Càpsula 8 · QUI VA REPARTIR EL MÓN AMB UN REGLE? · #GiH3
Risorgimento: Cavour, Garibaldi, Regne d'Itàlia (1861). Realpolitik: Bismarck, guerres prussianes, Imperi Alemany (1871). Dos models d'unificació nacional al cor d'Europa.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE4
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El 30 de setembre de 1862, el nou primer ministre de Prússia es va presentar davant la comissió de pressupostos del Parlament amb un problema greu: els diputats liberals s’havien negat a finançar la reforma de l’exèrcit i el país feia mesos que es governava sense pressupost aprovat. Otto von BismarckOtto von BismarckOtto von Bismarck (1815-1898): estadista prussià, primer ministre de Prússia des de 1862 i primer canceller de l'Imperi Alemany des de 1871. no hi va anar a demanar perdó ni a negociar una rebaixa. Hi va anar a explicar com pensava governar igualment.
«No és per discursos i acords de majoria com es decideixen les grans qüestions de l’època (aquest va ser el gran error de 1848 i 1849), sinó per ferro i sang», va dir Bismarck aquell dia. La frase feia referència a les revolucions liberals de 1848, quan parlaments de tota Europa havien intentat unificar Alemanya i Itàlia mitjançant assemblees, discursos i constitucions escrites, i havien fracassat estrepitosament davant els exèrcits dels monarques restaurats. Bismarck en treia una lliçó ben diferent de la dels revolucionaris romàntics: la unitat nacional no s’aconsegueix votant-la, sinó guanyant-la amb la força de l’Estat. Aquesta manera de fer política, subordinant els principis a l’anàlisi freda de la relació de forces, és el que es coneix com a RealpolitikRealpolitikRealpolitik: enfocament polític que prioritza els interessos pràctics i les relacions de força per damunt de principis ideològics o morals..
Bismarck va complir la seva paraula: tres guerres curtes i ben calculades (contra Dinamarca el 1864, contra Àustria el 1866 i contra França el 1870-1871) van anar expulsant Àustria de l’òrbita alemanya i arrossegant els estats alemanys del sud cap a l’esfera de Prússia. La proclamació de l’Imperi Alemany, el gener de 1871, es va fer, simbòlicament, al Saló dels Miralls de Versalles: la mateixa França derrotada com a escenari de la nova potència nascuda de la guerra.
A Itàlia, la unificació seguia un guió diferent, encara que arribés a un resultat semblant. El primer ministre del Regne de Piemont-Sardenya, el comte CavourCavourCamillo Benso, comte de Cavour (1810-1861): estadista piemontès, primer ministre del Regne de Sardenya i arquitecte diplomàtic de la unificació italiana., jugava la partida amb diplomàcia: va aliar-se amb Napoleó III per expulsar Àustria del nord d’Itàlia el 1859. Mentrestant, al sud, el general Giuseppe GaribaldiGiuseppe GaribaldiGiuseppe Garibaldi (1807-1882): militar i patriota italià, líder de l'expedició dels Mil que va conquerir Sicília i Nàpols el 1860. desembarcava a Sicília amb només un miler de voluntaris i, en pocs mesos, conquistava tot el Regne de les Dues Sicílies. En comptes de proclamar-se cap d’una república pròpia, Garibaldi va lliurar els territoris conquerits al rei de Piemont, Víctor Manuel II, que el 1861 es va proclamar rei d’Itàlia. Roma i Venècia s’hi incorporarien encara més tard, el 1866 i el 1870.
Fes una línia del temps amb quatre dates: 1859 (aliança de Cavour amb Napoleó III), 1860 (expedició dels Mil de Garibaldi), 1861 (Regne d'Itàlia) i 1871 (Imperi Alemany). Escriu sota cada data una frase que expliqui què hi passa.
💡 Pista: Fixa't que la unificació italiana es completa una dècada abans que la culminació de l'alemanya.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «ferro i sang». Respon en dues línies: a quin fracàs concret es refereix Bismarck quan parla del «gran error de 1848 i 1849»?
💡 Pista: Es refereix a les revolucions liberals de 1848, que van intentar unificar Alemanya amb un parlament (el de Frankfurt) i van fracassar.
Imagina que has d'explicar a algú que mai n'ha sentit parlar la diferència entre la via de Cavour i la via de Bismarck cap a la unificació nacional, sense fer servir la paraula «guerra». Fes-ho en quatre frases.
💡 Pista: Pots parlar d'aliances diplomàtiques i acords, per una banda, i de força militar organitzada, per l'altra, totes dues allunyades de les assemblees populars de 1848.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades que demostrin que les unificacions no van ser el triomf dels ideals de 1848. Acabeu amb una frase que comenci: «Les unificacions d'Itàlia i Alemanya no van néixer de les assemblees de 1848, sinó...».
💡 Pista: Dades possibles: els parlaments de 1848 van fracassar; la unitat final la van dur a terme monarquies, no repúbliques.
Dibuixa un croquis molt senzill amb dues zones: la península Itàlica (dividida en diversos regnes i ciutats-estat) i els territoris alemanys (dividits en desenes de principats). Escriu sota cada zona qui va acabar unificant-la.
💡 Pista: Itàlia: el Regne de Piemont-Sardenya, sota Víctor Manuel II. Alemanya: el Regne de Prússia, sota Guillem I i Bismarck.
Imagina que ets periodista present a la proclamació de l'Imperi Alemany al Saló dels Miralls de Versalles, el gener de 1871. Escriu un titular (màxim dotze paraules) que en destaqui la ironia del lloc escollit.
💡 Pista: El nou imperi es proclama al palau del país que Prússia acabava de derrotar.
Escriu en una taula de dues columnes un argument a favor del mètode de Bismarck (la força com a via eficaç per unificar un país) i un argument en contra (els riscos morals i pràctics de prescindir del consens). Acaba amb una valoració pròpia en dues línies.
💡 Pista: A favor: va aconseguir en pocs anys el que 1848 no va aconseguir en dècades. En contra: normalitza la guerra com a eina política habitual.
Escriu una carta breu (cinc frases), com si fossis un diputat liberal del Parlament prussià, que respon a Bismarck després del seu discurs de «ferro i sang». Explica per què et preocupa aquest mètode de governar.
💡 Pista: Pots argumentar que prescindir del pressupost aprovat pel Parlament posa en risc el control democràtic sobre el govern.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada: en un conflicte internacional actual, quan creieu que és preferible la via diplomàtica i quan la força pot arribar a justificar-se? Escriviu la conclusió en quatre línies amb un exemple concret.
💡 Pista: Penseu en algun conflicte territorial o polític actual i valoreu quins mètodes s'hi han fet servir.
📌 Per emportar-se
El 1862, Bismarck va declarar davant el Parlament prussià que les grans qüestions de l'època es decideixen «per ferro i sang», no per discursos ni votacions, prenent com a exemple negatiu el fracàs de les revolucions parlamentàries de 1848. En els nou anys següents, tres guerres calculades (contra Dinamarca, Àustria i França) van portar a la proclamació de l'Imperi Alemany el 1871. A Itàlia, la unificació va seguir un camí diferent però amb un resultat semblant: la diplomàcia de Cavour i les conquestes militars de Garibaldi es van fondre en el Regne d'Itàlia de 1861, sota la corona de Piemont. Cap de les dues unificacions va ser obra d'assemblees populars: totes dues les van culminar monarquies existents mitjançant la guerra i la diplomàcia.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Segons Bismarck, per què es decideixen les grans qüestions polítiques?
2. Quines tres guerres van portar a la unificació alemanya?
3. Què va fer Garibaldi després de conquerir Sicília i Nàpols el 1860?
💭 Per pensar fins demà
Si Bismarck tenia raó que les grans qüestions es decideixen per la força més que pels discursos, quines conseqüències creus que això té per a com s'organitza la política internacional avui?
