Càpsula 8 · QUI VA REPARTIR EL MÓN AMB UN REGLE? · #GiH3
Definició: nació, nacionalisme, autodeterminació. Nacionalisme cívic (francès) vs. nacionalisme cultural (alemany, romàntic). El despertar de les nacions sense Estat.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE9
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
L’11 de març de 1882, a la Sorbona de París, l’historiador Ernest RenanErnest RenanErnest Renan (1823-1892): historiador, filòleg i escriptor francès, autor de la conferència Què és una nació? (1882). va pujar a l’estrada per respondre a una pregunta que semblava senzilla i no ho era: què és una nació? No la feia per pur exercici acadèmic. Onze anys abans, Alemanya havia derrotat França i s’havia annexionat l’Alsàcia-Lorenal’Alsàcia-LorenaAlsàcia-Lorena: regió fronterera entre França i Alemanya, de parla majoritàriament alemanya però amb un sentiment de pertinença francès arrelat, annexionada per l'Imperi Alemany el 1871. adduint que la seva població parlava alemany i, per tant, «era» alemanya. Renan discrepava frontalment d’aquest argument, i la seva conferència era, en el fons, una rèplica política amb conseqüències territorials immediates.
Al segle XIX conviuen, de fet, dues teories rivals sobre què lliga un grup de persones en una nació. La primera, d’arrel alemanya i romàntica (Herder, Fichte), sosté que la nació és un fet donat abans que qualsevol voluntat: una comunitat de sang, de llengua i d’història compartida que existeix encara que els seus membres no ho decideixin. Sota aquesta lògica, si Alsàcia parlava alemany, Alsàcia era, per naturalesa, part d’Alemanya. La segona teoria, la que Renan defensa aquell dia de març, inverteix l’argument: la nació no es basa en la raça ni en la llengua, sinó en la voluntat de viure junts.
«L’existència d’una nació és, perdoneu-me la metàfora, un plebiscit de cada dia, tal com l’existència de l’individu és una afirmació perpètua de vida», va dir Renan aquell dia. Amb això volia dir que pertànyer a una nació no és un destí biològic, sinó una elecció que cada ciutadà renova contínuament. Per demostrar-ho, posava l’exemple de Suïssa: un país amb tres o quatre llengües diferents, unit no per la llengua sinó per la voluntat compartida dels seus ciutadans de continuar sent un sol Estat.
Aquesta idea de nació com a voluntat és el que avui s’anomena nacionalisme cívicnacionalisme cívicNacionalisme cívic: concepció de la nació basada en la ciutadania, la llei compartida i la voluntat política, independentment de l'origen ètnic o la llengua dels seus membres., mentre que la idea de nació com a sang i llengua compartides és el nacionalisme culturalnacionalisme culturalNacionalisme cultural (o ètnic): concepció romàntica de la nació basada en una suposada comunitat d'origen, llengua i tradicions, independentment de la voluntat política dels seus membres.. La diferència no és merament acadèmica: la primera permet, en teoria, que qualsevol persona s’incorpori a una nació adoptant-ne la ciutadania; la segona tanca la pertinença a qui «ja» comparteix l’origen.
Mentre aquest debat es lliurava a París i Berlín, arreu d’Europa despertaven nacionalitats que no tenien Estat propi. Polònia, repartida tres vegades entre Rússia, Prússia i Àustria al segle XVIII, havia deixat d’existir com a Estat, però continuava existint com a comunitat que parlava polonès, cantava en polonès i s’aixecava en revoltes periòdiques contra els seus tres ocupants. Als Balcans, sota domini otomà, serbis, búlgars i grecs reclamaven el mateix dret: existir com a poble encara que cap mapa els reconegués com a Estat. Per a aquests pobles començava a prendre forma el que més tard s’anomenaria dret a l’autodeterminaciódret a l’autodeterminacióAutodeterminació: dret d'un poble a decidir la seva pròpia forma de govern i el seu estatus polític, sense imposició externa.: existir com a nació, encara sense Estat, i reclamar-ne un.
Dibuixa un croquis molt senzill d'Europa amb dues zones marcades amb colors diferents: una on la nació es defineix per la llengua i l'origen (Alemanya) i una altra on es defineix per la voluntat política (França). Escriu una frase sota cada zona.
💡 Pista: Alemanya: nació = llengua i origen compartits. França (Renan): nació = voluntat de viure junts.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «un plebiscit de cada dia». Respon en dues línies: què vol dir que pertànyer a una nació sigui una elecció que cal «renovar cada dia» i no un fet donat des del naixement.
💡 Pista: Un plebiscit és una votació: Renan compara pertànyer a una nació amb votar-hi a favor cada dia, no amb néixer-hi condemnat.
Imagina que has d'explicar a algú que mai n'ha sentit parlar la diferència entre nacionalisme cívic i nacionalisme cultural, sense fer servir la paraula «Renan». Fes-ho en quatre frases amb un exemple de cada.
💡 Pista: Pots usar Suïssa (voluntat, cívic) i l'argument alemany sobre l'Alsàcia-Lorena (llengua/origen, cultural) com a exemples.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues diferències entre el nacionalisme cívic i el cultural. Acabeu amb una frase que comenci: «Parlar només de nacionalisme, sense matisos, amaga que...».
💡 Pista: Diferència clau: el cívic pot incorporar qualsevol ciutadà; el cultural exclou qui no comparteixi l'origen.
Fes una cronologia amb tres dates: 1871 (annexió de l'Alsàcia-Lorena), 1882 (conferència de Renan) i el present (algun país actual amb el mateix debat identitari). Escriu sota cada data una frase que expliqui què hi passa.
💡 Pista: Per al present, pots pensar en debats sobre identitat nacional en estats amb diverses llengües o nacionalitats internes.
Imagina que ets periodista present a la conferència de Renan el 1882. Escriu un titular (màxim dotze paraules) que resumeixi la seva idea principal sobre què és una nació.
💡 Pista: Un bon titular hauria de transmetre la idea de «voluntat» o «elecció diària» per damunt de llengua o raça.
Escriu en una taula de dues columnes un argument a favor de la definició cívica de nació (voluntat) i un argument a favor de la definició cultural (llengua i origen). Acaba amb quina et convenç més i per què, en dues línies.
💡 Pista: A favor del cívic: inclou qualsevol ciutadà. A favor del cultural: dona compte del sentiment de pertinença que no es tria.
Escriu una carta breu (cinc frases) a un diari parisenc de l'època, com si fossis un ciutadà de l'Alsàcia-Lorena, explicant per què et sents francès encara que parlis alemany.
💡 Pista: Pots argumentar amb la idea del «plebiscit de cada dia»: la voluntat de continuar sent francès per damunt de la llengua.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada: avui, en un país amb diverses llengües o cultures, què hauria de pesar més a l'hora de definir qui en forma part, la voluntat de pertànyer-hi o l'origen i la llengua? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un exemple concret.
💡 Pista: Penseu en estats plurilingües actuals (Bèlgica, Suïssa, Espanya) i en com resolen aquest mateix debat.
📌 Per emportar-se
El 1882, Ernest Renan va respondre a l'annexió alemanya de l'Alsàcia-Lorena amb una definició de nació que continua citant-se avui: la nació no és sang ni llengua compartides, sinó un «plebiscit de cada dia», una voluntat que cal renovar contínuament. Aquesta idea xocava amb la teoria romàntica alemanya, que basava la pertinença nacional en l'origen ètnic i lingüístic. Mentre aquest debat es lliurava a París i Berlín, pobles sense Estat propi (Polònia, els territoris balcànics sota domini otomà) reclamaven el mateix dret a existir com a nació, encara sense un Estat que els reconegués.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Segons la definició de Renan, què fa que una nació existeixi?
2. Quin fet històric va motivar directament la conferència de Renan el 1882?
3. Què tenien en comú Polònia i els pobles balcànics al segle XIX?
💭 Per pensar fins demà
Si una nació és, com deia Renan, una voluntat que cal renovar cada dia, què creus que passaria si una part important dels seus ciutadans deixés de «votar-hi» a favor?
