Sessió 3. Els nous mitjans de comunicació

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1840 una notícia viatjava a la velocitat d’un cavall, d’un vaixell de vela o, com a molt, d’un tren: de Londres a Bombai, entre un i tres mesos. Un governador de l’Índia prenia les decisions sol, perquè quan arribés la resposta de Londres el problema ja s’hauria resolt o l’hauria matat. Cinquanta anys després, la mateixa notícia hi anava en hores, per un fil, i el governador ja no decidia res sense preguntar. En mig segle el món es va fer petit: no perquè la gent viatgés més de pressa, sinó perquè les paraules van deixar de viatjar amb la gent.

El fil: del telègraf al telèfon

El primer va ser el telègraftelègrafAparell que envia missatges per un fil elèctric amb un codi de punts i ratlles (el codi Morse). Cooke i Wheatstone el van patentar a Anglaterra el 1837; Samuel Morse va enviar el primer missatge públic entre Washington i Baltimore el 24 de maig de 1844.: el 24 de maig de 1844 Samuel Morse va enviar de Washington a Baltimore quatre paraules de la Bíblia, i deu anys després tota Europa i l’Amèrica del Nord eren plenes de pals. Als fils de terra els faltava el mar, i el mar el va vèncer el cable submarícable submaríCable telegràfic estès pel fons del mar, protegit amb gutaperxa. El primer va unir Dover i Calais (1851); el primer transatlàntic (1858) va durar tres setmanes; el definitiu el va estendre el Great Eastern el 1866. Cap al 1900 n'hi havia uns 300.000 km, dos terços britànics.: Dover i Calais el 1851, i l’Atlàntic el 1866, quan el Great Eastern, el vaixell més gran del món, va deixar anar tres mil quilòmetres de fil des d’Irlanda fins a Terranova en catorze dies. El del 1858 havia durat tres setmanes; aquest va durar. Cap al 1900 hi havia tres-cents mil quilòmetres de cable sota els mars, i dos de cada tres eren britànics: l’Imperi es governava per cable, i qui tenia el cable sabia les coses abans que ningú. El 1876 Alexander Graham Bell va patentar el telèfontelèfonAparell que transmet la veu per un fil elèctric. Bell el va patentar el 7 de març de 1876 i el 10 de març va fer la primera trucada; a Espanya, el primer es va provar a Barcelona el desembre del 1877., i tres dies després va cridar el seu ajudant des de l’habitació del costat. I amb el fil van néixer les agències: Havas a París (1835), Reuters a Londres (1851), Fabra a Madrid (1865), que compraven la notícia allà on passava i la venien a tots els diaris alhora. El telègraf i el cable van convertir la informació en una mercaderia que es comprava per minuts, i van posar-la a les mans de qui tenia el fil.

Un cèntim: la premsa de masses

Els diaris existien des del segle XVII, però eren cars, de quatre pàgines i per a gent que sabia llegir i tenia diners. Entre el 1860 i el 1890 van canviar cinc coses alhora. El paper es va fer amb pasta de fusta i va costar deu vegades menys. La rotativarotativaMàquina d'imprimir amb el text muntat en un cilindre que gira, alimentada amb una bobina de paper contínua: desenes de milers d'exemplars per hora (Hoe, 1847; Marinoni, 1866). Abans, la premsa plana en feia uns centenars. va imprimir desenes de milers d’exemplars per hora, i la linotípia (1886) va compondre amb una màquina el que abans feien sis homes. L’escola es va fer obligatòria (Anglaterra el 1870, França el 1881) i van aparèixer milions de lectors nous. El ferrocarril va repartir el diari el mateix matí a cent quilòmetres. I els anuncis van pagar el que el preu no pagava: un diari de cinc cèntims perdia diners amb cada exemplar i els guanyava amb la tirada, perquè els anunciants pagaven per lector. Le Petit JournalLe Petit JournalDiari de París fundat el 1863, a cinc cèntims: el primer d'Europa a arribar al milió d'exemplars (1890), amb un suplement il·lustrat en color cada setmana des del novembre del 1890. va arribar al milió el 1890, amb un suplement en color cada dissabte; el Daily Mail de Londres, fundat el 1896 a mig penic, va vendre’n quatre-cents mil el primer dia i prop d’un milió el 1900, mentre durava la guerra dels bòers; a Nova York, Pulitzer i Hearst es van barallar el 1898 per qui feia més soroll amb Cuba, i el soroll va empènyer el país a la guerra. Per vendre’n un milió cada dia calia el que ven: crims, catàstrofes, execucions, duels, i una portada dibuixada d’un fet que el dibuixant no havia vist. Un diari d’un cèntim vivia dels anuncis i venia lectors: per primera vegada milions de persones llegien cada dia, i per primera vegada algú decidia cada matí de què parlarien.

Imatges que es mouen, i un rei sense corona

El 28 de desembre de 1895, en un soterrani del Grand Café de París, els germans LumièreLumièreAuguste i Louis Lumière, fabricants de plaques fotogràfiques de Lió, inventors del cinematògraf: càmera i projector alhora. El 28 de desembre de 1895 van fer la primera projecció pública de pagament, al Salon Indien del Grand Café de París, a un franc l'entrada. van projectar deu pel·lícules d’un minut a trenta-tres persones que havien pagat un franc; un any després el cinematògraf era a Barcelona, i deu anys després, a tot el món. El segle acabava amb la notícia en hores, el diari a un cèntim i la imatge en moviment. I un director de diari de Londres, William Stead, que el 1885 havia fet canviar una llei amb una campanya de quatre dies i havia anat a la presó per com l’havia feta, va escriure l’any següent el text que llegiràs a L’Arxiu: la premsa és l’ull, l’orella i la llengua del poble, i un director és «el rei sense corona d’una democràcia educada». Stead tenia raó en el fet i no en el parer: la premsa de masses parlava a tothom, però no era la veu del poble; era la veu d’un home que el poble no havia votat, i que decidia de què parlarien l’endemà un milió de persones.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un milió cada matí, en barres.

Amb la quarta línia de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres amb quatre tiratges: Le Petit Journal el 1884 i el 1890, i el New York World el 1883 i el 1895. Posa-hi títol, escala i les xifres a cada barra. Sota, descriu en una frase quin dels dos diaris creix més de pressa.

El gràfic de quatre barres retolades i una frase sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença per l'escala: si un milió són deu quadrets, 15.000 gairebé no es veu. Per a la frase: «El diari que creix més de pressa és… perquè passa de… a…».

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Stead amb lupa.

Llegiu en parella Stead a L'Arxiu i el context, i copieu la frase del «rei sense corona». Després, una frase per pas. FET: què havia fet Stead l'any abans d'escriure-ho? PARER: què vol que pensem de la premsa? SENYAL: qui ha votat el rei sense corona de qui parla Stead?

La frase copiada i les tres respostes: fet, parer i senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: El fet és al context; el parer, a la segona frase de la cita; el senyal, a la penúltima frase. Podeu començar: «L'any abans, Stead…», «Vol que pensem que la premsa…», «El rei sense corona és… i l'ha votat…».

3.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La portada de cinc cèntims.

Mira la portada del Petit Journal del cos de la lectura. DESCRIC: què passa al dibuix, i on? IDENTIFICO: amb el peu, quin dia va passar el fet, quin dia surt la portada i qui va fer el dibuix? DEDUEIXO: per què un fet on no va morir ningú ocupa tota la portada, en color?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al dibuix es veu…». Les dates i el nom del dibuixant són al peu i a la sisena línia de la Fitxa. Per a la deducció, pensa què ven una portada: la notícia, o l'emoció de la notícia.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Vertader o fals: el món que es fa petit.

Comproveu si aquestes quatre frases són vertaderes o falses i justifiqueu cada resposta amb la dada que ho demostra. (1) El primer cable transatlàntic, del 1858, va funcionar fins al segle XX. (2) Un diari d'un cèntim vivia del que pagaven els lectors. (3) Cap al 1900 la majoria dels cables submarins del món eren britànics. (4) Els Lumière van estrenar el cinema davant d'un teatre ple.

Les quatre frases amb V o F i, a cada una, la dada que ho justifica.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: La (2) es resol amb el Desmuntant; la (1), la (3) i la (4), amb la segona i la cinquena línies de la Fitxa.

3.5 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Stead diu, la portada fa.

Compara el text de Stead (L'Arxiu, 1886) amb la portada del Petit Journal (la imatge del cos, 1893). Escriu una cosa que la portada confirma del que diu Stead i una que la contradiu. SENYAL: quina expressió de Stead delata què pensa dels diaris que venen un milió d'exemplars?

La coincidència, la contradicció i el senyal (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Stead escriu per a una revista d'elit, i la portada és d'un diari de cinc cèntims. Connectors: «tots dos», «en canvi», «per tant».

3.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Explicar el negoci sense dir «informació».

Explica com funcionava el negoci d'un diari d'un cèntim cap al 1890: què pagava el lector, qui pagava la resta i què calia vendre per cobrar-ho. Fes-ho sense fer servir cap d'aquestes paraules: informació, informar, notícia, premsa ni diari. Ho ha d'entendre algú que no hagi llegit la sessió.

L'explicació en tres o quatre frases, sense cap de les cinc paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Substitueix les paraules prohibides per accions i objectes: fulls, tinta, gent que compra, gent que paga per sortir-hi.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «més informats, més lliures».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica què diu el tòpic i d'on ve, i desmunta'l amb dues coses: de què vivia de debò un diari d'un cèntim, i un exemple amb data i xifra de com la tirada pujava amb el soroll.

El tòpic desmuntat, amb el negoci i un exemple datat (40-60 paraules).

💡 Pista: No neguis la part bona. Separa tenir accés d'estar informat, i informar de fabricar.

3.8 🌍 Participar · manifest 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Manifest d'un lector, 1895.

Ets un lector de Barcelona el 1895 que compra cada matí un diari de cinc cèntims i comença a sospitar que el diari el fa servir a ell. Proposa en un manifest de tres punts què hauria de complir un diari perquè el poguessis creure. Cada punt ha de ser una exigència que es pugui comprovar, i un ha de parlar de qui paga el diari. Res que algú del 1895 no pogués saber.

El manifest de tres punts comprovables (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Per a cada punt, pregunta't com sabria un lector si el diari l'ha complert.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🎬 El vídeo 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: el cable i el fil.

El 1866 un cable submarí va connectar Europa i Amèrica, i cap al 1900 dos terços dels cables del món eren britànics. Avui gairebé tot internet passa per cables submarins, com ensenya el vídeo. En grup, argumenteu què s'assembla al 1900 (qui paga el cable, qui el pot tallar) i què és diferent, i defenseu qui n'hauria de ser l'amo.

L'argument amb una semblança, una diferència i la vostra posició sobre l'amo del cable (40-60 paraules).

💡 Pista: Tot el que us cal del 1900 és a la segona línia de la Fitxa; el d'avui, al vídeo. Pregunteu-vos què canvia en qui mana quan la notícia triga minuts i no mesos.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1844 Morse va enviar el primer telegrama, el 1851 un cable va creuar el canal de la Mànega, el 1866 el Great Eastern va estendre el cable transatlàntic definitiu, i el 1876 Bell va fer parlar un telèfon: un missatge de Londres a Bombai va passar de mesos a hores, i cap al 1900 dos terços dels 300.000 km de cable submarí del món eren britànics. Amb el paper de fusta, la rotativa, la linotípia, l'escola obligatòria i els anuncis va néixer la premsa de masses: Le Petit Journal a un milió d'exemplars el 1890, el Daily Mail a prop d'un milió el 1900, Pulitzer i Hearst fent soroll amb Cuba el 1898. El 1895 els Lumière van projectar deu pel·lícules a trenta-tres persones. Un diari d'un cèntim vivia dels anuncis i venia lectors: informava i fabricava l'opinió alhora, i Stead, que havia fet canviar una llei amb una campanya, va dir que un director és «el rei sense corona d'una democràcia educada». Milions van llegir per primera vegada; qui decidia de què llegien no l'havia votat ningú.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què diu la sessió dels cables submarins que hi havia al món cap al 1900?

   A. Que en total feien tres mil quilòmetres, tots entre Irlanda i Terranova B. Que eren de les agències Havas i Reuters, que els llogaven als governs C. Que el telèfon de Bell els havia deixat gairebé sense missatges per enviar D. Que dos de cada tres eren britànics, i l'Imperi es governava per cable

2. 2. Segons la sessió, d'on treia els diners un diari de masses que es venia a un o a cinc cèntims?

   A. Dels lectors: amb un milió d'exemplars cada dia, el preu ja pagava el paper i la tinta B. De les agències Havas i Reuters, que li pagaven per publicar les seves notícies C. Dels anunciants, que pagaven per lector: amb cada exemplar venut hi perdia diners D. Del suplement en color dels dissabtes, que es venia molt més car que el diari

3. 3. Per què la lectura diu que Stead «tenia raó en el fet i no en el parer»?

   A. Perquè la premsa va fer canviar una llei, però Stead va anar a la presó per haver mentit B. Perquè la premsa parlava a tothom, però era la veu d'un director que ningú no havia votat C. Perquè la premsa era la veu del poble, però el poble encara no sabia llegir els diaris D. Perquè la premsa venia un milió d'exemplars, però els lectors només en miraven la portada

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Amb el món connectat per cables i diaris que venien la glòria a un cèntim, Europa va sortir a conquerir el que quedava: el 1880 tenia el 10 % d'Àfrica; el 1914, el 90 %. La sessió següent: per què.