Càpsula 9 · QUÈ NEIX QUAN MOR UN IMPERI? · #GiH3
Aribau i l'Oda a la pàtria (1833). Els Jocs Florals (1859). Verdaguer, Guimerà, Maragall. La recuperació de la llengua i la consciència catalana com a moviment cultural.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE4CE9
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El 1833, Bonaventura Carles AribauBonaventura Carles AribauBonaventura Carles Aribau (1798-1862): escriptor i economista català que va fer tota la seva carrera professional a Madrid, on va arribar a ser subsecretari d'Hisenda. vivia i treballava a Madrid, on feia anys que exercia de secretari personal del banquer català Gaspar de Remisa. Per felicitar-lo pel dia del seu sant, li va escriure un poema. No era cap manifest ni cap declaració de principis: era, simplement, un regal d’aniversari en vers.
«A Déu siau, turons, per sempre a Déu siau», comença el poema: un adeu als turons de la seva terra, escrit des de la distància de la capital espanyola. Però és més avall on Aribau explica per què troba a faltar aquella terra, i ho fa amb uns versos que la Renaixença no oblidaria mai: «En llemosí sonà lo meu primer vagit, quan del mugró matern la dolça llet bevia; en llemosí al Senyor pregava cada dia, i càntics llemosins somiava cada nit.» El que fa d’aquest text un moment fundacional no és la nostàlgia (un sentiment universal, present en incomptables poemes) sinó la llengua en què està escrit. Des dels Decrets de Nova Planta, el català (que Aribau anomena encara «llemosí», el vell nom que compartia amb l’occità dels trobadors) havia quedat relegat gairebé exclusivament a la conversa familiar i quotidiana: l’administració, l’ensenyament i la literatura «seriosa» es feien en castellà. Aribau va escriure el seu poema d’aniversari en un català literari cuidat, en un moment en què fer-ho ja no era habitual.
El poema, publicat al diari El Vapor el 24 d’agost de 1833, va tenir un ressò que l’autor probablement no esperava. Escriptors i estudiosos catalans hi van veure la prova que la llengua encara podia servir per a la literatura culta, no només per parlar a casa. D’aquí neix la RenaixençaRenaixençaRenaixença: moviment cultural del segle XIX que va recuperar el català com a llengua literària, després de segles d'ús gairebé exclusivament oral i familiar.: una generació d’escriptors que, dècada rere dècada, tornarien a fer del català una llengua de creació literària completa. El 1859 es van recuperar els Jocs FloralsJocs FloralsJocs Florals: concurs literari medieval recuperat el 1859 a Barcelona com a certamen de poesia en català, símbol públic de la Renaixença., un antic certamen poètic medieval convertit ara en aparador anual de la nova literatura catalana. Poetes com Jacint VerdaguerJacint VerdaguerJacint Verdaguer (1845-1902): poeta català, autor de l'epopeia Atlàntida, figura central de la Renaixença literària., dramaturgs com Àngel Guimerà i, més tard, poetes com Joan Maragall, van consolidar allò que Aribau només havia insinuat.
Val la pena notar que, en tota aquesta primera etapa, ningú no reclamava encara cap autogovern per a Catalunya. Aribau mateix va fer tota la seva carrera dins de l’administració espanyola, sense cap conflicte aparent entre estimar la llengua catalana i servir l’Estat des de Madrid. La Renaixença, als seus inicis, és un moviment de recuperació cultural, no un projecte polític.
Fes una cronologia amb quatre dates: 1716 (Decrets de Nova Planta), 1833 (poema d'Aribau), 1859 (Jocs Florals) i finals del segle XIX (Verdaguer, Guimerà, Maragall). Escriu sota cada data una frase que expliqui què hi passa.
💡 Pista: El 1716 marca l'inici del retrocés del català en l'ús formal; el 1833 marca el punt d'inflexió cap a la seva recuperació literària.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «en llemosí», repetit quatre vegades. Respon en dues línies: per què Aribau insisteix tant en aquesta expressió al llarg de només quatre versos.
💡 Pista: No és el contingut del vers el que el fa important, sinó la llengua en què està escrit i el moment en què es publica.
Imagina que has d'explicar a algú que mai n'ha sentit parlar per què un poema d'aniversari privat es considera l'inici d'un moviment cultural sencer. Fes-ho en quatre frases.
💡 Pista: Pots centrar l'explicació en la llengua en què està escrit i en el context de la seva època.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades sobre la vida d'Aribau que demostrin que la Renaixença no va néixer com un moviment polític. Acabeu amb una frase que comenci: «El tòpic que la Renaixença va néixer política amaga que...».
💡 Pista: Dades possibles: Aribau treballava per a l'Estat espanyol a Madrid; el poema és un regal d'aniversari privat, no un manifest.
Fes un mapa conceptual amb una caixa central («Renaixença») connectada a quatre caixes: «poema d'Aribau (1833)», «Jocs Florals (1859)», «Verdaguer (poesia)» i «Guimerà (teatre)». Escriu una frase a cada connexió.
💡 Pista: Cada connexió és un pas concret en la recuperació de la llengua com a eina de creació literària completa.
Imagina que ets periodista del diari El Vapor el 24 d'agost de 1833. Escriu un titular (màxim dotze paraules) que anunciï la publicació del poema d'Aribau, sense saber encara la importància que tindria.
💡 Pista: Recorda que, per als lectors de l'època, era només un poema més publicat al diari, no cap esdeveniment històric.
Escriu en una taula de dues columnes un argument a favor que la intenció original d'Aribau (un simple regal d'aniversari) no importa per valorar la Renaixença, i un argument que defensi que sí que hi hauria d'importar. Acaba amb una valoració pròpia en dues línies.
💡 Pista: A favor: el significat històric d'un text pot créixer més enllà de la intenció de l'autor. En contra: atribuir-li un projecte polític que no tenia distorsiona la història.
Escriu una carta breu (cinc frases), com si fossis un jove escriptor català que acaba de llegir el poema d'Aribau, explicant a un amic per què t'ha animat a escriure també en català.
💡 Pista: Pots argumentar que el poema demostra que la llengua encara serveix per a la literatura culta, no només per parlar a casa.
En grup, feu una línia del temps amb la Renaixença catalana i un exemple actual (a qualsevol part del món) de recuperació d'una llengua minoritzada. Discutiu i escriviu en quatre línies què tenen en comú els dos processos.
💡 Pista: Penseu en llengües indígenes, llengües regionals o llengües amb pocs parlants que avui es recuperen a través de la literatura, la música o l'educació.
📌 Per emportar-se
El 1833, Bonaventura Carles Aribau va escriure un poema d'aniversari per al seu cap, el banquer Gaspar de Remisa, mentre vivia i treballava a Madrid com a alt funcionari de l'Estat espanyol. El fet d'escriure'l en un català literari cuidat, en un moment en què la llengua havia quedat relegada gairebé exclusivament a l'ús oral des dels Decrets de Nova Planta, va convertir aquest text ocasional en el punt de partida simbòlic de la Renaixença. Al llarg de les dècades següents, els Jocs Florals (1859) i escriptors com Verdaguer, Guimerà i Maragall van consolidar la recuperació del català com a llengua de creació literària completa, sense que encara hi hagués, en aquesta primera etapa, cap reclamació política d'autogovern.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Per què és significatiu que Aribau escrivís el seu poema en català el 1833?
2. Quina era la relació d'Aribau amb l'Estat espanyol?
3. Què van ser els Jocs Florals recuperats el 1859?
💭 Per pensar fins demà
Si una llengua recupera l'ús literari i cultural però no reclama encara cap canvi polític, creus que aquesta recuperació és, tot i així, un fet polític en si mateix?
