Sessió 5. La Conferència de Berlín (1884-1885)

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 15 de novembre de 1884 els delegats de catorze estats es van asseure a la sala gran del palau del canceller, a Berlín, davant d’un mapa d’Àfrica de cinc metres d’alt on la meitat del continent era blanca. Bismarck els havia convocat per un conflicte concret: al Congo, un rei sense colònies, Leopold II de Bèlgica, havia enviat l’explorador Stanley a signar centenars de tractats amb caps locals, i França i Portugal reclamaven la desembocadura del riu. Hi havia tretze estats europeus i els Estats Units; hi havia diplomàtics, geògrafs i un explorador; no hi havia ningú que hagués nascut a l’Àfrica, ni ningú que hi parlés en nom de cap dels seus pobles. A Berlín no es va repartir l’Àfrica: es van escriure les regles per repartir-la, i es va decidir que hi valia tot, sempre que s’avisés els altres europeus.

Les regles de la cursa

L’Acta GeneralActa GeneralActa General de la Conferència de Berlín, signada el 26 de febrer de 1885 per catorze estats: navegació lliure al Congo i al Níger, comerç lliure a la conca del Congo, i les regles per reconèixer ocupacions noves a les costes d'Àfrica (articles 34 i 35)., signada el 26 de febrer de 1885, va decidir tres coses. La navegació als rius Congo i Níger seria lliure per a tothom, i el comerç a la conca del Congo, també. Tota potència que prengués possessió d’un tros de costa ho hauria de notificar a les altres, perquè poguessin reclamar (article 34, que llegiràs a L’Arxiu), i hi hauria de posar «una autoritat suficient» (article 35): és el que es va dir ocupació efectivaocupació efectivaPrincipi acordat a Berlín (article 35): per reclamar un territori no n'hi havia prou d'haver-lo descobert o d'haver-hi plantat una bandera; calia tenir-hi una administració, soldats, un port. Va convertir el repartiment en una cursa per arribar i quedar-s'hi.. I l’article 6 prometia vetllar pel benestar dels «natius» i ajudar a suprimir l’esclavitud. Els pobles que vivien al mapa no hi surten ni com a part ni com a testimonis: l’únic a qui cal comunicar res és a les altres tretze potències. I només es parla de les costes; l’interior, que era el blanc del mapa, no s’esmenta, i és l’interior el que es va repartir després. L’Acta no reparteix: dona el tret de sortida. Qui pot ocupar de pressa (qui té vaixells, soldats i cable) guanya, i la regla ho sap.

Trenta anys de regle i metralladora

La cursa es va córrer entre el 1885 i el 1914 amb quatre eines. El tractat: un cap local posava una creu en un paper escrit en una llengua que no llegia, a canvi de teles, fusells o ginebra, i el paper deia que havia cedit la sobirania de les seves terres; Stanley en va signar més de quatre-cents per a Leopold. L’expedició: arribar abans que l’altre, i a FashodaFashodaLloc del Nil, al Sudan, on el setembre del 1898 una columna francesa de 150 homes (Marchand), arribada després de dos anys de marxa des de l'Atlàntic, es va trobar amb l'exèrcit britànic de Kitchener, que venia de guanyar a Omdurman. França va ordenar recular per telègraf: cap tret., el 1898, una columna francesa de cent cinquanta homes que havia caminat dos anys va trobar-se amb l’exèrcit britànic que acabava de guanyar a Omdurman, i París va ordenar recular per cable. La metralladora, que ja saps de la sessió 4. I l’acord entre europeus a Londres, París i Berlín, amb un regle: la frontera entre Kenya i Tanzània fa un angle estrany a l’altura del Kilimanjaro, i es va dir que era perquè la reina Victòria va regalar la muntanya al seu net alemany. Només un exèrcit africà va guanyar: a AdwaAdwaCiutat del nord d'Etiòpia on, l'1 de març de 1896, l'exèrcit de l'emperador Menelik II va derrotar l'exèrcit italià (uns 6.000 morts italians). Etiòpia va quedar independent, l'única d'Àfrica amb Libèria., el 1896, Etiòpia va derrotar Itàlia i va quedar lliure. El 1880 Europa tenia el 10 % de l’Àfrica; el 1914, el 90 %, i França i Gran Bretanya, deu i nou milions de quilòmetres quadrats cada una; Alemanya, Bèlgica, Portugal i Itàlia es van repartir la resta, i Espanya va quedar-se un tros de Sàhara, la Guinea i el Rif. El mapa de debò no es va dibuixar a la sala de Berlín: es va dibuixar en trenta anys, a base de tractats que no es podien llegir, expedicions, cable i metralladora.

El Congo d’un sol home

L’única cosa que Berlín va repartir de debò va ser el Congo. La conferència va reconèixer com a Estat l’Estat Lliure del CongoEstat Lliure del CongoTerritori de 2,3 milions de km² (uns 80 cops Bèlgica) reconegut a Berlín el 1885 com a Estat sobirà amb Leopold II com a propietari personal, no com a rei de Bèlgica. Del 1891 al 1908, monopoli de l'ivori i el cautxú amb treball forçat; Bèlgica el va comprar al rei el 1908., dos milions tres-cents mil quilòmetres quadrats, vuitanta vegades Bèlgica, com a propietat personal de Leopold II, sense cap control. Quan el cautxú es va fer valuós per a les rodes i els cables, el rei va imposar quotes a cada poble, i una força de mercenaris, la Força Pública, cobrava les quotes amb ostatges, fuetades i mans tallades com a prova de bala gastada. Un pastor afroamericà, George Washington Williams, ho va denunciar el 1890; un cònsol britànic, Casement, ho va confirmar el 1904; una campanya internacional va obligar Bèlgica a comprar el Congo al rei el 1908. Entre el 1885 i el 1920, segons les estimacions, hi van morir diversos milions de persones. L’article 6 de l’Acta prometia vetllar pel benestar dels natius; el Congo és el que va passar quan catorze estats van signar una promesa i cap no va anar a mirar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'Àfrica del 1913, color a color.

Mira el mapa del cos de la lectura. DESCRIC: quins dos colors ocupen més superfície, i a quina part d'Àfrica és cada un? IDENTIFICO: amb el peu, quines potències són aquests dos colors, i quins són els dos països blancs? DEDUEIXO: per què moltes fronteres del mapa són línies rectes?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Els dos colors que ocupen més són el… al… i el… al…». Per a l'última, compara les fronteres que segueixen un riu amb les altres; el peu del mapa t'ajuda.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

L'Acta de Berlín amb lupa.

Llegiu en parella l'Acta de Berlín a L'Arxiu i el context, i copieu la frase de «prendre possessió». Després, una frase per pas. FET: què ha de fer una potència que ocupa un territori nou? PARER: què dona per fet el text sobre les terres d'Àfrica? SENYAL: qui no hi surt anomenat enlloc?

La frase copiada i les tres respostes: fet, parer i senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: El fet és a l'article 34; el parer, al verb «prendre possessió»; el senyal, al que hi falta i al context. Podeu començar: «Ha de notificar-ho a…», «El text dona per fet que aquelles terres…», «Enlloc no s'anomena…».

5.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Trenta anys de cursa, en una ratlla.

Dibuixa a la llibreta una línia del temps del 1880 al 1914 i situa-hi cinc moments de la tercera línia de la Fitxa: l'ocupació d'Egipte, la conferència de Berlín, Adwa, Fashoda i el repartiment del Marroc. Marca amb un color diferent l'únic moment en què un exèrcit africà guanya.

La línia del temps amb els cinc moments datats i un marcat de color.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Totes les dates són a la tercera línia de la Fitxa, i la de Berlín també a la primera. Llegeix què va passar a cada lloc abans de triar el color.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge ✏️ Individual

L'Acta diu, el mapa mostra.

Compara l'Acta de Berlín (L'Arxiu, 1885) amb el mapa del 1913 (la imatge del cos). Escriu una cosa del mapa que l'Acta explica i una que el mapa mostra i l'Acta no diu, i justifica quina de les dues fonts diu millor què va ser el repartiment.

La coincidència, el buit i quina font diu més (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: L'Acta només parla de les costes, i el mapa és sobretot interior. Connectors: «tots dos», «en canvi», «per tant».

5.5 🔍 Investigar · enigma 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'enigma de Fashoda: per què va recular França.

L'enigma: el 1898, a Fashoda, al Nil, una columna francesa es troba amb l'exèrcit britànic, i França recula sense disparar cap tret. En parella, deduïu per què amb tres pistes de la Fitxa: quants homes porta Marchand, d'on ve l'exèrcit de Kitchener, i qui va decidir recular i com va arribar l'ordre. Escriviu la vostra hipòtesi.

Les tres pistes anotades i la hipòtesi en dues o tres frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: No hi ha una sola resposta bona: n'hi ha de ben i de mal fonamentades. Les tres pistes són a la tercera i la cinquena línies de la Fitxa.

5.6 ✍️ Explicar · telegrama 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Telegrama de notificació, article 34.

Ets ministre d'Afers Exteriors d'una potència europea el 1890 i, com mana l'article 34 de L'Arxiu, has de notificar a les altres potències que has pres possessió d'un tros de costa africana (tria'n un de la Fitxa). Resumeix-ho en un telegrama de quinze paraules exactes: on, des de quan i quina autoritat hi has posat. Sota, explica en una frase qui no rep aquest telegrama.

El telegrama de quinze paraules exactes, amb el compte al costat, i una frase sota.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama diu el màxim amb el mínim: res de salutacions. Per a la frase, torna al context de L'Arxiu.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «es van repartir l'Àfrica sobre un mapa».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica què diu el tòpic i d'on ve, i desmunta'l amb dos fets: què va decidir de debò la conferència, i l'única cosa que sí que va repartir, amb la xifra.

El tòpic desmuntat amb dos fets (40-60 paraules).

💡 Pista: No diguis que la conferència no va fer res. Separa el que es va decidir a Berlín del que es va fer després.

5.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta d'un missioner del Congo a Brussel·les, 1900.

Ets un missioner que viu a la conca del Congo l'any 1900 i has vist les quotes de cautxú i la Força Pública. Escriu una carta a un diputat belga on li expliquis dues coses que has vist (amb la segona línia de la Fitxa) i defensis què demanes que es faci, i a qui. Res que algú del 1900 no pogués saber: Bèlgica no compra el Congo fins al 1908.

La carta amb dues coses vistes i la petició (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Els fets fan més força que les queixes: escriu el que has vist, sense adjectius.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🎬 El vídeo 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: les fronteres del regle.

Prop d'un terç de les fronteres africanes d'avui són línies rectes dibuixades entre el 1885 i el 1914 sense preguntar als que hi vivien, i encara són les dels Estats, com explica el vídeo. En grup, argumenteu si avui s'haurien de canviar o no, i què podria passar en cada cas.

L'argument amb la vostra posició i què podria passar (40-60 paraules).

💡 Pista: Penseu quants pobles i llengües hi ha a cada costat d'una frontera, i qui hauria de decidir-ne una de nova.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Del 15 de novembre de 1884 al 26 de febrer de 1885 catorze estats es van reunir a Berlín, convocats per Bismarck, per resoldre el conflicte del Congo, i van escriure les regles de la cursa: navegació lliure al Congo i al Níger, notificar les ocupacions noves a les altres potències (article 34) i posar-hi una autoritat suficient (article 35), només a les costes; i van reconèixer com a Estat l'Estat Lliure del Congo, 2,3 milions de km² propietat personal de Leopold II, on les quotes de cautxú, la Força Pública i les mans tallades van matar milions de persones fins que Bèlgica el va comprar el 1908. Cap africà no era a la sala. La cursa la van córrer els trenta anys següents amb tractats que els caps no podien llegir, expedicions, metralladores i telègraf: Egipte (1882), les colònies alemanyes (1884-1885), l'Àfrica occidental francesa, Adwa (1896, l'única victòria africana), Omdurman i Fashoda (1898, on París va fer recular Marchand per cable), el Marroc (1912). El 1914 Europa tenia el 90 % de l'Àfrica, prop d'un terç de les fronteres eren línies rectes, i només Etiòpia i Libèria eren lliures.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va decidir de debò la Conferència de Berlín sobre l'ocupació de l'Àfrica?

   A. Que cada potència es quedava l'interior que tenia pintat al mapa de la sala B. Que el Congo i el Níger quedaven tancats als vaixells dels països sense colònies C. Que qui prengués un tros de costa ho notificava a les altres i hi posava autoritat D. Que cap tractat amb un cap africà no valia si no el signaven dues potències més

2. 2. Què va ser l'Estat Lliure del Congo, reconegut a Berlín el 1885?

   A. Una colònia de Bèlgica, governada pel Parlament de Brussel·les des del 1885 B. Una zona de comerç lliure repartida entre França, Portugal i Bèlgica C. Un Estat africà independent, protegit per l'article 6 contra l'esclavitud D. Una propietat personal de Leopold II, que ningú no controlava des de fora

3. 3. Segons la sessió, d'on surten les fronteres rectes que encara avui té l'Àfrica?

   A. Del mapa que es va signar a la sala de Berlín el 1885, amb el continent ja repartit B. D'acords entre europeus a Londres, París i Berlín, fets amb regle fins al 1914 C. Dels tractats amb els caps locals, que marcaven on acabaven les seves terres D. De l'article 35 de l'Acta, que manava traçar línies des de la costa ocupada

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

A l'Àsia no calia regle: hi havia imperis de mil anys, amb ports, exèrcits i emperadors. Gran Bretanya hi va entrar amb una companyia de comerç a l'Índia i amb l'opi a la Xina. La sessió següent.