Càpsula 7 · CATALUNYA: INDÚSTRIA SENSE CARBÓ? · #GiH3
Creixement de Barcelona. L'enderroc de les muralles (1854). El projecte Cerdà i l'Eixample (1860). Higienisme urbà. Onades immigratòries des de l'Espanya rural.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE4
.jpg?width=1600)
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Mentre les fàbriques creixien, també ho feia la ciutat que les envoltava. Milers de persones van arribar a Barcelona des del camp català i de la resta d’Espanya buscant feina a les fàbriques de vapor. Però Barcelona, l’any 1854, encara vivia tancada dins unes muralles medievals que li impedien créixer. El resultat va ser un amuntegament extrem dins un espai que ja no podia absorbir tanta gent.
.jpg?width=1000)
L’enginyer Ildefons CerdàIldefons CerdàIldefons Cerdà (1815-1876): enginyer i urbanista català, autor del pla d'Eixample de Barcelona (1859) i de la Teoría General de la Urbanización (1867). va estudiar aquest problema amb una precisió gairebé estadística, i en va treure una conclusió que explicava per què calia enderrocar les muralles i créixer: «La carestia dels lloguers obliga les famílies a viure amuntegades en un espai reduït.» No era, doncs, un problema només d’espai físic: era un problema de preu. Amb la ciutat encaixonada dins les muralles, el sòl disponible es feia cada cop més car, i les famílies més pobres n’acabaven pagant les conseqüències amuntegant-se en pisos petits i insalubres.
Les xifres oficials de població, recollides per l’IdescatIdescatIdescat: Institut d'Estadística de Catalunya, organisme oficial que manté les sèries històriques de població dels municipis catalans des del segle XVIII. en les seves sèries històriques, confirmen la magnitud del problema: el 1857, quan Barcelona encara vivia tancada dins les muralles, el municipi ja tenia 235.060 habitants; vint anys després, el 1877, ja n’eren 353.853. Un creixement de més del 50% en dues dècades, absorbit primer dins un espai que gairebé no havia canviat de mida. No és estrany que Cerdà parlés d’amuntegament: les xifres li donaven tota la raó.
El 1854 es van enderrocar finalment les muralles, i el 1859 Cerdà va presentar el seu projecte d’EixampleEixampleEixample: barri nou de Barcelona, dissenyat per Ildefons Cerdà a partir de 1859, amb carrers amples en quadrícula i illes de cases amb cantonades xamfranades.: carrers amples, illes de cases amb cantonades xamfranades pensades per deixar entrar llum i aire, i espais verds distribuïts per tota la trama. No era només un projecte estètic: era una resposta directa al diagnòstic d’amuntegament i insalubritat que Cerdà havia documentat. El disseny en quadrícula, tan reconeixible avui, responia a un objectiu higienista molt concret: que cap família hagués de tornar a viure com les que ell havia estudiat.
Fes una cronologia amb tres punts: enderroc de les muralles (1854), presentació del pla Cerdà (1859) i construcció progressiva de l'Eixample (dècades següents). Escriu una paraula clau a cada punt.
💡 Pista: Pots fer servir: alliberament, disseny, construcció.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «carestia dels lloguers». Respon en dues línies: per què Cerdà relaciona l'amuntegament amb el preu del lloguer, no només amb la manca d'espai físic.
💡 Pista: Encara que hi hagués espai en teoria, si el lloguer és massa car, les famílies pobres es veuen obligades a compartir un espai més petit del que necessitarien.
Imagina que has d'explicar a un company d'un altre país per què tanta gent vivia amuntegada a la Barcelona de mitjan segle XIX. Fes-ho en quatre frases.
💡 Pista: Pots parlar de l'arribada de migrants buscant feina a les fàbriques, combinada amb una ciutat tancada dins muralles que no podia créixer.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues raons per les quals l'Eixample no era només un projecte de bellesa urbana. Acabeu amb una frase que comenci: «L'Eixample de Cerdà no era només estètic perquè...».
💡 Pista: Raons possibles: respon a un diagnòstic d'amuntegament i insalubritat; el disseny (llum, ventilació) tenia un objectiu higienista.
Escriu un peu de foto (dues frases) per al retrat de Cerdà que expliqui, a algú que no sap res del tema, per què aquest enginyer és tan important per entendre la Barcelona actual.
💡 Pista: Pots explicar que va dissenyar el barri de l'Eixample, que encara avui estructura bona part de la ciutat.
Torna a escriure el sentit de la cita de Cerdà (les famílies vivien amuntegades a causa del preu dels lloguers) sense fer servir la paraula «carestia» ni «cars».
💡 Pista: Pots parlar de «preus que la majoria de les famílies no es podien permetre» o «un cost que empenyia la gent a compartir menys espai».
Pensa en una analogia (diferent d'una ciutat) que expliqui per què un espai limitat, amb massa demanda i preus alts, acaba generant amuntegament. Justifica-la en dues frases.
💡 Pista: Pots pensar en un autobús ple de gent que no es pot permetre esperar el següent, o en una sala petita amb massa gent convidada.
Escriu un microassaig de només tres frases que respongui: qui patia l'amuntegament, qui en va dissenyar la solució, i per què aquesta solució importa encara avui.
💡 Pista: Primera frase: qui patia (les famílies migrades, sobretot pobres). Segona: qui la va dissenyar (Cerdà). Tercera: per què importa avui (l'Eixample estructura encara la Barcelona actual).
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Avui, quan els lloguers són massa cars per a moltes famílies, quines solucions (urbanístiques, polítiques, socials) us semblen més eficaces? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument i, si podeu, un exemple concret actual.
💡 Pista: Penseu en polítiques actuals d'habitatge assequible, limitació de preus de lloguer o construcció d'habitatge públic.
📌 Per emportar-se
L'arribada de milers de persones a Barcelona buscant feina a les fàbriques va topar amb una ciutat tancada dins muralles medievals, generant un amuntegament extrem que Ildefons Cerdà va documentar amb precisió: la carestia dels lloguers obligava les famílies a viure en espais reduïts. Un cop enderrocades les muralles el 1854, Cerdà va presentar el 1859 el seu projecte de l'Eixample: carrers amples, cantonades xamfranades i espais verds, dissenyats amb un objectiu higienista clar, no només estètic. Aquest disseny, sorgit d'un diagnòstic social concret, encara estructura avui bona part de la Barcelona actual.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què va permetre, per primer cop, que Barcelona pogués créixer físicament?
2. Segons Cerdà, quina era la causa principal de l'amuntegament de les famílies barcelonines?
3. Quin objectiu principal tenia el disseny de l'Eixample (carrers amples, xamfrans, espais verds)?
💭 Per pensar fins demà
Si el disseny de l'Eixample va néixer d'un diagnòstic sobre l'amuntegament causat pel preu dels lloguers, quines lliçons creus que en podríem treure per als debats actuals sobre l'habitatge?
