Sessió 2. El cotó com a motor

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap al 1830, la indústria del cotó catalana tenia gent, capital i mercat, com vas veure a la sessió 1, però les màquines eren de fusta. Pascual Madoz, que va viure a Barcelona aquells anys, ho explica al text de L’Arxiu: les fàbriques feien servir «els mateixos sistemes de màquines» que el 1804, «màquines en la seva major part de fusta, copiades, no amb gran exactitud, pels fusters i serrallers del país». La més famosa era la berguedanaberguedanaBerguedana: màquina de filar de fusta inventada cap al 1790 a Berga, adaptació catalana de la «spinning jenny» anglesa. Una sola persona hi movia amb una roda fins a cent trenta fusos., que un sol home o una sola dona feien girar amb una roda i que filava amb més de cent fusos alhora. Era enginyosa, però era fusta moguda a mà. A Anglaterra, feia quaranta anys que les màquines eren de ferro i les movia el vapor. La distància entre Barcelona i Manchester el 1830 no era de diners ni de mans: era de ferro i de carbó.

Bonaplata: el ferro i el vapor arriben al carrer Tallers

Josep BonaplataJosep BonaplataJosep Bonaplata (1795-1843): fabricant barceloní. El 1831 va viatjar a Anglaterra per estudiar-ne les màquines i el 1832 va obrir amb els socis Vilaregut i Rull la primera fàbrica de vapor de Catalunya, al carrer Tallers de Barcelona. ho va entendre. El 1831 va viatjar a Anglaterra, va recórrer tallers, «es va apoderar de secrets importants», diu Madoz, i va proposar al govern espanyol un pla: muntar a Barcelona una fàbrica amb màquines de filar i teixir portades de fora i mogudes per una màquina de vapormàquina de vaporMàquina de vapor: motor que crema carbó per escalfar aigua i fer servir la força del vapor per moure un eix. A la fàbrica, l'eix movia amb corretges totes les màquines alhora. A Catalunya, la primera va ser la de Bonaplata, el 1832., i al costat, una foneriafoneriaFoneria: taller on es fon el ferro per fer-ne peces. La de Bonaplata va ser la primera de Catalunya dedicada a construir màquines: d'aquí van sortir els mecànics de la Maquinista (sessió 7). per construir-ne més sense haver-les d’importar. El govern hi va posar diners, i el 1832 la fàbrica de Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia va començar a funcionar: la primera de la península amb vapor, amb telers mecànics i amb ferro colat, i també la primera màquina d’estampar indianes. Hi treballaven entre sis-centes i set-centes persones, i el cotó hi entrava en floca i en sortia estampat, a punt de vendre. Els mecànics, fusters i serrallers de tota la ciutat hi anaven a veure com es feia. Bonaplata no va ser només una fàbrica: va ser, com diu Madoz, «una escola normal», el lloc on Catalunya va aprendre a fer màquines.

La nit del 5 d’agost de 1835

Va durar tres anys. L’estiu del 1835, Barcelona vivia una bullangabullangaBullangues: revoltes populars de Barcelona entre el 1835 i el 1843, en plena guerra carlina, contra els convents, els impostos i els governs moderats. La del juliol-agost del 1835 va cremar convents i la fàbrica Bonaplata.: la guerra carlina feia estralls, i el 25 de juliol una multitud havia cremat convents de la ciutat. La nit del 5 d’agost, la multitud va anar al carrer Tallers i va calar foc a la fàbrica de vapor. Qui, i per què? Madoz, que era amic de Bonaplata, parla de «la preocupació, la mala fe i l’interès»: la por dels obrers que les màquines els prenguessin la feina (la mateixa que havia mogut els luddites anglesos vint anys abans), i l’interès d’altres fabricants, que encara treballaven amb fusta i no volien un competidor que produís més amb menys mans. Els historiadors d’avui hi afegeixen el context: en una ciutat en revolta, amb l’exèrcit al front, tot es cremava alhora. Bonaplata no la va reconstruir. La foneria va sobreviure a part, i els socis van marxar a Madrid. La por i l’interès no s’exclouen: sovint van plegats, i aquella nit ho van fer.

Manchester sense carbó

L’incendi no va aturar res. La Barcelona de dins de les muralles es va omplir de vaporsvaporsVapors: nom popular de les fàbriques mogudes per màquina de vapor, per la xemeneia que les delatava. El 1840 n'hi havia una dotzena a Barcelona; el 1860, més de cent a tot Catalunya.: el 1840 n’hi havia una dotzena; el 1860, més de cent a Catalunya, moltes a pobles de la costa i del Vallès. El cotó arribava en floca dels Estats Units, del Brasil i de les Antilles; l’anglesa selfactinaselfactinaSelfactina: màquina de filar automàtica («self-acting mule»), inventada a Anglaterra el 1825, amb centenars de fusos moguts pel vapor. Va arribar a Catalunya cap al 1840 i va substituir les berguedanes., amb centenars de fusos moguts pel vapor, va jubilar les berguedanes; i cap al 1860 Catalunya tenia prop de vuit-cents mil fusos, la immensa majoria dels d’Espanya. Els viatgers anglesos en deien la Manchester catalanaManchester catalana«Manchester catalana»: sobrenom de Barcelona, i de Sabadell i Terrassa, a mitjan segle XIX, per comparació amb la ciutat anglesa del cotó. Vol dir també el que Manchester tenia: fum, misèria obrera i barris insalubres.. La comparació era un elogi i una advertència: Manchester tenia fàbriques, però també fum, jornades de dotze hores, dones i criatures a les màquines i barris on la gent es moria jove. Barcelona ho tenia tot igual, i a més havia de portar el carbó per mar. D’això va la sessió següent.

Dins del vapor

Qui hi treballava? La jornada anava de sol a sol, dotze o tretze hores, sis dies la setmana, al ritme de la màquina i no del braç. Els filadors de les selfactines eren homes, però al seu costat hi havia dones a la preparació i als telers, i criatures de vuit o deu anys que lligaven els fils trencats sota les màquines en marxa, perquè eren petites i cobraven una quarta part. Una dona cobrava la meitat que un home per la mateixa feina. El 1840, els teixidors de Barcelona van fundar la primera associació obrera d’Espanya per defensar el jornal, i les autoritats la van prohibir l’any següent. El motor de tot era el cotó; el combustible, a més del carbó, eren aquestes hores.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La berguedana, fusta i corda.

Mira la berguedana del cos de la lectura. DESCRIU de quin material és i què hi ha a la filera del davant. IDENTIFICA, amb el peu i la primera línia de la Fitxa, quan i on es va inventar. DEDUEIX què li faltava a aquesta màquina respecte de la de Bonaplata.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «La màquina és tota de... A la filera del davant hi ha...». Compta els fusos abans de dir-ne el nombre.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Madoz amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el text de Madoz a L'Arxiu. FET: què va passar amb la fàbrica de Bonaplata la nit del 5 d'agost de 1835? PARER: amb quines paraules anomena Madoz en Bonaplata? SENYAL: a qui acusa de l'incendi, i quins noms no diu? Identifica-ho en tres frases.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «La nit del 5 d'agost... (fet). Madoz l'anomena «el nostre...», o sigui que... (parer). Acusa «la..., la... i l'...» sense dir cap nom, cosa que delata... (senyal)».

2.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vapor: vertader o fals?

Digues si són vertaderes o falses i justifica cada una amb una dada de la Fitxa: (a) La berguedana era una màquina de ferro moguda pel vapor. (b) La fàbrica Bonaplata tenia una foneria. (c) L'incendi del 1835 va aturar la indústria del cotó a Catalunya. (d) Al vapor, les dones cobraven el mateix que els homes.

Les quatre frases amb V o F i una justificació de cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(a) Fals, perquè la Fitxa diu que la berguedana era de...». Per a la (c), mira les xifres de fusos i de vapors del 1860.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

De la fusta a la Manchester catalana.

Encadeneu en cinc baules amb fletxes com es passa de les màquines de fusta del 1830 a la Manchester catalana del 1860, passant pel viatge de Bonaplata, la fàbrica del carrer Tallers i l'incendi del 1835. A cada baula, l'any (Fitxa) i una frase que expliqui per què porta a la següent.

La cadena amb les cinc baules, cada una amb l'any i una frase.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que les màquines eren de fusta, Bonaplata...», «això va portar a...», «tot i l'incendi, ...».

2.5 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🎬 El vídeo ✏️ Individual

Madoz i betevé: dues versions de la mateixa nit.

Compara el que diuen Madoz a L'Arxiu (1846) i el vídeo de betevé (d'ara) sobre l'incendi del 5 d'agost de 1835. En què coincideixen? En què es completen o es contradiuen (qui la va cremar, per què)? Explica per què una de les dues fonts sap coses que l'altra no sabia.

Una coincidència, una diferència i per què una font sap més que l'altra (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «totes dues diuen que...», «Madoz, en canvi, no diu... perquè...», «el vídeo hi afegeix...».

2.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Madoz, reescrit per a un diari de 1835.

Reescriu el fragment de L'Arxiu com la notícia d'un diari de Barcelona del 6 d'agost de 1835: les mateixes dades (què era la fàbrica, què tenia, què ha passat aquesta nit), però sense les paraules de parer de Madoz («apreciadíssim», «magnífic», «mala fe») i sense res que un periodista d'aquell dia no pogués saber encara.

La notícia, en cinc frases, sense parers ni anacronismes.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «aquesta matinada...», «segons testimonis...», «la fàbrica, oberta el 1832, tenia...». Un diari del 1835 no sap res del 1860.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «violència irracional».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i la tercera línia de la Fitxa. Explica què diu el tòpic, quines tres causes apunten les fonts per a l'incendi i per què cada una era racional per a qui la tenia.

L'explicació amb el tòpic i les tres causes, cada una amb qui la tenia (50-70 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, fes tres columnes (obrers, fabricants de fusta, ciutat en revolta) i posa a cada una què hi guanyava o què hi perdia. La paraula «irracional» no cap a cap columna.

2.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ets fabricant de berguedanes, tardor del 1835.

Tens una fàbrica amb quaranta berguedanes i cent obrers a Barcelona, i fa dos mesos que han cremat Bonaplata. Decideix: continues amb la fusta o ho inverteixes tot en una màquina de vapor i selfactines? Argumenta la decisió amb el que la lectura i la Fitxa diuen del 1840, i digues què faràs amb els cent obrers. Tu, el 1835, no saps què passarà el 1860.

La decisió, l'argument i què passa amb els obrers (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, escriu el pitjor que et pot passar amb cada opció.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: la meitat del jornal.

Al vapor del 1850, una dona cobrava la meitat que un home per la mateixa feina (cinquena línia de la Fitxa). Avui la llei ho prohibeix, i tot i així es parla de bretxa salarial. En grup, argumenteu què té a veure la d'avui amb la del 1850 i què hi ha de diferent. Partiu del que ja sabeu: quines feines fan sobretot les dones i com es paguen.

El lligam amb el 1850 i la diferència, amb un exemple que conegueu (40-50 paraules).

💡 Pista: La pregunta de fons: «la mateixa feina» vol dir el mateix el 1850 i avui?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1830 el cotó català es filava amb berguedanes de fusta, copiades pels fusters del país; el ferro i el vapor eren a Anglaterra. Josep Bonaplata hi va anar el 1831, i el 1832 va obrir al carrer Tallers la primera fàbrica de vapor de la península, amb telers mecànics, ferro colat i una foneria que va ser l'escola dels mecànics catalans. La nit del 5 d'agost de 1835, en plena bullanga, la multitud la va cremar: por dels obrers, interès dels fabricants de fusta, ciutat en revolta. No va servir de res: el 1860 Catalunya tenia més de cent vapors, prop de vuit-cents mil fusos i selfactines moguts amb cotó americà i carbó anglès, i els viatgers en deien la Manchester catalana. A dins, dotze hores al dia, dones a mig jornal i criatures a un quart.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què diu la lectura que la fàbrica Bonaplata va ser «una escola normal»?

   A. Perquè la Junta de Comerç hi va instal·lar les classes de mecànica i de química B. Perquè els mecànics i fusters de la ciutat hi anaven a veure com es feien les màquines C. Perquè el govern, que hi havia posat diners, l'obligava a ensenyar l'ofici a aprenents D. Perquè hi treballaven mecànics anglesos que Bonaplata havia contractat durant el viatge

2. 2. Segons la sessió, qui tenia motius per cremar la fàbrica Bonaplata la nit del 5 d'agost de 1835?

   A. Els obrers, per por de perdre la feina, i els fabricants que encara treballaven amb fusta B. Els carlins, que volien castigar una fàbrica pagada amb els diners del govern liberal C. Els frares dels convents cremats el 25 de juliol, que es volien venjar de la ciutat D. Els treballadors de la mateixa fàbrica, farts de la jornada de dotze hores i del mig jornal

3. 3. Per què hi havia criatures de vuit o deu anys treballant als vapors, segons la lectura?

   A. Perquè els gremis obligaven a començar l'aprenentatge de l'ofici abans dels deu anys B. Perquè les dones no podien treballar als telers i calia algú que fes la seva feina C. Perquè l'Associació de Teixidors havia demanat feina per als fills dels obrers D. Perquè eren petites per lligar fils sota les màquines i cobraven una quarta part

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Cada selfactina cremava carbó, i Catalunya no en tenia. D'on el treia, què costava i què van inventar per no dependre'n?