Sessió 4. Causes i ideologies de l'imperialisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1800 Europa controlava, comptant les colònies velles d’Amèrica, un terç de la terra del planeta. El 1914 en controlava el 84 %: l’Àfrica sencera menys dos països, l’Índia, Indoxina, mig Pacífic, i ports i ferrocarrils a la Xina. La major part d’aquest salt es va fer en trenta-quatre anys, entre el 1880 i el 1914, i és el que es coneix com a imperialismeimperialismeDomini polític, econòmic i militar d'un Estat sobre altres territoris i pobles. La paraula es va escampar cap al 1880, quan les potències europees es van repartir l'Àfrica i l'Àsia; l'edat de l'imperialisme va del 1870 al 1914.. La pregunta d’aquesta sessió no és què va passar, que és a la sessió 5, sinó per què: per què Europa va sortir a conquerir el que quedava, i per què tan de pressa. Hi ha causes que es compten i raons que es deien, i per entendre l’imperialisme cal saber quina és quina, perquè les segones servien perquè no calgués discutir les primeres.

El que es compta: mercats, matèries, capital, gent

La primera causa és a les fàbriques. Des del 1870 la segona industrialitzaciósegona industrialitzacióLa segona fase de la industrialització (des del 1870): l'acer, la química, l'electricitat, el motor d'explosió. Necessita matèries primeres que Europa no té (cautxú, coure, estany, cotó, oli de palma) i mercats per vendre el que produeix. necessitava coses que Europa no tenia: cotó de l’Índia i d’Egipte per als telers, cautxú del Congo i de Malàisia per a les rodes i els cables, coure de Rhodèsia per als fils elèctrics, estany, jute, oli de palma, te; i necessitava vendre: el 1900 l’Índia comprava una quarta part del cotó anglès. La segona és als bancs: Gran Bretanya tenia invertits fora, el 1914, quatre mil milions de lliures, i un economista, Hobson, va escriure el 1902 que el capital que no trobava beneficis a casa els anava a buscar a les colònies, amb l’exèrcit darrere. La tercera és a la gent: seixanta milions d’europeus van emigrar entre el 1815 i el 1914, i els governs volien llocs on enviar-los que continuessin sent seus, en comptes de perdre’ls als Estats Units. I la quarta és la que ho va fer possible: el vapor i el canal de Suez (1869) van posar Bombai a tres setmanes de Londres; la quininaquininaMedicament extret de l'escorça de l'arbre de la quina, que prevé la malària. Des dels anys 1850 va permetre als europeus entrar i viure a l'interior d'Àfrica, on abans morien de febres. va permetre viure a l’interior d’Àfrica, on abans els europeus morien de febres; el telègraf va governar-ho tot des de Londres; i la metralladora MaximMaximLa primera metralladora automàtica (Hiram Maxim, 1884): sis-cents trets per minut. A Omdurman (Sudan, 1898) l'exèrcit britànic va perdre 48 homes i els mahdistes uns 11.000. va decidir les batalles abans de començar: a Omdurman, el 1898, quaranta-vuit morts contra onze mil. Les causes que es compten són quatre: el que Europa necessitava comprar i vendre, el capital que buscava beneficis, la gent que sobrava, i una tecnologia que convertia la conquesta en un tràmit.

El que es deia: prestigi, civilització, ciència

Cap govern no deia «volem el cautxú». Deia altres coses. Deia prestigi: França va buscar colònies després de perdre l’Alsàcia el 1871, Alemanya i Itàlia, acabades de fer, volien «un lloc al sol», i Gran Bretanya protegia el camí de l’Índia. Deia civilització: el 28 de juliol de 1885 Jules Ferry, president del govern francès, va demanar colònies a la Cambra perquè la indústria necessitava «sortides» per als seus productes, i a la mateixa pàgina va afegir que «les races superiors tenen un dret sobre les races inferiors, perquè tenen el deure de civilitzar-les». Les dues frases són del mateix home i del mateix dia, i la segona serveix perquè no calgui discutir la primera: és la missió civilitzadoramissió civilitzadoraLa idea que Europa conquistava per generositat, per portar la religió, l'escola i la medicina als pobles «endarrerits». Era la justificació, no la causa: els ferrocarrils anaven de la mina al port i les escoles formaven funcionaris.. I deia ciència: Herbert Spencer va aplicar a les societats «la supervivència del més apte», cosa que Darwin no havia fet, i el darwinisme socialdarwinisme socialL'aplicació deformada de la teoria de l'evolució a les societats humanes: els pobles «forts» tenen dret a dominar els «febles» perquè així avança la humanitat. Ho va formular Herbert Spencer (1864), no Darwin. va convertir la conquesta en llei natural; Gobineau va escriure sobre la desigualtat de les races (1853), els antropòlegs van mesurar cranis per classificar-les, i Galton va inventar l’eugenèsia (1883). Era una ciència que sabia el resultat abans de mesurar. Les raons que es deien no eren mentides sense més: eren les que feien que un francès, un anglès o un alemany pogués creure que dominar mig món era un deure i no un negoci.

La càrrega de l’home blanc

El febrer del 1899 el Senat dels Estats Units havia de votar si es quedava les Filipines, que Espanya acabava de cedir per vint milions de dòlars, i un britànic nascut a Bombai, Rudyard Kipling, els va enviar un poema que llegiràs a L’Arxiu: «Preneu la càrrega de l’home blanc». La conquesta hi és un sacrifici («exili», «arnès feixuc», «servir»), i els conquerits, «mig dimonis i mig infants»: el poema decideix qui és adult. No hi surten el sucre, el cànem, el port de Manila davant de la Xina, ni els dos-cents mil filipins que moririen a la guerra que va començar dos dies abans de la votació. Del cautxú i el cotó, ningú no en feia poemes; de la càrrega, sí, i per això la càrrega es va creure: la justificació és el que queda quan les causes no es poden dir en veu alta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El món de color, en tres barres.

Amb la primera línia de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres amb el percentatge de la terra del planeta sota control europeu el 1800, el 1878 i el 1914. Posa-hi títol, escala i les xifres a cada barra. Sota, descriu en una frase en quin dels dos trams el control creix més de pressa.

El gràfic de tres barres retolades i una frase sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: El primer tram dura setanta-vuit anys i el segon, trenta-sis: compara quant puja cada un. Pots començar: «El control creix més de pressa entre… i…».

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Kipling amb lupa.

Llegiu en parella Kipling a L'Arxiu i el context, i copieu el vers de «mig dimonis i mig infants». Després, una frase per pas. FET: què demana Kipling, i a qui? PARER: com vol que sembli la conquesta? SENYAL: quines paraules fa servir per als pobles conquerits?

El vers copiat i les tres respostes: fet, parer i senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: El fet és al context; el parer, als quatre primers versos; el senyal, als dos últims. Podeu començar: «Kipling demana als… que…», «Vol que la conquesta sembli…», «Els conquerits hi surten com a…».

4.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El colós, del Cap al Caire.

Mira la caricatura del cos de la lectura. DESCRIC: on té cada peu l'home, i què aguanta amb les mans? IDENTIFICO: amb el peu, qui és i quin somni representa el fil? DEDUEIXO: per què al dibuix no hi surt cap africà?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «L'home té un peu a… i l'altre a…». El nom i el somni són al peu de la imatge. Per a l'última, pregunta't per a qui es va dibuixar i què hi ha sota els peus de l'home.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Es compta o es diu: la taula de les causes.

Classifiqueu en una taula de dues columnes, «causes que es compten» i «raons que es deien», aquests vuit elements de la Fitxa: el cotó de l'Índia, la missió civilitzadora, el capital invertit a l'estranger, «un lloc al sol», el cautxú del Congo, les races superiors de Ferry, la craniometria i els mercats per als teixits. Sota, expliqueu en una frase el criteri que heu fet servir.

La taula amb els vuit elements repartits i una frase de criteri.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Una causa que es compta es pot mesurar (tones, lliures, persones); una raó que es diu és una frase que algú pronuncia.

4.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la fàbrica a la colònia: la cadena.

Encadena a la llibreta cinc baules que vagin de «1870: la segona industrialització» fins a «1914: Europa controla el 84 % de la terra», passant per les matèries primeres que Europa no té, la tecnologia que permet entrar a l'interior d'Àfrica i la rivalitat entre potències. A cada fletxa, escriu el «per això» que uneix les dues baules.

La cadena de cinc baules, amb el «per això» a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una cadena bona no diu «i després»: diu «i per això». Les baules són a la segona, la tercera i la quarta línies de la Fitxa.

4.6 🌍 Participar · desmentit ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmentit: «els ferrocarrils que Europa va regalar».

Algú escriu a les xarxes: «Europa va portar a Àfrica ferrocarrils, escoles i hospitals que no hi eren». Desmunta-ho en tres moviments: què hi ha de cert, on falla (amb dues dades del Desmuntant que diguin per a qui eren) i quina pregunta caldria fer per decidir-ho de debò.

El desmentit amb els tres moviments (60-80 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit honest comença reconeixent el fet. Connectors: «és cert que», «però», «per tant».

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «per portar-hi la civilització».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica què diu el tòpic i d'on ve, i desmunta'l amb una cosa que hi era de debò i per a qui era. Després dedueix què ens diu que Ferry, al mateix discurs del 1885, demani mercats i parli de races superiors.

El tòpic desmuntat, amb una cosa i el seu «per a qui», i la deducció sobre Ferry (40-60 paraules).

💡 Pista: No diguis que tot era mentida: digues per a qui. La frase de Ferry és també a la quarta línia de la Fitxa.

4.8 🌍 Participar · decisió raonada 📜 L'Arxiu ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Ets senador dels Estats Units, febrer del 1899.

Ets senador dels Estats Units el febrer del 1899 i has de votar si el país s'annexiona les Filipines, que Espanya acaba de cedir, o les deixa independents. Tens el poema de Kipling (L'Arxiu) i el que el Desmuntant diu que hi havia a les Filipines. Decideix el teu vot i defensa'l amb dues raons, i digues què faràs si els filipins no ho accepten.

El vot, les dues raons i el pla si els filipins no accepten (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pregunta't què val més per a tu, el que es compta o el que es diu, i què faràs amb els que no han votat.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: les paraules que justifiquen.

El 1885 Ferry va demanar colònies per als mercats i, al mateix discurs, va dir que les races superiors havien de civilitzar les inferiors. Avui cap govern no parla de races superiors, però hi ha paraules que poden fer la mateixa feina: «ajuda», «seguretat», «desenvolupament». En grup, trieu-ne una i argumenteu quan pot ser una justificació com la de Ferry i quan pot ser sincera.

L'argument amb la paraula triada i què miraríeu per distingir-ho (40-60 paraules).

💡 Pista: Penseu en el que ha fet la sessió: separar el que es diu del que es compta. Què miraríeu per saber-ho?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1800 Europa controlava el 35 % de la terra; el 1878, el 67 %; el 1914, el 84 %, i l'Àfrica va passar del 10 % al 90 % en trenta-quatre anys. Hi havia causes que es comptaven: la segona industrialització necessitava cotó, cautxú, coure i mercats; el capital britànic (4.000 milions de lliures fora el 1914) buscava beneficis; seixanta milions d'europeus van emigrar; i la tecnologia (Suez, la quinina, el telègraf, la Maxim: 48 morts contra 11.000 a Omdurman) va fer possible entrar i quedar-se. I hi havia raons que es deien: el prestigi de França després del 1871 i el «lloc al sol» de les potències noves; la missió civilitzadora, que Ferry va posar el 1885 a la mateixa pàgina que els mercats («les races superiors tenen un dret sobre les races inferiors»); el darwinisme social de Spencer, la craniometria, l'eugenèsia; i el poema de Kipling (1899), que va convertir l'annexió de les Filipines en una càrrega que l'home blanc portava per generositat. Els ferrocarrils anaven de la mina al port; les escoles formaven funcionaris. La civilització no era la causa: era la justificació.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quina d'aquestes és, segons la sessió, una causa de l'imperialisme de les «que es compten»?

   A. El capital britànic invertit a fora, que buscava beneficis a les colònies B. El darwinisme social de Spencer, que feia de la conquesta una llei natural C. El «lloc al sol» que volien Alemanya i Itàlia, acabades de fer com a països D. La missió de civilitzar, que Ferry va defensar a la Cambra francesa el 1885

2. 2. Què ens diu que Ferry, al mateix discurs del 1885, demani mercats i parli de «races superiors»?

   A. Que França volia civilitzar primer i només després obrir mercats per a la indústria B. Que la missió de civilitzar servia perquè no calgués discutir el negoci dels mercats C. Que Ferry s'oposava a les colònies i feia servir les races per criticar la indústria D. Que la ciència havia demostrat la desigualtat de les races i Ferry només la recollia

3. 3. Per a qui i per a què va escriure Kipling «La càrrega de l'home blanc», el 1899?

   A. Per a Gran Bretanya, perquè el Parlament enviés més soldats a l'Índia B. Per als Estats Units, perquè tornessin les Filipines a Espanya C. Per als Estats Units, perquè el Senat votés quedar-se les Filipines D. Per a Gran Bretanya, per celebrar la victòria d'Omdurman al Sudan

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El novembre del 1884 catorze governs es van asseure a Berlín, davant d'un mapa d'Àfrica on la meitat era blanca, i van decidir les regles per omplir-lo. Cap africà no era a la sala. La sessió següent.