Sessió 7. La diversificació industrial

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El cotó havia fet la Catalunya industrial, i el 1861, quan el cotó no va arribar, la va aturar. La lliçó de la fam de cotó va ser que una indústria d’una sola cosa és fràgil, i a la segona meitat del segle el país va aprendre a fer-ne d’altres. No va ser un pla: van ser desenes de comarques que tenien un ofici antic i el van passar pel vapor. La diversificació no va sortir de Barcelona: va sortir dels pobles que ja sabien fer alguna cosa i hi van posar una màquina.

La llana: Sabadell i Terrassa

Sabadell i Terrassa feien draps de llana des de l’edat mitjana, amb paraires i telers a les cases. A partir del 1850 hi van arribar els vapors, i en trenta anys les dues ciutats del Vallès van passar de ser pobles de teixidors a ser les ciutats de la llanales ciutats de la llanaSabadell i Terrassa: les dues ciutats del Vallès Occidental que van concentrar la indústria de la llana a partir del 1850. Sabadell va ser la ciutat amb més fusos de llana d'Espanya a final de segle; Terrassa s'hi va especialitzar en teixits de qualitat.: el Vapor BuxedaVapor BuxedaVapor Buxeda (1852): un dels primers vapors llaners de Sabadell, al carrer de Sant Pau; la sala de calderes i la xemeneia encara hi són. A Sabadell, «vapor» volia dir fàbrica de llana. de Sabadell, del 1852, en va ser dels primers, i el 1900 Sabadell tenia més fusos de llana que cap altra ciutat d’Espanya. La llana venia de Castella i de l’Argentina, els teixits anaven a tot Espanya per vestir l’exèrcit, els funcionaris i la burgesia, i el model era el del cotó, amb una diferència: les fàbriques eren més petites i n’hi havia moltes, sovint de famílies d’antics paraires. La diversificació també era això: el mateix vapor, una altra fibra i un altre mapa. I un altre calendari: la llana no depenia de cap collita americana ni de cap guerra a l’altra banda del mar, i quan el cotó es va aturar el 1861, els vapors de Sabadell van continuar.

Paper, suro, química: cada comarca amb la seva

Passava a tot el país. A l’AnoiaAnoiaPaper de l'Anoia: Capellades, la Pobla de Claramunt i Carme feien paper amb molins d'aigua des del segle XVIII; al XIX, amb màquines contínues, van abastir Espanya i Amèrica de paper de fumar i d'escriure., els molins paperers de Capellades, que treballaven des del segle XVIII, van passar a les màquines contínues i van fer el paper de fumar i d’escriure de mig Espanya. A l’Empordà i a la Selva, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols feien taps de surosuroSuro: escorça de l'alzina surera, que es fa servir per a taps. La indústria surera de Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols va créixer amb el cava i el xampany francès, que necessitaven milions de taps. per a les ampolles de xampany de França i, a partir del 1872, del cava del Penedès. A Barcelona, la químicaquímicaIndústria química: fabricació d'àcids, tints i adobs. A Catalunya va néixer de les necessitats del tèxtil (el sulfúric per blanquejar, els colorants) i de l'agricultura (els adobs); la casa Cros, a Barcelona, en va ser la principal. va néixer per servir el tèxtil (àcid sulfúric per blanquejar, tints per estampar) i va acabar fent adobs per als camps. Cap d’aquestes indústries no era gran com el cotó, però totes juntes feien una cosa que el cotó sol no feia: un teixit econòmic que no depenia d’un sol vaixell.

La Maquinista: les màquines es fan aquí

I hi havia el ferro. La foneria de Bonaplata, que havia sobreviscut a l’incendi del 1835, havia format la primera generació de mecànics catalans, i d’aquella escola en van sortir tallers com el Nuevo Vulcano, a la Barceloneta, que reparava vaixells de vapor, i el de Valentí Esparó, que feia màquines per a les fàbriques. El 1855, els tallers d’Esparó i els de Tous, Ascacíbar i Companyia es van fusionar en una societat nova: La Maquinista Terrestre i MarítimaLa Maquinista Terrestre i MarítimaLa Maquinista Terrestre i Marítima (1855-1965 a la Barceloneta; després a Sant Andreu): la gran empresa metal·lúrgica catalana. Va fer màquines de vapor, calderes, turbines, ponts, l'estructura del mercat del Born (1876) i, des del 1884, locomotores., i el 30 de maig de 1856 el govern la va autoritzar amb el decret que llegiràs a L’Arxiu: vint milions de rals de capital per «la fosa de metalls, la construcció de vaixells, calderes, màquines de vapor». El nom prometia el mar i la terra; el mar gairebé no va arribar (vaixells, pocs), però la terra sí: màquines de vapor per als vapors i les colònies, turbines, calderes, i les estructures de ferro que la Barcelona de l’Eixample necessitava, com el mercat del Born (1876) i el de Sant Antoni (1882). El 1884 en va sortir la primera locomotora. Amb la Maquinista, Catalunya va deixar d’importar les màquines que cremaven el carbó importat: la indústria mecànica és la base perquè és la que fa totes les altres.

Una base, però petita

Convé no exagerar. La Maquinista era gran per a Catalunya i petita per a Europa: feia desenes de màquines l’any, no milers, i competia amb les angleses gràcies a l’aranzel que protegia els seus productes, no per preu. El ferro i l’acer continuaven venint de fora, i el gran salt de la siderúrgia el va fer Biscaia, que tenia el mineral. La diversificació catalana va ser una xarxa d’indústries mitjanes i petites, arrelades en oficis vells, que compraven les màquines a la Maquinista i el carbó a Cardiff. No era el model anglès ni el basc: era el d’un país que, sense carbó ni ferro, havia après a fer moltes coses una mica. La força de la Catalunya industrial del 1900 no era cap fàbrica gegant: era que cap comarca no depenia d’una de sola.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🔍 Investigar · enigma 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'enigma de l'arc entre pisos.

Mira la foto del cos de la lectura: un arc de pedra amb un nom gravat, sol entre blocs de pisos, que no porta enlloc. DESCRIU què hi ha escrit. IDENTIFICA, amb el peu i l'última línia de la Fitxa, de què era la porta. DEDUEIX per què es va guardar l'arc i es va tirar a terra la resta.

La resposta a l'enigma en tres frases (descric, identifico, dedueixo).

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Comença així: «A la foto hi ha un arc amb les paraules...». Pensa què ocupa més lloc: una fàbrica o un arc.

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El decret del 1856 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el decret a L'Arxiu. FET: quin capital té la societat, i què es proposa fabricar? PARER: qui creu el govern que ha de decidir si una empresa pot existir? SENYAL: quines paraules del final ho delaten? Identifica-ho en tres frases.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «La societat té... de capital i vol fer..., ... i ... (fet). El govern creu que qui decideix és... (parer). Ho delaten les paraules «...» (senyal)». El context t'explica per què calia permís.

7.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del ferro de Bonaplata a la locomotora.

Amb les línies 4 i 5 de la Fitxa de dades, dibuixa una línia del temps del 1830 al 1890 i situa-hi sis moments de la indústria mecànica catalana: la foneria de Bonaplata, el Nuevo Vulcano, l'escriptura de la Maquinista, el decret que l'autoritza, el mercat del Born i la primera locomotora.

La línia del temps amb els sis moments, cada un amb l'any.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença per una ratlla amb una marca cada deu anys. Dos dels sis moments són a menys d'un any l'un de l'altre: posa'ls junts.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Cada comarca amb la seva.

Feu una taula de tres columnes: «Indústria», «On» i «D'on ve l'ofici o la matèria». Classifiqueu-hi les sis indústries de la lectura (cotó, llana, paper, suro, química, mecànica) amb les dades de la Fitxa. Sota la taula, expliqueu en una frase per què la mecànica és diferent de totes les altres.

La taula de sis files i la frase sobre la mecànica.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «la mecànica, en canvi, no fa un producte per vendre sinó...», «per tant, sense ella...».

7.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús entre les fàbriques.

D'aquests cinc noms, quatre tenen una cosa en comú i un no: la foneria de Bonaplata · el Nuevo Vulcano · el Vapor Buxeda · els tallers d'Esparó · la Maquinista. Identifica l'intrús i justifica-ho amb la Fitxa: què fabricaven els altres quatre, i què feia l'intrús?

L'intrús i dues frases: què fabricaven els altres quatre i què feia l'intrús.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «els altres quatre fabricaven...», «en canvi, el... feia...». Mira les línies 2 i 4 de la Fitxa.

7.6 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El que el decret prometia i el que va passar.

Compara la llista del decret de L'Arxiu (fosa de metalls, vaixells, calderes, màquines de vapor) amb el que la cinquena línia de la Fitxa diu que la Maquinista va fer de debò. Què es va complir? Què es va complir poc? Què va fer que el decret no anomenava? Explica si això la fa un fracàs o no.

El que es va complir, el que no, el que no s'esperava i la teva valoració (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «el decret prometia... i la Fitxa confirma que...», «en canvi, ... gairebé no...», «no és un fracàs perquè...».

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «només cotó».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i les línies 2 i 3 de la Fitxa. Explica què diu el tòpic, quines indústries hi havia a més del cotó (tria'n tres, amb la seva comarca) i per què la mecànica és la clau de tot el quadre.

L'explicació amb el tòpic, tres indústries amb la seva comarca i el paper de la mecànica (50-70 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, dibuixa un mapa mental amb Barcelona al mig i una indústria a cada comarca; el tòpic només veu el mig.

7.8 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

El decret, reescrit com a anunci de feina del 1856.

Reescriu el decret de L'Arxiu com l'anunci que la Maquinista penja a la porta el juny del 1856 per contractar mecànics, fonedors i calderers: les mateixes dades (què es fabricarà, amb quin capital, on), en segona persona i sense cap paraula de llei («vista», «instància», «autoritzar»). Digues també d'on esperes que vinguin els que s'hi apuntin, i què no els pots prometre encara.

L'anunci, en sis o set frases, sense paraules de llei ni anacronismes.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pensa en qui llegeix l'anunci: un mecànic que ja té feina. Què el faria canviar? Un anunci del 1856 no sap res del 1884.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui fa les màquines.

El 1855 Catalunya va decidir fer les seves màquines de vapor en lloc de comprar-les, i la Maquinista va ser la base de les altres indústries. Avui la pregunta és la mateixa amb altres màquines: els mòbils, els ordinadors, les bateries. En grup, penseu d'on venen els aparells que feu servir cada dia i argumenteu què té a veure amb la Maquinista i què hi ha de diferent.

El lligam amb el 1855 i la diferència, amb un aparell que feu servir (40-50 paraules).

💡 Pista: Mireu l'etiqueta d'un aparell que tingueu a mà: on s'ha fet? La pregunta de fons: un país que compra les màquines depèn de qui les fa.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La fam de cotó del 1861 va ensenyar que una indústria d'una sola cosa és fràgil, i la Catalunya de la segona meitat del segle va aprendre a fer-ne d'altres, cada comarca a partir d'un ofici antic: la llana a Sabadell i Terrassa, que van passar dels paraires als vapors i el 1900 filaven més llana que ningú a Espanya; el paper a Capellades; el suro a Palafrugell i Sant Feliu, per al xampany i el cava; la química a Barcelona, nascuda del tèxtil. I el ferro: de la foneria de Bonaplata i el Nuevo Vulcano en van sortir els mecànics que el 1855 van fundar la Maquinista Terrestre i Marítima, autoritzada el 1856 amb vint milions de rals per fer calderes, màquines de vapor i vaixells. Va fer les màquines de les fàbriques i les colònies, els mercats de ferro i, el 1884, la primera locomotora; els vaixells, gairebé no. Era petita per a Europa i protegida per l'aranzel, però va fer que Catalunya deixés de comprar les màquines que cremaven el carbó comprat.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va ensenyar la fam de cotó del 1861 a la indústria catalana, segons la lectura?

   A. Que el cotó s'havia de comprar al Brasil i a les Antilles, i no als Estats Units B. Que calia tornar dels rius al port, on el cotó i el carbó arribaven abans C. Que la llana de Sabadell tampoc no resistia una guerra a l'altra banda del mar D. Que una indústria d'una sola cosa s'atura el dia que no arriba un vaixell

2. 2. Quina de les promeses del decret del 1856 va complir poc la Maquinista, segons la sessió?

   A. Els vaixells: en va fer molt pocs, i en canvi va fer màquines i mercats de ferro B. Les màquines de vapor: les fàbriques les van continuar comprant totes a Anglaterra C. Les calderes: no en va arribar a fabricar, perquè li faltava el ferro de Biscaia D. La fosa de metalls: va tancar la foneria quan va acabar el mercat del Born

3. 3. Per què diu la lectura que la indústria mecànica és «la base» de les altres?

   A. Perquè era la indústria més gran de Catalunya i la que donava feina a més obrers B. Perquè fonia el ferro i l'acer que abans s'havien de portar de Biscaia C. Perquè feia les màquines de les altres fàbriques, que ja no calia importar D. Perquè venia màquines a Europa a més bon preu que les fàbriques angleses

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Les fàbriques no eren tota Catalunya: la meitat del país continuava vivint de la terra, i sobretot de la vinya. Què passa quan un insecte petit arriba de França i se la menja?