Sessió 6. La transformació demogràfica i urbana de Catalunya

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A mitjan segle XIX, Barcelona era una contradicció: la ciutat que més creixia de la península i la que menys lloc tenia per créixer. Les murallesmurallesMuralles de Barcelona: el recinte fortificat del segle XIV, reforçat després del 1714 amb la Ciutadella. Fins al 1854, prohibien construir fora (el «pla de Barcelona» era zona militar) i tancaven les portes a la nit., i la Ciutadella que Felip V hi havia afegit el 1716, la tancaven dins d’un recinte que no havia canviat des de l’edat mitjana, i l’exèrcit prohibia construir a la plana del voltant per raons de defensa. A dins, la població s’havia doblat en cent anys sense guanyar ni un metre. Els vapors compartien pati amb les cases; les famílies obreres vivien en pisos subdividits, sense aigua ni llum, amb diverses famílies en un mateix pis. L’enginyer Ildefons CerdàIldefons CerdàIldefons Cerdà (1815-1876): enginyer de camins, fill de Centelles, diputat progressista. Va mesurar la Barcelona vella carrer per carrer i casa per casa (1855-1856) i va escriure la «Teoria general de la urbanització» (1867), la primera de la història. ho va mesurar casa per casa el 1856, i va treure una xifra que encara fa mal: un obrer de Barcelona vivia de mitjana la meitat d’anys que un burgès. I cada deu anys, el còleracòleraCòlera: malaltia intestinal que es transmet per l'aigua bruta i mata en hores. Les epidèmies del 1834, el 1854 i el 1865 van matar milers de persones a Barcelona, sobretot als barris més densos. L'higienisme la va fer servir com a argument. passava per la ciutat i s’enduia milers de persones, sempre les mateixes: les dels barris més densos. La muralla ja no defensava Barcelona de ningú: la matava.

1854: cauen les muralles

L’estiu del 1854, en plena epidèmia de còlera i en ple canvi de govern, els barcelonins van començar a enderrocar les muralles amb pics i pales, i el govern progressista, amb Pascual Madoz de governador, ho va autoritzar a l’agost. En dos anys, el recinte del segle XIV era un munt de runa i la plana del voltant, d’Hospitalet a Sant Andreu, quedava lliure per construir-hi. La pregunta era com. L’higienismehigienismeHigienisme: corrent mèdic i urbanístic del segle XIX que atribuïa les epidèmies a l'aire viciat, l'aigua bruta i l'amuntegament, i proposava carrers amples, clavegueres, aigua corrent i sol a totes les cases., que era la ciència del moment, tenia una resposta: carrers amples per on passés l’aire, aigua corrent i clavegueres, i sol a totes les cases, no només a les dels rics. Cerdà hi va afegir una cosa que ningú no havia dit: que això havia de ser igual per a tothom, fos on fos la casa.

1859: el pla que Madrid va imposar

L’Ajuntament va convocar un concurs, i el 1859 va triar el projecte de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias: una ciutat que creixia en ventall des de la vella, amb avingudes que hi convergien, com les capitals europees. Però el govern de Madrid ja havia encarregat a Cerdà un projecte propi, i el 7 de juny de 1859, per Reial ordre (la de L’Arxiu), el va aprovar per damunt de l’Ajuntament, amb dues condicions: que cap edifici no passés de setze metres d’alçada i que hi hagués més illes grans i més parcs. Barcelona s’hi va oposar durant mesos; no va servir de res. L’EixampleEixampleEixample: el barri que Cerdà va dissenyar a la plana de Barcelona: una quadrícula d'illes de 113 metres de costat amb els cantons tallats (els xamfrans), carrers de 20 metres, dues grans avingudes en diagonal i cases només en dos costats de cada illa, amb un jardí al mig. de Cerdà era una altra cosa que el pla de Rovira: no un ventall al voltant de la ciutat vella, sinó una quadrícula sense centre que es podia estendre fins a l’infinit, on totes les illes eren iguals i cap carrer no era millor que un altre. El pla de Rovira feia una capital amb un centre; el de Cerdà feia una ciutat sense centre, on el sol tocava igual a totes les cases. Madrid va triar el segon, i potser no pel mateix motiu que Cerdà.

La ciutat que es va construir

El 4 d’octubre de 1860 Isabel II va posar la primera pedra, i l’Eixample va començar a créixer al llarg del passeig de Gràcia, que unia la ciutat vella amb Gràcia. Les cases es van fer; els jardins de dins de les illes, no. Cerdà havia previst construir només dos costats de cada illa i deixar el mig verd; els propietaris van construir els quatre costats, i després els patis, i les cases van créixer de setze metres a vint i més quan la norma es va relaxar. La quadrícula es va omplir amb la mateixa lògica que havia omplert els pisos de la ciutat vella: cada metre quadrat era un lloguer. I la ciutat va créixer igualment: de 235.000 habitants el 1857 a 354.000 el 1877 i a més de mig milió el 1900, després d’annexionar-se el 1897 Gràcia, Sants i els altres pobles del pla. Hi arribaven famílies de la Catalunya interior, del País Valencià i de l’Aragó, amb el tren de la sessió 5, i s’instal·laven no a l’Eixample, que era car, sinó als pobles del voltant i als barris nous de fàbriques. L’Eixample va donar sol i aire a Barcelona, però no a tothom: la quadrícula era igual per a tots i els lloguers, no.

I no va passar només a Barcelona. Sabadell, Terrassa, Mataró i Reus també van enderrocar muralles o van fer eixamples en quadrícula a la segona meitat del segle, amb la mateixa lògica i les mateixes ombres: carrers rectes per a les fàbriques i barris de lloguer per als que hi treballaven. La Catalunya del 1900 era un país de ciutats, i bona part dels catalans ja no vivien al camp d’on havien sortit els seus pares.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El plànol del 1859, llegit com un mapa.

Mira el plànol de Cerdà del cos de la lectura. DESCRIU on és la taca negra i què l'envolta. IDENTIFICA, amb el peu, què és la taca negra i què és la quadrícula. DEDUEIX, amb la cinquena línia de la Fitxa, què hi havia d'haver al mig de cada illa i si es va fer.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules en total.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «A baix del plànol hi ha una taca negra que és...». Compta els costats construïts d'una illa abans de dir què hi ha al mig.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La Reial ordre amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la Reial ordre a L'Arxiu. FET: quin projecte aprova, i amb quines dues condicions? PARER: què temen els enginyers de Madrid que passi, si parlen d'edificació «més condensada»? SENYAL: qui no surt al document, segons el context, i què delata això de qui decidia? Identifica-ho en tres frases.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «La Reial ordre aprova el projecte de... amb dues condicions: ... i ... (fet). Els enginyers temen que... (parer). Al document no hi surt..., cosa que delata... (senyal)».

6.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Barcelona creix: tres barres.

Amb la primera línia de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de barres amb la població de Barcelona el 1857, el 1877 i el 1900. Posa-hi títol i escala. A sota, explica en una frase per què la barra del 1900 no es pot comparar igual amb les altres dues.

El gràfic de barres amb títol, escala i les tres barres, i la frase de la trampa.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença per l'escala, de 0 a 600.000, cent mil per ratlla. La tercera barra té una trampa: llegeix què diu la Fitxa del 1897 abans de dibuixar-la.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

La muralla que matava.

Feu un esquema 1-3-1: a dalt, «Barcelona no podia créixer fora de les muralles»; al mig, tres conseqüències que explica la lectura (com es vivia a dins, què deia la xifra de Cerdà, què feia el còlera), cada una amb una dada de la Fitxa; a baix, una frase de conclusió que expliqui per què era un problema de salut.

L'esquema: la causa, les tres conseqüències amb la seva dada i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «la primera conseqüència és que a dins..., per exemple...», «la segona, que els jornalers...», «per tant...».

6.5 ✍️ Explicar · telegrama 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Telegrama de l'Ajuntament a Madrid, juny del 1859.

Ets el secretari de l'Ajuntament de Barcelona i acabes de llegir a la Gaceta la Reial ordre de L'Arxiu. Escriu el telegrama de vint paraules com a màxim que l'Ajuntament envia al ministre de Foment: quin projecte havíeu triat vosaltres, què ha decidit ell i què demaneu. Després explica en una frase quina paraula has hagut de treure, i per què.

El telegrama (vint paraules com a màxim) i la frase de la paraula treta.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Connectors: «he tret... perquè...». Un telegrama al ministre no pot ser groller: cada paraula ha de ser ferma i educada alhora.

6.6 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ets propietari d'una illa de l'Eixample, 1870.

Has comprat un solar en una illa nova de l'Eixample el 1870. El pla de Cerdà diu que només es construeix en dos costats i que el mig és jardí; els teus veïns ja construeixen els quatre costats i un pis més. Decideix què fas tu (complir el pla o fer com els veïns) i defensa-ho amb una raó de diners i una raó de la lectura (què va passar amb els patis). Acaba dient què hi perds.

La decisió, les dues raons i el que hi perds (60-80 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Connectors: «si compleixo el pla, tindré... però...», «trio... perquè...». Pensa en qui viurà als teus pisos i quant pagarà.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «l'Eixample era per fer bonic».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i les línies 2 i 5 de la Fitxa. Explica què diu el tòpic, per a què servien de debò dos elements del pla (tria'n dos: la quadrícula, els carrers de vint metres, els xamfrans o el jardí de cada illa) i què és el que no es va construir.

L'explicació amb el tòpic, dos elements amb la seva funció i el que no es va fer (50-70 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, posa cada element del pla al costat de la pregunta que responia. Cap de les respostes és «perquè és bonic».

6.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Manifest dels veïns del Raval, juliol del 1854.

Sou veïns d'un carrer del Raval l'estiu del 1854: hi ha còlera, els vapors fumen al pati i la muralla és a cinquanta passos. Escriviu el manifest que voleu penjar a la porta de l'Ajuntament amb tres exigències, i defenseu cada una amb una dada de la lectura o de la Fitxa (el còlera, com es vivia a dins, la muralla). Res que algú del juliol del 1854 no pogués saber: Cerdà encara no ha mesurat la ciutat.

El manifest amb les tres exigències defensades (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Trieu primer les tres exigències i poseu la més urgent al davant. El crit d'aquell estiu va ser «Abajo las murallas!»: podeu començar per aquí, però expliqueu per què.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: el lloguer decideix qui viu on.

L'Eixample donava sol i aire a tothom, però els lloguers decidien qui hi podia viure, i les famílies del camp anaven als pobles del voltant. Avui es parla de crisi de l'habitatge. En grup, partiu del que sabeu del vostre barri o poble (qui hi pot viure, qui n'ha hagut de marxar) i argumenteu què té a veure amb la Barcelona del 1870 i què hi ha de diferent.

El lligam amb el 1870 i la diferència, amb un exemple del vostre barri (40-50 paraules).

💡 Pista: La pregunta de fons és la de Cerdà: la ciutat és igual per a tothom si el lloguer no ho és?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Barcelona creixia dins d'unes muralles medievals que l'exèrcit no deixava travessar: vapors als patis, famílies amuntegades, jornalers que vivien la meitat d'anys que els burgesos, segons va mesurar Cerdà, i còlera cada deu anys. L'estiu del 1854 la gent va començar a enderrocar-les i el govern progressista ho va autoritzar. L'Ajuntament va triar en concurs el pla en ventall de Rovira i Trias; el govern de Madrid va imposar per Reial ordre, el 7 de juny de 1859, el de l'enginyer Ildefons Cerdà: una quadrícula sense centre d'illes amb xamfrans, carrers de vint metres, cases només a dos costats i jardí al mig, perquè el sol i l'aire arribessin igual a tothom, amb un límit de setze metres i més parcs. Es va construir la quadrícula; els jardins, no. La ciutat va passar de 235.000 habitants el 1857 a més de mig milió el 1900, i la gent del camp que arribava amb el tren va anar on els lloguers ho permetien.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va trobar Cerdà quan va mesurar casa per casa la Barcelona de dins de les muralles?

   A. Que els jornalers vivien de mitjana la meitat d'anys que la classe benestant B. Que el còlera matava igual als barris benestants que als barris dels jornalers C. Que la població s'havia reduït a la meitat des de l'epidèmia de còlera del 1834 D. Que la meitat dels pisos de la ciutat vella eren buits perquè el lloguer era car

2. 2. Què va decidir la Reial ordre del 7 de juny de 1859?

   A. Aprovar el pla de Rovira i Trias, que acabava de guanyar el concurs de l'Ajuntament B. Autoritzar l'enderroc de les muralles, que els barcelonins ja havien començat C. Aprovar el pla de Cerdà, per damunt del que l'Ajuntament havia triat en concurs D. Encarregar a Cerdà un pla nou, amb un centre i avingudes en forma de ventall

3. 3. Què havia previst Cerdà per a cada illa de l'Eixample que després no es va fer?

   A. Xamfrans als quatre cantons, perquè els carros giressin i l'aire hi passés B. Una fàbrica al mig, perquè els obrers visquessin al costat de la feina C. Pisos de lloguer barat als quatre costats, per a les famílies vingudes del camp D. Cases només a dos costats i jardí al mig, perquè hi entressin el sol i l'aire

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Barcelona ja tenia carrers nous i fàbriques de cotó a tot arreu. Però una indústria només de cotó és fràgil, com va ensenyar la fam del 1861. Què més sabia fer Catalunya, i qui feia les màquines?