Sessió 1. La Renaixença i el catalanisme cultural

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Aquesta càpsula pregunta què neix quan un imperi es mor: el 1898 Espanya perdrà el que li quedava de l’imperi, i a Catalunya, en els mateixos anys, naixerà un moviment que demanarà una altra manera d’estar-hi. Però aquest moviment no va començar amb política: va començar amb un poema. Cap al 1830 el català el parlaven dos milions de persones i no l’escrivia gairebé ningú; cinquanta anys després tenia poetes, teatre, un diari i un públic, i aquest públic havia començat a pensar-se com un país.

Una llengua que es parla i no s’escriu

Al començament del segle XIX el català es parlava a tot arreu: a casa, al mercat, a l’església, al taller. El que no es feia era escriure’l. Des del segle XVI la literatura culta es feia en castellà; des del 1716 el decret de Nova Planta havia fet del castellà la llengua de l’administració; i el 1857 la llei Moyano faria obligatori el castellà a l’escola. A Barcelona no hi havia cap diari en català. A aquesta situació, parlar una llengua i escriure’n una altra, els lingüistes en diuen diglòssiadiglòssiaSituació en què una comunitat fa servir dues llengües per a funcions diferents: una per a la vida de cada dia (parlada, sense prestigi) i una altra per a l'escola, l'administració i la cultura (escrita, amb prestigi). El català del 1830: parlat per tothom, escrit per ningú.. No era una llengua morta: era una llengua sense prestigi. I el prestigi, al segle XIX, el donava la lletra impresa.

El 24 d’agost del 1833 el diari barceloní «El Vapor» va publicar un poema en català, «La pàtria», d’un comptable de trenta-cinc anys que vivia a Madrid des del 1826 i portava els llibres del banquer Gaspar de Remisa: Bonaventura Carles AribauBonaventura Carles AribauBonaventura Carles Aribau (1798-1862), economista i escriptor barceloní que va fer carrera a Madrid. La seva oda «La pàtria» (1833), escrita per a l'aniversari del banquer Gaspar de Remisa, va ser rescatada el 1859 pels Jocs Florals com a inici de la Renaixença. Monument a la Ciutadella el 1884.. Era una oda d’aniversari per al seu amo, que també era català: diu adéu als turons i al Montseny, diu que a Madrid no sent la seva llengua i que és l’única en què no sap mentir, i maleeix l’«ingrat» que no plora en sentir-la lluny de casa. El llegiràs a L’Arxiu. Aribau no volia fundar res: volia quedar bé. I el 1833 ningú no en va fer cas. El document fundador de la Renaixença és un poema privat, escrit a la capital per un home d’ordre que feia carrera; el que el va fer fundador va ser qui el va rescatar vint-i-sis anys després.

Els Jocs Florals fan un públic

Entre l’oda i els Jocs Florals no hi ha gairebé res: el 1841 Joaquim Rubió i Ors publica «Lo Gaiter del Llobregat», el primer llibre de poemes del moviment, i un pròleg que demana «independència literària» per a Catalunya: un programa, de moment només de lletres. El salt és del 1859. Aquell any l’Ajuntament de Barcelona va restaurar els Jocs FloralsJocs FloralsConcurs anual de poesia en català, restaurat per l'Ajuntament de Barcelona el 1859 imitant els certàmens medievals, amb el lema «Patria, Fides, Amor» i tres premis (la flor natural, l'englantina i la viola). Van donar prestigi i públic a la llengua i van fer de trampolí a Verdaguer i Guimerà., un concurs de poesia que imitava els certàmens medievals, amb un lema en tres paraules, «Patria, Fides, Amor», i tres premis amb noms de flor. Els organitzadors van rescatar l’oda d’Aribau i en van fer el començament de tot. Cada any, al Saló de Cent, uns poetes llegien versos en català davant d’un públic, i els diaris (en castellà) en parlaven. El que van fer els Jocs no va ser escriure bé: va ser fer un públic, i sense públic els poemes no fan res. El 1871 una revista, «La Renaixensa», va donar nom al moviment, i el nom diu el que volien dir: tornar a néixer.

Verdaguer, Guimerà, Maragall: una literatura

Un públic demana obres, i les obres van arribar. Jacint VerdaguerJacint VerdaguerJacint Verdaguer (1845-1902), capellà i poeta de Folgueroles. «L'Atlàntida» (1877, premiada als Jocs Florals) i «Canigó» (1886), els dos grans poemes èpics de la Renaixença, van demostrar que el català servia per a la gran literatura., un capellà d’Osona, va guanyar els Jocs del 1877 amb «L’Atlàntida», un poema èpic de deu cants, i el 1886 va publicar «Canigó», sobre els Pirineus: dos poemes que demostraven que la llengua servia per a la gran literatura. Àngel GuimeràÀngel GuimeràÀngel Guimerà (1845-1924), poeta i dramaturg. Amb «Mar i cel» (1888) i «Terra baixa» (1896) va fer del teatre en català un teatre europeu: «Terra baixa» es va traduir i representar a mitja Europa i se'n van fer òperes i pel·lícules. va portar la llengua al teatre: «Mar i cel» (1888) i «Terra baixa» (1896), que es va traduir a mitja Europa. I Joan MaragallJoan MaragallJoan Maragall (1860-1911), poeta i periodista barceloní. «Oda a Espanya» (1898), escrita després del desastre, i els articles a la premsa el fan el pont entre la Renaixença i el Modernisme (sessió 4)., més jove, va escriure el 1898 una «Oda a Espanya» que li deia «adéu»: el pont cap al Modernisme de la sessió 4. Darrere de tots, l’erudit Manuel Milà i Fontanals els havia donat la història de la literatura medieval: la prova que la llengua havia estat gran. Els Jocs Florals van fer un públic i el públic va demanar una literatura; en trenta anys el català va passar de no tenir cap llibre a tenir una èpica, un teatre traduït i un poeta que discutia amb Espanya.

Del poema a la consciència

Una llengua que es torna a escriure surt dels llibres. El 1876 va néixer l’excursionisme català, que recorria el país apuntant ermites i cançons; el 1879 Valentí Almirall va fundar el «Diari Català», el primer diari en la llengua; el 1891, l’Orfeó Català. Un públic que llegeix poemes en la seva llengua, que camina pel seu país i que en llegeix la història acaba pensant-se com un país: els poetes van anar per davant dels polítics. I no era només aquí: a la mateixa Europa del Romanticisme, txecs, hongaresos, finlandesos, flamencs i noruecs recuperaven la seva llengua per la mateixa via, primer els poetes, després els diaris, després l’escola. El 1885 el moviment va fer el pas: uns centenars de notables van portar al rei un Memorial de Greuges que demanava respecte per al dret i per la llengua de Catalunya, i el 1886 Almirall va publicar «Lo catalanisme», que ja no parlava de versos sinó d’Estat. Això és la sessió següent. La Renaixença no va ressuscitar el català, que no s’havia mort: li va tornar el prestigi; i una llengua que recupera el prestigi fa, sense voler-ho del tot, una consciència que acaba demanant poder.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Un poeta en bronze en un jardí públic.

Mira la fotografia del monument a Aribau, al cos de la lectura. DESCRIC: què hi ha al mig i què hi ha escrit al pedestal? IDENTIFICO: amb el peu de la foto, quin any el van inaugurar i quants anys després del poema? DEDUEIXO: per què una ciutat aixeca un monument a un comptable per un poema d'aniversari?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al mig de la foto hi ha…». El poema és del 1833. Per a la deducció, busca a la lectura qui va rescatar el poema el 1859.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

L'oda amb lupa: qui parla, des d'on, per a qui.

Llegiu el poema d'Aribau a L'Arxiu i el seu context, i identifiqueu-hi tres coses. FET: de què s'acomiada el poeta, i quina llengua diu que li plau parlar? PARER: què pensa de «l'ingrat» que no plora quan sent la seva llengua lluny de casa? SENYAL: per a qui escrivia Aribau aquest poema, segons el context?

Tres respostes, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: «A Déu siau» vol dir «adéu»; «Pláume», «em plau»; «Muyra», «que mori». Comenceu així: «Aribau diu adéu a… (fet). Pensa que qui no plora… (parer). L'escrivia per a…, i això vol dir que… (senyal)».

1.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De l'oda al teatre: seixanta anys.

Dibuixa una línia del temps del 1830 al 1900 i situa-hi cinc fites amb l'any que dona la Fitxa: l'oda d'Aribau, els Jocs Florals restaurats, la revista que dona nom al moviment, el primer diari en català i «Terra baixa». Sota la línia, descriu en una frase el tram en què no passa gairebé res.

La línia amb cinc fites datades i una frase.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Un quadret cada dos anys. Les fites són a la primera, la segona i la tercera línia de la Fitxa. Per a la frase, comença: «Entre el… i el… gairebé no passa res; després…».

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

«La pàtria» en prosa d'avui.

Reescriviu en prosa i en català d'avui els quatre últims versos de L'Arxiu, des de «Muyra, muyra l'ingrat», com si Aribau ho digués en una carta al seu amo. Amb les vostres paraules, sense copiar cap vers. Després expliqueu en una frase què es perd en passar el poema a prosa.

La reescriptura en quatre o cinc frases i la frase del que es perd.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: «Muyra» vol dir «que mori» i «llars», cases. Connectors: «vull dir que…», «és a dir…», «en canvi, en prosa…».

1.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

L'intrús de la Renaixença.

A cada llista hi ha un intrús. Troba'l i justifica-ho amb una dada: (a) Verdaguer · Guimerà · Maragall · Pompeu Fabra; (b) els Jocs Florals · «La Renaixensa» · el «Diari Català» · la llei Moyano; (c) txecs · hongaresos · noruecs · romans. Després explica per què l'intrús de (b) va en contra dels altres tres.

Els tres intrusos justificats i una frase sobre (b).

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «no hi encaixa perquè…», «en canvi, els altres tres…». A (a), mira quan i en què va treballar cadascun: el que no és a la Fitxa és al Desmuntant.

1.6 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Del poema a la consciència: la cadena.

Encadena en cinc baules com es passa d'una llengua que tothom parla i ningú no escriu al Memorial de Greuges del 1885, passant per l'oda d'Aribau, els Jocs Florals i la premsa en català. A cada fletxa, escriu una frase que expliqui per què una baula porta a la següent.

La cadena de cinc baules, amb una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que…», «per això…», «això va fer que…». La baula dels Jocs Florals és a l'apartat de la lectura que en porta el nom.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el català havia mort».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la primera línia de la Fitxa. Explica què diu el tòpic i d'on ve, desmunta'l amb tres dades datades i distingeix el que s'havia perdut del que no. Fes servir la paraula «diglòssia».

L'explicació, amb el tòpic, tres dades datades i la distinció (80-100 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «es parlava?» i «s'escrivia?».

1.8 🌍 Participar · manifest 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Manifest dels Jocs Florals, Barcelona, maig del 1859.

Ets un dels mantenidors dels primers Jocs Florals restaurats, el maig del 1859. Escriu el manifest que es llegirà al Saló de Cent per defensar per què l'Ajuntament premia versos en català: un títol i quatre punts d'una línia, cada un amb una prova de la Fitxa o de L'Arxiu. Res que algú del 1859 no pogués saber.

El manifest amb títol i quatre punts, cada un amb la seva prova.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Decideix primer a qui vols convèncer: als que diuen que el català és una llengua de cuina.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: la llengua que es torna a escriure.

Cap al 1830 el català es parlava a tot arreu i gairebé no s'escrivia (primera línia de la Fitxa). Penseu en el català que sentiu, llegiu i escriviu cada dia: a casa, a l'escola, al carrer, a les pantalles. En grup, argumenteu què s'assembla a la situació del 1830 i què és diferent, amb un exemple vostre de cada cosa.

La semblança i la diferència, cada una amb el seu exemple (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, feu dues columnes: on el feu servir parlant i on escrivint.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cap al 1830 el català el parlaven dos milions de persones i no l'escrivia gairebé ningú: l'administració era en castellà per decret des del 1716, l'escola ho seria per llei el 1857 i no hi havia cap diari. El 1833 un comptable de Madrid, Aribau, va escriure una oda d'aniversari per al seu amo, en català, i ningú no en va fer cas fins que el 1859 els Jocs Florals restaurats la van rescatar com a començament. Els Jocs van fer un públic; Verdaguer, Guimerà i Maragall van fer una literatura; la premsa, l'Orfeó i l'excursionisme van treure la llengua dels poemes; i el 1885 el moviment cultural es va fer polític. La Renaixença no va ressuscitar una llengua que no s'havia mort: va tornar-li el prestigi, com feien txecs, hongaresos i noruecs a la mateixa Europa romàntica. I una llengua que es torna a escriure fa, sense voler-ho del tot, una consciència.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què era «La pàtria» quan Aribau la va escriure, el 1833?

   A. Un poema d'encàrrec del diari «El Vapor», que volia obrir una secció de literatura en català B. Una oda premiada als Jocs Florals, que Aribau va enviar des de Madrid amb el lema «Patria, Fides, Amor» C. Una oda d'aniversari per al seu amo, un banquer català de Madrid, de la qual ningú no va fer cas D. Un manifest en vers contra el castellà a l'escola, que va fer d'Aribau el cap del moviment

2. 2. Segons el Desmuntant, què havia perdut el català abans de la Renaixença?

   A. L'escriptura culta i el prestigi: es parlava a tot arreu, però gairebé no s'imprimia B. Els parlants: cap al 1830 ja només el parlaven els pagesos i la gent gran C. L'ortografia comuna: cadascú l'escrivia a la seva manera fins que Aribau en va fixar una D. L'ús a l'església i al mercat: des del 1716 el decret de Nova Planta hi imposava el castellà

3. 3. Segons la lectura, com es va passar dels versos a la política?

   A. Els polítics van restaurar els Jocs Florals per tenir votants abans de presentar-se a eleccions B. Verdaguer i Guimerà van escriure el Memorial de Greuges i el van llegir als Jocs del 1885 C. La llei Moyano va prohibir els Jocs Florals i els poetes van respondre fundant un partit D. Els Jocs van fer un públic que, llegint en la seva llengua, es va acabar pensant com un país

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Un moviment de poetes demana, el 1885, una cosa al rei: que respecti el dret i la llengua de Catalunya. Com es passa dels versos a la política? La sessió següent.