Sessió 8. L'agricultura comercial i la fil·loxera

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Mentre Barcelona feia vapors, la meitat de Catalunya continuava vivint de la terra, i cada vegada més d’un sol conreu. La vinyavinyaVinya: conreu de ceps per fer vi. A la Catalunya del segle XIX va passar de ser una part del camp a ser-ne gairebé tot en comarques senceres (Penedès, Camp de Tarragona, Priorat, Anoia, Bages, Maresme): un monocultiu comercial. havia crescut des del segle XVIII per exportar: vi i, sobretot, aiguardentaiguardentAiguardent: alcohol destil·lat del vi en alambins. Al segle XVIII i XIX era el gran producte d'exportació del Camp de Tarragona i del Penedès: viatjava millor que el vi i el compraven a Amèrica i al nord d'Europa., que aguantava el viatge a Amèrica i al nord d’Europa millor que el vi. El Penedès, el Camp de Tarragona, el Priorat, l’Anoia i el Bages es van omplir de ceps, i les comarques que no tenien fàbriques van tenir un negoci igual de lligat al mar. El contracte que ho feia possible era la rabassa mortarabassa mortaRabassa morta: contracte pel qual un propietari cedia un tros de terra a un pagès (el rabassaire) perquè hi plantés vinya i se'n quedés una part de la collita; durava mentre visquessin dos terços dels ceps. Com que un cep vivia cinquanta anys, era gairebé una propietat.: el propietari cedia la terra, el pagès hi plantava els ceps amb el seu treball, se’n quedava la major part de la collita i hi tenia dret mentre visquessin dos terços dels ceps. Un cep vivia cinquanta anys o més; el contracte, doncs, gairebé no s’acabava mai, i milers de famílies van treballar terra que no era seva com si ho fos. La vinya era la indústria del camp: un sol producte, per a l’exportació, amb un contracte que lligava la terra a qui la treballava.

Els anys d’or: quan França es va quedar sense vinya

El 1863 va aparèixer a França un insecte vingut d’Amèrica en algun cep importat: la fil·loxerafil·loxeraFil·loxera: pugó diminut, originari d'Amèrica del Nord, que viu a les arrels del cep europeu i les mata en dos o tres anys. Va arribar a França el 1863 en ceps importats, i a Catalunya el 1879. Els ceps americans hi resisteixen., que s’instal·la a les arrels i mata el cep en dos o tres anys. En quinze anys va deixar França, el primer productor de vi del món, sense vinyes. Per a Catalunya va ser una fortuna: els francesos compraven tot el vi català que arribés, a qualsevol preu, i entre el 1870 i el 1890 el país va viure els anys més rics que el camp ha conegut, la «febre d’or» de la vinya. Es va plantar vinya on hi havia bosc, olivera i blat, a les costes més dretes, en feixes de pedra seca; els propietaris van fer cases modernistes i els rabassaires, per primera vegada, van tenir diners. Ningú no volia pensar que l’insecte, que era a cent quilòmetres, pogués travessar la frontera.

1879: l’insecte travessa l’Empordà

Va travessar-la el 1879, per l’Alt Empordà, a Rabós, on les vinyes toquen les del Rosselló. Espanya ja tenia una llei, la del juliol del 1878 que llegiràs a L’Arxiu, feta quan la plaga acabava d’aparèixer a Màlaga: comissions de defensa, prohibició d’importar ceps, obligació d’avisar l’alcalde de qualsevol símptoma, i el remei de l’article 9, arrencar i cremar els ceps atacats i tots els que fossin a vint metres, sense indemnització per als morts. El remei era pitjor que inútil: l’insecte viatjava sota terra i pel vent, i cremar vinyes vives per protegir les altres només enfurismava els pagesos, que van amagar els primers focus per por de la crema. La fil·loxera va anar baixant: el Vallès i el Maresme cap al 1883, el Penedès cap al 1887, el Camp de Tarragona i el Priorat a la dècada del 1890. Entre el 1879 i el 1895, Catalunya va perdre gairebé tota la vinya que havia plantat en cent cinquanta anys.

I el paisatge va canviar per sempre. Les feixes de pedra seca de les costes més dretes, que només s’havien plantat perquè França pagava qualsevol preu, no es van replantar mai: s’hi va tornar el bosc, i encara hi són, sota els pins, com les muralles d’un país que va desaparèixer. Pobles sencers del Priorat i de l’Anoia van perdre bona part dels habitants en pocs anys, que van marxar a Barcelona, a les colònies o a Amèrica. La fil·loxera va fer, al camp, el que la fam de cotó havia fet a la fàbrica: ensenyar què passa quan tot depèn d’una sola cosa.

Replantar, i la rabassa que va morir de debò

La solució ja la sabien a França: el cep americà resisteix l’insecte, i si s’hi empeltaempeltaEmpelt sobre peu americà: tècnica per replantar la vinya després de la fil·loxera: es planta l'arrel d'un cep americà, que l'insecte no mata, i s'hi empelta a sobre el cep europeu, que fa el raïm de sempre. Totes les vinyes d'Europa són així des de llavors. a sobre el cep europeu, el raïm és el de sempre. Replantar volia dir arrencar-ho tot, comprar peus americans, esperar tres anys sense collita i tenir diners per fer-ho: els propietaris en tenien; els rabassaires, no. I hi havia una altra cosa: el contracte deia que la rabassa durava mentre visquessin dos terços dels ceps, i tots els ceps eren morts. Els propietaris van declarar acabats els contractes i en van fer de nous, a vint-i-cinc anys, que és el que viu un cep empeltat, i amb una part més gran de la collita per a ells. Milers de famílies que havien treballat la mateixa terra durant tres generacions van descobrir que no en tenien cap dret. La qüestió rabassaireqüestió rabassaireRabassaires: els pagesos que treballaven vinya a rabassa morta. Després de la fil·loxera, van reclamar mantenir els contractes i van organitzar-se (Unió de Rabassaires, 1922); el conflicte va arribar a la Llei de contractes de conreu del 1934 i a la Guerra Civil. va començar aquí, a la dècada del 1890, i va durar fins a la República: vagues, sindicats, una llei del 1934 i una guerra. La fil·loxera va matar els ceps en tres anys i el contracte en un dia; el paisatge es va replantar, i el conflicte, també.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'insecte del gravat: vertader o fals?

Mira el gravat de la fil·loxera del cos de la lectura i el seu peu. Digues si són vertaderes o falses i justifica-ho amb el gravat o amb la Fitxa: (a) La fil·loxera es veu a simple vista. (b) La forma que mata el cep és la que té ales. (c) L'insecte ataca les arrels, no el raïm.

Les tres frases amb V o F i una justificació de cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(a) Fals, perquè el peu diu que...». Mira quin dels dibuixos està enganxat a una arrel.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La llei del 1878 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix els articles de la llei a L'Arxiu. FET: què mana l'article 9 que es faci amb els ceps atacats? PARER: quin remei creu la llei que atura una plaga? SENYAL: quin article dona al pagès un motiu per callar en lloc d'avisar l'alcalde? Identifica-ho en tres frases.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «L'article 9 mana... (fet). La llei creu que el foc... (parer). L'article... diu que..., i per això el pagès calla (senyal)».

8.3 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De França a la rabassa morta.

Encadena en cinc baules amb fletxes com es passa de l'arribada de la fil·loxera a França a la fi dels contractes de rabassa morta, passant pels anys d'or, l'entrada de la plaga per l'Empordà i l'empelt americà. A cada baula, l'any (Fitxa) i una frase que expliqui per què porta a la següent.

La cadena amb les cinc baules, cada una amb l'any i una frase.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Comença així: «Com que França es va quedar sense vinya, Catalunya...». Les dates són a les línies 2, 3 i 5 de la Fitxa.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Un sol conreu, tres riscos.

Feu un esquema 1-3-1: a dalt, «Comarques senceres van viure només de la vinya»; al mig, tres riscos que explica la lectura (dependre d'un comprador, d'una planta i d'un contracte), cada un amb una dada de la Fitxa; a baix, una frase de conclusió que expliqui què passa quan tot depèn d'una sola cosa.

L'esquema: la causa, els tres riscos amb la seva dada i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «el primer risc és que si el comprador..., per exemple França...», «el segon, que si la planta...», «per tant...».

8.5 ✍️ Explicar · telegrama 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Telegrama de l'alcalde de Rabós al governador, tardor del 1879.

Ets l'alcalde de Rabós, a l'Alt Empordà, la tardor del 1879. Un pagès t'ha ensenyat uns ceps que es moren, i ara la llei et toca a tu. Escriu el telegrama al governador, de vint paraules com a màxim: què has vist, on i des de quan. Després explica en una frase per què els pagesos del poble no volen que l'enviïs.

El telegrama (vint paraules com a màxim) i la frase dels pagesos.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Connectors: «els pagesos no volen que l'enviï perquè l'article...». Un alcalde del 1879 sap què costa un telegrama i què costa una vinya.

8.6 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «els rabassaires no tenen cap dret».

Un propietari del Penedès diu el 1892: «Els ceps són morts i el contracte deia mentre visquessin els ceps: els rabassaires no tenen cap dret». Desmunta-ho: què té de cert (què deia el contracte, segons la Fitxa), què amaga (qui va plantar els ceps i qui pot pagar la replantació) i per què la lletra del contracte no ho és tot. Fes servir la paraula «empelt».

El desmentit amb el que és cert, el que amaga i l'argument (60-80 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Connectors: «és cert que el contracte deia..., però...», «el que el propietari amaga és que...», «la lletra no ho és tot perquè...».

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «de cop i ràpid».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i les línies 3 i 5 de la Fitxa. Explica què diu el tòpic, quant va trigar de debò la plaga a travessar Catalunya (amb dues dates) i què va ser el que sí que va passar de cop.

L'explicació amb el tòpic, les dues dates i el que va passar de cop (50-70 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, dibuixa dues línies del temps, una per a l'insecte i una per als contractes, i mira quina és més llarga. El tòpic les confon.

8.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📜 L'Arxiu 👥 En grup

Manifest dels rabassaires del Penedès, 1893.

Sou rabassaires d'un poble del Penedès el 1893: els ceps són morts, i el propietari diu que el contracte s'ha acabat i us n'ofereix un de nou a vint-i-cinc anys i amb més part per a ell. Escriviu el manifest que voleu llegir a la plaça amb tres exigències, i defenseu cada una amb la lectura o amb la llei de L'Arxiu. Res que algú del 1893 no pogués saber.

El manifest amb les tres exigències defensades (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Trieu primer les tres exigències i poseu la més urgent al davant. Penseu què respondria el propietari a cada una i avanceu-vos-hi.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: el monocultiu i la plaga que viatja.

La vinya del 1880 depenia d'un sol comprador i d'una sola planta, i un insecte arribat en vaixell la va matar. Avui les plagues viatgen en avió i en contenidor, com el cargol poma dels arrossars del Delta, i moltes comarques viuen d'un sol conreu. En grup, partiu d'un conreu o d'una plaga que conegueu i argumenteu què té a veure amb la fil·loxera i què hi ha de diferent.

El lligam amb la fil·loxera i la diferència, amb un cas que conegueu (40-50 paraules).

💡 Pista: La pregunta de fons és la de la lectura: què passa quan tot depèn d'una sola cosa.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La meitat de Catalunya vivia de la terra, i la terra, cada vegada més, de la vinya: vi i aiguardent per exportar, i la rabassa morta, que donava al pagès dret a la terra mentre visquessin els ceps. Quan la fil·loxera va matar les vinyes de França a partir del 1863, França va comprar tot el vi català i el país va viure vint anys d'or i va plantar ceps fins a les costes més dretes. El 1879 l'insecte va entrar per l'Empordà i en quinze anys va baixar fins al Priorat; la llei del 1878, que manava cremar els ceps sense indemnització, només va fer que els pagesos amaguessin els focus. La solució, l'empelt sobre peu americà, era cara i lenta, i mentre es replantava els propietaris van donar per morts els contractes de rabassa i en van fer de nous i pitjors: la qüestió rabassaire va durar fins a la República. El paisatge es va replantar; les feixes més altes, no, i el conflicte, tampoc.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Fins quan durava un contracte de rabassa morta abans de la fil·loxera, segons la lectura?

   A. Vint-i-cinc anys, que és el que viu un cep empeltat sobre peu americà B. Mentre visquessin dos terços dels ceps que el rabassaire havia plantat C. Mentre visqués el rabassaire: els fills n'havien de signar un de nou D. Cinquanta anys justos, i després la terra i els ceps tornaven al propietari

2. 2. Com va avançar la fil·loxera per Catalunya, segons la sessió?

   A. Va entrar per l'Alt Empordà el 1879 i en un sol any ja era al Priorat i al Camp B. Va entrar pel Camp de Tarragona el 1863 i va pujar comarca a comarca fins a l'Empordà C. Va entrar per l'Alt Empordà el 1879 i no va arribar al Priorat fins a la dècada del 1890 D. Va entrar pel port de Barcelona el 1878, en ceps d'Amèrica, i es va escampar pel Penedès

3. 3. Per què els pagesos amagaven els primers focus de fil·loxera en lloc d'avisar l'alcalde?

   A. Perquè la llei manava arrencar i cremar els ceps atacats sense cap indemnització B. Perquè la llei multava amb 25 cèntims per hectàrea qui tingués la vinya malalta C. Perquè la comissió provincial prohibia vendre el vi de les vinyes atacades D. Perquè creien que l'empelt americà salvaria els ceps abans que ningú ho sabés

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Vi, aiguardent i avellanes sortien per un port que no era Barcelona. Quina ciutat del sud va ser el tercer pol industrial de Catalunya, i què en queda?