port, la gent a la ciutat i l'hora única a tot el país.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. D'on van sortir els diners i la tècnica de la línia de Barcelona a Mataró (1848)?

   A. El capital, de l'Estat, que la va declarar de primer ordre; els rails, de foneries catalanes B. El capital, de comerciants de Mataró i Barcelona; els rails i els enginyers, d'Anglaterra C. El capital, de grans companyies franceses; les locomotores i els enginyers, també de França D. El capital, dels fabricants de cotó de Sants; les locomotores, de tallers de Barcelona

2. 2. Què va suposar la llei del 1855 per a la xarxa catalana, segons la lectura?

   A. Que les línies catalanes van rebre fons públics per arribar a la frontera B. Que Barcelona va ser declarada segon centre de la xarxa, al costat de Madrid C. Que les línies catalanes van haver de canviar l'ample de via per l'europeu D. Que cap línia catalana no era de primer ordre, perquè no sortien de Madrid

3. 3. Segons la sessió, per què Espanya va triar el 1844 un ample de via més gran?

   A. Perquè volia impedir que un exèrcit francès hi entrés amb els seus trens B. Perquè era l'ample de Portugal, amb qui ja compartia algunes línies de tren C. Perquè permetia locomotores més potents en un país ple de muntanyes D. Perquè les companyies franceses que pagaven les línies ja el feien servir

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El tren portava cada dia més gent a Barcelona, i Barcelona no cabia dins de les muralles. Què passa amb una ciutat de fàbriques que no pot créixer, i qui va dibuixar la ciutat nova?