Càpsula 7 · CATALUNYA: INDÚSTRIA SENSE CARBÓ? · #GiH3
Reus com a tercer pol industrial català al s. XIX. Comerç d'aiguardents i vins. "Reus, París i Londres". El ferrocarril Reus-Tarragona (1856). El port de Tarragona. El declivi i la reconversió.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE4CE5
P1060228.JPG?width=1600)
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Barcelona no va ser l’únic pol industrial de la Catalunya del segle XIX. A uns quaranta quilòmetres al sud, ReusReusReus: ciutat del Baix Camp que, al segle XVIII i XIX, va esdevenir un dels grans centres comercials catalans gràcies al comerç d'aiguardents. va viure una època de prosperitat espectacular basada, sobretot, en un sol producte: l’aiguardent. La ciutat, sense port propi, exportava el seu producte a través de Tarragona, però la seva importància comercial va arribar a ser tan gran que es va convertir en una referència mundial per fixar-ne el preu.
Segons la Viquipèdia en català, en el negoci de l’aiguardent «Reus era el primer centre de cotització, i els altres eren París i Londres, d’on la dita de «Reus, París i Londres»». Una expressió que avui es fa servir sovint, mig de broma, per parlar de l’orgull dels reusencs, però que té un origen econòmic ben real: durant dècades, el preu de l’aiguardent que es negociava a tot Europa es fixava primer a Reus, i només després a les dues grans capitals.
Aquesta prosperitat es va sostenir també gràcies al ferrocarril: la línia entre Tarragona i Reus, inaugurada el 1856, va ser una de les primeres de la península a estudiar-se, precisament per l’interès exportador dels pagesos i comerciants de la zona i la connexió amb el port de Tarragona. Reus, doncs, funcionava com un tercer pol industrial català, complementari a Barcelona, però basat en l’agricultura comercial (vinya i aiguardent) més que en el tèxtil o la metal·lúrgia. Quan la fil·loxera va arrasar la vinya catalana, com vas veure a la sessió anterior, Reus va patir un declivi profund del qual li va costar dècades recuperar-se, obligada a reconvertir la seva economia cap a altres sectors.
Fes una cronologia amb tres punts: auge comercial de l'aiguardent (segle XVIII), inauguració del ferrocarril Tarragona-Reus (1856) i declivi per la fil·loxera (finals del s. XIX). Escriu una paraula clau a cada punt.
💡 Pista: Pots fer servir: prosperitat, connexió, crisi.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «primer centre de cotització». Respon en dues línies: què vol dir, en termes econòmics, que Reus fos el «primer» centre, per davant de París i Londres.
💡 Pista: Vol dir que el preu de referència mundial de l'aiguardent es fixava primer a Reus, i els altres mercats el seguien.
Escriu un peu de foto (dues frases) per a la imatge de la Plaça del Mercadal que expliqui, a algú que no sap res del tema, per què aquesta plaça era tan important per a l'economia de la ciutat.
💡 Pista: Pots explicar que era el lloc on es negociaven els contractes de compravenda de l'aiguardent.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades que demostrin que «Reus, París i Londres» té un origen econòmic real. Acabeu amb una frase que comenci: «"Reus, París i Londres" no és només una broma perquè...».
💡 Pista: Dades possibles: Reus era el primer centre de cotització de l'aiguardent; l'ordre de la dita coincideix amb l'ordre real dels centres comercials.
Dibuixa un mapa conceptual amb «Reus, tercer pol català» al centre. Fes-hi penjar tres branques: «aiguardent», «ferrocarril (1856)» i «declivi per fil·loxera».
💡 Pista: Cada branca representa una etapa diferent de la història econòmica de la ciutat en aquest període.
Escriu un breu desmentiment periodístic (tres frases), com si el fessis en nom d'un historiador local, que negui que «Reus, París i Londres» sigui només una frase exagerada.
💡 Pista: Un desmentiment sol aportar dades concretes: «És fals: durant dècades, el preu de l'aiguardent es fixava primer a la nostra ciutat».
Escriu en una taula de dues columnes un argument que defensi que l'especialització de Reus en l'aiguardent va ser un encert econòmic. A l'altra columna, un argument que la consideri, amb la perspectiva de la fil·loxera, un risc excessiu.
💡 Pista: A favor: va convertir una ciutat mitjana en referència mundial. En contra: la va deixar molt exposada quan la plaga va arrasar la vinya.
Escriu una carta breu (cinc frases), com si fossis un comerciant d'aiguardent de Reus a mitjan segle XIX, adreçada a un soci de París, explicant per què la teva ciutat marca el preu de referència del producte.
💡 Pista: Pots explicar el volum de producció de la comarca i la infraestructura comercial (Mercadal, ferrocarril, port de Tarragona) que ho fa possible.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada, tancant tota la càpsula: pot una indústria (o una ciutat) construir el seu èxit sobre un sol pilar sense posar-se en risc a llarg termini? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un argument i, si podeu, un exemple concret d'avui, relacionant-ho amb tot el que heu après sobre la industrialització catalana.
💡 Pista: Penseu en tot el recorregut de la càpsula: del cotó sense carbó a l'aiguardent sense vinya, i com Catalunya sempre ha hagut de trobar solucions als seus propis desavantatges.
📌 Per emportar-se
Reus, sense port propi, es va convertir durant el segle XVIII i bona part del XIX en el primer centre mundial de cotització de l'aiguardent, per davant de París i Londres, origen real de la dita «Reus, París i Londres». Aquesta prosperitat es va reforçar amb el ferrocarril Tarragona-Reus (1856), una de les primeres línies de la península, impulsada pels interessos exportadors de la comarca. Però l'especialització en un sol producte va deixar la ciutat molt exposada quan la fil·loxera va arrasar la vinya catalana, obligant Reus a una llarga i difícil reconversió econòmica.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. D'on prové l'expressió «Reus, París i Londres»?
2. Per què va ser important el ferrocarril Tarragona-Reus (1856)?
3. Quina conseqüència va tenir la fil·loxera per a l'economia de Reus?
💭 Per pensar fins demà
Al llarg de tota aquesta càpsula has vist Catalunya trobant solucions creatives als seus desavantatges (sense carbó, sense subvencions estatals, sense port a Reus). Quin d'aquests casos et sembla que il·lustra millor la pregunta «Pot existir una indústria sense carbó?»
