Sessió 9. Reus i el Camp de Tarragona

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Quan es diu «Catalunya industrial» es pensa en Barcelona i el Vallès, i s’oblida que durant tot el segle XIX la segona ciutat del país era al sud. ReusReusReus: ciutat del Baix Camp, a deu quilòmetres de Tarragona. Del segle XVIII al final del XIX, la segona ciutat de Catalunya en població i el centre comercial del Camp de Tarragona: aiguardent, teixits, banca. Ciutat natal de Prim, Fortuny i Gaudí. tenia el 1857 vint-i-vuit mil habitants, més que Tarragona, Lleida o Girona, i el seu negoci no era el cotó sinó l’aiguardentaiguardentAiguardent de Reus: alcohol destil·lat del vi del Camp, del Priorat i del Penedès, que els comerciants de Reus compraven, destil·laven i exportaven des del segle XVIII. El mercat de Reus en fixava el preu per a tota Espanya.: els comerciants de la ciutat compraven el vi de tot el Camp i del Priorat, el destil·laven en centenars d’alambins i l’exportaven pel port de Salou i pel de Tarragona cap a Amèrica, cap al nord d’Europa i cap a la resta d’Espanya. Pascual Madoz ho descriu el 1849 al text de L’Arxiu, i hi afegeix una cosa que sembla exagerada i no ho és: el mercat dels dilluns de Reus «fixa els valors» dels aiguardents, l’avellana i l’ametlla «de la península». La dita popular ho deia més curt: «Reus, París i Londres»«Reus, París i Londres»«Reus, París i Londres»: dita del segle XIX que posava el mercat de Reus al costat dels dos grans mercats d'Europa, perquè el preu de l'aiguardent que s'hi fixava els dilluns es feia servir de referència. Exagerada i, alhora, certa per a l'alcohol.. Reus era un pol industrial sense fàbriques grans: la seva indústria era comprar, destil·lar i vendre, i el seu vapor, el mercat.

Vapors, un banc i un tren

Amb els diners de l’aiguardent, Reus va fer el que feia Barcelona, a escala de ciutat mitjana. El 1846 va obrir el Vapor Vell, una fàbrica de cotó amb màquina de vapor, i després d’altres; el 1856 el tren de Reus a TarragonaTarragonaReus-Tarragona (1856): el primer ferrocarril del sud de Catalunya. Unia el mercat de Reus amb el port de Tarragona, per treure l'aiguardent i entrar el carbó. Va arribar a Lleida el 1879., el primer del sud de Catalunya, va unir el mercat amb el port per treure l’alcohol i entrar el carbó; el 1863 es va fundar el Banc de Reus, per finançar-ho tot; i el 1882 el Teatre Fortuny, per demostrar-ho. Els comerciants de Reus tenien socis a l’Havana i a Marsella, i el Camp de Tarragona sencer, de Valls a Cambrils, vivia de la mateixa cadena: la vinya als pobles, l’alambí i el mercat a Reus, el vaixell a Salou i a Tarragona. Reus va fer en petit tot el que la càpsula ha explicat en gran: capital comercial, vapor, tren, banc; i en va dependre d’una sola matèria primera.

El declivi: l’insecte, el port i el segle nou

Va durar mentre va durar la vinya. A la dècada del 1890 la fil·loxera va arribar al Camp i al Priorat, i els alambins de Reus es van quedar sense vi: en deu anys, el negoci que havia fet la ciutat durant cent cinquanta es va reduir a una fracció. Mentrestant, el port de Tarragonaport de TarragonaPort de Tarragona: ampliat durant tot el segle XIX (el moll de Llevant, el far), va absorbir el trànsit que abans sortia per Salou i, amb el tren, va convertir Tarragona en la porta del Camp. El 1900 Tarragona creixia i Reus, no., ampliat i amb tren, es quedava el trànsit que abans passava per Salou, i Tarragona, capital de província amb funcionaris i port, va començar a créixer just quan Reus s’aturava. El 1900, Reus tenia menys habitants que el 1857, i a la dècada del 1910 Sabadell, la ciutat de la llana, li prendria el lloc de segona ciutat de Catalunya. Reus va perdre en vint anys el que li havia costat cent cinquanta construir, i no per cap error propi: perquè tot depenia d’un cep.

La reconversió: el que va quedar

Reus no va morir: es va reinventar amb el que tenia, que era el mercat. L’avellanaavellanaAvellana: fruit sec que el Camp de Tarragona va plantar massivament després de la fil·loxera, en lloc de la vinya. El mercat de Reus en fixa el preu encara avui, i la Llotja de Reus és la referència mundial de l'avellana i l'ametlla. i l’ametlla van substituir la vinya als pobles del Camp, i la Llotja de Reus en va fixar el preu com abans havia fixat el de l’aiguardent: encara ho fa. La burgesia que quedava va construir, entre el 1900 i el 1910, les cases modernistes que fan de Reus el que és avui (la Casa Navàs, de Domènech i Montaner, per a un comerciant de teixits), i la ciutat va viure del comerç i dels serveis del Camp. La indústria gran va tornar al Camp de Tarragona mig segle després i per un altre camí: la petroquímica dels anys seixanta i setanta, a la vora del mateix port, i l’aeroport a l’antic camp d’aviació de Reus. La cadena era una altra, però el mapa, el mateix: el Camp produeix, Reus ven, Tarragona embarca.

Indústria sense carbó: la resposta

Reus tanca la càpsula perquè la resumeix. La pregunta era si pot existir una indústria sense carbó, i la resposta de nou sessions és que sí, però amb condicions: cal gent que ja sàpiga fer una feina (les indianes, els paraires, els alambins), capital que vulgui arriscar-se (el d’Amèrica, el de l’aiguardent), un port per on entri el que no es té i surti el que es fa, un tren que ho uneixi, i la capacitat de fer les màquines a casa. I cal una cosa més, que Reus i la fil·loxera ensenyen millor que ningú: no dependre d’una sola cosa. El cotó es va aturar el 1861; la vinya, el 1890. La Catalunya que va durar va ser la que havia après a fer moltes coses una mica, i és la que va arribar al segle XX.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🔍 Investigar · enigma 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'enigma del fum al mar.

Mira la foto del port de Tarragona del cos de la lectura: al fons, damunt del mar, hi ha columnes de fum i cap incendi. DESCRIU què hi ha en primer terme. IDENTIFICA, amb el peu, què és el moll llarg i d'on surt el fum. DEDUEIX, amb la segona línia de la Fitxa, què s'enduien aquells vaixells.

La resposta a l'enigma en tres frases (descric, identifico, dedueixo).

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Comença així: «En primer terme hi ha...». Pensa què cremaven els vaixells de vapor.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Madoz a Reus amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el text de Madoz a L'Arxiu. FET: què exporta Reus, i per quins ports? PARER: què diu Madoz del mercat dels dilluns? SENYAL: qui li devia dir aquesta frase, segons el context? Identifica-ho en tres frases.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Reus exporta..., ... i ... pels ports de... (fet). Madoz diu que el mercat... (parer). Li ho devien dir..., que hi tenien interès (senyal)».

9.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dues ciutats, quatre barres.

Amb la primera línia de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de barres amb la població de Reus i de Tarragona el 1857 i el 1900. Posa-hi títol i escala. A sota, descriu en una frase quina de les dues ciutats puja i quina baixa.

El gràfic de barres amb títol, escala i les quatre barres, i la frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença per l'escala, de 0 a 30.000, cinc mil per ratlla. Les barres del 1900 tenen la sorpresa: mira quina és més curta que el 1857.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

De la vinya del Priorat al vaixell de Salou.

Encadeneu en cinc baules amb fletxes el camí de l'aiguardent de Reus, del cep al vaixell: la vinya als pobles, l'alambí, el mercat dels dilluns, el tren del 1856 i el port. A cada baula, una dada de la Fitxa o de L'Arxiu. Sota la cadena, expliqueu en una frase quina baula va trencar la fil·loxera.

La cadena amb les cinc baules, cada una amb una dada, i la frase de la baula trencada.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que els pobles del Camp feien vi, Reus...», «això arribava al mercat, que...», «per tant, quan la fil·loxera...».

9.5 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La fil·loxera arriba al Camp, en tres titulars.

Escriu tres titulars sobre l'arribada de la fil·loxera al Camp de Tarragona a la dècada del 1890 (quarta línia de la Fitxa), cada un des d'un punt de vista: un comerciant d'aiguardent de Reus, un rabassaire del Priorat i un consignatari del port de Tarragona. Sota cada titular, explica en una frase què hi perd o què hi guanya qui parla.

Els tres titulars (màxim dotze paraules cada un) i una frase sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors: «el comerciant diu... perquè hi perd...», «el del port diu... perquè hi guanya...». Un dels tres no hi perd: troba'l.

9.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta d'un comerciant d'aiguardent de Reus al seu soci de l'Havana, 1895.

Ets un comerciant d'aiguardent de Reus el 1895: la fil·loxera ha arribat al Camp, els alambins s'aturen i el port de Tarragona s'ho queda tot. Escriu una carta al teu soci de l'Havana: com anava el negoci en temps de Madoz (L'Arxiu t'ho diu), què passa ara i què has decidit fer, i defensa la teva decisió. Res que algú del 1895 no pogués saber.

La carta amb l'abans, l'ara i la decisió (60-80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria primer la decisió (avellana? teixits? tancar?) i després escriu la carta al voltant d'ella. El teu soci no ha vist mai un cep mort: explica-l'hi.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «Reus no es va modernitzar».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i les línies 3 i 4 de la Fitxa. Explica què diu el tòpic, què va modernitzar Reus (amb dues dates) i quines van ser les dues causes reals del declivi.

L'explicació amb el tòpic, les dues dates i les dues causes (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, posa en una columna el que Reus va fer i en una altra el que li va passar; el tòpic confon les dues columnes.

9.8 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Madoz el 1849 i la lectura el 1900: què va durar.

Compara la llista d'exportacions de Reus segons Madoz (L'Arxiu, 1849) amb el que la lectura diu que quedava a Reus cap al 1900. Què va desaparèixer, i per què? Què va continuar, i per què? Dedueix quins negocis sobreviuen a un canvi de segle: els que depenen d'una planta o els que depenen d'un lloc?

El que va desaparèixer, el que va continuar i la conclusió (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Mira què fixa el mercat de Reus avui: no és l'aiguardent.

9.9 🌍 Participar · rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Rellevància històrica: el llibre de text del 2076.

De tot el que ha passat en aquesta càpsula (les indianes, Bonaplata, el carbó de Cardiff, les colònies, el tren i la llei del 1855, l'Eixample, la Maquinista, la fil·loxera, Reus), trieu en grup els tres fets que han de sortir al llibre de text d'aquí a cinquanta anys. Defenseu per què aquests i no els altres: almenys un ha de ser-hi perquè encara ens afecta avui, i digueu com.

Els tres fets, cada un amb la sessió d'on surt, i la justificació (60-80 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Feu primer la llista de les nou sessions i tatxeu; el que costa és treure, no posar.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Reus va ser la segona ciutat de Catalunya durant tot el segle XIX sense cap fàbrica gran: la seva indústria era comprar el vi del Camp i del Priorat, destil·lar-lo en centenars d'alambins i vendre'l al mercat dels dilluns, que fixava el preu de l'aiguardent per a tota la península («Reus, París i Londres»), i treure'l pel port de Salou i pel de Tarragona cap a Amèrica i el nord d'Europa. Amb aquells diners va fer el Vapor Vell (1846), el primer tren del sud de Catalunya (Reus-Tarragona, 1856), el Banc de Reus (1863) i el Teatre Fortuny (1882). A la dècada del 1890 la fil·loxera va matar la vinya i els alambins es van quedar sense vi, el port de Tarragona es va quedar el trànsit, i el 1900 Reus tenia menys gent que el 1857. Es va reinventar amb l'avellana, el comerç i el Modernisme. La lliçó de Reus és la de la càpsula: una indústria sense carbó és possible; una que depèn d'una sola cosa, no dura.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què diu la lectura que Reus era «un pol industrial sense fàbriques grans»?

   A. Perquè les seves fàbriques de cotó, com el Vapor Vell, eren petites i de pocs obrers B. Perquè no tenia ni vapor ni tren, i tot el negoci es feia al mercat dels dilluns C. Perquè la seva indústria era comprar el vi, destil·lar-lo i vendre'n l'aiguardent D. Perquè les fàbriques eren als pobles del Camp i Reus només hi posava el banc

2. 2. Segons la sessió, per què va decaure Reus a final del segle XIX?

   A. Perquè els comerciants no es van saber modernitzar i Barcelona es va quedar el negoci B. Perquè el tren del 1856 s'enduia l'aiguardent a Barcelona i el mercat s'hi va traslladar C. Perquè l'avellana i l'ametlla van substituir la vinya i es pagaven molt pitjor que el vi D. Perquè la fil·loxera va deixar els alambins sense vi i Tarragona es va quedar el trànsit

3. 3. Quina condició per a una indústria sense carbó ensenyen Reus i la fil·loxera «millor que ningú»?

   A. Tenir un port propi, perquè Reus depenia dels de Salou i de Tarragona B. No dependre d'una sola cosa, com el cotó el 1861 o la vinya el 1890 C. Fer les màquines a casa, perquè Reus comprava els alambins a fora D. Tenir capital que s'arrisqui, perquè a Reus hi faltaven bancs i socis

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Catalunya ha fet una indústria sense carbó, un Eixample, un tren i una xarxa de ciutats. El país que en surt té diners, fàbriques i una llengua que ningú no fa servir a l'escola ni al govern. Què reclamarà, i amb quines paraules?