Sessió 1. Per què Catalunya s'industrialitza? L'excepció peninsular

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Quan es parla de la Revolució Industrial es pensa en carbó i en ferro: Anglaterra, Bèlgica, la conca del Ruhr. Catalunya no en tenia, de carbó, i de ferro gairebé gens. I tanmateix, a mitjan segle XIX, era l’única regió de la península Ibèrica que s’havia industrialitzat de debò: fàbriques amb màquines de vapor, milers d’obrers, una ciutat que no cabia dins de les muralles. La pregunta d’aquesta càpsula és com va ser possible, i la resposta comença un segle abans de la primera màquina. La resposta no és geològica: és una qüestió de qui ja sabia fer una feina abans que arribés cap màquina.

Les indianes: una indústria abans de les màquines

Durant el segle XVIII, mentre la major part d’Espanya vivia d’una agricultura de subsistència, Barcelona ja tenia una indústria de cotó. Feia indianesindianesIndianes: teles de cotó estampades amb dibuixos de colors, fetes a Catalunya des del 1736 imitant les que arribaven de l'Índia. Eren barates, rentables i de moda: la primera roba de masses.: teles de cotó estampades amb flors i dibuixos, que imitaven les que els vaixells portaven de l’Índia i que tothom volia perquè eren barates i alegres. La primera fàbrica es va obrir el 1736; a la dècada del 1780 n’hi havia més de cent. L’erudit Antoni de CapmanyAntoni de CapmanyAntoni de Capmany (1742-1813): historiador barceloní, autor de les «Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona» (1779-1792), on va reunir documents per demostrar la grandesa comercial de la ciutat. ho va deixar escrit el 1779, i ho llegiràs a L’Arxiu: vint-i-cinc fàbriques d’indianes i mocadors on treballaven més de divuit mil persones, i dotze mil dones més fent puntes i cintes. Fabricants com Erasme de GònimaErasme de GònimaErasme de Gònima (1746-1821): fill d'un pagès de Moià, va entrar d'aprenent en una fàbrica d'indianes i va acabar tenint la més gran de Barcelona, amb centenars d'obrers. El model del fabricant que puja des de baix., que havia començat d’aprenent, tenien centenars d’obrers en una sola nau. No hi havia vapor: la força eren els braços, i la tècnica, l’estampat amb motlles de fusta i els tints. Però ja hi havia el que fa una fàbrica: molta gent treballant junta, sota un sostre, per a un amo que ven lluny.

Amèrica: el mercat i els diners

Les indianes es venien a Catalunya i a Espanya, però el gran negoci era a l’altra banda del mar. Després del 1714, vençuda i sense institucions pròpies, Catalunya havia entrat al mercat espanyol i, per la porta del darrere, a l’americà; el 1778 el rei va signar el Reglament de comerç lliureReglament de comerç lliureReglament de comerç lliure (1778): decret de Carles III que va obrir el comerç amb Amèrica a tretze ports espanyols, entre ells Barcelona, i va acabar amb el monopoli de Cadis., que permetia a Barcelona comerciar directament amb Amèrica sense passar per Cadis. Els vaixells catalans sortien carregats d’aiguardent del Camp de Tarragona, de vi i d’indianes, i tornaven amb sucre, cacau i cotó en floca de Cuba i de Puerto Rico. Els beneficis eren enormes, i molts van tornar a Catalunya en forma de capital: diners disposats a invertir-se en la fàbrica següent. I hi havia qui els organitzava: la Junta de ComerçJunta de ComerçJunta de Comerç de Barcelona (1758-1847): corporació dels comerciants, amb seu a la Llotja de Mar. Va fundar escoles gratuïtes (nàutica, dibuix, química, mecànica) per formar els tècnics que la indústria necessitava., amb seu a la Llotja de Mar, que va obrir escoles de nàutica, de dibuix i de química perquè hi hagués qui sabés dibuixar els motlles i preparar els tints. Capital, mercat i escoles tècniques: el 1800, Barcelona ja tenia tres de les quatre coses que fan una indústria. Només li faltava la màquina.

Les mans: d’on sortien els obrers

Una fàbrica necessita gent, i la Catalunya del segle XVIII en tenia de sobres. La població s’havia doblat en cent anys, i el camp no podia donar feina a tothom. Hi ajudava un costum del país: l’hereuhereuHereu i fadristerns: al dret català, la casa i les terres passaven senceres a un sol fill, l'hereu; els altres, els fadristerns, havien de buscar-se la vida fora, i molts anaven a la ciutat o a Amèrica. es quedava la casa i les terres senceres, i els altres germans, els fadristerns, havien de marxar. Molts van anar a Barcelona a aprendre un ofici; d’altres, a Amèrica, i els que tornaven rics (els «indians») portaven els diners de què parlàvem. Els gremisgremisGremis: associacions d'artesans d'un mateix ofici que fixaven qui podia treballar, com i a quin preu. Les fàbriques d'indianes van créixer fora dels gremis, que no controlaven el cotó., que controlaven els oficis vells, no controlaven el cotó, que era nou: les fàbriques d’indianes van poder contractar qui volien i ensenyar-li la feina. A les naus d’indianes hi treballaven homes, dones i criatures, i les dones i els nens a les feines pitjor pagades, com passaria després a les fàbriques de vapor. El 1800, desenes de milers de catalans sabien filar, teixir o estampar cotó. Quan van arribar les màquines, no va caldre ensenyar-los res de zero.

L’excepció peninsular

Res d’això no existia a la resta d’Espanya. Al centre i al sud, la terra era de grans propietaris i la treballaven jornalers pobres que no compraven res; no hi havia un mercat interior que demanés teles; els comerciants de Cadis i Sevilla vivien del comerç americà però no fabricaven; i les universitats ensenyaven dret i teologia, no química. Catalunya no era més rica en recursos: era diferent en com havia fet servir els que tenia. Cap dels tres elements (mà d’obra que sap, capital que vol invertir, institucions que formen) depenia del carbó. Depenien de generacions de feina acumulada. Per això, quan el vapor va estar disponible, va arrelar aquí i no a Sevilla. I per això, com veuràs a la sessió 3, Catalunya hauria de pagar cada tona de carbó que cremaria: l’excepció tenia un preu.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La botiga d'indianes, com a document.

Mira el quadre de Planella del cos de la lectura. DESCRIU qui hi ha i què té a les mans la dona del centre. IDENTIFICA, amb el peu, què és aquella tela. DEDUEIX què ens diu el quadre que la xifra de Capmany no diu: qui comprava les indianes.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al quadre hi ha una dona que sosté...». Mira-li la roba i les joies abans de dir qui és.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Capmany amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el fragment de Capmany a L'Arxiu. FET: quantes fàbriques d'indianes compta i quantes persones hi posa? PARER: què vol demostrar de Barcelona quan diu que és «rica i populosa»? SENYAL: què delata que escrigui «més de» i «unes»? Identifica-ho en tres frases.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 40-60 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Capmany compta... fàbriques i... persones. Vol demostrar que Barcelona... Escriu «més de» i «unes», i això delata que...». El que vol demostrar és al context.

1.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un segle abans de la màquina.

Amb les tres primeres línies de la Fitxa de dades, dibuixa una línia del temps del 1730 al 1810 i situa-hi sis dates: la primera fàbrica d'indianes, la Junta de Comerç, l'escola de Nàutica, el Reglament de comerç lliure, el llibre de Capmany i l'escola de Química.

La línia del temps amb les sis dates, cada una amb l'any i tres paraules.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença per una ratlla amb una marca cada deu anys, del 1730 al 1810. Cada data amb l'any i tres paraules.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 🗣️ En parella

Es compra o es fa?

Feu una taula de dues columnes: «Es pot importar» i «Només es pot construir amb anys». Classifiqueu-hi sis coses que la lectura anomena: carbó, ferro, màquines, obrers que saben filar, capital dels indians i escoles de la Junta de Comerç. Sota la taula, expliqueu en una frase per què Sevilla, que també tenia port, no es va industrialitzar.

La taula amb les sis coses classificades i la frase sobre Sevilla.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «el carbó es pot importar perquè...», «en canvi, els obrers que saben... només...». Sevilla surt a l'últim apartat de la lectura.

1.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús entre els factors.

D'aquests cinc factors, quatre expliquen segons la lectura per què Catalunya es va industrialitzar i un no hi va tenir res a veure: les indianes del segle XVIII · el Reglament de 1778 · les mines de carbó del Berguedà · la Junta de Comerç · els fadristerns que anaven a la ciutat. Identifica l'intrús i justifica-ho amb una dada de la Fitxa.

L'intrús i dues frases: què uneix els altres quatre i la dada que ho prova.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «l'intrús és... perquè...», «en canvi, els altres quatre...». La dada és a la cinquena línia de la Fitxa.

1.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El 1778, en tres titulars.

Escriu tres titulars sobre el Reglament de comerç lliure del 12 d'octubre de 1778 (segona línia de la Fitxa), cada un des d'un punt de vista: un comerciant de Barcelona, un comerciant de Cadis i un pagès de Moià amb un fill fadristern. Sota cada titular, explica en una frase què hi guanya o què hi perd qui parla.

Els tres titulars (màxim dotze paraules cada un) i una frase sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors: «el de Barcelona diu... perquè hi guanya...», «el de Cadis diu... perquè hi perd...». El verb del titular ho és tot: «s'obre» i «s'acaba» no volen dir el mateix.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «Catalunya tenia recursos naturals».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i la cinquena línia de la Fitxa. Explica què diu el tòpic i d'on surt, què no tenia Catalunya i què sí (amb dues dades de la Fitxa), i per què el cas d'Andalusia o el d'Astúries el desmunta.

L'explicació amb el tòpic, les dues dades i el contraexemple (50-70 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, posa en dues columnes «tenia» i «no tenia» i mira quina és més llarga. El tòpic viu a la segona.

1.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta d'un fadristern, Barcelona, 1785.

Ets el segon fill d'una casa de pagès de Moià i fa un any que treballes en una fàbrica d'indianes de Barcelona. Escriu una carta al teu germà hereu: què fas cada dia, qui treballa amb tu (L'Arxiu i la lectura ho diuen) i per què no tornaràs al mas. Defensa la teva decisió. Res que algú del 1785 no pogués saber: encara no hi ha cap màquina de vapor.

La carta amb la feina, la gent i la decisió (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria primer la cosa que més et costa dir al teu germà (que no tornes? que guanyes més que ell?).

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: on van les fàbriques.

El 1800, la indústria va arrelar on hi havia gent que sabia fer la feina, capital i escoles, no on hi havia mines. En grup, trieu una empresa o un taller de la vostra comarca que conegueu i decidiu què el fa ser allà: una cosa que es pot importar o una que s'ha fet a casa amb anys. Argumenteu-ho comparant-ho amb el 1800.

L'empresa, la raó que la fa ser allà i la comparació amb el 1800 (40-50 paraules).

💡 Pista: Trieu el cas abans d'escriure. La pregunta de fons és la de la lectura: què s'importa i què s'ha de fer a casa.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Catalunya no tenia ni carbó ni ferro, i va ser l'única regió de la península que es va industrialitzar al segle XIX. La raó comença un segle abans: des del 1736, Barcelona feia indianes, teles de cotó estampades, i el 1779 Capmany hi comptava més de divuit mil persones treballant sense cap màquina. El Reglament de comerç lliure de 1778 va obrir Amèrica als vaixells catalans, i els diners del sucre i del cotó van tornar en forma de capital; la Junta de Comerç, a la Llotja, va obrir escoles de nàutica, dibuix i química; i els fadristerns que el camp no podia mantenir van omplir les fàbriques. Mans, capital i escoles: cap de les tres coses depenia de les mines, i cap de les tres existia a Sevilla o a Madrid. Quan va arribar el vapor, ja tenia on arrelar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què diu la lectura de les fàbriques d'indianes de la Barcelona del segle XVIII?

   A. Que eren tallers de gremi, amb un mestre i uns quants aprenents a cada obrador B. Que van ser les primeres de la península a moure els telers amb el vapor C. Que n'hi havia que reunien centenars d'obrers sota un sostre, sense cap vapor D. Que n'hi havia vint-i-cinc i eren totes de la Junta de Comerç, a la Llotja

2. 2. Què va canviar per a Barcelona amb el Reglament de comerç lliure de 1778?

   A. Que va poder comerciar directament amb Amèrica, sense haver de passar per Cadis B. Que va rebre el monopoli del comerç amb Amèrica que fins aleshores tenia Cadis C. Que va poder importar carbó i ferro d'Anglaterra sense pagar drets d'entrada D. Que va haver de vendre les indianes a Espanya: Amèrica quedava per a Cadis

3. 3. Segons la lectura, per què el vapor va arrelar a Catalunya i no a Sevilla?

   A. Perquè l'hulla del Berguedà era a prop de les fàbriques i sortia més barata B. Perquè Sevilla havia perdut el comerç americà i s'havia quedat sense capital C. Perquè els gremis catalans van obrir les fàbriques i hi van formar els obrers D. Perquè ja hi havia gent que sabia l'ofici, capital per invertir i escoles

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El 1800, Barcelona tenia tres de les quatre coses que fan una indústria. La quarta era la màquina. Qui la portaria, d'on, i què passaria la nit que la cremessin?