Càpsula 7 · CATALUNYA: INDÚSTRIA SENSE CARBÓ? · #GiH3
Vinya, aiguardents i comerç internacional. La crisi de la fil·loxera (1879-1890). Transformació del paisatge agrari. La revolta dels rabassaires com a antecedent.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE4CE5
%2C%20fil%C2%B7loxera%20de%20la%20vinya%2C%20reproducci%C3%B3.jpg?width=1600)
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
No tota l’economia catalana del segle XIX era industrial. Al costat de les fàbriques de vapor, hi havia una agricultura cada cop més orientada al comerç: la vinya. Catalunya exportava vi i, sobretot, aiguardentsaiguardentsAiguardent: beguda alcohòlica destil·lada a partir del vi, un dels principals productes d'exportació agrària catalana del segle XIX., a mercats internacionals, en un negoci que havia convertit moltes comarques en autèntics monocultius de vinya.
%2C%20fil%C2%B7loxera%20de%20la%20vinya%2C%20reproducci%C3%B3.jpg?width=1200)
Aquest model, tan rendible mentre va durar, es va ensorrar amb l’arribada d’un insecte diminut: la fil·loxerafil·loxeraFil·loxera: insecte paràsit originari d'Amèrica que ataca les arrels de la vinya europea, provocant-ne la mort si no s'hi empelten ceps resistents.. Segons la Viquipèdia en català, l’any 1879 «es contamina la Catalunya Nord i l’Alt Empordà: conferències del farmacèutic Pau Oliver». Aquest farmacèutic va recórrer els pobles de la comarca explicant, en català i amb exemples pràctics, com identificar la plaga i què fer-hi. Va ser, en certa manera, la primera gran campanya de divulgació científica agrària de Catalunya.
La fil·loxera es va anar estenent, comarca a comarca, durant més d’una dècada: l’Alt Empordà el 1879, el Vallès i el Maresme el 1883, el Penedès el 1887. Cada any que passava, més vinyes es feien malbé, i milers de famílies pageses que havien apostat tot el seu terreny a un sol cultiu es van quedar sense la seva font principal d’ingressos. Moltes van haver de demanar crèdits per sobreviure mentre s’aprenia la solució tècnica (empeltar la vinya europea sobre peu americà, resistent a la plaga). Aquesta crisi agrària, que va trigar dècades a superar-se del tot, és l’antecedent directe de les tensions entre propietaris i rabassairesrabassairesRabassaires: pagesos que treballaven la terra d'altri mitjançant un contracte tradicional (la rabassa morta), sense ser-ne propietaris. que esclatarien amb força al segle XX.
Fes una cronologia amb tres punts: arribada a l'Alt Empordà (1879), expansió al Vallès i Maresme (1883) i arribada al Penedès (1887). Escriu una paraula clau a cada punt.
💡 Pista: Pots fer servir: inici, expansió, consolidació.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «conferències del farmacèutic Pau Oliver». Respon en dues línies: per què creus que calia explicar la plaga directament als pagesos, poble a poble.
💡 Pista: Molts pagesos no sabien llegir informes tècnics oficials; calia una explicació directa, en català i comprensible, per identificar i combatre la plaga a temps.
Pensa en una analogia (diferent d'un insecte) que expliqui com una amenaça molt petita i gairebé invisible pot causar un dany econòmic enorme. Justifica-la en dues frases.
💡 Pista: Pots pensar en una petita esquerda que acaba enfonsant tot un edifici, o en un virus informàtic que paralitza tota una empresa.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades que demostrin que la crisi de la fil·loxera no va ser ràpida ni puntual. Acabeu amb una frase que comenci: «La crisi de la fil·loxera no va ser ràpida perquè...».
💡 Pista: Dades possibles: la plaga es va estendre durant més d'una dècada, comarca a comarca; la solució tècnica va trigar anys a generalitzar-se.
Dibuixa un croquis molt senzill de Catalunya amb quatre comarques marcades i numerades per ordre d'arribada de la plaga: 1. Alt Empordà, 2. Vallès, 3. Maresme, 4. Penedès.
💡 Pista: No cal precisió geogràfica exacta: el que importa és mostrar l'ordre progressiu d'expansió de la fil·loxera.
Escriu un microassaig de només tres frases que respongui: qui va patir la crisi de la fil·loxera, quina solució es va trobar, i quina conseqüència social a llarg termini va tenir.
💡 Pista: Primera frase: qui patia (pagesos i propietaris de vinya). Segona: quina solució (l'empelt sobre peu americà). Tercera: conseqüència (tensions entre propietaris i rabassaires).
Redacta un veredicte (quatre línies) que valori si va ser una decisió encertada, per part dels pagesos i propietaris catalans, apostar tan fort per un sol cultiu (la vinya) abans de la fil·loxera.
💡 Pista: Pots ponderar els beneficis econòmics reals que va donar el monocultiu mentre va durar, contra el risc extrem que suposava no diversificar.
Escriu un manifest breu (cinc frases), en nom d'un grup de pagesos afectats per la fil·loxera, que reclami crèdits i ajuda tècnica per replantar les vinyes.
💡 Pista: Pots reclamar facilitats de pagament o assessorament tècnic gratuït per aprendre la nova tècnica de l'empelt.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Avui, quan una regió depèn molt d'un sol producte agrícola o turístic, quines mesures podria prendre per protegir-se de crisis imprevistes? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument i, si podeu, un exemple concret actual.
💡 Pista: Penseu en territoris actuals molt dependents d'un sol cultiu o sector, i en polítiques de diversificació o d'assegurances agràries.
📌 Per emportar-se
L'agricultura comercial catalana del segle XIX havia apostat fort per la vinya i l'exportació d'aiguardents, convertint moltes comarques en pràctics monocultius. Aquest model es va ensorrar amb l'arribada de la fil·loxera, un insecte americà que va anar destruint la vinya europea comarca a comarca: l'Alt Empordà el 1879 (on el farmacèutic Pau Oliver va fer conferències divulgatives), el Vallès i el Maresme el 1883, el Penedès el 1887. Milers de famílies pageses van perdre la seva font principal d'ingressos, i la crisi (resolta finalment amb l'empelt sobre peu americà) és l'antecedent directe de les tensions entre propietaris i rabassaires que esclatarien al segle XX.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. En quina comarca catalana es va detectar per primer cop la fil·loxera, el 1879?
2. Quina solució tècnica va permetre finalment superar la crisi de la fil·loxera?
3. Amb quin conflicte social posterior es relaciona directament la crisi de la fil·loxera?
💭 Per pensar fins demà
Si el monocultiu de la vinya havia donat grans beneficis durant dècades, per què creus que ningú va preveure el risc de dependre tant d'un sol cultiu?
