Situació d'aprenentatge · Plantilla del Departament d'Educació
🧵 Catalunya: indústria sense carbó?
Guia per al professorat — no forma part del recorregut de l'alumnat.
| Títol | Catalunya: indústria sense carbó? (Càpsula 7) |
|---|---|
| Curs | 3r ESO |
| Àrea / matèria | Ciències Socials: Geografia i Història |
| Sessions | 9 sessions · portada · microhistòria |
Descripció (context + repte)
Catalunya s'industrialitza sense carbó, que és el combustible de tota la revolució industrial europea. El repte de la càpsula és entendre com es fa això (les indianes i el capital d'Amèrica, el vapor de Bonaplata, el carbó de Cardiff pel port, l'aigua de les colònies, el tren, l'Eixample, la Maquinista) i quin preu té: energia importada, paternalisme, lloguers i un camp que depèn d'una sola planta. I aprendre a llegir els documents del segle (Capmany, Madoz, lleis i decrets de la Gaceta) sabent qui els escriu i què hi guanya.
Relacionada amb: la càpsula 6 (🛡️ Per què Espanya vivia en guerra?), que la precedeix; la càpsula 8 (🌍 Qui va repartir el món amb un regle?), que la continua. Les microhistòries del bloc C (càpsules 7, 8, 9) comparteixen personatges o escenari.
El dossier de la càpsula a la llibreta, amb la sessió 9 com a peça de tancament: repassar les nou sessions, de les indianes a Reus, i triar en grup els tres fets de la industrialització catalana que han de sortir al llibre de text d'aquí a cinquanta anys, justificats i amb la sessió d'on surten, i almenys un perquè encara ens afecta avui (l'energia importada, l'habitatge, l'ample de via, el monocultiu).
Competències específiques de l'àrea
🧭 Situar
CE1 Cercar i tractar informació que permeti interpretar el present i el passat, aplicant els procediments de la recerca històrica i geogràfica a partir de l'anàlisi crítica de dades procedents de fonts analògiques i digitals, per transformar-ho en coneixement i comunicar-ho a través de diferents formats. · 22 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE3 Interpretar els canvis i les continuïtats dels processos històrics, mitjançant la realització de projectes d'investigació i l'ús de fonts primàries i secundàries, per interpretar els problemes del món actual i fer propostes a favor de la pau, el benestar i el desenvolupament sostenible. · 10 activitats (s1 · s2 · s3 · s7 · s8 · s9)
🔍 Investigar
CE2 Indagar i argumentar a partir de problemes socials rellevants, locals i globals, per desenvolupar un pensament crític i respectuós amb les diferències, que contribueixi a la construcció de la identitat individual i col·lectiva i a la consecució d'un present i un futur més just i inclusiu. · 22 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE5 Analitzar de forma crítica els mecanismes que han regulat la vida de les societats al llarg de la història fins a l'actualitat i la construcció dels sistemes democràtics per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l'equitat. · 4 activitats (s4 · s8)
CE8 Analitzar les formes de vida i els fets i fenòmens socials, passats i presents, des de la perspectiva de gènere, i comprometre's en la igualtat d'oportunitats, la participació efectiva i la responsabilitat compartida de totes les persones en la societat i l'entorn, superar estereotips i rebutjar qualsevol forma de discriminació i violència. · 1 activitat (s2)
✍️ Explicar
CE6 Interpretar els processos que han conformat les societats actuals en la seva diversitat i riquesa a partir de l'anàlisi de perspectives i mirades diverses per formar-se un criteri propi fonamentat i comprometre's en la defensa dels drets humans, la llibertat i la igualtat davant les situacions d'injustícia i discriminació. · 1 activitat (s6)
🌍 Participar
CE4 Descobrir i analitzar els elements i dinàmiques que configuren el territori, mitjançant l'estudi de casos i problemàtiques geogràfiques, per valorar els diferents paisatges i proposar alternatives de gestió territorial, amb criteris de sostenibilitat i justícia social. · 5 activitats (s3 · s4 · s5 · s6)
CE7 Identificar els fonaments que sostenen les identitats personals i col·lectives des d'una perspectiva intercultural, respectant els sentiments de pertinença, i valorar les diverses manifestacions culturals i artístiques i el patrimoni material i immaterial per contribuir a la cohesió social i als valors que emanen d'una ciutadania europea responsable i solidària. · 10 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE9 Valorar críticament les dinàmiques d'interdependència entre diferents factors dins un món globalitzat i les desigualtats i conflictes que es generen, i relacionar les problemàtiques locals i globals per proposar alternatives basades en la cultura de la pau i adquirir compromisos que permetin la consecució d'un món més solidari i sostenible. · 6 activitats (s1 · s2 · s4 · s5 · s6 · s9)
Cada competència porta les activitats de la càpsula que l'evidencien, comptades pel criteri d'avaluació que duen. Els quatre blocs són l'agrupació cognitiva d'Ideorum; les competències i els criteris són els del decret, i no s'hi reparteixen a parts iguals: una activitat d'Investigar sovint evidencia un criteri de la CE1, que aquí queda sota Situar.
Competències transversals
| Competència transversal | Com hi contribueix (annex 4) | Sessions |
|---|---|---|
| Competència ciutadana | Implicar-se en la comunitat i defensar la dignitat de les persones en un context de sostenibilitat; consciència cívica i global, cultura de la pau i equitat. | s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9 |
| Competència personal, social i d'aprendre a aprendre | Autoregulació de l'aprenentatge, autoconeixement i autoestima, benestar emocional i treball en equip. | s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9 |
L'annex 4 del Decret 175/2022 les descriu sense competències específiques numerades; s'avaluen de forma col·legiada al final de 2n i 4t d'ESO.
Objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació
| Objectiu (capacitat + saber + finalitat) | Criteris d'avaluació (acció + saber + context) |
|---|---|
| Situar la industrialització catalana en el temps i en el territori (línies del temps, el plànol de Cerdà, gràfics de població i d'exempcions) i explicar-la amb cadenes de causes, esquemes i taules de classificació que distingeixin els sectors productius i el que s'importa del que es fa a casa. | 1.1 Elaborar continguts propis en diferents formats, mitjançant aplicacions i estratègies de recollida i representació de dades més complexes, contrastant críticament fonts actuals i del passat, tant analògiques com digitals. 2.2 Explicar problemes passats i presents de la humanitat a diferents escales temporals i espacials, des del món local al global, utilitzant conceptes, situacions i dades rellevants de les ciències socials. 3.1 Distingir els grans canvis del món actual, als sectors productius, mercats i relacions socials, debatent les seves implicacions per a les generacions futures. 4.1 Realitzar estudis de casos amb variables múltiples i fer propostes per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat i justícia social. |
| Llegir les nou fonts de L'Arxiu (Capmany, Madoz tres vegades, la llei de camins de ferro del 1855, la llei de colònies del 1868, la Reial ordre de l'Eixample del 1859, el decret de la Maquinista del 1856 i la llei de la fil·loxera del 1878) distingint el fet, el parer i el senyal, corroborar-les amb la lectura, la imatge i el vídeo, i canviar-les de registre en telegrames, titulars i reescriptures. | 1.4 Analitzar la veracitat i la fiabilitat de les fonts per diferenciar fets d'opinions, identificant la desinformació i utilitzant la informació seleccionada de manera efectiva per resoldre problemes. 1.2 Establir connexions i relacions entre els coneixements i les informacions adquirides, elaborant síntesis interpretatives i explicatives, mitjançant informes, estudis o dossiers que mostrin un avenç en els aprenentatges assolits. 2.1 Generar productes originals i creatius tot connectant i reelaborant els coneixements previs mitjançant les eines d'investigació pròpies de les ciències socials. |
| Llegir la imatge de treball de cada sessió com a document (la botiga d'indianes de Planella, la berguedana, la màquina de vapor, Borgonyà des d'Orís, el relleu de la benedicció del tren, el plànol del 1859, el portal de la Maquinista, el gravat de la fil·loxera, el port de Tarragona cap al 1900): què mostra, qui la va fer, quan i per a què. | 7.3 Identificar la importància representativa, expressiva i comunicativa de les imatges en la vida quotidiana de les persones i les societats i crear productes audiovisuals per expressar-se i comunicar resultats de recerques. 7.2 Analitzar les manifestacions artístiques i culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat. |
| Desmuntar els tòpics de cada sessió amb dades (els recursos naturals, la violència irracional de Bonaplata, el mateix model més petit, la generositat de l'amo, l'ample de via contra França, l'Eixample estètic, només cotó, la fil·loxera de cop, Reus que no es modernitza) i prendre posició, datada i argumentada, en decisions, cartes, manifests i desmentits sobre el treball, l'habitatge, la terra i l'energia, fins a la rellevància històrica que tanca la càpsula. | 2.4 Elaborar i comunicar productes propis, crítics i argumentats, amb una mirada oberta al diàleg i al respecte a judicis i plantejaments diferents, tot reflexionant sobre el propi procés d'aprenentatge. 9.2 Interpretar la interdependència entre el passat i el present i reflexionar sobre la capacitat de decisió personal i col·lectiva com a subjectes històrics, adquirint compromisos per actuar en la millora de l'entorn proper. 3.3 Reflexionar sobre els reptes del passat, present i futur, i afrontar-los des de la perspectiva del sistema-món, la justícia social i la sostenibilitat. 4.2 Actuar en defensa, protecció o millora de l'entorn (natural, rural i urbà) a través d'iniciatives a favor de la sostenibilitat i el repartiment just i solidari dels recursos. 4.3 Comparar models d'organització política, econòmica i territorial per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d'actuació. 5.3 Exposar els objectius d'alguns moviments socials que treballen per a l'eliminació de les desigualtats i la resolució pacífica dels conflictes, identificant els elements que promouen la cohesió social i que generen una consciència solidària. 5.4 Reconèixer els desafiaments de les modernes democràcies per a l'exercici d'una ciutadania activa, compromesa, participativa i inclusiva. 6.3 Caracteritzar els mecanismes dels estats per garantir el dret dels ciutadans a l'accés equitatiu als serveis públics, reduir les desigualtats i garantir una vida digna per a tothom. 8.3 Justificar el principi d'igualtat entre homes i dones en l'àmbit laboral, analitzant críticament la desigualtat en la distribució, gestió i retribució del treball i els reptes en la conciliació familiar i la redistribució dels treballs de cures. 2.3 Construir la identitat individual i col·lectiva en el context del món actual, dels seus reptes i conflictes, des d'una perspectiva crítica, sistèmica i global, tot reconeixent la diversitat com a element enriquidor de la convivència. |
Sabers
| Bloc de sabers | Sabers de la càpsula |
|---|---|
| A · Reptes del món actual | Economia i sostenibilitat
Global i local
Desigualtats i justícia social
|
| B · Societats i territoris | Catalunya i Espanya a l'època contemporània
Sistemes econòmics i desigualtat
Transformació i revolució
Perspectiva de gènere
Població, territori i recursos
Paisatge i territori
Salut, ciència i tecnologia
Cultura, arts i patrimoni
Sostenibilitat i producció d'aliments
Consciència històrica
|
Desenvolupament de la situació d'aprenentatge
Metodologia: indagació a partir d'una font primària per sessió; «pantalla = brúixola, llibreta = aprenentatge»; graduació per nivells. Agrupaments: individual (60) · parella (9) · grup (12), segons el mode de cada activitat. Temporització: 9 sessions de 50 min (450 min en total), més la portada i la microhistòria, que són lectura. Materials: web Ideorum (brúixola), llibreta (producció) i la font primària de L'Arxiu de cada sessió, més un vídeo per sessió.
Els documents de L'Arxiu (9 documents originals)
| S. | Document | Autor | On és l'original |
|---|---|---|---|
| 1 | Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, vol. III: «més de divuit mil persones» · Madrid, 1779 (el volum III de les «Memorias», que en tenen quatre, 1779-1792) | Antoni de Capmany, historiador i membre de la Reial Acadèmia de la Història | archive.org |
| 2 | Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España, tom III, article «Barcelona»: Bonaplata, del viatge a Anglaterra a la nit de l'incendi · Madrid, 1846 (els fets són del 1831 al 1835) | Pascual Madoz, polític liberal i estadístic; havia viscut a Barcelona i coneixia Bonaplata | archive.org |
| 3 | Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España, tom III, article «Barcelona (província)»: el carbó que hi ha i no es treu, i el que entra pel port · Madrid, 1846 | Pascual Madoz, polític liberal i estadístic | archive.org |
| 4 | Llei de 3 de juny de 1868 «relativa al foment de la repoblació rural»: vint-i-cinc anys sense impostos i cap fill a l'exèrcit · Gaceta de Madrid, núm. 161, 9 de juny de 1868 | Les Corts espanyoles; sancionada per Isabel II i publicada pel Ministeri de Foment | boe.es |
| 5 | Llei general de camins de ferro, article 2: «les que, sortint de Madrid» · 3 de juny de 1855 | Les Corts espanyoles; sancionada per Isabel II | es.wikisource.org |
| 6 | Reial ordre de 7 de juny de 1859: s'aprova el projecte d'eixample de Barcelona d'Ildefons Cerdà, amb condicions · Madrid, 7 de juny de 1859; publicada a la Gaceta de Madrid, núm. 168, el 17 de juny de 1859 | Ministeri de Foment (ministre: el comte de Corvera), per ordre d'Isabel II | boe.es |
| 7 | Reial decret que autoritza la societat anònima «Maquinista Terrestre y Marítima»: vint milions de rals per fondre metall i fer màquines · Palau, 30 de maig de 1856; publicat a la Gaceta de Madrid, núm. 1245, l'1 de juny de 1856 | Ministeri de Foment (ministre: Francisco de Luxán), per ordre d'Isabel II | boe.es |
| 8 | Llei de 30 de juliol de 1878 de defensa contra la fil·loxera: comissions, cremar els ceps i cap indemnització · Gaceta de Madrid, núm. 212, 31 de juliol de 1878 (un any abans que la plaga entrés a Catalunya) | Les Corts espanyoles; sancionada per Alfons XII i publicada pel Ministeri de Foment | boe.es |
| 9 | Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España, tom XIII, article «Reus»: l'aiguardent per Salou i Tarragona i el mercat dels dilluns que «fixa els valors» · Madrid, 1849 | Pascual Madoz, polític liberal i estadístic | archive.org |
Activitats d'aprenentatge i d'avaluació · les 4 fases
- La portada de la càpsula: la pregunta motora i amb què n'ha de sortir l'alumnat
- El sondeig d'idees prèvies de cada sessió (27 preguntes en total)
- «Desmuntant tòpics»: 9 tòpics que l'alumnat sol portar de casa, un per sessió
- 7 activitats de Situar (s1 · s3 · s4 · s6 · s7 · s9)
- La lectura de cada sessió, processada a la llibreta (no copiada)
- L'Arxiu: 9 documents originals, amb enllaç a la font
- Un vídeo per sessió (9 de 9)
- 26 activitats de Investigar (a totes les sessions)
- La fitxa de dades (9 de 9 sessions)
- El tancament de cada sessió: síntesi i pregunta oberta (9 de 9)
- El quiz formatiu: 27 preguntes amb explicació de la resposta
- 28 activitats de Explicar (a totes les sessions)
- El producte final a la llibreta (sessió 9)
- La microhistòria (sessió 10): el saber de la càpsula posat en un relat
- 20 activitats de Participar (a totes les sessions)
Els 4 blocs cognitius d'Ideorum coincideixen amb les 4 fases d'activitat del model, i cada sessió les recorre totes quatre. La graella de sota diu quina activitat és de quina fase.
Què en sé? Els tòpics que la càpsula desmunta (9, un per sessió)
- «Catalunya es va industrialitzar perquè tenia recursos naturals que la resta d'Espanya no tenia.»
- «L'incendi de la fàbrica Bonaplata va ser un acte de violència irracional contra el progrés.»
- «La indústria catalana del segle XIX funcionava amb els mateixos costos que la britànica: només era més petita.»
- «Les colònies industrials eren, sobretot, un gest de generositat dels empresaris cap als seus treballadors.»
- «Espanya va fer un ample de via diferent de l'europeu per aturar una invasió francesa.»
- «L'Eixample de Cerdà va ser, sobretot, un projecte estètic per fer Barcelona més bonica i moderna.»
- «La indústria catalana del segle XIX va ser només tèxtil: cotó, i prou.»
- «La fil·loxera va afectar Catalunya de cop, en un sol any, i es va resoldre igual de ràpid amb l'empelt americà.»
- «Reus va decaure perquè els seus comerciants no van saber modernitzar-se i Barcelona s'ho va quedar tot.»
Graella d'activitats, sessió a sessió
Sessió 1 · Per què Catalunya s'industrialitza? L'excepció peninsular (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | La botiga d'indianes, com a document. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | Capmany amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | Un segle abans de la màquina. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | Es compra o es fa? | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE3 · 3.1 |
| 5 | L'intrús entre els factors. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 6 | El 1778, en tres titulars. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.1 |
| 7 | Desmuntant «Catalunya tenia recursos naturals». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.2 |
| 8 | Carta d'un fadristern, Barcelona, 1785. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE9 · 9.2 |
| 9 | Ahir i avui: on van les fàbriques. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE3 · 3.3 |
Sessió 2 · El cotó com a motor (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | La berguedana, fusta i corda. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | Madoz amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | Vapor: vertader o fals? | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.1 |
| 4 | De la fusta a la Manchester catalana. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE2 · 2.2 |
| 5 | Madoz i betevé: dues versions de la mateixa nit. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 6 | Madoz, reescrit per a un diari de 1835. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.1 |
| 7 | Desmuntant «violència irracional». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 8 | Ets fabricant de berguedanes, tardor del 1835. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE9 · 9.2 |
| 9 | Ahir i avui: la meitat del jornal. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE8 · 8.3 |
Sessió 3 · La mancança de carbó i la solució del vapor (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Caldera, xemeneia i volant. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | La llista del port: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | Cinquanta anys de carbó importat. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | L'enigma d'Astúries. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.2 |
| 5 | Una mancança, tres conseqüències. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Telegrama a Cardiff, gener del 1862. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.1 |
| 7 | Desmuntant «el mateix model, més petit». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.2 |
| 8 | Manifest dels fabricants al govern, 1849. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE4 · 4.3 |
| 9 | Ahir i avui: l'energia que ve de fora. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE3 · 3.3 |
Sessió 4 · Les colònies industrials (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Borgonyà des del castell: vertader o fals? | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | La llei del 1868 amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | Com més lluny, més anys. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | Què dona la colònia, què controla. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE5 · 5.3 |
| 5 | La llei, explicada a un pagès del 1870. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.1 |
| 6 | Ets pagès sense terra, Osona, 1880. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.2 |
| 7 | Desmuntant «la generositat de l'amo». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 8 | Desmentit: «a la colònia no hi ha vagues perquè tothom hi està content». | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.4 |
| 9 | Ahir i avui: la casa que va amb la feina. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE4 · 4.1 |
Sessió 5 · El ferrocarril i la xarxa catalana (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | La benedicció del tren, d'esquerra a dreta. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | L'article 2 amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | L'intrús entre les línies. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | De l'Havana a Portbou. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE2 · 2.2 |
| 5 | El 28 d'octubre de 1848, en tres titulars. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.1 |
| 6 | El relleu i la lectura: dues versions del mateix tren. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE7 · 7.2 |
| 7 | Desmuntant «l'ample de via contra França». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 8 | Carta d'un traginer de Mataró, novembre del 1848. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE9 · 9.2 |
| 9 | Ahir i avui: la roda i el corredor. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE4 · 4.3 |
Sessió 6 · La transformació demogràfica i urbana de Catalunya (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | El plànol del 1859, llegit com un mapa. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE4 · 4.1 |
| 2 | La Reial ordre amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | Barcelona creix: tres barres. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | La muralla que matava. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE2 · 2.2 |
| 5 | Telegrama de l'Ajuntament a Madrid, juny del 1859. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.1 |
| 6 | Ets propietari d'una illa de l'Eixample, 1870. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.2 |
| 7 | Desmuntant «l'Eixample era per fer bonic». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE7 · 7.2 |
| 8 | Manifest dels veïns del Raval, juliol del 1854. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE4 · 4.2 |
| 9 | Ahir i avui: el lloguer decideix qui viu on. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE6 · 6.3 |
Sessió 7 · La diversificació industrial (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | L'enigma de l'arc entre pisos. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | El decret del 1856 amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | Del ferro de Bonaplata a la locomotora. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | Cada comarca amb la seva. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE3 · 3.1 |
| 5 | L'intrús entre les fàbriques. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 6 | El que el decret prometia i el que va passar. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.4 |
| 7 | Desmuntant «només cotó». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.2 |
| 8 | El decret, reescrit com a anunci de feina del 1856. | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.1 |
| 9 | Ahir i avui: qui fa les màquines. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE3 · 3.3 |
Sessió 8 · L'agricultura comercial i la fil·loxera (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | L'insecte del gravat: vertader o fals? | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | La llei del 1878 amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | De França a la rabassa morta. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE2 · 2.2 |
| 4 | Un sol conreu, tres riscos. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE3 · 3.1 |
| 5 | Telegrama de l'alcalde de Rabós al governador, tardor del 1879. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.1 |
| 6 | Desmentit: «els rabassaires no tenen cap dret». | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE5 · 5.3 |
| 7 | Desmuntant «de cop i ràpid». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.2 |
| 8 | Manifest dels rabassaires del Penedès, 1893. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
| 9 | Ahir i avui: el monocultiu i la plaga que viatja. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE3 · 3.3 |
Sessió 9 · Reus i el Camp de Tarragona (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | L'enigma del fum al mar. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | Madoz a Reus amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | Dues ciutats, quatre barres. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | De la vinya del Priorat al vaixell de Salou. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE2 · 2.2 |
| 5 | La fil·loxera arriba al Camp, en tres titulars. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.1 |
| 6 | Carta d'un comerciant d'aiguardent de Reus al seu soci de l'Havana, 1895. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.2 |
| 7 | Desmuntant «Reus no es va modernitzar». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.2 |
| 8 | Madoz el 1849 i la lectura el 1900: què va durar. | Investigar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 9 | Rellevància històrica: el llibre de text del 2076. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.3 |
Tècniques d'aquesta càpsula
Les 19 tècniques d'aquesta càpsula ja s'han fet en càpsules anteriors d'aquest curs: cap no s'ha de modelar de nou.
- Cadena causa-efecte4 activitats
- Comentari d'imatge4 activitats
- Corroboració de fonts4 activitats
- Carta des d'un rol3 activitats
- Decisió raonada3 activitats
- Enigma3 activitats
- Esquema 1-3-13 activitats
- Gràfic de dades3 activitats
- Intrús justificat3 activitats
- Línia del temps3 activitats
- Manifest3 activitats
- Reescriptura3 activitats
- Taula de classificació3 activitats
- Telegrama3 activitats
- Titular periodístic3 activitats
- Vertader o fals justificat3 activitats
- Desmentit2 activitats
- Comentari de mapa1 activitat
- Rellevància històrica1 activitat
Els sis vectors del currículum
- Aprenentatges competencials
- Cada sessió és un cas de la mateixa pregunta (indústria sense carbó?), i vuit de les nou acaben amb un «ahir i avui» en grup que porta el tema al present amb el que l'alumnat ja sap: on van les fàbriques, la bretxa salarial, l'energia importada, la casa lligada a la feina, el corredor del Mediterrani, el lloguer, qui fa els xips, les plagues que viatgen; la novena tanca amb la rellevància històrica.
- Perspectiva de gènere
- Les dones hi són pel que van fer: a les naus d'indianes i als vapors (a mig jornal, amb les criatures a un quart), a les colònies (famílies senceres a la fàbrica), a la microhistòria (la Roser, que llegeix el paper que el pare no sap llegir). La sessió 2 té una activitat amb criteri propi de la CE8 (l'ahir i avui de la meitat del jornal), i Capmany, a L'Arxiu de la sessió 1, es llegeix fixant-se en com posa les dones en una frase a part.
- Universalitat del currículum
- Tres nivells d'accés al mateix saber (aprenent · intermedi · avançat) i la versió eriço (DIL/SIEI) de les nou sessions, amb la imatge de treball i tres termes de glossari a cada una; la secció de mesures addicionals de sota ho compta.
- Qualitat de l'educació de les llengües
- Lectura de font amb fet, parer i senyal a les nou sessions; telegrames, titulars i reescriptures que obliguen a canviar de registre (la llei del 1868 explicada a un pagès que no sap llegir, el decret de la Maquinista com a anunci de feina, Madoz com a notícia del 1835); cartes i manifests datats («res que algú del 1854 no pogués saber»); i les fonts en castellà del segle XIX llegides amb l'original al costat.
- Ciutadania democràtica i consciència global
- Qui decideix com és la ciutat (l'Ajuntament o Madrid, 1859), qui seu a les comissions (els cinquanta primers contribuents, 1878), qui pot dir que no (l'obrer que viu a casa del patró), qui té dret a la terra quan moren els ceps: la càpsula llegeix la industrialització com una qüestió de poder i de drets, no només de màquines, i la porta al present a cada sessió.
- Benestar emocional
- L'incendi de Bonaplata, la fam de cotó, el còlera, la fil·loxera i el declivi de Reus es treballen des de les causes i les conseqüències, amb les xifres a la Fitxa i sense recrear-se en la desgràcia; les persones sense veu (fadristerns, obrers dels vapors, famílies de les colònies, rabassaires) hi són pel que van fer i pel que van decidir, no només pel que van patir.
Mesures i suports universals (DUA)
Els tres nivells (🎏 aprenent · 🎠 intermedi · 🎢 avançat) ofereixen múltiples graus d'accés al mateix saber; bastides que s'esvaeixen per graó; un sol vídeo per sessió com a ganxo; vocabulari clau destacat al marge i recollit al glossari del dossier.
Mesures i suports addicionals o intensius
La versió eriço 🦔 (DIL/SIEI) de les nou sessions: la mateixa sessió amb la lectura reescrita (uns 300-350 mots, amb el subratllat de quatre colors), la imatge de treball, L'Arxiu adaptat, la fitxa i les tres activitats d'aprenent 🎏 —les mateixes que fa la resta de la classe—, perquè l'alumna les pugui contestar.
Les mesures addicionals i intensives són, per definició, individualitzades (Decret 150/2017, sovint via pla individualitzat): l'eriço és el recurs que les fa possibles a cada sessió; a quin alumne o alumna s'assignen ho decideix el docent.