Sessió 1. Els nacionalismes del segle XIX

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Abans del 1789, la paraula naciónacióDel llatí natio, «naixement». Fins al segle XVIII volia dir un conjunt de súbdits d'un mateix rei, o els estudiants d'un mateix origen a la universitat; a partir del 1789, la comunitat de ciutadans on resideix la sobirania. no volia dir gran cosa: els súbdits d’un rei, o els estudiants d’un mateix origen que vivien junts a la universitat. Ningú no moria per la nació; es moria pel rei, per la fe o per la paga, i un soldat de Nàpols podia servir el rei de França sense que ningú hi trobés res d’estrany. En cent anys la paraula va passar a ser la més forta d’Europa, la que feia aixecar barricades, dibuixar mapes nous i esborrar-ne de vells, i va passar a voler dir dues coses que no s’assemblen. El segle XIX no va descobrir les nacions: va inventar dues maneres de definir-les, i encara les fem servir totes dues, sovint sense saber quina.

La nació que es vota

La primera la va fabricar la Revolució Francesa. El 17 de juny de 1789 els diputats del Tercer Estat, que representaven el noranta-vuit per cent dels francesos i no tenien cap poder, es van declarar Assemblea NacionalAssemblea NacionalEl nom que es van donar els diputats del Tercer Estat el 17 de juny de 1789: com que representaven la nació, la sobirania era seva i no del rei. L'article 3 de la Declaració dels Drets de l'Home (26 d'agost) ho va escriure: «el principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació».: si ells eren la nació, la sobirania era seva. Des d’aquell dia, ser francès va deixar de ser una qüestió de sang o de senyor i va passar a ser una qüestió de ciutadania: els mateixos drets, les mateixes lleis, la mateixa bandera. La nació era un pacte, i un pacte es pot signar: els jueus francesos hi van entrar el 1791, i els estrangers que servien la República, també. Per això els exèrcits de la República cantaven la Marsellesa, que parla de ciutadans i no de súbdits, i per això podien perdre una batalla i no una guerra: lluitaven per una cosa que era seva. Aquesta és la idea que un historiador, Ernest Renan, va formular en una conferència a la Sorbona el 1882 amb la frase que llegiràs a L’Arxiu: la nació és «un plebiscit de cada dia», la voluntat de continuar la vida en comú. Ho deia contra Alemanya, que onze anys abans s’havia quedat l’Alsàcia dient que s’hi parlava alemany. El nacionalisme cívic fa la nació dels ciutadans que la volen: s’hi pot entrar, i, en principi, ningú no en queda fora per l’origen.

La nació que s’hereta

La segona la va fabricar la mateixa revolució, però a l’altra banda del Rin. Els exèrcits de Napoleó van ocupar Alemanya, que aleshores eren més de tres-cents estats petits, i van portar-hi el Codi civil, els impostos i els soldats francesos. Les mateixes idees que a França havien fet la nació de ciutadans, portades per un exèrcit estranger, van produir a Alemanya el contrari. Contra l’ocupació, un filòsof, FichteFichteFilòsof alemany (1762-1814). Entre el desembre del 1807 i el març del 1808, a Berlín ocupada pels francesos, va pronunciar els «Discursos a la nació alemanya»: la nació és la llengua i l'origen, existeix abans de cap Estat, i ningú no la pot triar ni deixar., va fer a Berlín catorze conferències (1807-1808) que deien el contrari que diria Renan: la nació alemanya existia abans de cap Estat i de cap rei, perquè la feien la llengua i la sang, i cap francès no podia entrar-hi ni cap alemany sortir-ne. Abans que ell, Herder havia parlat de l’esperit del pobleesperit del poble«Esperit del poble» (Volksgeist), idea de Johann Gottfried Herder (1744-1803): cada poble té un caràcter propi que viu a la seva llengua, els seus contes i les seves cançons, i que cal recollir i conservar., que vivia als contes i a les cançons; i els germans Grimm, el 1812, van publicar els contes que havien recollit de boca de la gent i, més tard, van començar un diccionari de la llengua alemanya que no es va acabar fins al 1961. El nacionalisme cultural fa la nació de la llengua i el passat: no es tria, s’hereta, i qui no l’ha heretat no hi pot entrar.

Les nacions sense Estat

Quan Napoleó va caure, els reis vencedors es van reunir a Viena (1814-1815) i van tornar a dibuixar Europa segons les corones, no segons els pobles: Polònia va quedar dins de Rússia, el nord d’Itàlia dins d’Àustria, Bèlgica enganxada a Holanda, i els alemanys, repartits en trenta-nou estats. Metternich, el canceller austríac, va vigilar durant trenta anys que no es mogués res. Es va moure tot, perquè el mapa de les corones no coincidia amb el de les llengües ni amb el de les voluntats. Grècia es va aixecar contra els otomans el 1821 i va ser independent el 1830, amb mig Europa emocionada i el poeta Byron mort a Missolonghi. Polònia, esborrada del mapa el 1795, es va aixecar el 1830 i el 1863, i va perdre les dues vegades. Mazzini va fundar la Jove Itàlia el 1831 amb una idea senzilla: cada nació, un Estat. A Catalunya, el 1833, Aribau va publicar «La Pàtria», i la RenaixençaRenaixençaMoviment de recuperació de la llengua i la cultura catalanes al segle XIX, que se sol fer començar amb «La Pàtria» d'Aribau (1833) i que restaura els Jocs Florals el 1859. El catalanisme polític en surt més tard, a la càpsula 9. va començar a recuperar una llengua que feia segle i mig que no s’escrivia. I el 1848 tot va esclatar alhora: París al febrer; Viena, Berlín, Budapest, Milà, Venècia i Praga al març. A Frankfurt, cinc-cents vuitanta-cinc diputats elegits de tots els estats alemanys es van reunir en una església per fer una constitució i un país, van penjar la Germania damunt de la tribuna i van oferir la corona al rei de Prússia, que la va refusar. Cap revolució del 1848 no va durar; totes les idees, sí: als vint anys següents Itàlia i Alemanya tindrien Estat, Hongria autonomia, i els Balcans, quatre països nous.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cent anys de nacions, en una ratlla.

Dibuixa a la llibreta una línia del temps del 1789 al 1882 i situa-hi aquests cinc moments amb el seu any: l'Assemblea Nacional, els Discursos de Fichte, el Congrés de Viena, el Parlament de Frankfurt i la conferència de Renan. Sota la línia, ordena els dos models de nació: quin apareix primer?

La línia del temps amb els cinc moments datats i una frase sota.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a la primera, la segona, la quarta i la cinquena línies de la Fitxa; la de Renan, a L'Arxiu. Per a la frase, pots començar: «El primer model que apareix és… l'any…».

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Renan amb lupa.

Llegiu en parella Renan a L'Arxiu i el context, i copieu la frase del «plebiscit de cada dia». Després, una frase per pas. FET: què diu Renan que fa una nació? PARER: què vol que el públic pensi de l'Alsàcia? SENYAL: quina expressió de la cita delata que argumenta i no descriu?

La frase copiada i les tres respostes: fet, parer i senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: El fet és a la segona i la tercera frases de la cita; el parer, al context; el senyal, dins d'un parèntesi. Podeu començar: «Renan diu que…», «Vol que pensin que l'Alsàcia…», «L'expressió que el delata és…».

1.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La Germania de Frankfurt, llegida de dalt a baix.

Mira la Germania del cos de la lectura. DESCRIC: què porta a cada mà i què hi ha als seus peus? IDENTIFICO: per a quin lloc es va pintar, i quin any? DEDUEIXO: per què un parlament que encara no tenia país va voler penjar-hi el quadre d'una dona que no existia?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la mà dreta porta… a l'esquerra… i als peus…». El lloc i l'any són al peu de la imatge o a la sisena línia de la Fitxa. Per a l'última, pregunta't què fa una imatge que un discurs no pot fer.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Dues columnes, una paraula.

Classifiqueu els dos models en una taula de dues columnes (nació cívica · nació cultural) i quatre files: què fa que algú en formi part, si s'hi pot entrar, qui la va formular i quan, i contra què es va formular. Ompliu-la amb la lectura i la Fitxa. Sota la taula, expliqueu en una frase quina de les dues serveix millor a un poble sense Estat.

La taula de dues columnes i quatre files, i una frase de criteri.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: La fila difícil és «contra què»: mireu la data de cada text i què passava aquell any al país de qui l'escriu. Per a la frase: «en canvi», «mentre que».

1.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Explicar Renan sense dir «nació».

Explica a la llibreta què vol dir Renan amb «un plebiscit de cada dia» sense fer servir cap d'aquestes paraules: nació, nacionalisme, poble, pàtria ni plebiscit. Ho ha d'entendre algú que no hagi llegit la sessió, i ha de quedar clar què passa amb l'argument de Renan el dia que la gent d'un lloc deixa de voler continuar junta.

L'explicació en tres o quatre frases, sense cap de les cinc paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Substitueix les paraules prohibides per accions: qui decideix, com, cada quant. Prova l'explicació amb un exemple d'avui que no sigui cap país: un equip, una colla, una associació.

1.6 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús entre les nacions sense Estat.

Aquí tens sis noms de la Fitxa: Polònia, Grècia, Hongria, Prússia, Sèrbia, Catalunya. Cinc són pobles que al segle XIX no tenien Estat propi i en volien un, o volien reconeixement; un és una altra cosa. Identifica l'intrús i justifica per què ho és i què tenen en comú els altres cinc.

L'intrús i dues frases que el justifiquen.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Busca cada nom a la tercera i a la cinquena línies de la Fitxa: n'hi ha un que no hi surt com a poble que demana, sinó com a Estat que reparteix.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «les nacions es van despertar».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica què diu el tòpic i d'on ve, i desmunta'l amb les dues idees de nació que s'hi amaguen (l'autor i la data de cada una) i una eina amb què es van «fabricar» les nacions al segle XIX, amb el nom propi de qui la va fer servir.

El tòpic desmuntat, amb les dues idees datades i una eina (40-60 paraules).

💡 Pista: No cal negar que la gent sentís la nació: cal explicar qui li va ensenyar a sentir-la i amb què. Separa la idea (qui la pensa) de l'eina (amb què s'escampa).

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Ets diputat a Frankfurt, març del 1849.

Ets un dels 585 diputats del Parlament de Frankfurt, el març del 1849, i heu de decidir qui és alemany a l'Alemanya nova: només els qui parlen alemany, encara que els txecs i els polonesos que viuen dins la Confederació quedin fora, o tots els qui viuen als estats de la Confederació, encara que no parlin alemany. Decideix i defensa-ho amb dues raons, i digues què faràs amb els que la teva decisió deixa fora.

La decisió, les dues raons i el que passa amb els que queden fora (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: El Parlament de debò va discutir això i va acabar sense decidir-ho i sense país. Abans d'escriure, pregunta't qui decideix qui entra: és la pregunta que separa els dos models de la sessió.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui és de la nació.

Renan (1882) diu que la nació és voler viure junts; Fichte (1808), que és la llengua i l'origen. Avui encara es discuteix qui és d'un país: qui hi ha nascut, qui hi viu o qui en parla la llengua. En grup, trieu un d'aquests tres criteris, digueu quin dels dos models hi ha al darrere i argumenteu si el voldríeu per a vosaltres.

L'argument amb el criteri triat, el model que hi ha al darrere i la vostra posició (40-60 paraules).

💡 Pista: Penseu en algú que conegueu que hagi nascut en un lloc i visqui en un altre: amb cada criteri, seria del país o no?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Abans del 1789, «nació» volia dir els súbdits d'un rei; el juny del 1789 els diputats del Tercer Estat es van declarar Assemblea Nacional i la nació va passar a ser un pacte de ciutadans, que Renan va formular el 1882 com «un plebiscit de cada dia», per contestar l'annexió alemanya de l'Alsàcia. Sota l'ocupació de Napoleó, Fichte havia dit a Berlín (1807-1808) el contrari: la nació és la llengua i l'origen, existeix abans de l'Estat i no es tria; Herder i els Grimm hi van posar l'esperit del poble, els contes i el diccionari. El Congrés de Viena (1815) va repartir Europa per corones i no per pobles, i els pobles sense Estat van començar a demanar-ne un: Grècia (1830), Polònia (1830, 1863), Itàlia i Alemanya, Hongria, els Balcans, Irlanda, Catalunya (la Renaixença, 1833). El 1848 tot va esclatar alhora, a Frankfurt 585 diputats van pintar una Germania per a un país que no existia, i cap revolució no va durar; les idees, totes. Dos nacionalismes que només s'assemblen en la paraula, i unes nacions que no es van despertar: les van fabricar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què va passar a voler dir «nació» a França a partir del 1789?

   A. Els súbdits d'un mateix rei, vinguessin d'on vinguessin i parlessin el que parlessin B. Els qui comparteixen la llengua i l'origen, que existeixen abans de cap Estat C. Els ciutadans amb els mateixos drets i lleis, en qui resideix la sobirania D. Els francesos de sang, sense els jueus ni els estrangers que servien la República

2. 2. Què separa la nació cívica que formula Renan de la nació cultural de Fichte?

   A. A la cívica s'hi entra perquè es vol; la cultural s'hereta i ningú no la pot triar B. La cívica neix a Berlín contra Napoleó; la cultural, a París amb el Tercer Estat C. La cívica la defensen els reis de Viena; la cultural, els revolucionaris del 1848 D. La cívica es basa en la sang i el senyor; la cultural, en la voluntat de viure junts

3. 3. Com van acabar les revolucions del 1848, segons la lectura?

   A. Van triomfar a Frankfurt, on el rei de Prússia va acceptar la corona d'Alemanya B. Van durar a París i a Viena, però van fracassar a Budapest, a Milà i a Praga C. Les va esclafar Metternich, que va mantenir el mapa de Viena fins al 1871 D. Cap no va durar, però les idees sí: en vint anys Itàlia i Alemanya tindrien Estat

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Dos pobles sense Estat, dues maneres de fer-se'n un: Itàlia amb un comte, un aventurer i un rei; Alemanya amb un canceller que va dir que les grans qüestions es resolen «amb sang i ferro». La sessió següent.