Càpsula 8 · QUI VA REPARTIR EL MÓN AMB UN REGLE? · #GiH3
L'obertura forçada (1853). La Restauració Meiji (1868). Industrialització i exèrcit modern. El Japó esdevé potència colonial: guerra contra la Xina (1894-1895) i posteriorment contra Rússia. Una excepció asiàtica.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE9
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El 1853, quatre vaixells de guerra nord-americans, comandats pel comodor Matthew Perry, van entrar a la badia de Tòquio i van exigir que el Japó, tancat al comerç exterior des de feia més de dos segles, obrís els seus ports. El xoc va desencadenar una crisi política que, quinze anys després, acabaria amb la restauració del poder directe de l’emperador i la fi del shogunat Tokugawashogunat TokugawaShogunat Tokugawa: govern militar que va regir el Japó de manera efectiva entre 1603 i 1868, mantenint l'emperador com a figura sense poder polític real. que havia governat el país durant més de dos segles.
El 6 d’abril de 1868, a la cort imperial de Kyoto, es va proclamar el Jurament dels Cinc ArticlesJurament dels Cinc ArticlesJurament dels Cinc Articles (Gokajō no Goseimon): document fundacional del Japó Meiji, proclamat el 6 d'abril de 1868 davant l'emperador i més de quatre-cents funcionaris. en nom del nou emperador, encara adolescent. El seu cinquè article deia: «Es buscarà coneixement arreu del món, per tal d’enfortir els fonaments del govern imperial.» La frase és més calculada del que sembla a primera vista: no prometia adoptar les institucions occidentals, prometia fer-les servir com a eina per reforçar un poder que continuaria sent, en última instància, japonès i imperial.
Aquesta distinció explica per què el Japó va seguir un camí tan diferent del de la resta d’Àsia. Mentre la Xina intentava, amb reformes tímides i tardanes, aturar la pèrdua de sobirania que li imposaven els tractats desiguals, el nou govern japonès va emprendre una modernització accelerada i deliberadament selectiva: exèrcit organitzat a la prussiana, marina construïda a la britànica, ferrocarril, indústria pesant finançada per l’Estat, escoles obligatòries i un sistema legal reformat, però conservant l’emperador com a eix simbòlic i polític del nou Estat. No es tractava de convertir-se en un país occidental: es tractava d’adquirir prou força occidental per no acabar tractat com la Xina o l’Índia.
El resultat va arribar amb una rapidesa sorprenent. Al cap de només vint-i-sis anys d’aquell jurament, el Japó va derrotar la Xina en la guerra de 1894-1895 i es va annexionar Taiwan. Una dècada després, derrotaria també l’Imperi Rus, la primera vegada que una potència asiàtica vencia una potència europea en una guerra moderna. El país que s’havia modernitzat per no ser colonitzat s’havia convertit, en poc més d’una generació, en una potència colonial ell mateix.
Fes una cronologia amb quatre dates: 1853 (arribada de Perry), 1868 (Restauració Meiji i Jurament), 1894-95 (guerra contra la Xina) i 1904-05 (guerra contra Rússia). Escriu sota cada data una frase que expliqui què hi passa.
💡 Pista: En només cinquanta anys, el Japó passa de ser amenaçat per potències estrangeres a derrotar-ne una en una guerra moderna.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «enfortir els fonaments del govern imperial». Respon en dues línies: per què aquesta frase no diu «copiarem Occident», sinó una cosa diferent.
💡 Pista: El coneixement estranger és un mitjà per reforçar el poder japonès, no una finalitat en si mateixa.
Imagina que ets periodista present a la cort de Kyoto el 6 d'abril de 1868. Escriu un titular (màxim dotze paraules) que resumeixi l'estratègia del nou govern japonès.
💡 Pista: Un bon titular hauria de transmetre la idea que el Japó busca coneixement estranger per no dependre'n.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades que demostrin que el Japó no es va limitar a copiar Occident. Acabeu amb una frase que comenci: «El tòpic que el Japó va copiar Occident amaga que...».
💡 Pista: Dades possibles: va conservar l'emperador i el control polític propi; va triar quines institucions adoptava i de quins països.
Fes un mapa conceptual amb una caixa central («Jurament dels Cinc Articles, 1868») connectada a quatre caixes: «exèrcit a la prussiana», «marina a la britànica», «ferrocarril i indústria» i «emperador com a eix polític». Escriu una frase a cada connexió.
💡 Pista: Cada connexió mostra que el Japó triava d'on prenia cada model, sense renunciar al control polític propi.
Escriu en una taula de dues columnes un argument que consideri la modernització japonesa un èxit (va evitar ser colonitzat) i un argument que la consideri un fracàs moral (es va convertir en una potència colonial ell mateix). Acaba amb una valoració pròpia en dues línies.
💡 Pista: A favor: va salvaguardar la seva sobirania. En contra: ho va fer replicant el mateix sistema imperialista que l'amenaçava.
Observa la pintura de la proclamació del Jurament. Escriu el peu de foto (dues frases) que hi posaries en un llibre de text, destacant el jove emperador i el que aquell dia es comprometia a fer el nou govern.
💡 Pista: Pots centrar el peu de foto en el contrast entre la solemnitat de la cerimònia i el gir radical que representava per al Japó.
Escriu una carta breu (cinc frases), com si fossis un samurai conservador preocupat perquè el nou govern adopti massa institucions estrangeres, adreçada a un conseller de l'emperador.
💡 Pista: Pots argumentar que cal aprendre d'Occident sense perdre la identitat i el control polític japonesos.
En grup, debateu i redacteu un veredicte ètic (quatre línies) sobre si és comprensible, o no, que un país que ha evitat ser colonitzat n'acabi colonitzant un altre poc després. Doneu un argument a favor i un en contra.
💡 Pista: Penseu si la por de tornar a ser vulnerable pot explicar, sense justificar del tot, aquesta decisió.
📌 Per emportar-se
El 1853, l'arribada forçada del comodor Perry va desencadenar una crisi que, el 1868, va acabar amb la Restauració Meiji i el Jurament dels Cinc Articles, que prometia buscar coneixement arreu del món per «enfortir els fonaments del govern imperial», no per substituir-lo. Aquesta modernització selectiva (exèrcit a la prussiana, marina a la britànica, ferrocarril i indústria, però amb l'emperador com a eix polític) va permetre al Japó evitar la sort de la Xina o l'Índia. En només cinquanta anys, però, el país que havia evitat ser colonitzat es va convertir ell mateix en una potència colonial, derrotant la Xina el 1894-95 i Rússia el 1904-05.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què prometia el cinquè article del Jurament dels Cinc Articles?
2. Què va fer diferent la modernització japonesa respecte a la resposta xinesa a la pressió occidental?
3. Quina paradoxa es produeix en només cinquanta anys després del Jurament de 1868?
💭 Per pensar fins demà
Si evitar ser dominat per un altre poder porta, de vegades, a voler dominar-ne un altre, com creus que es podria trencar aquest cicle?
