Sessió 6. L'ocupació d'Àsia

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A l’Àfrica els europeus van trobar un mapa mig blanc; a l’Àsia van trobar imperis. L’Índia tenia dos-cents milions de persones, reis i una indústria tèxtil que fins al segle XVIII venia teixits a tot el món; la Xina en tenia quatre-cents, un emperador, un exèrcit immens i el te, la seda i la porcellana que Europa comprava sense poder-li vendre res a canvi. No es podien conquerir com el Congo: no hi havia prou soldats a tot Europa per ocupar sis-cents milions de persones, i ningú no ho va intentar. A l’Àsia, Gran Bretanya va aprendre a dominar sense conquerir: amb una companyia de comerç a l’Índia i amb una droga i dos canons a la Xina.

L’Índia: d’una companyia a una emperadriu

La Companyia de les Índies OrientalsCompanyia de les Índies OrientalsCompanyia comercial britànica fundada el 1600 amb el monopoli del comerç amb l'Àsia. Des de la batalla de Plassey (1757) va governar Bengala, i després bona part de l'Índia, amb un exèrcit propi de soldats indis i el dret de cobrar impostos. Va perdre el govern el 1858. havia arribat a l’Índia el 1600 per comprar pebre i teixits, i el 1757, a Plassey, el seu exèrcit va guanyar una batalla contra el governador de Bengala i va començar a cobrar els impostos de la província. Cent anys després governava gairebé tot el subcontinent amb dos-cents mil sipaissipaisSoldats indis al servei de la Companyia de les Índies Orientals (de la paraula persa sipahi, soldat). El 1857 n'hi havia uns 200.000 per 40.000 soldats britànics; la seva revolta va acabar amb el govern de la Companyia., soldats indis amb oficials britànics: el domini s’aguantava amb l’exèrcit dels dominats. El maig del 1857, a Meerut, els sipais es van negar a mossegar uns cartutxos nous untats amb greix de vaca i de porc (impurs per als hindús i els musulmans), van matar els oficials i van marxar cap a Delhi; la revolta es va estendre pel nord i la repressió, quan va arribar, va matar desenes de milers de persones. L’any següent la Corona britànica va prendre el govern a la Companyia, i el 1877 la reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l’Índia. Era la joia de la coronajoia de la coronaNom que es donava a l'Índia dins l'Imperi britànic: 250 milions d'habitants el 1880, cotó en brut, te, jute i opi cap a Gran Bretanya, el primer mercat dels teixits de Manchester, i un exèrcit indi que va servir a la Xina, a l'Àfrica i a Europa.: cotó en brut per a Manchester, te d’Assam, jute, opi, el primer mercat del teixit anglès (els telers indis van desaparèixer) i un exèrcit que Gran Bretanya va fer servir a tot el món. L’Índia la va governar una empresa amb soldats indis, i el dia que els soldats es van girar va caldre la reina: el domini era gran i era fràgil alhora.

La Xina: el te, la plata i l’opi

Amb la Xina el problema era un altre: la balança. Cap al 1800 Gran Bretanya comprava a la Xina més de deu mil tones de te l’any, seda i porcellana, i pagava en plata, perquè l’emperador no volia res del que Europa fabricava. La plata sortia, i la Companyia va trobar la solució a Bengala: l’opiopiDroga extreta del cascall, cultivada a Bengala per la Companyia de les Índies i venuda a la Xina per contrabandistes tot i que l'emperador l'havia prohibit (1729, 1799): d'unes 300 tones l'any el 1800 a unes 2.500 el 1838. Va fer canviar de sentit la plata., que a la Xina era il·legal des del 1729, i que uns contrabandistes venien a la costa: tres-centes tones l’any el 1800, dues mil cinc-centes el 1838, milions d’addictes, i la plata que ara sortia de la Xina. El 1839 l’emperador va enviar a Canton un comissari, Lin ZexuLin ZexuFuncionari xinès (1785-1850) enviat a Canton el 1839 per acabar amb l'opi: va confiscar-ne i destruir-ne unes 1.200 tones i va escriure una carta a la reina Victòria demanant-li on era la seva consciència. La guerra va començar per això., que va confiscar i destruir mil dues-centes tones d’opi i va escriure a la reina Victòria. Gran Bretanya va enviar la flota «per la llibertat de comerç», i amb ella el NemesisNemesisEl primer vaixell de guerra de ferro (1839), de la Companyia de les Índies: vapor, roda de pales, poc calat per remuntar rius, canons i coets. Va destruir els juncs xinesos sense que cap el pogués tocar., un vaixell de ferro i vapor que remuntava rius i destruïa juncs sense que cap el toqués; el 1842 l’esquadra va pujar pel Iang-Tsé i va tallar el Gran Canal per on arribava el gra a Pequín. L’emperador va signar. La Xina no estava tancada: venia i cobrava en plata; el que Gran Bretanya va «obrir» a canonades va ser un mercat per a una droga que la Xina prohibia.

Els tractats desiguals

El Tractat de NanquínTractat de NanquínTractat del 29 d'agost de 1842, signat en un vaixell de guerra britànic davant de Nanquín: Hong Kong «a perpetuïtat», cinc ports oberts, 21 milions de dòlars de plata. El primer dels tractats desiguals; el 1843, l'extraterritorialitat., que llegiràs a L’Arxiu, es va signar el 29 d’agost de 1842 en un vaixell de guerra britànic: Hong Kong cedida «a perpetuïtat», cinc ports oberts amb cònsols britànics, vint-i-un milions de dòlars de plata, i, l’any següent, l’extraterritorialitatextraterritorialitatDret d'un estranger a ser jutjat només pels tribunals del seu país: un britànic que cometés un crim a la Xina no podia ser jutjat per un jutge xinès. Va durar fins al 1943.. Va ser el primer dels tractats desiguals: acords imposats després d’una derrota, que la Xina signava i que només obligaven la Xina. La segona guerra (1856-1860), amb França, en va afegir onze ports més, ambaixades a Pequín, l’opi legalitzat i, l’octubre del 1860, el Palau d’Estiu de l’emperador saquejat i cremat; mentrestant la revolta dels Taiping matava vint milions de persones. França va prendre Indoxina, Holanda explotava Java, Rússia arribava al Pacífic, i el 1914 la Xina era gris al mapa i no era lliure: en van dir el segle de la humiliació. Dominar sense conquerir vol dir això: no un exèrcit d’ocupació, sinó ports, cònsols, jutges propis i una droga legal, en tractats que només obliguen el vençut.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'Àsia del 1914, color a color.

Mira el mapa del cos de la lectura. DESCRIC: quins dos colors ocupen més superfície, i on són? IDENTIFICO: amb el peu, quines potències són aquests dos colors, i quin país és la zona gris més gran? DEDUEIXO: per què la sessió diu que la Xina estava dominada, si al mapa és gris?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Els dos colors que ocupen més són el… al… i el… al…». Per a l'última, llegeix l'última part del peu del mapa: què no hi surt pintat?

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Nanquín amb lupa.

Llegiu en parella el Tractat de Nanquín a L'Arxiu i el context, i copieu la frase de «a perpetuïtat». Després, una frase per pas. FET: què dona la Xina, i a qui? PARER: quin motiu dona el text per quedar-se l'illa? SENYAL: quin verb fa semblar un regal el que s'ha pres amb canons?

La frase copiada i les tres respostes: fet, parer i senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: El fet i el parer són a la cita; el senyal és un verb que surt a la mateixa frase que Hong Kong. Podeu començar: «El tractat diu que la Xina dona… a…», «El motiu que dona és que…», «El verb que ho delata és…».

6.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'opi que entrava, en barres.

Amb la segona línia de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres amb les tones d'opi que entraven a la Xina cada any el 1730, el 1800, el 1820 i el 1838. Posa-hi títol, escala i les xifres a cada barra. Sota, descriu en una frase què va passar l'any després de l'última barra.

El gràfic de quatre barres retolades i una frase sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Si 2.500 tones són deu quadrets, les del 1730 gairebé no es veuen. Per a la frase, mira la tercera línia de la Fitxa; pots començar: «El 1839, a Canton,…».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús entre els tractats.

Aquí tens sis coses que Gran Bretanya va obtenir a l'Àsia entre el 1842 i el 1877: Hong Kong, cinc ports oberts, l'extraterritorialitat, 21 milions de dòlars de plata, l'opi legalitzat i la proclamació de Victòria com a emperadriu. Cinc surten dels tractats desiguals amb la Xina; una és una altra cosa. Identifica l'intrús i justifica per què ho és i què fa «desiguals» els altres cinc.

L'intrús i dues frases que el justifiquen.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Busca cada cosa a la primera, la tercera i la quarta línies de la Fitxa: n'hi ha una que no passa a la Xina.

6.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Dominar sense conquerir.

Feu un esquema 1-3-1 amb aquesta idea central: «A l'Àsia, Gran Bretanya va dominar sense conquerir». Tres proves de la lectura i la Fitxa: una de l'Índia (qui la governava fins al 1858, i amb quins soldats), una de la Xina (què va obtenir a Nanquín sense ocupar el país) i una d'economia. A la conclusió, expliqueu què va passar quan els soldats indis es van revoltar el 1857.

L'esquema amb la idea central, les tres proves i una frase de conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Una prova és un fet amb data o xifra, no una opinió. La primera i la tercera línies de la Fitxa en tenen de sobres.

6.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres titulars per al 29 d'agost de 1842.

Escriu tres titulars sobre la signatura del Tractat de Nanquín com si els fessin tres diaris: un de Londres, un de Pequín i un de Calcuta, on la Companyia cultivava l'opi. Cada titular ha de portar una dada de L'Arxiu o de la tercera línia de la Fitxa. Sota, explica en una frase quin dels tres diaris faria servir el verb «cedeix» i quin no.

Els tres titulars, de deu paraules com a màxim cada un, i una frase sota.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Abans d'escriure'n cada un, pregunta't què vol que es vegi aquell diari i què voldria amagar.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «van obrir la Xina al comerç lliure».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica què diu el tòpic i d'on ve, i desmunta'l amb dos fets: què venia la Xina i com cobrava, i quina solució va trobar Gran Bretanya al problema de la plata. Dedueix, al final, per què això no és comerç lliure.

El tòpic desmuntat amb dos fets i per què no és comerç lliure (40-60 paraules).

💡 Pista: El tòpic falla en dues paraules: «obrir» i «lliure».

6.8 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmentit: «la Xina es va quedar enrere per culpa seva».

Algú escriu a les xarxes: «La Xina va perdre el segle XIX perquè s'havia tancat al món; Occident només va fer el que fa tothom». Desmunta-ho: reconeix primer què hi ha de cert, rebat-ho amb dues dades de la Fitxa i proposa la pregunta que caldria fer per decidir-ho de debò.

El desmentit, amb el que hi ha de cert, dues dades i la pregunta (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Separa la feblesa militar de la Xina del que es va fer amb aquella feblesa.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: la balança i la droga.

Cap al 1800 Gran Bretanya comprava te a la Xina i no li podia vendre res, i la solució va ser vendre-li una droga prohibida, defensada amb dues guerres en nom del comerç lliure. Avui també es venen coses que fan mal a qui les compra, com el tabac o les armes. En grup, argumenteu què vol dir «comerç lliure» quan una de les dues parts no pot dir que no.

L'argument amb un exemple i la vostra resposta (40-60 paraules).

💡 Pista: Penseu en qui decideix, en cada cas, si es compra o no, i què passa si s'hi nega.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

A l'Àsia no hi havia mapes en blanc: hi havia imperis. A l'Índia, la Companyia de les Índies Orientals va passar de comerciar a governar (Plassey, 1757) amb dos-cents mil soldats indis; quan els sipais es van revoltar (1857), la Corona va prendre el govern (1858) i Victòria va ser emperadriu (1877) de la joia de la corona: cotó, te, jute, el primer mercat del teixit anglès i un exèrcit. A la Xina, Gran Bretanya comprava te i pagava en plata perquè la Xina no volia res d'Europa; la solució va ser l'opi de Bengala, il·legal a la Xina, de 300 tones l'any el 1800 a 2.500 el 1838. Quan Lin Zexu en va destruir 1.200 tones (1839), la Primera Guerra de l'Opi (1839-1842) i el Nemesis van portar el Tractat de Nanquín: Hong Kong «a perpetuïtat», cinc ports, 21 milions de dòlars de plata i, el 1843, l'extraterritorialitat; la segona guerra (1856-1860) va afegir onze ports, l'opi legal i el Palau d'Estiu cremat. Són els tractats desiguals: dominar sense conquerir. França va prendre Indoxina, Holanda explotava Java, Rússia arribava al Pacífic; el 1914 la Xina era gris al mapa i no era lliure. A la Xina en diuen el segle de la humiliació.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què la Companyia de les Índies va fer arribar opi a la Xina, segons la lectura?

   A. Perquè l'emperador l'havia legalitzat el 1729 i era el que més li demanaven B. Perquè Gran Bretanya hi comprava te i pagava en plata, i la Xina no li comprava res C. Perquè volia afeblir l'exèrcit xinès abans d'enviar el Nemesis a prendre Hong Kong D. Perquè el te d'Assam ja no es venia a Europa i Bengala necessitava un altre conreu

2. 2. Què fa «desiguals» els tractats que la Xina va signar des de Nanquín (1842)?

   A. Que s'imposaven després d'una derrota i només obligaven la Xina, no les potències B. Que convertien la Xina en una colònia britànica, amb un governador a Pequín C. Que donaven més ports a França que a Gran Bretanya, que havia fet la guerra D. Que la Xina hi guanyava plata i ports, i Gran Bretanya tan sols l'illa de Hong Kong

3. 3. Què va canviar a l'Índia després de la revolta dels sipais del 1857?

   A. Que la Companyia de les Índies Orientals va començar a cobrar impostos a Bengala B. Que Gran Bretanya va llicenciar els soldats indis i va governar amb tropes europees C. Que l'Índia va recuperar els seus telers i va deixar de comprar teixit anglès D. Que la Corona britànica va prendre el govern a la Companyia de les Índies Orientals

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Hi va haver un país asiàtic que va veure què passava a la Xina i va decidir que a ell no li passaria: en trenta anys va copiar les fàbriques, l'exèrcit i la constitució d'Europa, i el 1895 va vèncer la Xina. La sessió següent, l'excepció.