Càpsula 7 · CATALUNYA: INDÚSTRIA SENSE CARBÓ? · #GiH3
La indústria cotonera com a punta de llança. Importació de cotó americà. Filats i teixits. Les primeres fàbriques de Barcelona (Bonaplata, 1832, incendiada el 1835).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El 1832, els germans Bonaplata, junt amb els seus socis, van obrir a Barcelona la primera fàbrica de la península Ibèrica que combinava dues coses alhora: màquines de vapor i maquinària de ferro colat. Fins llavors, els telers catalans eren de fusta, moguts a mà o amb rodes hidràuliques. La fàbrica Bonaplata (coneguda popularment com «El Vapor»«El Vapor»El Vapor: nom popular amb què es coneixia la fàbrica Bonaplata, per ser la primera de Barcelona amb màquina de vapor.) representava un salt tecnològic real, no només una millora: importava cotó cru d’Amèrica, el filava i el teixia amb una eficiència que cap taller tradicional podia igualar.
Però aquell salt tecnològic espantava els treballadors que en depenien. El 5 d’agost de 1835, en plena onada d’aldarulls anticlericals a Barcelona, una multitud va assaltar i cremar la fàbrica Bonaplata. L’historiador Víctor BalaguerVíctor BalaguerVíctor Balaguer (1824-1901): historiador, escriptor i polític català, autor de diverses obres sobre la història de Catalunya i de Barcelona. ho va descriure així: «Al capvespre d’aquell dia una multitud de mariners i gitanos, alguns emmascarats, va començar a recórrer tumultuosament la ciutat, brandint algunes males armes i enarborant una bandera negra, precedida per un tambor tocant marxa. Com impel·lida per una mà oculta, i venuda potser a un or d’origen misteriós, aquesta multitud va calar foc a la fàbrica de Bonaplata.»
Fixa’t en un detall que Balaguer no deixa passar: no diu simplement que els treballadors, indignats, van cremar la fàbrica. Suggereix que algú, des de l’ombra, podria haver-los empès a fer-ho. Els historiadors encara debaten si darrere l’incendi hi havia només por real de perdre la feina (el mateix temor que havia mogut els luddites anglesos dècades abans) o també l’interès de fabricants rivals que encara treballaven amb telers antics i volien eliminar la competència. La por a la màquina i l’interès econòmic no s’exclouen: sovint van plegats.
Malgrat l’incendi, el salt cap al vapor ja no es podia aturar. Els tallers de ferro que la mateixa fàbrica Bonaplata havia format van continuar treballant per separat i acabarien donant lloc, dècades més tard, a grans empreses metal·lúrgiques catalanes. La indústria cotonera es va reconstruir i créixer amb tanta força que, a mitjan segle XIX, Barcelona ja rebia el sobrenom de «la Manchester catalana»: la ciutat que, sense carbó propi, s’havia convertit igualment en la capital tèxtil de la península.
Dibuixa un mapa conceptual amb «Fàbrica Bonaplata» al centre. Fes-hi penjar tres branques: «vapor», «ferro colat» i «cotó importat». Escriu una frase breu a cada branca.
💡 Pista: Cadascuna d'aquestes tres coses, combinades, és el que feia diferent aquesta fàbrica de qualsevol taller tradicional.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «com impel·lida per una mà oculta». Respon en dues línies: per què creus que Balaguer no diu simplement que els treballadors, indignats, van cremar la fàbrica.
💡 Pista: Suggerir una «mà oculta» apunta a la possibilitat que algú, des de l'ombra, hagués animat o pagat la multitud.
Torna a escriure el sentit de la frase «com impel·lida per una mà oculta, i venuda potser a un or d'origen misteriós» sense fer servir la paraula «oculta» ni «misteriós».
💡 Pista: Pots parlar d'«algú que no s'identifica» o d'«interessos que no es reconeixen obertament».
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues raons per les quals l'incendi no era només un acte irracional. Acabeu amb una frase que comenci: «L'incendi de la fàbrica Bonaplata no era només irracional perquè...».
💡 Pista: Raons possibles: la por de perdre la feina era real; el relat de Balaguer suggereix possibles interessos econòmics rivals.
Escriu un peu de foto (dues frases) per al retrat de Samuel Crompton que expliqui, a algú que no sap res del tema, per què la seva invenció (la selfactina) va acabar arribant fins a Catalunya.
💡 Pista: Pots explicar que la indústria cotonera catalana importava i adaptava la tecnologia britànica de filat més avançada.
Escriu una cadena causa-efecte de quatre passos que expliqui com es va arribar de la instal·lació de màquines de vapor a l'incendi de la fàbrica el 1835.
💡 Pista: Per exemple: fàbrica Bonaplata instal·la vapor i ferro colat → treballadors tradicionals hi veuen una amenaça → possibles interessos de fabricants rivals s'hi sumen → incendi de la fàbrica.
Escriu un microassaig de només tres frases que respongui: qui hi sortia guanyant amb la fàbrica de vapor, qui hi sortia perdent, i per què.
💡 Pista: Primera frase: qui hi guanya (els Bonaplata i els seus socis, la indústria cotonera en general). Segona: qui hi perd (els treballadors amb tècniques antigues, a curt termini). Tercera: per què (la mecanització substituïa mà d'obra per màquines).
Redacta un veredicte (quatre línies) que valori si la crema de la fàbrica Bonaplata era una resposta justificada, tenint en compte la por real dels treballadors a perdre la feina.
💡 Pista: Pots ponderar el dret dels treballadors a defensar el seu mitjà de vida contra el dany causat a una propietat i als plans dels seus propietaris.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Avui, quan una tecnologia nova amenaça llocs de treball, quina és la resposta més eficaç: la protesta directa, la negociació política, o una altra? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument i, si podeu, un exemple concret.
💡 Pista: Penseu en debats actuals sobre automatització, robotització o intel·ligència artificial i els llocs de treball.
📌 Per emportar-se
El 1832, la fàbrica Bonaplata va convertir-se en la primera de la península a combinar vapor i maquinària de ferro colat, important cotó americà i produint amb una eficiència que cap taller tradicional podia igualar. El 1835, en plena onada d'aldarulls, una multitud la va cremar; l'historiador Víctor Balaguer suggereix que darrere d'aquell acte hi podia haver, a més de la por real a perdre la feina, l'interès de fabricants rivals que encara treballaven amb tècniques antigues. Malgrat l'incendi, el salt cap al vapor ja no es va poder aturar, i a mitjan segle XIX Barcelona era coneguda com «la Manchester catalana».
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què feia especial la fàbrica Bonaplata (1832) respecte als tallers tèxtils anteriors?
2. Segons el relat de Víctor Balaguer, quina possibilitat suggereix darrere l'incendi de la fàbrica?
3. Quin sobrenom va rebre Barcelona a mitjan segle XIX pel pes de la seva indústria tèxtil?
💭 Per pensar fins demà
Si el relat de Balaguer suggereix que darrere l'incendi hi havia interessos econòmics amagats, com hauria de canviar això la manera com expliquem aquest episodi als llibres de text?
