Càpsula 7 · CATALUNYA: INDÚSTRIA SENSE CARBÓ? · #GiH3
Més enllà del cotó: llana (Sabadell, Terrassa), química, paper, metal·lúrgia. La Maquinista Terrestre i Marítima. La indústria mecànica catalana com a base de la industrialització.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE4CE5
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Durant les primeres dècades, la indústria catalana s’havia identificat gairebé del tot amb el cotó. Però a mitjan segle XIX, aquella dependència d’un sol sector començava a mostrar els seus límits: si el preu del cotó pujava o el mercat s’enfonsava, tota l’economia catalana en patia les conseqüències. La resposta va ser diversificar.
A Sabadell i Terrassa va créixer amb força la indústria llanera, que fins llavors havia quedat una mica a l’ombra del cotó. Van aparèixer també fàbriques de paper, indústries químiques i, sobretot, un sector nou i decisiu: la metal·lúrgiametal·lúrgiaMetal·lúrgia: indústria dedicada a la fabricació de peces, estructures i maquinària a partir de metalls, especialment ferro i acer.. El 1855, la fusió de diversos tallers va donar lloc a La Maquinista Terrestre i MarítimaLa Maquinista Terrestre i MarítimaLa Maquinista Terrestre i Marítima: gran empresa metal·lúrgica catalana, fundada el 1855, dedicada a la fabricació de locomotores, motors i maquinària industrial., que es convertiria en «la principal constructora d’obres metàl·liques, de maquinària industrial, de motors per a vaixells, de locomotores de vapor, de tota mena de peces per a tots els sectors industrials».
Aquest salt tenia una importància que anava més enllà del negoci concret. Fins llavors, si una fàbrica catalana necessitava una màquina de vapor o una locomotora, l’havia d’importar de la Gran Bretanya, amb el cost i la dependència tecnològica que això suposava. Amb empreses com La Maquinista, Catalunya deixava de ser només compradora de tecnologia estrangera i començava a fabricar la seva pròpia. La indústria mecànica catalana esdevenia, així, la base que sostenia totes les altres: la que fabricava les màquines de les fàbriques tèxtils, les locomotores dels ferrocarrils i els motors dels vaixells.
Dibuixa un croquis molt senzill de Catalunya amb tres punts marcats: Sabadell/Terrassa (llana), Barcelona (metal·lúrgia) i altres zones (paper i química). Escriu el sector corresponent a cada punt.
💡 Pista: No cal precisió geogràfica exacta: el que importa és mostrar que la indústria ja no es concentrava només en un sector ni en un lloc.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «locomotores de vapor» i «tots els sectors industrials». Respon en dues línies: per què creus que una empresa que fabrica màquines per a altres fàbriques és tan important per a tota l'economia.
💡 Pista: Sense aquesta indústria mecànica, totes les altres fàbriques haurien de continuar depenent de màquines importades.
Dins d'una gàbia (requadre), escriu cinc paraules clau que resumeixin la diversificació industrial catalana (per exemple: llana, metal·lúrgia, autonomia...).
💡 Pista: Torna a llegir el text per triar les paraules més rellevants sobre els nous sectors i el seu significat.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades que demostrin que la indústria catalana anava més enllà del tèxtil. Acabeu amb una frase que comenci: «La industrialització catalana no era només tèxtil perquè...».
💡 Pista: Dades possibles: creixement de la llana a Sabadell i Terrassa; naixement de la metal·lúrgia amb La Maquinista.
Dibuixa un mapa conceptual amb «La Maquinista Terrestre i Marítima» al centre. Fes-hi penjar tres branques: «locomotores», «motors per a vaixells» i «maquinària industrial».
💡 Pista: Cada branca representa un dels productes que aquesta empresa fabricava per a diferents sectors econòmics.
Escriu un breu desmentiment periodístic (tres frases), com si el fessis en nom d'un industrial metal·lúrgic català, que negui que l'economia catalana depengui únicament del cotó.
💡 Pista: Un desmentiment sol aportar dades contràries: «És fals: la nostra indústria metal·lúrgica ja fabrica...».
Escriu una cadena causa-efecte de quatre passos que expliqui com es va arribar de la dependència del cotó a la diversificació industrial catalana.
💡 Pista: Per exemple: dependència excessiva del cotó → risc davant de canvis de preu o mercat → industrials busquen nous sectors → naixement de la llana, el paper, la química i la metal·lúrgia.
Escriu una carta breu (cinc frases), com si fossis un economista català de mitjan segle XIX, adreçada a un banc, demanant finançament per a una nova fàbrica metal·lúrgica, no tèxtil.
💡 Pista: Pots argumentar amb el risc de dependre només del cotó i el potencial de fabricar maquinària pròpia.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada. Avui, és més segur per a una economia local diversificar-se en molts sectors o especialitzar-se molt en un de sol per ser-hi molt competitiu? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument i, si podeu, un exemple concret actual.
💡 Pista: Penseu en economies locals actuals molt dependents d'un sol sector (turisme, un producte agrícola) i els riscos que això comporta.
📌 Per emportar-se
A mitjan segle XIX, la indústria catalana va començar a diversificar-se més enllà del cotó, que fins llavors havia dominat gairebé en solitari. Va créixer la indústria llanera a Sabadell i Terrassa, i van aparèixer fàbriques de paper i química. El canvi més decisiu, però, va ser el naixement de la metal·lúrgia: el 1855, la fusió de diversos tallers va crear La Maquinista Terrestre i Marítima, que fabricava locomotores, motors per a vaixells i maquinària industrial. Amb aquesta indústria mecànica pròpia, Catalunya deixava de dependre només d'importar la seva tecnologia i es dotava d'una base industrial molt més sòlida i diversa.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quins nous sectors industrials es van desenvolupar a Catalunya a mitjan segle XIX, més enllà del cotó?
2. Què fabricava La Maquinista Terrestre i Marítima, fundada el 1855?
3. Per què va ser tan important el naixement de la indústria metal·lúrgica catalana?
💭 Per pensar fins demà
Si dependre d'un sol sector (el cotó) suposava un risc econòmic important, per què creus que va costar dècades diversificar la indústria catalana?
