Sessió 4. Les colònies industrials

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la dècada del 1860 el carbó anglès va pujar de preu, la fam de cotó va ensenyar què passava quan el mar es tancava, i els fabricants catalans van mirar cap a un lloc on no havien mirat mai: riu amunt. El Llobregat i el TerLlobregat i el TerLlobregat i Ter: els dos rius on es van construir la majoria de colònies tèxtils catalanes. El Llobregat, del Berguedà al Baix Llobregat; el Ter, d'Osona al Gironès. Tots dos amb cabal irregular: molt a la primavera, poc a l'estiu. baixaven de les muntanyes amb prou desnivell per moure una turbinaturbinaTurbina hidràulica: roda de ferro tancada que gira amb la força de l'aigua que hi cau des d'un canal; substitueix la roda de fusta antiga i mou, amb corretges, totes les màquines de la fàbrica. Una turbina no crema res., i l’aigua no pagava noli ni aranzel. La fórmula era senzilla: una resclosaresclosaResclosa i canal: la resclosa és la presa que atura el riu; el canal (el «rec») porta l'aigua fins a la fàbrica, on cau sobre la turbina. Entre totes dues, un salt d'uns quants metres: la força de la colònia. per aturar el riu, un canal per portar l’aigua fins a la fàbrica i un salt de pocs metres per fer girar la turbina. L’aigua era l’única energia que Catalunya tenia a casa, i per anar-la a buscar la fàbrica havia de marxar de la ciutat.

Un poble sencer al costat de la fàbrica

Marxar de la ciutat tenia un problema: vora la resclosa no hi vivia ningú, i les fàbriques necessitaven centenars de mans, dotze hores al dia, tot l’any. La solució va ser construir-hi un poble: la colònia industrialcolònia industrialColònia industrial: fàbrica construïda vora un riu, lluny de qualsevol poble, amb els habitatges dels obrers, l'església, l'escola i les botigues al costat, tot propietat de l'empresa. A Catalunya se'n van fer prop d'un centenar entre el 1860 i el 1900.. Al costat de la nau i de la xemeneia (perquè a l’estiu, quan el riu baixava sec, calia una màquina de vapor de reserva), s’hi aixecaven fileres de cases per als obrers, una església amb el seu capellà, una escola amb monges o mestres pagats per l’amo, un economat on comprar el menjar, i, en un turó a part, la torre de l’amo. Colònies com Sedó, Vilaseca, Borgonyà o la GüellSedó, Vilaseca, Borgonyà o la GüellSedó, Vilaseca, Borgonyà, Güell: la colònia Sedó, a Esparreguera (Llobregat), va ser la més gran, amb més de mil obrers; Vilaseca i Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló (Ter); la Güell, a Santa Coloma de Cervelló, feta el 1890 per Eusebi Güell, amb vapor i no amb aigua: l'única gran colònia sense riu. arribaven a tenir més de mil habitants, i n’hi va haver prop d’un centenar, l’una darrere l’altra, riu amunt, com un rosari de xemeneies. Els obrers venien del mateix camp que s’anava buidant: famílies senceres de pagesos sense terra a qui la colònia oferia feina per a tots, pares, mares i criatures, i un sostre.

La llei del 1868: vint-i-cinc anys sense impostos

L’Estat hi va ajudar, i d’una manera que sorprèn. El juny del 1868 les Corts van aprovar la llei que llegiràs a L’Arxiu, «de foment de la repoblació rural»: qui construís cases al camp, «amb destinació a l’agricultura o a una altra indústria», a més de set quilòmetres d’un poble, no pagaria durant vint-i-cinc anys més impostos que els que ja pagava per la terra abans de construir, i la indústria que hi posés quedava lliure de contribució industrial; els que hi visquessin quedaven lliures de càrregues municipals i podien portar armes; i els fills dels que hi haguessin viscut dos anys, si els tocava anar a l’exèrcit, anirien a la segona reserva en lloc del servei actiu. La llei estava pensada per repoblar el camp castellà amb masos; els fabricants catalans hi van llegir «una altra indústria» i «set quilòmetres» i van entendre que descrivia una colònia. Vint-i-cinc anys sense contribució per a l’amo i cap fill a la guerra per a l’obrer: la llei del 1868 explica per què tantes colònies es van construir just després, i lluny de tot.

Viure a casa de l’amo

El que la colònia donava era real: una casa, que als barris obrers de Barcelona costava mitja setmanada; escola per a les criatures; un metge; res del fum i del còlera de la ciutat. I el que demanava a canvi també: la casa anava amb la feina, i qui perdia la feina, per acomiadament o per vaga, perdia el sostre la mateixa setmana. L’amo, o el director en nom seu, decidia qui hi vivia, a quina hora es tancava la porta, què es podia llegir, si es ballava el diumenge; el capellà i el mestre eren seus; l’economat, també, i s’hi comprava sovint a crèdit, de manera que el jornal tornava a l’amo abans de sortir de la colònia. Ho van anomenar paternalismepaternalismePaternalisme industrial: sistema en què l'empresari es comporta com un pare amb els obrers (els dona casa, escola, església, metge) i, com un pare, els governa: decideix qui hi viu, què s'hi fa i qui se'n va., i el nom és exacte: l’amo era un pare, i els obrers, criatures que no decidien res. L’aïllament tampoc no era casual. A Barcelona, els obrers de cent fàbriques es trobaven al mateix carrer i s’associaven; a una colònia a tres hores de camí del poble més proper, l’única associació possible era la que l’amo permetia. La colònia va resoldre el problema del carbó i va inventar-ne un altre: un obrer que viu a casa del patró no pot dir que no.

I tanmateix van durar. Les colònies van treballar fins ben entrat el segle XX, i moltes fins a la crisi del tèxtil de la dècada del 1970 i del 1980, quan van tancar l’una darrere l’altra i les cases es van quedar buides o es van vendre als mateixos obrers. Avui són pobles petits, museus o ruïnes vora el riu, i el rosari de xemeneies del Llobregat i del Ter és un dels paisatges més singulars d’Europa: una de les poques industrialitzacions d’Europa que va posar les fàbriques on hi havia aigua i no on hi havia carbó.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Borgonyà des del castell: vertader o fals?

Mira la fotografia de Borgonyà del cos de la lectura i el seu peu. Digues si són vertaderes o falses i justifica-ho amb la foto o amb la Fitxa: (a) La fàbrica és al mig d'un poble antic. (b) La colònia té xemeneia encara que la mogui l'aigua. (c) El riu passa lluny de la fàbrica.

Les tres frases amb V o F i una justificació de cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(a) Fals, perquè a la foto es veu que...». Busca el riu abans de contestar la (c): és la línia d'arbres.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La llei del 1868 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix els articles de la llei a L'Arxiu. FET: què guanya, segons l'article 1, qui construeix a més de set quilòmetres del poble? PARER: què volia aconseguir l'Estat amb aquesta llei? SENYAL: quines paraules de l'article 1 ho delaten? Identifica-ho en tres frases.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Qui construeix a més de set quilòmetres paga... durant... anys (fet). L'Estat volia... (parer). Ho delaten les paraules «...» (senyal)». El context t'ajuda amb el parer.

4.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Com més lluny, més anys.

Amb la quarta línia de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de barres amb els anys d'exempció que donava la llei del 1868 segons la distància al poble més proper (quatre trams: d'1 a 2 km, de 2 a 4, de 4 a 7 i més de 7). Posa-hi títol i escala.

El gràfic de barres amb títol, escala i les quatre barres.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença per l'escala, de 0 a 25, cinc anys per ratlla, i fes una barra per tram. Pensa què vol dir «més de set quilòmetres» per a un obrer que ha d'anar al poble.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Què dona la colònia, què controla.

Feu una taula de dues columnes: «El que la colònia dona a l'obrer» i «El que la colònia controla de l'obrer». Classifiqueu-hi sis elements que anomenen la lectura i les línies 3 i 5 de la Fitxa: l'escola, l'economat, el metge, l'hora de tancar la porta, el jornal que torna a l'amo i els fills fora de l'exèrcit. Sota la taula, expliqueu en una frase per què la casa ho decideix tot.

La taula amb els sis elements classificats i la frase sobre la casa.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «l'economat dona... i alhora...», «la casa ho decideix tot perquè qui la perd...».

4.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La llei, explicada a un pagès del 1870.

Reescriu els articles 1 i 6 de la llei de L'Arxiu com si els expliquessis a un pagès sense terra del Bages que el 1870 dubta si portar la família a una colònia del Llobregat: les mateixes condicions (els quilòmetres, els anys, els fills), però sense cap paraula de llei («exempcions», «contribució d'immobles», «segona reserva»).

Els dos articles reescrits sense paraules de llei, en cinc o sis frases.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «mira, si l'amo construeix a més de... l'Estat li perdona...», «i el teu fill, si fa dos anys que hi viviu, ...». Ell no sap què és una contribució: digues-li què deixa de pagar qui.

4.6 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Ets pagès sense terra, Osona, 1880.

Tens dona, tres fills (el gran de disset anys) i cap terra. Decideix: aneu a una colònia nova del Ter (feina per a tots, casa i escola, però tot de l'amo i a tres hores del poble) o a Barcelona (més llibertat, però lloguer car i fum)? Argumenta la decisió amb la lectura i l'article 6 de la llei, i digues què hi perds.

La decisió, l'argument i el que hi perds (60-80 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Connectors: «si anem a la colònia, el gran no anirà a..., però...», «triem... perquè...». Pensa qui de la família hi guanya més a cada opció.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «la generositat de l'amo».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i les línies 4 i 5 de la Fitxa. Explica què diu el tòpic, tria dues coses que la colònia donava de debò i explica per què cada una era alhora un instrument de control. Qui pagava aquesta generositat, segons la llei del 1868?

L'explicació amb el tòpic, els dos dons amb el seu revers i qui ho pagava (50-70 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, agafa cada do de la colònia i pregunta-li: què passa si l'obrer fa vaga? Si la resposta és «el perd», ja tens l'argument.

4.8 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «a la colònia no hi ha vagues perquè tothom hi està content».

L'amo d'una colònia del Llobregat diu el 1890: «Aquí no hi ha hagut mai cap vaga: els meus obrers hi estan contents i tenen de tot». Desmunta-ho: què té de cert (què tenen de debò, segons la Fitxa), què amaga (què passa a qui fa vaga) i per què no haver-hi vagues no vol dir estar content. Fes servir la paraula «desnonament».

El desmentit amb el que és cert, el que amaga i l'argument sobre les vagues (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Compara-ho amb Barcelona, on els obrers sí que s'associaven: què feia possible allà el que aquí no es veia?

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: la casa que va amb la feina.

A la colònia, qui perdia la feina perdia la casa. Avui encara hi ha feines on la casa la posa l'empresa: temporers de la fruita, treballadores internes, pobles que depenen d'una sola fàbrica. En grup, trieu un d'aquests casos, pel que ja en sabeu, i argumenteu què té a veure amb la colònia del 1880 i què hi ha de diferent.

El cas triat, el lligam amb la colònia i la diferència (40-50 paraules).

💡 Pista: La pregunta de fons és la de la lectura: pot dir que no qui viu a casa del patró?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Amb el carbó al doble de preu, els fabricants van pujar el Llobregat i el Ter: una resclosa, un canal i una turbina donaven una força que no s'havia d'importar. Però vora el riu no hi vivia ningú, i van construir-hi pobles sencers: la colònia industrial, amb la fàbrica, les fileres de cases, l'església, l'escola, l'economat i la torre de l'amo, tot de l'empresa; prop d'un centenar, com Sedó, Vilaseca, Borgonyà o la Güell. La llei del 1868 ho va pagar: vint-i-cinc anys sense contribució per a qui construís a més de set quilòmetres d'un poble, i els fills dels propietaris, colons i capatassos a la segona reserva en lloc de l'exèrcit. La colònia donava casa, escola i metge, i controlava tot: la casa anava amb la feina, el jornal tornava a l'economat i l'aïllament feia impossible associar-se. Se'n va dir paternalisme, i el nom era exacte.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què els fabricants van pujar al Llobregat i al Ter a la dècada del 1860, segons la lectura?

   A. Perquè s'hi havia trobat hulla i el tren ja arribava fins a les mines B. Perquè hi vivien milers de pagesos sense terra que buscaven un jornal C. Perquè una llei obligava a treure les fàbriques de dins de les ciutats D. Perquè l'aigua movia una turbina i no pagava ni noli ni aranzel

2. 2. Què guanyava amb la llei del 1868 qui construís a més de set quilòmetres d'un poble?

   A. Vint-i-cinc anys de jornals dels obrers pagats a mitges per l'Estat B. La propietat del riu i del salt d'aigua en set quilòmetres a la rodona C. Vint-i-cinc anys sense pagar més impostos que els de la terra d'abans D. Quinze anys sense impostos, si la colònia tenia escola i església

3. 3. Per què diu la lectura que un obrer que viu a la colònia «no pot dir que no»?

   A. Perquè la casa anava amb la feina: qui feia vaga es quedava sense sostre B. Perquè el jornal era més baix que a Barcelona i no arribava per al lloguer C. Perquè la llei del 1868 prohibia que els obrers del camp s'associessin D. Perquè havia signat un contracte de vint-i-cinc anys amb l'amo de la colònia

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

L'aigua movia les fàbriques dels rius, però el cotó, el carbó i els teixits continuaven anant en carro. Què va canviar el dia que van anar en tren, i per què el primer tren de la península va sortir de Barcelona?