🌍Càpsula 8 · QUI VA REPARTIR EL MÓN AMB UN REGLE?· #GiH3
Sessió 7. El Japó Meiji: la modernització no occidental
L'obertura forçada (1853). La Restauració Meiji (1868). Industrialització i exèrcit modern. El Japó esdevé potència colonial: guerra contra la Xina (1894-1895) i posteriorment contra Rússia. Una excepció asiàtica.
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE1🔍CE2🧭CE3🌍CE7🌍CE9
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
🖼️ Un tren de la primera línia de ferrocarril del Japó, entre Tòquio (Shimbashi) i Yokohama, inaugurada l'octubre del 1872: vint-i-nou quilòmetres, locomotores i enginyers britànics, i l'emperador al vagó del davant el dia de la inauguració. Fotografia dels primers anys de la línia, publicada pels Ferrocarrils Nacionals del Japó. El 1900 el país tenia 6.000 km de via, i els enginyers ja eren japonesos. Ferrocarrils Nacionals del Japó · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Si un país més fort t'obliga a obrir-te i a signar el que ell vol, tens dues sortides: resistir amb el que tens, o copiar el que ell té fins a poder dir-li que no. Quina tries, i què costa cada una?
«País ric, exèrcit fort.» Quatre paraules. Què hi falta, en aquest lema? Qui no hi surt?
El Japó va ser l'únic país d'Àsia que no va ser colonitzat, i ho va aconseguir colonitzant Corea i Taiwan. És una excepció, o és la regla del segle XIX aplicada per algú altre?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Explicar amb dates com el Japó va passar de l'obertura forçada (Perry, 1853; els tractats desiguals del 1854 i del 1858) a la Restauració Meiji (1868) i a les reformes: la fi dels dominis i dels samurais, el servei militar, l'escola obligatòria, el ferrocarril, la indústria de l'Estat i la constitució del 1889.
Comparar el Japó amb la Xina de la sessió 6: mateix xoc, dues sortides, i explicar què va decidir la diferència (qui va prendre les decisions, què van copiar i què no, qui ho va pagar).
Llegir el Jurament dels Cinc Articles com a font: un programa de govern de cinc frases jurat davant dels déus per un emperador de quinze anys, què promet, a qui, i què no diu.
🧠 De la sessió anterior:Companyia de les Índies Orientals · sipais · joia de la corona · opi. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
Vint-i-tres minuts, en anglès amb subtítols, sobre la Restauració Meiji: Perry, els samurais, la guerra civil, les reformes i les guerres amb la Xina i Rússia. Mentre el mires, apunta a la llibreta cinc dates que digui i compara-les amb la tercera línia de la Fitxa; i una frase sobre qui, segons el vídeo, va pagar el preu de la modernització.
🇬🇧Meiji Restoration Explained: Rise of Japan· Kings and Generals
· Obre a YouTube ↗
Vídeo: «Meiji Restoration Explained: Rise of Japan» — Kings and Generals. Disponible a ideorum.cat.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
El 8 de juliol de 1853 quatre vaixells de guerra americans, dos d’ells de vapor i pintats de negre, van entrar a la badia d’Edo, la capital del Japó, i el comodor Perry va lliurar una carta del president dels Estats Units que demanava obrir els ports. El Japó dels shoguns Tokugawashoguns TokugawaEls generals que van governar el Japó del 1603 al 1868 en nom d'un emperador sense poder. Des del 1639 havien tancat el país: cap japonès no podia sortir-ne i només Holanda i la Xina hi comerciaven, per un únic port, Nagasaki. feia dos segles que estava tancat: cap japonès no en podia sortir i només un port, Nagasaki, comerciava amb holandesos i xinesos. Perry va tornar l’any següent amb nou vaixells i el shogun va signar: dos ports (1854), després cinc, extraterritorialitat i aranzels fixats pels estrangers (1858). Eren els mateixos tractats desiguals que la Xina havia signat després de perdre una guerra; el Japó els va signar sense fer-la, perquè ja sabia com acabava: les notícies de Nanquín havien arribat a Nagasaki pels vaixells holandesos, i els samurais que llegien holandès sabien què era el Nemesis. El Japó es va obrir per la força, com la Xina, i va tenir una cosa que la Xina no tenia: catorze anys per veure què li passava a la Xina i decidir que a ell no li passaria.
Els samurais que van fer una revolució
La decisió la van prendre uns samurais joves dels dominis de Satsuma i Chōshū, al sud, que el gener del 1868 van enderrocar el shogun en nom d’un emperador de quinze anys, MeijiMeijiMutsuhito (1852-1912), emperador del Japó des del 1867. El nom del seu regnat, Meiji, vol dir «govern il·lustrat». Va ser el símbol de la revolució, no el seu autor: les decisions les prenien els samurais del govern., i van guanyar la guerra civil que va seguir. Tres mesos després van fer jurar a l’emperador, davant dels déus, els cinc articles que llegiràs a L’Arxiu: assemblees, totes les classes unides, i buscar coneixement arreu del món «per enfortir el govern imperial». El lema del nou govern tenia quatre paraules: país ric, exèrcit fortpaís ric, exèrcit fort«País ric, exèrcit fort» (fukoku kyōhei): el lema del govern Meiji. L'Estat construeix indústria per pagar un exèrcit modern, i l'exèrcit protegeix la indústria. Ni la llibertat ni la gent hi surten.. I la Restauració MeijiRestauració MeijiEls samurais eren els guerrers del Japó feudal, un 6 % de la població, amb pensió de l'Estat i dret a portar dues espases. Uns quants van fer la revolució del 1868; el 1876 el govern va treure a tots la pensió i l'espasa, i el 1877 l'última revolta de samurais va perdre contra un exèrcit de pagesos de lleva. va desmuntar en deu anys el país que aquells samurais havien heretat: els dominis feudals es van convertir en prefectures (1871), l’escola va ser obligatòria i el primer tren va anar de Tòquio a Yokohama (1872), l’exèrcit va passar a ser de lleva i la terra va pagar un impost nou (1873), i els samurais van perdre la pensió i l’espasa (1876). Quan els de Satsuma es van revoltar (1877), amb trenta mil homes i el general que havia fet la revolució al davant, l’exèrcit de pagesos els va vèncer en sis mesos. La revolució Meiji la van fer samurais contra el món dels samurais: en deu anys van desfer el que eren per fer un Estat que pogués dir que no.
🖼️ El desembarcament de Perry a Yokohama el 1854, en un rotlle pintat per artistes japonesos (Hibata Ōsuke i el seu taller) entre el 1854 i el 1858, a partir d'esbossos presos al moment. Al fons, els vaixells negres; a l'aigua, les llanxes; a la platja, els marines en fileres; davant, els funcionaris del shogun que miren. Fixa't en què miren els pintors amb més detall: els uniformes, les armes, els vaixells de vapor. Catorze anys després, els que van veure això van decidir «buscar coneixement arreu del món»; el rotlle és el primer coneixement. Hibata Ōsuke i taller · British Museum · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Triar, no copiar
Entre el 1871 i el 1873 la missió Iwakuramissió IwakuraDelegació de mig govern japonès (uns cinquanta homes, encapçalats per Iwakura Tomomi) que va recórrer els Estats Units i dotze països d'Europa durant vint-i-dos mesos per estudiar fàbriques, escoles, exèrcits, parlaments i lleis, i triar què copiar., mig govern, va recórrer els Estats Units i Europa durant gairebé dos anys amb una llista: l’exèrcit de Prússia, la marina britànica, l’escola francesa i després americana, la constitució alemanya, la que donava més poder a l’emperador i menys al Parlament. I van deixar fora el que no els servia: el sufragi universal, el cristianisme, el control civil de l’exèrcit. L’Estat va construir fàbriques model, de seda a Tomioka amb màquines franceses, de cotó, arsenals, drassanes, i les va vendre barates a famílies de comerciants, els zaibatsuzaibatsuGrans grups familiars d'empreses (Mitsui, Mitsubishi, Sumitomo) que van comprar a l'Estat les fàbriques model i van dominar la indústria, la banca i el comerç del Japó fins al 1945.; el ferrocarril va passar de vint-i-nou quilòmetres el 1872 a sis mil el 1900; la seda crua va ser la primera exportació. Ho va pagar l’impost sobre la terra, és a dir, els pagesos, i ho van filar les obreres de Tomioka, catorze hores al dia. El 1889 el Japó va tenir una constitució amb un emperador sagrat i, el 1890, un Parlament que votava l’u per cent. El Japó no va copiar Occident: en va triar les peces que feien l’Estat fort i va deixar les altres, i el preu el van pagar els que no hi tenien vot.
L’altra banda
El 1895 l’exèrcit i la flota nous van vèncer la Xina en nou mesos i es van quedar Taiwan i dos-cents milions de taels; el 1902 Gran Bretanya va fer aliança amb el Japó com amb un igual; el 1905, a TsushimaTsushimaEstret entre el Japó i Corea on, el maig del 1905, la flota japonesa va enfonsar la flota russa que havia fet la volta al món per arribar-hi: la primera derrota d'una potència europea per un país asiàtic en l'època moderna., la flota japonesa va enfonsar la russa, i Europa es va adonar que hi havia una potència nova; el 1910 el Japó es va annexionar Corea. Els tractats desiguals havien desaparegut el 1899. Sun Yat-sen i milers d’estudiants xinesos van anar a estudiar a Tòquio per aprendre com s’havia fet, i els pobles colonitzats d’Àsia van veure per primera vegada que Europa es podia vèncer. El Japó va ser l’única excepció asiàtica, i ho va ser convertint-se en potència colonial: no va escapar de la regla del segle XIX, l’hi va aplicar a Corea i a Taiwan.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
7.1🧭 Situar-se · línia del temps📊La fitxa de dades✏️Individual
De Perry a Tsushima, en una ratlla.
Dibuixa a la llibreta una línia del temps del 1853 al 1905 i situa-hi cinc moments de la Fitxa: l'arribada de Perry, la Restauració, la constitució, la victòria sobre la Xina i Tsushima. Pinta d'un color els moments imposats des de fora i d'un altre els decidits des de dins.
La línia del temps amb els cinc moments datats, pintats de dos colors.
Com es fa · Línia del temps
Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.
Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.
💡 Pista: Les dates són a la primera, la segona i la quarta línies de la Fitxa. Per als colors, pregunta't per a cada moment: qui ho va decidir, el Japó o un altre país?
7.2🔍 Investigar · Lectura de font📜L'Arxiu🗣️En parella
El Jurament amb lupa.
Llegiu en parella el Jurament a L'Arxiu i el context, i copieu l'article cinquè. Després, una frase per pas. FET: qui jura el text, i quan? PARER: què promet l'article primer? SENYAL: per a què diu l'article cinquè que s'ha de buscar coneixement?
L'article copiat i les tres respostes: fet, parer i senyal (40-60 paraules).
💡 Pista: El fet és a la data i al context; el parer, a l'article 1; el senyal, a l'última part de l'article 5. Podeu començar: «Jura el text…», «Promet que…», «Diu que cal buscar coneixement per… i no per…».
Mira el rotlle del cos de la lectura. DESCRIC: què hi ha al fons, i què fan els homes de blau a la platja? IDENTIFICO: amb el peu, quin fet representa, quin any i qui el va pintar? DEDUEIXO: per què els pintors japonesos van mirar amb tant de detall els uniformes, les armes i els vaixells?
Els tres passos retolats (40-60 paraules).
Com es fa · Comentari d'imatge
DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: Comença així: «Al fons hi ha… i a la platja…». El fet, l'any i els pintors són al peu. Per a l'última, relaciona-ho amb l'article cinquè de L'Arxiu.
7.4🔍 Investigar · vertader o fals justificat📊La fitxa de dades📜L'Arxiu🗣️En parella
Vertader o fals: el que se sap del Japó Meiji.
Comproveu si aquestes quatre frases són vertaderes o falses i justifiqueu cada resposta amb la dada que ho demostra. (1) El Japó es va obrir el 1853 perquè va perdre una guerra. (2) L'emperador Meiji va escriure personalment el Jurament. (3) La constitució del 1889 seguia el model francès. (4) El Japó es va treure de sobre els tractats desiguals sense fer cap guerra.
Les quatre frases amb V o F i, a cada una, la dada que ho justifica.
Com es fa · Vertader o fals justificat
Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
Decideix.
Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.
Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.
💡 Pista: La (2) es resol amb el context de L'Arxiu; les altres, amb la primera, la segona i la quarta línies de la Fitxa.
7.5✍️ Explicar · taula de classificació📊La fitxa de dades📚Tota la càpsula🗣️En parella
El mateix xoc, dues portes: la Xina i el Japó.
Classifiqueu en una taula de dues columnes (la Xina · el Japó) i quatre files què va fer cada país davant del mateix xoc: quanta població tenia, qui prenia les decisions, què va fer amb el que venia d'Occident i com va acabar la guerra del 1894-1895. Ompliu-la amb la cinquena línia de la Fitxa i la sessió 6. Sota, expliqueu en una frase quina fila decideix la diferència.
La taula de dues columnes i quatre files, i una frase de criteri.
Com es fa · Taula de classificació
Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
Reparteix els casos.
Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.
Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.
💡 Pista: La fila difícil és «qui prenia les decisions»: mireu l'edat i l'origen dels que manaven al Japó.
7.6✍️ Explicar · reescriptura📊La fitxa de dades📖La lectura✏️Individual
Explicar «país ric, exèrcit fort» sense dir-ho.
Explica què volia dir el lema del Japó Meiji, «país ric, exèrcit fort», i com es va aplicar: què va construir l'Estat, qui ho va pagar i per a què servia l'exèrcit. Fes-ho sense fer servir cap d'aquestes paraules: país, ric, exèrcit, fort ni modernització. Ho ha d'entendre algú que no hagi llegit la sessió.
L'explicació en tres o quatre frases, sense cap de les cinc paraules prohibides.
Com es fa · Reescriptura
Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.
Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.
💡 Pista: Substitueix les paraules prohibides per coses concretes: la tercera i la quarta línies de la Fitxa en tenen moltes.
🎢
Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
7.7✍️ Explicar · Desmuntant tòpics⚠️Desmuntant un tòpic📊La fitxa de dades✏️Individual
Desmuntant «el Japó va copiar Occident».
Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica què diu el tòpic i d'on ve, i desmunta'l amb dos fets: què va triar la missió Iwakura (dues peces, i de quin país cada una) i qui va pagar el preu de la modernització.
El tòpic desmuntat amb dos fets (40-60 paraules).
💡 Pista: Separa copiar de triar, i triar de pagar.
7.8🌍 Participar · manifest📊La fitxa de dades📜L'Arxiu✏️Individual
Manifest d'un samurai de Satsuma, 1876.
Ets un samurai de Satsuma el 1876: el govern que vas ajudar a fer el 1868 t'acaba de treure la pensió i el dret a portar espasa. Proposa un manifest de tres punts numerats, contra el govern o a favor seu. Cada punt ha de ser una exigència o una raó concreta, i un ha de dir si el govern ha complert algun article del Jurament de L'Arxiu. Res que algú del 1876 no pogués saber.
El manifest de tres punts, un amb un article del Jurament (80-100 paraules).
Com es fa · Manifest
Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.
Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.
💡 Pista: Decideix primer de quin costat ets, i pregunta't què va prometre el Jurament als samurais.
7.9🌍 Participar · Ahir i avui🧠El que ja saps📖La lectura👥En grup
Ahir i avui: fer-se fort, i qui ho paga.
El Japó va evitar ser colonitzat triant peça per peça el que tenia Occident, però ho van pagar els pagesos i les obreres, i va acabar tenint colònies. En grup, argumenteu si un país pot fer-se fort sense que ho pagui algú, amb un exemple que conegueu d'avui o amb el del Japó.
L'argument amb la vostra posició i un exemple (40-60 paraules).
💡 Pista: Penseu en qui paga, en cada cas: els de dins o els veïns.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
Tancat des del 1639, el Japó va haver d'obrir-se el 1853, quan Perry va entrar a la badia d'Edo amb quatre vaixells negres, i va signar els mateixos tractats desiguals que la Xina (Kanagawa 1854, Harris 1858) sense fer cap guerra. El 1868 samurais joves de Satsuma i Chōshū van enderrocar el shogun en nom d'un emperador de quinze anys, Meiji, i van jurar cinc articles: el cinquè, buscar coneixement arreu del món per enfortir l'Estat. Amb el lema «país ric, exèrcit fort» van triar peça per peça (la missió Iwakura, 1871-1873): prefectures en lloc de dominis (1871), escola obligatòria i ferrocarril (1872), servei militar i impost sobre la terra (1873), fàbriques de l'Estat venudes als zaibatsu, la fi dels samurais (1876-1877) i una constitució prussiana (1889) amb un Parlament per a l'1 %. Ho van pagar els pagesos i les obreres de la seda. El 1895 van vèncer la Xina (Taiwan), el 1905 Rússia (Tsushima), el 1910 van annexionar Corea, i el 1899 van fer abolir l'extraterritorialitat. El Japó no va copiar Occident: va triar el que feia l'Estat fort, amb cartes que la Xina no tenia, i no va escapar de l'imperialisme: va passar a l'altra banda.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Per què el Japó va signar els tractats desiguals sense fer cap guerra, segons la lectura?
2. Què vol dir la lectura quan diu que el Japó va «triar, no copiar»?
3. Per què la sessió diu que el Japó «no va escapar de l'imperialisme»?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Què va deixar tot això als llocs repartits: fronteres que parteixen pobles, economies que només produeixen el que la metròpoli compra, i al sud-oest d'Àfrica, entre el 1904 i el 1908, un exèrcit que va ordenar exterminar dos pobles. La sessió següent.