Càpsula 8 · QUI VA REPARTIR EL MÓN AMB UN REGLE? · #GiH3
Destrucció d'economies tradicionals. Imposició del monocultiu. Fronteres artificials. Genocidis (Herero i Nama, 1904-1908). Les llavors dels conflictes posteriors.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE9
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El 1904, al sud-oest africà (l’actual Namíbia), el poble herero es va aixecar en armes contra el domini colonial alemany, que durant dues dècades li havia anat prenent terres i bestiar per cedir-los als colons europeus. La resposta del comandant militar alemany, el general Lothar von TrothaLothar von TrothaLothar von Trotha (1848-1920): oficial militar alemany, governador i comandant de les tropes colonials al sud-oest africà alemany el 1904., no va buscar sufocar la revolta ni negociar-hi: el 2 d’octubre de 1904 va emetre una ordre dirigida directament al poble herero.
«Qualsevol herero trobat dins de la frontera alemanya, amb o sense fusell, amb o sense bestiar, serà afusellat», deia l’ordre. No distingia entre combatents i població civil: el mateix document precisava que no s’estalviaria «ni dones ni infants». Els historiadors calculen que entre el 1904 i el 1908 va morir prop del 80% de la població herero i la meitat de la població nama, entre execucions directes, expulsió cap al desert de Kalahari sense aigua i reclusió en camps de treball forçat com el de l’illa del Tauró.
Aquest episodi, avui reconegut oficialment com a genocidi pel govern alemany (des del 2021, cent disset anys després dels fets), és un exemple extrem d’una pauta que es va repetir, amb graus diversos de violència, a moltes altres colònies. Les economies tradicionals, basades en una agricultura diversa i en la ramaderia, van ser substituïdes per monocultiusmonocultiusMonocultiu: sistema agrícola centrat en un únic cultiu destinat a l'exportació, en lloc de la diversitat de conreus tradicional. orientats a l’exportació (cacau, cautxú, cotó), que deixaven la població local depenent del preu que es pagués a Europa per aquell únic producte. Les fronteres traçades a taules de negociació europees, com la Conferència de Berlín, dividien pobles i n’ajuntaven d’altres que mai no havien compartit ni llengua ni govern, sembrant conflictes que esclatarien dècades més tard, un cop arribada la independència.
Aquesta mateixa dècada, a Europa, un altre episodi mostrava que el racisme «científic» de l’època no es limitava a justificar la violència colonial: també alimentava un antisemitisme modern, com demostraria a França l’afer Dreyfusafer DreyfusAfer Dreyfus (1894-1906): cas judicial francès en què un oficial jueu, Alfred Dreyfus, va ser condemnat injustament per traïció, en un procés marcat per l'antisemitisme., que aviat coneixeràs amb més detall.
Fes una línia del temps amb quatre dates: 1904 (revolta herero i ordre d'extermini), 1904-1908 (genocidi), 1990 (independència de Namíbia) i 2021 (reconeixement oficial alemany). Escriu sota cada data una frase que expliqui què hi passa.
💡 Pista: Fixa't en la distància temporal entre els fets i el seu reconeixement oficial: més d'un segle.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «amb o sense fusell, amb o sense bestiar». Respon en dues línies: per què aquesta frase demostra que l'ordre no distingia entre combatents i població civil.
💡 Pista: L'ordre no parla de soldats enemics, sinó de qualsevol persona herero, tingués armes o no.
Dibuixa una cadena causa-efecte amb quatre baules: pèrdua progressiva de terres i bestiar → revolta herero (1904) → ordre d'extermini de Von Trotha → mort de la major part de la població herero i nama. Escriu sota cada baula una frase que expliqui el pas.
💡 Pista: Cada baula porta a la següent: la despossessió provoca la revolta, i la revolta provoca una resposta desproporcionada.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades que demostrin que les conseqüències del colonialisme continuen vives avui. Acabeu amb una frase que comenci: «Dir que el colonialisme és cosa del passat amaga que...».
💡 Pista: Dades possibles: el reconeixement alemany del 2021 i la persistència de fronteres artificials com a causa de conflictes actuals.
Escriu una tesi en una frase sobre per què el reconeixement oficial d'un genocidi colonial pot trigar més d'un segle. Aporta tres arguments que la sustentin. Acaba amb una frase de conclusió.
💡 Pista: Pots pensar en la responsabilitat legal i econòmica que implica reconèixer-ho, o en com de llarg és el silenci institucional inicial.
Dibuixa una gàbia amb quatre barrots, un per a cada tipus de conseqüència del colonialisme: econòmica (monocultiu), territorial (fronteres artificials), humana (genocidis com el herero i nama) i de memòria (reconeixement tardà). Escriu una frase a cada barrot.
💡 Pista: Cada barrot és una manera diferent en què el colonialisme continua pesant sobre el present.
Reescriu en quatre frases per què les conseqüències del colonialisme encara es noten avui, sense fer servir la paraula «passat» ni «història». Comprova si l'explicació et sembla més o menys convincent formulada així.
💡 Pista: Pots parlar de fronteres, economia i reconeixement oficial en present, com a fets que continuen actius.
Escriu un manifest breu (cinc frases), com si fossis un descendent actual del poble herero, demanant que el reconeixement de 2021 vagi acompanyat de mesures concretes de reparació.
💡 Pista: Pots argumentar que reconèixer un fet amb paraules i reparar-ne les conseqüències amb fets són dues coses diferents.
En grup, debateu i redacteu un desmentit periodístic conjunt (quatre línies) de la idea que el colonialisme ja no té cap efecte avui. Doneu, com a prova, algun exemple concret de conseqüència actual.
💡 Pista: Podeu centrar el desmentit en fronteres artificials, dependència econòmica o casos de reconeixement tardà com el que heu après avui.
📌 Per emportar-se
El 2 d'octubre de 1904, el general Lothar von Trotha va emetre una ordre que condemnava a mort qualsevol herero trobat dins de la frontera alemanya, després que aquest poble s'aixequés contra la pèrdua progressiva de terres i bestiar. Entre el 1904 i el 1908 va morir prop del 80% de la població herero i la meitat de la població nama. Alemanya no ho va reconèixer oficialment com a genocidi fins al 2021, cent disset anys després. Aquest cas extrem s'emmarca en una pauta més àmplia de conseqüències del colonialisme que continuen vives avui: economies dependents d'un sol producte d'exportació, fronteres artificials que segueixen causant conflictes i processos de reconeixement històric que triguen generacions a arribar.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què ordenava el general Von Trotha respecte al poble herero el 1904?
2. Quan va reconèixer Alemanya oficialment aquests fets com a genocidi?
3. Quina és una conseqüència del colonialisme que continua afectant molts països avui?
💭 Per pensar fins demà
Si reconèixer un fet greu del passat pot trigar més d'un segle, quines conseqüències creus que això té per a les persones que l'han patit i els seus descendents?
