Sessió 3. La mancança de carbó i la solució del vapor

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El vapor té una condició: cremar. Una màquina de vapor com la de Bonaplata consumia carbó de sol a sol, i el país que havia après a fer màquines no en tenia. Al Berguedà hi havia hulla i lignithulla i lignitHulla i lignit: dues classes de carbó. L'hulla, la bona, crema fort i és la que feien servir les fàbriques angleses; el lignit, més jove i més humit, crema pitjor. Al Berguedà (Fígols) i a prop de Manresa hi havia lignit i una mica d'hulla. entre el Llobregat i el Ter, però, com escriu Madoz al text de L’Arxiu, explotar-los «no ofereix cap al·licient» perquè no hi havia «mitjans fàcils de comunicació»: cap carretera bona, cap riu navegable, cap tren fins a la dècada del 1880. El carbó d’Astúries, l’únic bo d’Espanya, era a mil quilòmetres de mar, i el ferro del País Basc, igual de lluny. Catalunya tenia les fàbriques i no tenia el combustible: tot el que havia de cremar li havia d’arribar per mar.

El port: tot el que la indústria crema, fon i fila

La solució va ser el port de Barcelona. Madoz descriu el que hi arribava cap al 1845, i és una llista que ho explica tot: «carbó de pedra d’Anglaterra i d’Astúries; ferro en barres i en lingots per forjar i fondre, d’Anglaterra, de Biscaia i de Màlaga; cotó dels Estats Units, de les Antilles espanyoles, del Brasil i de Motril; […] màquines d’Anglaterra i de França». O sigui: el combustible, el metall, la matèria primera i les màquines, tot d’importació. Els vaixells de carbó sortien de Cardiff i de NewcastleCardiff i de NewcastleCardiff i Newcastle: els dos grans ports carboners de la Gran Bretanya al segle XIX, al sud de Gal·les i al nord-est d'Anglaterra. Gairebé tot el carbó que cremava Catalunya en sortia., travessaven el golf de Biscaia i tot l’Atlàntic ibèric, i descarregaven al moll de Barcelona, on hi havia magatzems de carbó a tocar de l’aigua. Cada vaixell mantenia enceses les calderes de desenes de fàbriques. I cada tona pagava el viatge, el noli, els intermediaris i l’aranzelaranzelAranzel: impost que paga una mercaderia en entrar al país. Els fabricants catalans volien aranzels alts per als teixits (per protegir-se dels anglesos) i baixos o nuls per al carbó i les màquines (que necessitaven comprar). en entrar. Els fabricants demanaven al govern que deixés entrar el carbó i el ferro sense pagar drets, i que continués protegint els seus teixits amb drets alts: ho volien tot, i la meitat ho van aconseguir.

Els vapors urbans

Si el carbó arribava pel moll, la fàbrica havia de ser a prop del moll. Per això les primeres fàbriques de vapor van créixer dins de Barcelona i no als pobles: al carrer Tallers, al Raval, a la Barceloneta, tan atapeïdes dins de les muralles que les calderes compartien pati amb les cases i el fum, els carrers. Quan les muralles van caure (1854, sessió 6), els vapors van saltar als afores: el Vapor Vell de SantsVapor Vell de SantsVapors urbans: fàbriques de vapor situades dins de Barcelona o als seus afores immediats (el Raval, Sants, el Poblenou), a prop del port i dels obrers. El Vapor Vell de Sants (1846) i les fàbriques del Poblenou, la «Manchester catalana», en són els exemples., del 1846, amb la seva xemeneia de maó; el Poblenou, que va omplir-se de xemeneies fins a merèixer ell sol el nom de Manchester catalana; i, més enllà, Sabadell i Terrassa, on el vapor movia la llana. Una fàbrica urbana tenia dos avantatges: el carro de carbó feia dos quilòmetres en lloc de cinquanta, i els obrers vivien al costat, a barris que van créixer amb la mateixa velocitat i el mateix fum. La xemeneia de maó és el monument de la Catalunya industrial perquè és el rastre del carbó que no tenia.

Quan el mar es tanca

Dependre del mar té un risc, i es va veure el 1861. Aquell any va esclatar la guerra civil dels Estats Units, i els ports del Sud, d’on sortia la major part del cotó del món, van quedar bloquejats. A Catalunya en van dir la fam de cotó: en pocs mesos el preu de la floca es va triplicar, les fàbriques van reduir la jornada o van tancar, i milers de famílies obreres de Barcelona, de Sabadell i dels pobles de la costa es van quedar sense jornal fins al 1865. No era una crisi del carbó, però era la mateixa lliçó: una indústria que importa tot el que crema i tot el que fila s’atura el dia que un vaixell no arriba.

El preu de no tenir-ne

El cost es pot dir amb una xifra: a Barcelona, cap al 1860, una tona de carbó costava més o menys el doble que a Manchester. Això no va aturar el cotó, però va decidir moltes coses. Va decidir quina indústria tindria Catalunya: la lleugeralleugeraIndústria lleugera i indústria pesant: la lleugera (tèxtil, paper, aliments) fa servir poca energia per unitat de valor; la pesant (ferro, acer, química bàsica) en devora. Amb el carbó al doble de preu, Catalunya podia competir en la primera i gairebé no en la segona., el tèxtil, que gasta poc carbó per cada pesseta de tela, i no la pesant, el ferro i l’acer, que en devoren i que van créixer a Biscaia, on hi havia mineral i el carbó anglès arribava a canvi. Va decidir que les màquines catalanes fossin petites i eficients, i que els fabricants comptessin cada quilo cremat. I va decidir el que veuràs a la sessió següent: quan el carbó es va encarir a la dècada del 1860, els fabricants van pujar riu amunt a buscar una força que no s’havia d’importar, l’aigua. La industrialització catalana és una indústria de cotó i no de ferro, i de rius i no de mines, per la mateixa raó: perquè cada tona de carbó havia vingut per mar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Caldera, xemeneia i volant.

Mira la màquina de vapor del cos de la lectura. DESCRIU-la: quantes rodes té i de quin color és la caldera. IDENTIFICA, amb el peu, on són les tres peces que anomena (caldera, xemeneia, volant). DEDUEIX què s'ha de cremar a la caldera perquè el volant giri, i d'on ho treia una fàbrica de Barcelona el 1850.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «La màquina té una caldera de color... damunt de... rodes». Segueix el camí del carbó: entra, crema, escalfa, mou. D'on venia, ho diu la segona línia de la Fitxa.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La llista del port: fet, parer i senyal.

Llegeix els dos fragments de Madoz a L'Arxiu. FET: quines quatre coses entren pel port? PARER: com és, segons Madoz, el carbó del nord de la província? SENYAL: quina paraula seva no quadra amb el que el context diu d'aquest carbó? Identifica-ho en tres frases.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Pel port entren..., ..., ... i ... (fet). Madoz diu que el carbó del nord és... (parer). La paraula «...» no quadra perquè el context diu que... (senyal)».

3.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cinquanta anys de carbó importat.

Amb les línies 1, 4 i 5 de la Fitxa de dades, dibuixa una línia del temps del 1840 al 1890 i situa-hi cinc moments: el Vapor Vell de Sants, la caiguda de les muralles, el començament i el final de la fam de cotó, i el tren que arriba al carbó de Berga.

La línia del temps amb els cinc moments; la fam de cotó, pintada com un tram.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença per una ratlla amb una marca cada deu anys. La fam de cotó ocupa un tram, no un punt: pinta'l.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula 🗣️ En parella

L'enigma d'Astúries.

Astúries tenia l'únic carbó bo d'Espanya i cap al 1850 gairebé no tenia fàbriques de vapor; Catalunya no tenia carbó i en tenia moltes. Com pot ser? Deduïu-ho amb la lectura i amb el que vau veure a la sessió 1, i doneu dues coses que Catalunya tenia i Astúries no.

La resposta a l'enigma en tres frases, amb les dues coses que Catalunya tenia.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «sembla impossible que..., però...», «Catalunya tenia... i..., que Astúries no tenia». La sessió 1 ja us va donar la meitat de la resposta.

3.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una mancança, tres conseqüències.

Fes un esquema 1-3-1: a dalt, «Catalunya no tenia carbó»; al mig, tres conseqüències que explica la lectura (on es van posar les fàbriques, quina indústria va créixer, què va passar quan el carbó es va encarir), cada una amb una dada de la Fitxa; a baix, una frase de conclusió.

L'esquema: la mancança, les tres conseqüències amb la seva dada i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «la primera conseqüència és que les fàbriques...», «la segona, que la indústria va ser... i no...», «per tant...».

3.6 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Telegrama a Cardiff, gener del 1862.

Ets el propietari d'un vapor de Sants el gener del 1862: el cotó no arriba (la fam de cotó ha començat) i el carbó ha pujat. Escriu al teu agent de Cardiff un telegrama de vint paraules com a màxim: què vols, quant i per quan. Després explica en una frase què passarà a la fàbrica si el vaixell no arriba.

El telegrama (vint paraules com a màxim) i la frase del que passarà.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Connectors: «si el vaixell no arriba, la fàbrica...». Un telegrama es paga per paraula: cada una ha de treballar.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el mateix model, més petit».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i les línies 2 i 6 de la Fitxa. Explica què diu el tòpic, què tenia Lancashire a pocs quilòmetres que Catalunya havia de portar per mar (la llista del port n'és la prova) i què va decidir aquest sobrecost a la indústria catalana.

L'explicació amb el tòpic, la comparació i una conseqüència del sobrecost (50-70 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, posa en dues columnes «a Lancashire» i «a Catalunya» les coses de la llista de Madoz i d'on venien a cada lloc. El tòpic només mira una columna.

3.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📜 L'Arxiu 👥 En grup

Manifest dels fabricants al govern, 1849.

Sou la comissió de fabricants de Barcelona el 1849 i escriviu un manifest al govern de Madrid amb tres exigències sobre els aranzels: què voleu que entri sense drets i què voleu que continuï protegit. Defenseu cada exigència amb la llista del port de L'Arxiu o amb el preu del carbó de la lectura. Res que algú del 1849 no pogués saber.

El manifest amb les tres exigències defensades (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Trieu primer les tres exigències i poseu la més important al davant. Penseu què respondria un fabricant anglès si us llegís: sou coherents demanant lliure una cosa i protegida l'altra?

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: l'energia que ve de fora.

El 1850 Catalunya cremava carbó de Cardiff i s'aturava quan un vaixell no arribava. Avui també importa la major part de l'energia que consumeix, com el petroli i el gas. En grup, argumenteu què té a veure amb el carbó del 1850 i què hi ha de diferent. Partiu del que ja sabeu: què passa a casa vostra quan puja el preu de la llum o de la benzina?

El lligam amb el 1850 i la diferència, amb un exemple que conegueu (40-50 paraules).

💡 Pista: La pregunta de fons és la de Madoz: què entra, i què passa si deixa d'entrar.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El vapor crema carbó, i Catalunya no en tenia: el del Berguedà era poc i dolent i, com diu Madoz, no tenia camins per sortir. La solució va ser el port de Barcelona, on entrava tot el que la indústria cremava, fonia i filava: carbó de Cardiff, de Newcastle i d'Astúries, ferro d'Anglaterra i de Biscaia, cotó d'Amèrica, màquines de fora. Per estalviar-se el carro, les fàbriques es van arrenglerar a prop del moll: els vapors urbans del Raval, de Sants i del Poblenou. Però cada tona costava el doble que a Manchester, i el 1861-1865, quan la guerra dels Estats Units va tancar el mar al cotó, les fàbriques van parar. El sobrecost va decidir una indústria lleugera, de cotó, i no de ferro, i va empènyer els fabricants, quan el carbó es va encarir, cap als rius.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què les fàbriques catalanes no cremaven el carbó del Berguedà, segons la sessió?

   A. Perquè era poc i dolent, i no hi havia camins ni tren per treure'l de la comarca B. Perquè l'aranzel el feia sortir més car que el carbó que arribava de Cardiff C. Perquè el govern reservava aquelles mines per a les foneries de ferro de Biscaia D. Perquè es va acabar aviat: cap al 1860 les mines de Fígols ja eren tancades

2. 2. Què es dedueix de la llista de Madoz sobre el que entrava pel port de Barcelona cap al 1845?

   A. Que Catalunya pagava el carbó de Cardiff amb els teixits que venia a Anglaterra B. Que el carbó venia sobretot d'Astúries, perquè l'anglès pagava massa aranzel C. Que el cotó era tot d'Espanya, de Motril, i només el carbó venia de l'estranger D. Que la indústria importava el combustible, el metall, el cotó i les màquines

3. 3. Quina conseqüència va tenir que el carbó costés a Barcelona el doble que a Manchester?

   A. Que les fàbriques es van allunyar del port per buscar terrenys més barats B. Que Catalunya va fer indústria lleugera, el tèxtil, i no ferro ni acer C. Que els fabricants van obrir mines al Berguedà per no dependre del mar D. Que el govern va deixar entrar el carbó sense drets durant tot el segle

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el carbó costa el doble i cada vaixell pot no arribar, on trobes una força que no s'hagi d'importar? Els fabricants van pujar riu amunt. Què hi van construir?