Sessió 2. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1815, quan els reis van tornar a dibuixar Europa a Viena, Itàlia era una expressió geogràfica, com va dir Metternich: set estats, dos d’ells d’Àustria i un del papa. Alemanya eren trenta-nou estats en una confederacióconfederacióLa Confederació Germànica (1815-1866): trenta-nou estats alemanys amb una dieta a Frankfurt presidida per Àustria. Prússia hi tenia la segona veu; el Zollverein, la unió duanera que Prússia va fer el 1834 sense Àustria, va ser el primer pas per treure-l'hi. que presidia Àustria. Cinquanta-sis anys després eren dos països, i els havien fet dos homes que no confiaven en els discursos ni en els voluntaris. Itàlia i Alemanya no es van unificar: les van unificar dues monarquies amb exèrcit, tres guerres cada una, i una idea del 1848 que van fer servir i van deixar fora.

Itàlia: un comte, un aventurer i un rei

El 1848 els republicans de Mazzini ho havien intentat des de baix, amb una República a Roma, i havien perdut. Qui ho va fer des de dalt va ser el Piemont, l’únic estat italià amb constitució, amb el comte de CavourCavourCamillo Benso, comte de Cavour (1810-1861), president del govern del Piemont des del 1852: liberal, modernitzador (ferrocarrils, bancs) i diplomàtic. Va morir el juny del 1861, tres mesos després de fer Itàlia. al govern des del 1852. Cavour va fer tres coses. Va enviar quinze mil soldats a la guerra de Crimea (1855), on el Piemont no hi tenia res a guanyar, per tenir dret a seure a la taula de les potències. Va pactar en secret amb Napoleó III a Plombières (1858): França ajudaria el Piemont contra Àustria a canvi de Savoia i Niça. I va provocar la guerra: el 1859, a Magenta i a SolferinoSolferinoBatalla del 24 de juny de 1859, entre l'exèrcit francopiemontès i l'austríac: uns 40.000 morts i ferits en un dia. Un comerciant suís que hi era, Henry Dunant, va escriure el que va veure i el 1863 va fundar la Creu Roja., els francesos i els piemontesos van vèncer Àustria, i la Llombardia va passar al Piemont. El 1860 els ducats del centre i la Romanya van votar en plebiscit annexionar-s’hi, i llavors va entrar en escena l’aventurer: GaribaldiGaribaldiGiuseppe Garibaldi (1807-1882), republicà, soldat a l'Amèrica del Sud, general del Piemont el 1859. Amb els Mil (voluntaris amb camisa vermella) va conquerir Sicília i Nàpols el 1860 i ho va lliurar al rei; després es va retirar a l'illa de Caprera. va sortir de Quarto el 5 de maig amb mil voluntaris de camisa vermella, va desembarcar a Marsala, va prendre Palerm, va travessar l’estret i va entrar a Nàpols el 7 de setembre, quan el rei dels Borbons ja havia fugit. Cavour, que temia que anés a Roma i provoqués França, va enviar l’exèrcit del rei cap al sud. El 26 d’octubre, a Teano, Garibaldi va saludar Víctor Manuel com a rei d’Itàlia, li va lliurar tot el que havia conquerit i se’n va anar a casa. El 17 de març de 1861 es va proclamar el Regne d’Itàlia; el Vèneto hi va entrar el 1866, gràcies a una guerra prussiana, i Roma el 1870, quan els francesos que la protegien van haver de marxar. Itàlia la va fer el Piemont amb diplomàcia, una guerra amb aliat i un aventurer que va lliurar la seva conquesta a un rei; i una minoria dels italians, el 1861, parlava italià.

Alemanya: ferro i sang

A Alemanya no hi va haver aventurer. El setembre del 1862 el rei de Prússia, Guillem I, va nomenar president del govern un aristòcrata que el Parlament detestava, BismarckBismarckOtto von Bismarck (1815-1898), aristòcrata prussià, president del govern de Prússia des del 1862 i canceller de l'Imperi alemany del 1871 al 1890. Practicava la Realpolitik: la política dels fets i de la força, no dels principis., perquè els diputats liberals li negaven els diners per ampliar l’exèrcit. Una setmana després, Bismarck va dir als diputats la frase que llegiràs a L’Arxiu: les grans qüestions no es decideixen amb discursos i majories, sinó amb ferro i sang. I ho va fer: va governar quatre anys sense pressupost aprovat i va triar tres guerres, una per una. Contra Dinamarca (1864), amb Àustria com a aliada, per dos ducats. Contra Àustria (1866), per treure-la d’Alemanya: a Sadowa, el 3 de juliol, l’exèrcit prussià, amb ferrocarrils i fusells de retrocàrrega, va guanyar en set setmanes, i Àustria va quedar fora; els liberals del Parlament li van perdonar la il·legalitat dels quatre anys. I contra França (1870), perquè els estats del sud, catòlics i recelosos de Prússia, només s’hi unirien contra un enemic comú: Bismarck va retallar un telegrama del rei, el d’EmsEmsEl 13 de juliol de 1870 el rei Guillem I va telegrafiar a Bismarck des del balneari d'Ems el que havia parlat amb l'ambaixador francès. Bismarck va escurçar el text perquè semblés un insult i el va publicar; França va declarar la guerra sis dies després., perquè semblés un insult, i Napoleó III va declarar la guerra. A Sedan, el 2 de setembre, l’emperador francès va caure presoner. El 18 de gener de 1871, a la Galeria dels Miralls de Versalles, els prínceps alemanys van proclamar Guillem I emperador; al maig, França va cedir l’Alsàcia i part de la Lorena i va pagar cinc mil milions de francs. Alemanya la va fer Prússia amb l’exèrcit que el Parlament no volia pagar, tres guerres sense aliats i uns prínceps que van preferir un emperador a Prússia sola.

Dos països nous, una mateixa recepta

Els dos mètodes semblen oposats: el Piemont amb diplomàcia, un aliat i un aventurer; Prússia amb RealpolitikRealpolitik«Política realista» (en alemany, Realpolitik): la que es guia pels fets i la força, no pels principis ni les idees. La paraula es va inventar el 1853 i Bismarck en va ser el model. i guerres soles. La recepta era la mateixa: una monarquia que absorbeix les altres, l’exèrcit com a instrument, i els homes del 1848 (els republicans de Mazzini, els diputats de Frankfurt) fora del país que havien somiat. Els plebiscits italians es van fer després de les annexions, no abans. I els dos Estats nous van néixer amb poc poder al poble: a Itàlia votava el dos per cent i el rei nomenava el govern; a Alemanya el Reichstag s’elegia per sufragi universal masculí, però el canceller només responia davant l’emperador. Al cor d’Europa hi havia ara la primera indústria del continent i un greuge, l’Alsàcia, i les dues coses durarien fins al 1914; i els dos països nous, arribats tard al món, voldrien la seva part del repartiment.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Itàlia, tros a tros, al mapa.

Mira el mapa del cos de la lectura. DESCRIC: quins anys hi ha escrits als trossos d'Itàlia, del primer a l'últim? IDENTIFICO: amb el peu, de qui és la fletxa vermella, de qui la verda, i on es troben? DEDUEIXO: per què la fletxa verda baixa a trobar la vermella abans que arribi a Roma?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «El primer tros que s'afegeix al Piemont és… l'any…». Els noms de les fletxes i el lloc on es troben són al peu del mapa. Per a l'última, mira a la Fitxa quin any entra Roma al Regne.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Bismarck amb lupa.

Llegiu en parella Bismarck a L'Arxiu i el context, i copieu la frase de «ferro i sang». Després, una frase per pas. FET: a qui parla Bismarck i què li han negat? PARER: què pensa del 1848? SENYAL: per què és important saber que el text ens ha arribat per les notes dels diputats i no per un escrit seu?

La frase copiada i les tres respostes: fet, parer i senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: El fet és al context; el parer, dins del parèntesi de la cita; el senyal, a l'última frase del context. Podeu començar: «Bismarck parla a…», «Per a ell, el 1848 va ser…», «Com que no ho va escriure ell…».

2.3 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Telegrama de Garibaldi, Nàpols, setembre del 1860.

Ets Garibaldi i acabes d'entrar a Nàpols amb els Mil; la data és a la segona línia de la Fitxa. Resumeix en un telegrama de quinze paraules exactes per al rei, a Torí, on ets, què has pres i què li demanes. Escriu el compte de paraules al costat.

El telegrama de quinze paraules exactes, amb el compte al costat.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama no gasta paraules en salutacions: «Nàpols presa» diu el mateix que «hem aconseguit prendre la ciutat de Nàpols». Pots començar pel lloc i la data.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De Solferino a Versalles: la cadena.

Encadena a la llibreta cinc baules que vagin de «1859: el Piemont i França vencen Àustria a Solferino» fins a «1871: Guillem I, emperador a Versalles», passant per Bismarck al govern de Prússia, Sadowa i el telegrama d'Ems. A cada fletxa, escriu el «per això» que uneix les dues baules. Sota, explica en una frase quin país perd a totes dues unificacions.

La cadena de cinc baules datades, amb el «per això» a cada fletxa, i una frase sota.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una cadena bona no diu «i després»: diu «i per això». Les dates són a la segona i la tercera línies de la Fitxa.

2.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

Dos models, una mateixa recepta.

Feu un esquema 1-3-1 amb aquesta idea central: «Itàlia i Alemanya es van fer de maneres diferents i amb la mateixa recepta». Tres proves de la cinquena línia de la Fitxa: una diferència de mètode, una semblança de mètode i qui va quedar fora en tots dos casos. A la conclusió, compareu qui vota a cada país nou, amb la quarta línia de la Fitxa.

L'esquema amb la idea central, les tres proves i una frase de conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Una prova és un fet, no una opinió. Per a la conclusió: «Mentre que a Itàlia…, a Alemanya…».

2.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Tres titulars per al 18 de gener de 1871.

Escriu tres titulars sobre la proclamació de l'Imperi alemany a Versalles com si els fessin tres diaris: un de Berlín, un de París, que aquell dia estava assetjada, i un de Viena, exclosa d'Alemanya des del 1866. Sota, explica en una frase per què Bismarck va voler fer la proclamació a Versalles i no a Berlín.

Els tres titulars, de deu paraules com a màxim cada un, i una frase sota.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un titular té un subjecte, un verb i una dada. Abans d'escriure'n cada un, pregunta't què vol que es vegi aquell diari i què voldria amagar.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «Itàlia la va fer Garibaldi».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica què diu el tòpic i d'on ve, i desmunta'l amb dos fets: què va fer Garibaldi amb la conquesta a Teano, i amb què va fer Bismarck Alemanya. Dedueix, al final, qui va quedar fora en els dos casos.

El tòpic desmuntat amb dos fets i qui va quedar fora (40-60 paraules).

💡 Pista: No cal negar Garibaldi: cal explicar què va passar amb el que va conquerir i qui ho va decidir. Separa l'heroi (la cara) de l'Estat (la mà).

2.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'un diputat liberal prussià, setembre del 1866.

Ets un diputat liberal del Parlament prussià el setembre del 1866. Fa quatre anys que Bismarck governa sense pressupost aprovat, i ara, després de vèncer Àustria en set setmanes, us demana que voteu una llei que li perdoni aquella il·legalitat. Escriu una carta a un company de partit on defensis com votaràs amb dues raons, i digues què perds amb la teva tria. Res que algú del 1866 no pogués saber.

La carta amb el vot, les dues raons i el que perds (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Pregunta't què val més per a tu: la constitució o el país que Bismarck està fent.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui fa un país.

El 1861 i el 1871 van néixer dos països fets des de dalt, per un rei i un exèrcit, i a Itàlia els plebiscits van arribar després de les annexions. Avui, quan un territori vol canviar de país, es discuteix com decidir-ho: amb un referèndum, amb un parlament o amb un acord entre estats. En grup, argumenteu quina manera us sembla més justa i què la fa diferent de la del segle XIX.

L'argument amb la manera triada i la diferència amb el segle XIX (40-60 paraules).

💡 Pista: Penseu què passa, en cada manera, amb els que no hi estan d'acord.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1815 Itàlia eren set estats i Alemanya trenta-nou. Itàlia la va fer el Piemont amb Cavour: la guerra de Crimea per seure a la taula (1855), el pacte amb Napoleó III (1858), la guerra contra Àustria (Solferino, 1859) que va donar la Llombardia, els plebiscits del centre (1860), i Garibaldi, que amb els Mil va prendre Sicília i Nàpols (1860) i ho va lliurar tot al rei a Teano; Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861, el Vèneto el 1866 i Roma el 1870. Alemanya la va fer Prússia amb Bismarck, que el 1862 va dir al Parlament que les grans qüestions es decideixen «amb ferro i sang» i va governar quatre anys sense pressupost: Dinamarca (1864), Àustria (Sadowa, 1866; Àustria fora d'Alemanya), França (el telegrama d'Ems, Sedan, 1870), i Guillem I proclamat emperador a Versalles el 18 de gener de 1871, amb l'Alsàcia i la Lorena annexionades. Dos mètodes (diplomàcia i un aliat; Realpolitik i tres guerres soles) i una mateixa recepta: una monarquia que absorbeix, l'exèrcit com a instrument, els republicans del 1848 fora i els plebiscits després. Dos països nous al cor d'Europa: la primera indústria del continent i el greuge de l'Alsàcia, que durarien fins al 1914.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va fer Garibaldi a Teano, l'octubre del 1860, amb el sud que havia conquerit?

   A. Hi va proclamar una república amb Mazzini, que l'exèrcit del rei va esclafar aviat B. El va lliurar a Víctor Manuel, a qui va saludar com a rei d'Itàlia, i va tornar a casa C. El va fer votar en plebiscit abans d'entrar-hi, i el sud va triar unir-se al Piemont D. El va fer servir per marxar sobre Roma, on va topar amb els francesos del papa

2. 2. A qui va dir Bismarck, el 1862, que les grans qüestions es decideixen «amb ferro i sang»?

   A. Als prínceps alemanys reunits a Versalles, que dubtaven d'acceptar un emperador B. A l'ambaixador de França, quan Napoleó III va declarar la guerra a Prússia C. Als diputats de Frankfurt, que volien fer Alemanya amb una constitució i sense exèrcit D. Als diputats liberals de Prússia, que li negaven els diners per ampliar l'exèrcit

3. 3. Què tenen en comú, segons la sessió, la unificació d'Itàlia i la d'Alemanya?

   A. Una monarquia que absorbeix les altres amb l'exèrcit, i els republicans del 1848 fora B. Una guerra guanyada sense cap aliat i un parlament que tria el govern del país nou C. Uns plebiscits fets abans de cada annexió i el vot de tots els homes des del principi D. Un aventurer que conquereix amb voluntaris i un rei que rep la corona del poble

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Mentre Bismarck feia Alemanya amb telegrames retallats, els telegrames de debò ja creuaven l'Atlàntic per un cable submarí, i el 1876 un telèfon va parlar. La sessió següent: com el món es va fer petit i qui fabricava l'opinió.