Sessió 8. Conseqüències del colonialisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Què va deixar el repartiment als llocs repartits? La resposta fàcil mira el que hi ha: vies de tren, ports, edificis d’escola, hospitals, un Estat amb fronteres. La resposta bona pregunta per a qui es va fer cada cosa, qui la va pagar i què va desaparèixer perquè hi fos; i la resposta bona no és una opinió: es pot llegir en un mapa, en un impost i en una ordre signada. El colonialisme no va deixar les colònies buides: les va deixar fetes per a fora, i el mapa del cos d’aquesta sessió ho mostra sense dir res.

L’economia feta per a fora

Mira les línies fines del mapa: gairebé totes surten de la costa i van cap a dins, fins a una mina o una plantació, i cap no travessa d’una colònia a una altra. El ferrocarril de MatadiMatadiLínia de 400 km al Congo de Leopold II (1890-1898) que salvava els ràpids del riu entre el port de Matadi i Léopoldville, per treure l'ivori i el cautxú; hi van morir uns 1.800 obrers, la majoria portats d'altres colònies. es va fer per treure el cautxú del Congo i hi van morir mil vuit-cents obrers; el d’UgandaUgandaLínia de 930 km entre Mombasa, a la costa de Kenya, i el llac Victòria (1896-1901), que al Parlament britànic van anomenar «la línia dels llunàtics»: cinc milions de lliures, uns 2.500 morts, la majoria treballadors portats de l'Índia., nou-cents trenta quilòmetres fins al llac Victòria, en va costar dos mil cinc-cents, portats de l’Índia. Els va pagar l’impost dels colonitzats. Al final de cada via hi havia una sola cosa: cacau a la Costa d’Or, cotó a Uganda i a Egipte, cacauet al Senegal, coure a Katanga, cautxú a Malàisia, te a Ceilan. És el monocultiumonocultiuEconomia d'una colònia que produeix una sola cosa (cacau, cotó, cautxú, coure) per vendre-la a la metròpoli, i que depèn del preu que aquella pagui. Quan el preu queia a Londres, queia el país sencer.: el país sencer depenia del preu d’un producte a Londres. I el que es feia abans va desaparèixer: els telers de l’Índia, que el 1750 teixien la quarta part dels teixits del món, no van poder competir amb Manchester, i el 1900 l’Índia era el primer comprador de teixit anglès. Les vies anaven de la mina al port i les colònies produïen una sola cosa per a un sol comprador: no era una economia, era un magatzem.

La terra, l’impost i la frontera

Per fer treballar la gent a les plantacions i a les mines no calia esclavitud: calia un impost. L’impost per cabanaimpost per cabanaImpost colonial per cada cabana o per cada persona adulta, que només es podia pagar en diners; com que els diners només s'aconseguien treballant per als colons, obligava a fer-ho sense obligar. A Sierra Leone (1898) va provocar una guerra; a Kenya és del 1901. només es podia pagar en diners, i els diners només s’aconseguien treballant per als colons: era el treball «lliure» de les colònies, i on no n’hi havia prou hi havia el treball forçat, al Congo, a les colònies portugueses, a les carreteres franceses. La terra bona va passar als colons: les terres altes de Kenya, reservades als blancs el 1915; dos milions set-centes mil hectàrees d’Algèria el 1930; els pous i el bestiar dels herero. Les fronteres del regle van partir prop de dos-cents pobles (els maasai entre Kenya i Tanzània, els somalis en cinc trossos) i en van ajuntar d’altres que no tenien res a veure, i el 1964 els Estats nous van decidir mantenir-les per no obrir cent guerres. La societat era per capes, per llei: europeus a dalt, intermediaris al mig, tothom més a baix; l’escola, per a menys d’un nen de cada vint. I a l’Índia, entre el 1876 i el 1878, van morir de fam entre cinc i deu milions de persones mentre els trens s’enduien el gra cap al port. Un impost, una llei de terres i una frontera fan més feina que un exèrcit: obliguen sense semblar que obliguin, i duren quan l’exèrcit se n’ha anat.

El que un general va escriure

Fins on podia arribar el domini no cal deduir-ho: està escrit. A l’Àfrica del Sud-oest alemanya, avui Namíbia, els hererohereroPoble de pastors de l'actual Namíbia. El 1904 es van revoltar contra els colons alemanys que els prenien la terra i el bestiar; l'exèrcit els va empènyer al desert i el general von Trotha va ordenar afusellar-los tots. De 80.000 en van quedar uns 15.000. es van revoltar el gener del 1904 contra els colons que els prenien la terra i el bestiar. L’agost, a Waterberg, l’exèrcit alemany els va vèncer i els va empènyer al desert d’Omaheke, tancant els pous; el 2 d’octubre el general von Trothavon TrothaLothar von Trotha (1848-1920), comandant de les tropes alemanyes a l'Àfrica del Sud-oest. El 2 d'octubre de 1904 va publicar la proclama que ordenava afusellar tot herero, amb armes o sense, dones i nens inclosos. Berlín la va revocar el desembre. va publicar la proclama que llegiràs a L’Arxiu: tot herero trobat dins la frontera, «amb fusell o sense», seria afusellat, dones i nens inclosos. Berlín la va revocar el desembre, quan la majoria ja era morta al desert, i els supervivents van anar a camps de treball, com el de Shark Island, on va morir la meitat; els nama, que es van revoltar després, van patir el mateix. De vuitanta mil herero en van quedar quinze mil; de vint mil nama, deu mil. L’ONU en va dir genocidigenocidiDestrucció deliberada, total o parcial, d'un poble. La paraula és del 1944; l'ONU la va aplicar al cas dels herero i els nama el 1985, i Alemanya ho va reconèixer el 2021, amb 1.100 milions d'euros en trenta anys i sense la paraula «reparació». el 1985; Alemanya ho va reconèixer el 2021 i va pactar amb Namíbia mil cent milions d’euros en trenta anys, sense dir «reparació» i sense els descendents a la taula. L’ordre de von Trotha és un document oficial, signat i conservat: el colonialisme no va deixar només vies i fronteres; va deixar escrit, amb segell, fins on estava disposat a arribar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les vies del mapa: d'on surten i on van.

Mira el mapa del cos de la lectura i segueix amb el dit les línies fines dels ferrocarrils. DESCRIC: d'on surten la majoria, i cap on van? IDENTIFICO: amb la segona línia de la Fitxa, quines són dues d'aquestes vies, d'on a on? DEDUEIXO: per a qui es va construir una via que va de la mina al port?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «La majoria de les vies surten de… i van cap a…». Busca al mapa Mombasa i Matadi, que són a la Fitxa, i segueix la línia fins on s'acaba.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

L'ordre de von Trotha amb lupa.

Llegiu en parella l'ordre de von Trotha a L'Arxiu i el context, i copieu la frase de «amb fusell o sense». Després, una frase per pas. FET: què ordena el general? PARER: com s'anomena ell mateix? SENYAL: per què és important que l'ordre parli de les dones i els nens?

La frase copiada i les tres respostes: fet, parer i senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: El fet és a la cita; el parer, a la primera frase; el senyal, a la penúltima. Podeu començar: «El general ordena que…», «Ell mateix s'anomena…», «Que hi surtin les dones i els nens vol dir que…».

8.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos pobles, abans i després, en barres.

Amb la cinquena línia de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres amb els herero abans del 1904 i després del 1908, i els nama abans i després. Posa-hi títol, escala i les xifres a cada barra. Sota, descriu en una frase quina part de cada poble va desaparèixer.

El gràfic de quatre barres retolades i una frase sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: 80.000 i 15.000 han de cabre a la mateixa escala. Pots començar: «Dels herero en va desaparèixer… i dels nama…».

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De l'impost al salari: la cadena.

Encadena a la llibreta cinc baules que vagin de «l'administració colonial posa un impost per cabana que només es pot pagar en diners» fins a «el país produeix una sola cosa per a un sol comprador», passant per l'única manera d'aconseguir diners, la plantació o la mina del colon i el ferrocarril que s'emporta la collita. A cada fletxa, escriu el «per això» que uneix les dues baules.

La cadena de cinc baules, amb el «per això» a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Totes les baules són a la primera, la segona i la tercera línies de la Fitxa. La de l'impost és la clau: pregunta't com s'aconseguien els diners per pagar-lo.

8.5 🔍 Investigar · enigma 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'enigma del ferrocarril d'Uganda.

L'enigma: el 1901 Gran Bretanya acaba una via de 930 quilòmetres des de Mombasa fins al llac Victòria, que costa uns 2.500 morts i que al Parlament de Londres van anomenar «la línia dels llunàtics». En parella, deduïu per a què es va fer amb tres pistes: on s'acaba la via al mapa del cos, qui la va construir segons la segona línia de la Fitxa, i què produïa Uganda segons la primera.

Les tres pistes anotades i la hipòtesi en dues o tres frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: No hi ha una sola resposta bona: n'hi ha de ben i de mal fonamentades. Escriviu primer les tres pistes, i després la hipòtesi que les lligui.

8.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'un missioner a Berlín, novembre del 1904.

Ets un missioner alemany que viu entre els herero el novembre del 1904 i acabes de llegir la proclama del general (L'Arxiu). Escriu una carta a un diputat del Reichstag: copia-hi una frase de la proclama, explica-li dues coses que has vist i defensa què li demanes que faci. Res que algú del novembre del 1904 no pogués saber.

La carta amb la frase copiada, dues coses vistes i la petició (60-80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: El que has vist és a la cinquena línia de la Fitxa, fins a l'octubre. Connectors: «he vist que», «per això us demano».

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Desmuntant «al final va deixar coses bones».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i mira el mapa del cos. Explica què diu el tòpic i d'on ve, i desmunta'l amb dos fets: cap a on van els ferrocarrils i per a qui eren, i què va passar amb el que cada país feia abans, amb un exemple.

El tòpic desmuntat amb dos fets (40-60 paraules).

💡 Pista: No diguis que no hi ha vies: hi són. Digues cap a on van.

8.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Ets al govern de Namíbia, 2021.

Ets ministre del govern de Namíbia el 2021. Alemanya ofereix reconèixer el genocidi dels herero i els nama, demanar perdó i pagar 1.100 milions d'euros en trenta anys, però sense dir-ne «reparació»; els descendents no han estat a la taula i diuen que no ho accepten. Decideix si signes, si no signes o si signes amb condicions, i defensa-ho amb dues raons.

La decisió defensada amb dues raons (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, pregunta't qui ho hauria de decidir, i què repara un perdó i què no.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: viure d'una sola cosa.

Moltes colònies produïen una sola cosa per a un sol comprador: cacau, cotó, coure. Quan el preu queia a Londres, queia el país sencer. En grup, argumenteu què li passa avui a un poble, una comarca o una família que depèn d'una sola font d'ingressos, i què s'assembla i què no a les colònies del 1914.

L'argument amb un exemple, una semblança i una diferència (40-60 paraules).

💡 Pista: Penseu en un lloc que conegueu que visqui sobretot d'una cosa: el turisme, una fàbrica, un conreu. Qui decideix el preu?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El repartiment va deixar a les colònies una economia feta per a fora: ferrocarrils que anaven de la mina o la plantació al port (40.000 km el 1914, Matadi amb 1.800 morts, Uganda amb 2.500) i no d'un poble a l'altre; una sola cosa per a un sol comprador (cacau a la Costa d'Or, cotó a Uganda, cautxú al Congo, coure a Katanga), mentre desapareixia el que es feia abans (els telers de l'Índia); impostos en diners que obligaven a treballar per als colons, i la terra bona presa (Kenya, Algèria). Va deixar fronteres que parteixen prop de dos-cents pobles i que els Estats nous van decidir mantenir el 1964, una societat per capes on l'escola era per a menys d'un nen de cada vint, i fams mentre s'exportava gra. I va deixar escrit fins on podia arribar: el 2 d'octubre de 1904 el general von Trotha va ordenar afusellar tot herero «amb fusell o sense», dones i nens inclosos; dels 80.000 en van quedar 15.000, i dels 20.000 nama, la meitat. L'ONU en va dir genocidi el 1985; Alemanya el va reconèixer el 2021, amb 1.100 milions i sense la paraula «reparació». Les coses bones que va deixar eren per a qui les va fer; ho diu el mapa.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què mostra, segons la sessió, el mapa dels ferrocarrils d'Àfrica del 1918?

   A. Que gairebé totes les vies van del port a una mina o una plantació, sense unir colònies B. Que les vies unien les capitals de les colònies per moure-hi soldats i funcionaris C. Que una via ja travessava el continent del Cap al Caire, passant pel llac Victòria D. Que les vies resseguien les fronteres rectes per marcar on acabava cada colònia

2. 2. Per què la sessió diu que l'impost per cabana obligava a treballar «sense semblar que obligués»?

   A. Perquè es pagava amb una part de la collita, que calia portar al magatzem del colon B. Perquè qui no el pagava perdia la cabana, que passava a un colon vingut d'Europa C. Perquè es pagava en diners, i els diners només es guanyaven treballant per als colons D. Perquè el cobraven els caps locals, i així semblava un tribut d'abans de la conquesta

3. 3. Què va passar amb la proclama de von Trotha contra els herero, del 2 d'octubre de 1904?

   A. Berlín la va revocar abans que s'apliqués, i els herero van poder tornar a les seves terres B. Es va mantenir en secret fins al 1985, quan l'ONU la va trobar i en va dir genocidi C. Només valia per als homes armats; les dones i els nens van ser enviats a les missions D. Berlín la va revocar el desembre, quan la majoria dels herero ja eren morts al desert

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Mentre Europa repartia el món i es deia superior, dins d'Europa mateix buscava un poble a qui culpar: a Rússia amb pogroms, a França amb un capità jueu condemnat per un crim que no havia comès. I un periodista vienès en va treure una idea: un Estat. La sessió següent, l'última.